dijous, 26 de gener del 2017

Trobada amb la seva Divinitat

Una vegada, una ànima conscient, sentint la seva essència va voler tenir uns moments per a estar amb la seva Divinitat. Va sentir l’Amor en ell, i va començar a sentir els símptomes d’estar connectat amb aquell qui era.
Estant en aquest estat d’expansió i obertura, va deixar que tot fluís en relació a aquest encontre.
-         Temps vaig tardar en saber de tu – va començà dient. Ara, sabent de tu en mi, que l’Amor sigui el meu acompanyant en tot el meu procés.
-         Aquell qui obre el seu cor i troba al ser que és,sabrà de mi, d’ell, en tot moment.
-         Què vols dir, que tu ets nosaltres?
-         La Divinitat, com dieu, no és alguna cosa aliena a vosaltres, sinó, aquell qui sou.
-         ...
-         No sóc una cosa externa a cadascú de vosaltres, sinó l’essència de la vostra existència. No vulgueu trobar una explicació al dit, perquè la vostra ment no la trobarà. Aneu al vostre cor i obtindreu la comprensió i el sentit de la meva presència en cadascú de vosaltres, però no perquè sigui alguna cosa apart de vosaltres, sinó perquè vosaltres sou Jo, i Jo sóc cadascú de vosaltres.
-         ...
-         El vostre procés us ha portat a la desconnexió per a poder donar els passos vers aquell qui sou. Tot té el seu sentit. Una eruga ignora, en un principi, la seva capacitat de volar, però amb el temps, s’adona que la transformació que viu, la porta a mostrar tota la seva bellesa i resplendor. Així sou cada una de les ànimes encarnades en aquesta dimensió. Comenceu a saber alguna cosa diferent i relacionat amb vosaltres, però aquesta “diferència” en relació amb la humanitat, resulta ser la vostra veritable essència i potencial per a arribar a vosaltres mateixos,...a mi.
-         Si som divinitat, per què no mostrem aquest potencial que comporta el ser un Déu encarnat?
-         Degut a la vostra consciència. És la consciència que us porta a trobar i experimentar amb el vostre potencial. Tornar a recordar qui sou us portarà a l’enlairament de la vostra ànima, i aquest procés d’ascensió,us permetrà creuar el llindar de l’espiritual, que és d’on pertanyeu. El vostre present us ha confós fins que he començat a alliberar les vostres creences mentals.(Pausa). Aneu al vostre cor que ell us parlarà i us farà saber del sentit de la vostra existència i el motiu pel qual esteu on esteu.
-         Arribarà el dia que arribarem a mostrar, d’una manera clara i notable les nostres capacitats divines? 
-         Alguns de vosaltres ja ho esteu fent. deixeu que jo pugui manifestar-me en vosaltres, i llavors, l’humà deixarà lloc al ser diví que és.
-         Cóm fer per a deixar-te manifestar a través nostre? – va expressar l’ànima.
-         Recordeu qui sou, i quant més recordeu, més podreu arribar a sentir-me. Quant més em sentiu, més us adonareu de l’Amor que sou. Quant més Amor sentiu en el vostre interior i d’una manera contínua, llavors, haurà arribat el moment que cedireu el vostre control de la vida a les meves mans perquè pugui jo guiar-la, portar-la a terme i manifestar-me lliurement a través vostre. (Pausa). Arribarà el dia que us deixareu anar, i llavors, la vostra vida canviarà i començareu a notar com us anirà somrient, com dieu, cada vegada més, sense esforços. Per a arribar a mí, haureu de deixar de controlar la vostra vida, tenint la Fe corresponent conforme tot està sent pel vostre major bé. (Pausa). Escolteu el vostre cor que el us guiarà en el vostre procés vers vosaltres mateixos,...cap a mi.
-         És a dir, que hem de deixar de viure des de la ment i començar a escoltar el nostre cor, vivint des d’ell i dirigir-nos i portar a terme allò que ens digui, que sentim en el nostre interior.
-         Serà un bon principi. Us ajudarà a obrir les portes del vostre alliberament i permetre que la Gran Voluntat sigui en vosaltres. No vulgueu que les coses siguin segons vosaltres, sinó segons el que heu vingut a fer!
-         Entenc, doncs, que la vida no ens pertany – va comentar l’ànima.
-         Però sou responsables, i els únics responsables de la vostra vida. La part que heu d’aportar, seguint el vostre cor, us portarà a la Divinitat que sou. No temeu! Confieu! i allibereu-vos de l’afany de voler controlar el que viviu. Apreneu d’allò perquè enlairarà el vostre ser. Accepteu-lo!
-         Sé de tu – va dir l’ànima, però cóm puc transmetre aquest Amor als altres? Cóm fer arribar als altres la consciència de qui són?
-         Senzillament, sent tu. Escolta el teu cor que ell et dirà. No vulgueu arribar als altres, perquè seran els altres que us arribaran. Allò que es trobi en el vostre camí conscient, ho atraureu, no haureu d’anar-lo a buscar ni voler que els altres siguin o es trobin interiorment com vosaltres vulgueu.
-        
-         Sigues tu! Sentint qui ets, ajudareu a tots aquells que estan disposats a obrir-se i arribar a mi. És amb l’exemple que irradiareu la vostra essència i la saviesa del sentit de viure. (Pausa). Deixeu que jo us guiï. Sentiu qui sou i els llindars de la vostra ascensió s’il·luminaran, deixant de ser vosaltres, per a ser Jo.
-        
-         Tu i Jo som Un. Tu ets Jo i jo sempre he estat tu. Recorda aquell qui ets, i sent l’Amor en tu. Allà, en el teu interior em trobaràs. Sempre estic. Jo Sóc aquell qui tu ets. Deixa que la meva presència assereni la teva ànima i la teva vida. Jo Sóc Tu, i Tu ets Jo.
-         Que es faci la teva Voluntat en mi – va dir l’ànima finalitzant la trobada.