Quan el dolor apareix

Porto anys al servei de la humanitat. De diferents països vaig rebent missatges, consultes i exposicions de les situacions que algú està vivint, demanant ajuda, o què fer en aquells moments. Fins i tot he arribat a rebre missatges parlats on havia de posar tota la meva atenció per la debilitat de les paraules expressades junt amb el plor intens del seu interior.

He rebut, amb el temps, peticions d’ajuda per part d’alguns de vosaltres en moments de desesperació. Us puc dir que el meu cor sent el vostre dolor. Aquest, ve donat no tant sols pel dolor físic, sinó per l’emocional que és el més penetrant i, no sempre, ens permet veure la situació tal com és.

En moments de desesperació, he respost a les vostres peticions. Així ho sentia dins meu.

No sempre és el que sembla.

Fa uns dies vaig rebre un missatge parlat on, qui s’expressava, sentia com la seva vida li donava un revés, no sabent què fer en aquells moments i sentint-se atrapada per la situació viscuda. Li vaig respondre, i sento la necessitat, avui, de parlar-vos d’aquests moments no volguts a la nostra vida.

A vegades sembla que ens estem recuperant d’alguna cosa viscuda que ens va marcar, quan se’ns presenta davant nostre una situació no esperada que pot arribar a canviar el rumb de la nostra vida. És com si acabéssim de superar alguna cosa, quan ens colpegen amb més dolor. No sortim d’una, quan entrem en una altra. Dóna la sensació com si la vida no ens deixés ser feliços. Plorem, ens lamentem i ho podem veure tot negre, sense una sortida al respecte.

Estimades ànimes, a totes que us podeu trobar en una situació similar us dic, que el meu amor està en tots vosaltres, i que allò que viviu, encara que pugui arribar a semblar dur i fred, us dic que no hi ha vivència que tinguem que no alimenti la nostra ànima.

Quan ens hem enfonsat en les creences inculcades i ens sentim identificats amb el dolor del nostre món, llavors, és quan més atrapats ens podrem arribar a sentir quan visquem una situació inesperada que pugui alterar el nostre interior, creant un malestar o un dolor, sent l’emocional el que més ens aferrarà als fets mundans i impedirà arribar a l’aprenentatge que ens aporta, a no ser que la nostra actitud sigui d’ACCEPTACIÓ amb  cert grau de consciència conforme el viscut té el seu sentit i ens trobarem en mig d’aquest fet pel nostra major bé.

Quedant-nos en el dolor i lamentant-nos, podrem quedar atrapats en un dolor profund, anul·lant el nostre ser i intensificant la nostra actitud de víctima davant la vida. Haig de dir-vos que no és així. Nosaltres tenim la capacitat de superació de qualsevol aparent revés que la vida ens pugui arribar a donar.

Hi ha moments que el viscut no és de nosaltres mateixos, sinó d’algú del nostre entorn més estimat. d’algú a qui estimem. Quan veiem que hi hem de prendre certes decisions pel major bé de l’altre, d’aquesta persona, que el farà canviar el ritme i estil de vida, llavors, tenint present la nostra relació amb ella, veiem com la nostra ment ens comença  a parlar de lo malament que ho passarem, de les limitacions que tindrem a partir d’ara a la nostra vida. Ens anuncia un futur incert i molt negre. La ment ens parla segons les creences i identificacions que hem associat amb nosaltres al llarg dels anys. Però la nostra ment és passat i ens transmet basant-se en l’adquirit en un passat. Els temps han canviat, i el present dels nostres dies està envoltat amb un empoderament i responsabilització de cadascú davant la seva vida.

He arribat a conèixer persones que en el seu moment, em van fer veure conforme “la vida sempre es desfoga amb els mateixos”, però a mesura que anava seguint el meu procés d’evolució, vaig començar a adonar-me que nosaltres som els únics responsables de la nostra vida. Continuo sentint el dolor de qui em fan arribar les seves peticions d’ajuda, però també haig de dir que no sempre puc ajudar-los de la manera que a ells voldrien, perquè no sempre la solució es troba en fer alguna cosa per ells, sinó, quasi sempre, consisteix en un canvi d’actitud nostra davant la situació.

Estic aprenent molt de vosaltres, i us ho agraeixo, encara que no siguin situacions aparentment volgudes o alegres, però la nostra ànima se sent confortada per la reacció i aprenentatge que realitzem davant els suposats obstacles que ens podem trobar en el nostre camí.

No hi ha res que no ens aporti alguna cosa, tant per a nosaltres si estem implicats en el fet, com per a la persona que ho “pateix” personalment. Són cops que no sempre se superen en el moment, però heu de ser pacients, tant vosaltres, com per l’altre persona que ho viu directament.

Una de les coses que he après al llarg dels anys, és que no hi ha res que visquem que no tingui un sentit per a nosaltres i no ens aporti res. Tot, absolutament tot el que vivim, té a veure amb la nostra evolució.

Som molt més que matèria. Som molt més que sers indefensos. La nostra capacitat de superació és gran, perquè cadascú de nosaltres conté l’essència innata de l’Amor. Cóm pot l’Amor crear tant de dolor? Alguns podeu arribar a preguntar-vos en algun moment. L’Amor allibera i només vol el millor per a cadascú de vosaltres. L’Amor enlaire el vostre ser i allibera tot allò que portem dins i no ens pertany. Aquestes paraules es refereixen, des de creences, hàbits, costums, tradicions, maneres d’actuar, de pensar i crear.

Quan vivim sense donar passos vers aquest alliberament del nostre interior, llavors, és quan l’univers, la vida, o com vulgueu dir-ho, ens dóna una mà per a poder arribar a la plena felicitat i al moment de poder expressar l’alegria, d’una manera lliure i constant, vers el nostre estimat món. Tot té un sentit. No hi ha res arbitrari, des del punt de vista espiritual, que no ens faci créixer com a sers amorosos que som.

Som molt més que matèria. Som Amor, i el nostre procés ens porta a connectar amb ell, i per això hem d’activar la nostra consciència per a adonar-nos que no som sers invàlids, limitats o a mercè dels altres. Som sers amb un potencial immens, ple de Llum i Amor.

El viscut només és per a poder, a través de la nostra predisposició i actitud oberta, percebre el sentit, el fons del viscut, i no quedar-nos amb la forma, amb el que els nostres ulls veuen, que no sempre és el que sembla.

La nostra vida està sent guiada des de l’Amor, des de l’essència pura i incondicional de l’Amor que habita en nosaltres.

Quan el dolor apareix, tingueu present que són les manifestacions de les nostres pors davant la vida a partir d’aquell moment, i sobre tot, de l’oportunitat que tenim per a enlairar la nostra ànima i aprendre alguna cosa nova o que ja hem obert la porta de la sanació d’algun aspecte nostra que ja hem començat a donar passos per al seu alliberament.

No us enfonseu! No us desanimeu!, perquè allò que viviu us portarà al veritable ser que sou, no qui us han fet.

Lamento el dolor viscut en el nostre estimat món però també jo vaig haver de viure situacions, al llarg de la meva vida, que em van fer quedar sol i viure experiències d’incomprensió, misèria i d’una gran solitud. En el seu moment vaig viure el que es denomina “la part fosca de l’ànima”. Ho vaig viure, però el meu interior em deia que havia de continuar malgrat tot. Havia alguna cosa en mi que m’empenyia a seguir i no quedar-me atrapat en cadascuna de les situacions que estava vivint. Només així aconseguireu avançar en vostre camí, adonant-vos que res és per a sempre. Tot és temporal. El dolor és mental, no real, encara que sentiu els seus símptomes. Del malestar podem aprendre, i un dels majors aprenentatges que podem fer és el de l’ACCEPTACIÓ. Acceptar el viscut i no témer, perquè allò que viviu és part del vostre procés i alliberament.

Sou sers complerts, lliures i amorosos. No sempre ens adonem que així és, per això l’univers, de tant en tant intervé per a ajudar-nos a recordar. Per això, el que vivim o hem viscut.

Davant de tot, estimades ànimes que viviu un procés de dolor, ESTIMEU, ESTIMEU, ESTIMEU. Només estimant i tenint compassió per a tots aquells que pateixen, podrem crear una energia que els pot arribar a crear benestar, si així ha de ser per a la seva ànima. Estimeu. Sentiu l’Amor en vosaltres i arribareu a sentir la calma dins de cadascú. Sentiu l’Amor en el vostre interior, i alleugerareu el dolor d’aquells sers propers que la seva vida ha donat un tomb, començant una nova etapa, potser, amb canvis físics, emocionals o mentals. Estigueu al seu costat i veieu a l’altre, o a vosaltres mateixos, si és a vosaltres que us ha succeït, com a sers complerts, sencers, amb grans capacitats de viure, encara que a vegades, la nova vida hagi de ser amb modificacions, a nivell de estil i ritme, en relació a com vivíeu fins fa poc.

Sigui la pèrdua d’algú que ja no veurem més, una amputació d’algun membre del nostre cos, l’adonar-nos de la relació dels nostres fills amb les drogues, un acomiadament improcedent deixant-te amb vàries deutes pendents sense poder-les fer front a partir d’ara, o una sensació d’abandonament davant la vida. No importa el que visquem, perquè cada experiència és l’adequada per a nosaltres. No hi ha res perquè si. Tot està abraçat per l’Amor.

Som nosaltres, que al llarg dels anys ens hem estancat, aferrat i creat unes capes de protecció per por a que ens fereixin o no ser acceptats. Llavors és quan amb el temps apareixen les situacions d’ajuda, de segones oportunitats per a arribar a nosaltres i començar a recordar aquell qui som.

ACCEPTEU I ESTIMEU, perquè no hi ha res perquè si. No existeix res a l’atzar a  la nostra vida. Nosaltres hem estat i som, els únics responsables de la nostra vida.

Per això, tenim la sortida del dolor que habita en el nostre interior. Coneix-te i aprèn del viscut, perquè el fons de la forma que veu i experimentes, t’alliberarà i t’aproparà més a la felicitat i la plenitud del teu ser!

Quan el dolor apareix, la porta del recordar i l’aprenentatge s’obren.

El meu AMOR és en tots vosaltres.

Tot té un sentit.

Que l’Amor, la Pau i la Comprensió del viscut siguin en cadascú.