dijous, 7 de setembre del 2017

Amb l'exemple i no amb el dogma



A mesura que el ser encarnat en procés d’ascensió va recordant la seva essència i la seva procedència, les seves vibracions van enlairant-se per a arribar al que es coneix com il·luminació. El que caracteritza aquesta estat és la irradiació de les seves energies, la seva actitud davant la vida i la visió més enllà del terrenal, i tot, acompanyat per la naturalitat, la puresa i el sentir del veritable motiu de la seva estància en aquest pla Terra.
Es vol inculcar uns dogmes i una manera d’actuar en aquest món basat en la matèria amb algunes incorporacions de “sentit comú i bondat”.
Els nens d’aquests temps, tenen un grau de consciència superior als nascuts en temps passats. Les energies de Gaia ja no són les mateixes perquè el nostre estimat planeta és un aliat del nostre ser, de la nostra ànima perquè aquesta pugui manifestar-se amb tot el seu resplendor.
Els nens no aprenen i recullen el que se’ls diu oralment. Ells observen i reben les nostres energies, i són aquestes energies les que perceben i tenen en compte pel seu procés d’evolució. Els adults poden dir el com comportar-se, vestir-se i actuar davant d’una situació concreta, però el que els nens perceben, no és la nostra imatge,, sinó el com ho fem i el nostre sentir en aquest fer. Dit d’una altra manera, seria l’imitar les energies que fem servir per a ells actuar igual. Els adults els poden dir què fer i el com, però ells, els nens, observen el com ho fan i l’energia que fan servir per a aquesta realització. Ells imiten als suposats adults del seu entorn, no sempre el que diuen, i permeteu-me que us posi un exemple: algú que pugui dedicar-se a establir l’ordre a la seva població, com pot ser un policia o algú que es dedica aparentment a ajudar als més necessitats des d’un alt càrrec, com pot ser un polític, els nens no tenen en compte els rangs i oficis, sinó el què fan i com ho fan, és a dir, no miren el càrrec, sinó les seves actuacions i els seus principis que siguin els motius pel qual actuen com actuen. Per tant, un policia o un polític, en el seu dia a dia poden actuar des de les seves pors i els seus interessos personals derivant-se vers una corrupció o un abús de poder per a establir les seves creences, valorant sobre tot, la sobrevaloració del diner abans que necessitats urgents de part de la seva població o país.
El nen percep l’energia amb que actua el seu pare, la seva mare i els seus sers més estimats. Ells observen i imiten. Com un fill o filla de càrrecs aparentment dedicats als altres creixen i fan el que fan? La resposta és clara i directa: perquè imiten als seus pares. Com pot ser això?
Els nens reben les energies del seu entorn i les reprodueixen. No fan tant cas al que se’ls ha dit, sinó al que reben inconscientment dels sers que l’estimen i el seu entorn més proper. Com un ser d’algú que vetlla pels altres pot convertir-se, per exemple, en un lladre o un estafador o corrupte? La resposta és que aprenen de l’energia que els seus pares, inicialment, i després del seu entorn li han anat transmetent al llarg dels anys. Si veuen contradiccions entre el que diuen i el que fan, es queden amb l’energia que han utilitzat per aquell fet. Així ells, utilitzen aquesta energia, tal com els seus pares i entorn els han transmès per a créixer en aquest món i el seu hàbitat.
Si la seva energia es correspon amb el que senten, diuen i la manera d’actuar des del cor, llavors, sí que es tenen uns pilars forts per a créixer obtenir seguretat, recolzament i afecte mentre vagi creixent; sinó, el que obtenen són contradiccions en ells mateixos i inestabilitat i dubtes constants davant la vida. Davant aquest sentir, la seva visió de la vida és contradictòria i plena d’inseguretats. És quan apareixen les pors i una visió distorsionada de la vida. La seguretat que tenen i se’ls ha ensenyat és la inseguretat distorsionada de la vida. Arribat a aquest punt, predomina l’acceptat com a propi procedent del seu exterior per a obtenir un mínim de seguretat.
L’energia per a arribar a aquest punt, on gran part de la humanitat encara s’aferra, procedeix del nostre passat, i els temps han anat canviant, no així la nostra actitud i el nostre fer diari vers el recordar d’aquell qui en veritat som.
Per sort, els nens d’ara, i que van naixent, sobre tot des del 2010, porten i ens aporten una energia diferent, per això ja no accepten, com segurament nosaltres vàrem acceptar, tot el que ens deien. Ells tenen una major consciència activada que quan nosaltres vàrem encarnar en aquesta vida.

Totes aquestes paraules han estat transmeses per a arribar al punt del nostre temps actual i per a tots aquells que es dediquen a transmetre coneixement i mirar d’obrir portes perquè cadascú pugui arribar a ell mateix, a recordar qui és i obrir les portes de l’autoconeixement i manifestar la veritable Divinitat que és.
A mesura que passa el temps i sobre tot a partir del 2012, les persones, cada vegada més, trienn i fan una tia d’on anar per a donar els nous passos en el seu procés. La meva experiència al llarg dels anys i tenint present els canvis energètics haguts a cada instant de l’enlairament de les energies de Gaia i la Humanitat que en ella habita, m’he adonat, amb diferents trobades amb els meus germans de la Llar, que ja no és qüestió de transmetre coneixement exclusivament, sinó que el que necessita el ser en procés d’ascensió és arribar a SENTIR per ell mateix la Nova Energia en el seu interior.
Quan sentim, ja no oblidem..
Quan percebem en el nostre interior l’exterior, aprenem.
Quan el nostre cor ens parla, és la guia i la veritat del nostre camí.

Tant als nens com per a tots els sers encarnats, la millor manera d’indicar el camí, de netejar la nostra direcció per a no ensopegar i poder arribar al final d’ella, és Sentir la nostra essència, recordar la nostra veritable naturalesa i la nostra procedència, la nostra veritable Llar. Quan la sentim en el nostre interior, llavors, el nostre món s’expandeix, s’entén i ens adonem de com actuar pel nostre major bé i el de tots, ja no només a nivell personal.
Sentim una Unicitat ferma amb qui ens envolten i d’on procedim, els nostres germans celestials.
Tot canvia i la nostra Font interior flueix sense parar per a donar de beure i alimentar a tots els que s’apropen a nosaltres, sent un potencial per a tots aquells, fins i tot, que han agafat un altres camí segons els seus interessos.
Fem que els altres puguin sentir la veritable essència del seu interior, la veritable naturalesa del seu món interior. Llavors, haurem alliberat una ànima per a poder-se manifestar lliurement en aquesta dimensió encaminada vers altres nivell per a atraure el Cel aquí a la Terra. Llavors coneixerem el que és “ser lliure i capaç de materialitzar allò que sentim”.
La nostra Divinitat està esperant que comencem a sentir aquell qui som, perquè serà l’indici que ens haurem endinsat vers la guia del nostre cor, deixant que la ment deixi de tenir els seu protagonisme com ha estat en els temps del passat, quan deixàvem que la vella energia guiés els nostres passos.
Ja no, germans. La nostra Llar ens està fent recordar que és l’hora de reconèixer la nova energia i integrar-la en nosaltres, perquè ella ens portarà a Déu en mi.
Serà llavors quan la teva vida canviarà, perquè la teva visió de la mateixa també canviarà, així com la teva actitud davant d’ell i la teva expressió en el teu dia a dia.
Els nostres germans celestials porten ja un temps indicant-nos que ha arribat l’hora de prendre el timó de la nostra vida i escoltar el nostre cor. A cadascú li indicarà el xiuxiueig càlid de la direcció a seguir i el què fer a cada encreuament que es trobarà a la seva vida.
Vivim temps de grans canvis, i aquests, comencen en el nostre interior. Allà trobarem allò qu sempre hem cercat i desitjat. Allà trobarem la porta adequada pel nostre benestar, felicitat i realització.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.