-
Mestre,
què és la puresa? – va preguntà un deixeble al seu mentor.
-
La
teva essència i la meva és la mateixa. No hi ha diferència entre tu i jo.
-
Sí,
mestre – va interrompre el jove. Té més experiència que jo – va continuà dient
assenyalant-lo amb el dit.
-
Des
de la ment podem trobar totes les diferències possibles segons la nostra visió,
però des del cor, tu i jo estem units creant una Unicitat. No hi ha deferència
entre tu i jo.
-
Aquestes
paraules què tenen a veure amb la puresa?, perquè no ho entenc – va dir el
deixeble.
-
Què és per a tu la puresa? – li va preguntà el
vell savi.
Després d’un breu silenci, va dir:
-
Fer-lo
tot molt senzill.
Què és el que et permet fer-ho senzill?
Després d’una petita pausa, va respondre:
-
Mostrar-te
tal com ets.
-
Què
és el que fa que cada vegada puguis mostrar-te més com ets?
El jove va tornar a guardar uns moments de silenci, i a continuació va dir:
-
El
fet de saber qui ets. El recordar qui som. Quan més sapiguem de nosaltres, de
la nostra essència, més ens mostrarem tal com som.
El mestre va assentí amb el cap fent-li un somrís de conformitat.
A continuació, mirant fix i càlidament als ulls del seu deixeble, el venerable
li respongué:
-
La puresa és la manifestació de la teva
Divinitat.
El jove es quedà pensatiu en relació a la resposta rebuda. Al cap d’uns
segons va fer un somrís, aixecant els seus ulls vers el seu mentor, dient-li:
-
Gràcies
mestre. Ara ho entenc, sentint-lo en el meu cor.
De sobte el noi va fer un gest amb el seu cap de salutació, vers el seu
mestre, sent correspost per aquest. Es va girar i s’allunyà alliberat de la
seva inquietud inicial.
El mestre no deixava d’observar-lo mentre somreia content pel pas donat per
aquest jove aprenent de sí mateix.
Passats uns segons va veure com el deixeble es girà fent-li un somrís i
saludant-lo amb la mà. Després accelerà el seu pas, content de saber el camí
vers la puresa interior i la seva manifestació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada