Quan comença l'aprenentatge

Quan algú fa un aprenentatge espiritual, un aprenentatge relacionat amb la nostra ànima i no dirigit vers la nostra ment, llavors, ve a ser com el nostre ADN, on cada capa és diferent a les altres amb unes característiques concretes, però alhora està relacionada amb totes les altes. El conjunt del nostre ADN no podria activar-se i procedir a l’evolució del ser que el contingui, a no ser que cada part del mateix influenciï i estimuli a la resta del conjunt. Amb això vull dir que una capa activada fa que les altres també s’activin, com l’efecte dominó, on totes les fitxes estan dretes una al costat de l’altre, i fent tu un gest, fas que totes les altres també caiguin, és a dir, quedin influenciades i implicades. El mateix succeeix amb les lleis espirituals. Cada una d’elles és única, però estan implicades amb d’altres, i quan integrem una en el nostre interior, hi ha d’altres que també s’activen. Totes, absolutament totes estan relacionades.

Tot veritable aprenentatge relacionat amb la nostra ànima està dirigit a una interiorització del ser i a una presa de consciència i responsabilització de la nostra vida. Això comporta altres aspectes que ens fan enlairar encara més, encara que només haguem donat un sol pas.

Tot aprenentatge és una gran aventura, i sobre tot, quan és conscient per part de qui el viu. Quan et permets experimentar, acceptar i estar obert a tot el que pugui presentar-se davant teu, com un regal de la vida, llavors, és quan pots arribar a entendre que no hi ha res perquè sí, i tot el viscut té el seu sentit.

Un altre dels aspectes que està relacionat amb l’aprenentatge espiritual, és el temps. Sabem, i s’ha dit moltes vegades que “el temps no existeix”, espiritualment parlant. Bé, quan ens trobem en mig d’una situació no volguda a voluntat, és quan t’adones que el temps desapareix del teu camp de visió. No el tens en compte, encara que sí els dies, o certs dies, degut que sembla que els hagin creat exclusivament per a tu, perquè puguis fer amb ells el que tu vulguis. Exactament és així, perquè hi ha moments que no sabràs què succeirà aquell dia, i això succeeix cada jornada al despertar-nos, sent uns instants on només et queda anar al teu interior i fer allò que t’agrada o t’agradava fer quan no feies la feina principal del teu dia a dia. El temps desapareix, vivint només el present, donant-te compte cóm de ràpid va passant cada interval, perquè desconnectes d’ell per a dedicar-te’l a tu, sabedor que ets tu qui l’ha d’omplir amb la teva actitud, la teva acció, decisió i presència, estiguis on estiguis.

Estàs tan centrat en el teu present, que quan mires una mica cap enrere, ja veus que ha passat un mes, mig any o dos, sense donar-li més importància, però tot el que hauràs fet t’haurà servit per a sentir-te bé, perquè en el fons, això és que importa. O el temps pot amb tu i t’enfonsa i deprimeix, o t’enlaires per sobre d’ell i el superes. En aquests moments es una benedicció tenir tot el temps per a tu. Sol, comptant exclusivament amb tu.

Cada dia és una oportunitat per a deixar-te portar per les sorpreses preparades per a tu. Hem d’aprendre a crear-nos benestar estant en una tempesta. Vivint moments de grans borrasques, turbulències, i fins i tot, d’huracans que s’emporten tot el que troben davant seu, aprenguem a estar en mig d’aquest huracà en tot moment, a l’ull de l’huracà on regne la pau. Estant aquí, observa el teu entorn, on tot sembla estar fora del seu lloc adequat, però la gent continua vivint com si fos aquest desordre, el seu estil habitual de viure. Tot i així, la sensació de saber estar centrat en el centre del teu ser, et permet sentir la pau i l’Amor que t’envolta arrecerant-se en cada una de les teves cèl·lules.

El temps desapareix quan tu ets tu, perquè no influeix el teu físic i sembla no acompanyar-te, amb tot el que això representa a nivell de vitalitat i un rejoveniment del teu suport físic.

És en moments com aquest, on no penses en el temps, perquè ets tu qui el crea, l’allarga o l’escurça. Ets tu qui el fa desaparèixer al ser tu. No importa l’edat, perquè el que se entén com anys, també desapareix de tu, degut que estàs centrat en aquell qui ets, i quan deixes que la Divinitat que hi ha en tu i tu ets, es manifesti, llavors tot es torna intemporal.

Us puc dir que no hi ha temps. Quan deixem que tot sigui Present, llavors, vivim més temps, del que es coneix a nivell terrenal com a temps, i amb una millor qualitat existencial. Espiritualment no existeix el temps, ni el passat ni futur, perquè l’únic moment de poder per a cada ànima és el present junt amb el lliure albir. La manera d’utilitzar-lo, segons el grau de consciència de cadascú, ens portarà a aquest benestar anomenat anteriorment i a una visió de la vida més enllà de l’humà.

Tots soms sers complerts i divins. L’important és sentir-ho, degut que el tens integrat, i no tenir només el coneixement que així és. Ha arribat l’hora de mostrar-nos tal com som. Cada un segueix el seu procés en mig del lloc adequat per a poder recordar i anar deixant la seva humanitat per a donar pas a la seva divinitat.

No hi ha temps.

No hi ha res que no sigui tu mateix.

La vida et dóna suport per a avançar segons tu sents. A vegades hem de deixar anar per a trobar-nos només, amb nosaltres mateixos. Llavors, és quan començar els millors moments, els més intensos per a arribar a nosaltres.

Només l’Amor existeix i és des de l’Amor que podem arribar a nosaltres. El passat està basat en la nostra part mental. Deixem que s’alliberi, perquè els temps viscuts en el nostre present es basen en el cor. Ell us dirà què fer i la resposta adequada a la situació que viviu.

Escolteu el vostre cor, per a poder enlairar la vostra ànima i la vostra vida.

Tot aprenentatge és una porta oberta a un nivell superior de saviesa. Aquesta saviesa s’obté per haver viscut el coneixement que podeu arribar a tenir. Només l’experiència particular pot portar-te a l’obtenció de la mestria.

La vida continua. Sentiu l’agraïment per tot el viscut i après.

Que la Pau i el Coratge siguin en cadascú de vosaltres per a seguir el camí del vostre interior, i que aquest any 2017 pugueu creuar la porta de la vostra plena manifestació.

El meu Amor és amb tots vosaltres.