Herois

Tots els herois han estat fruit d’una actitud davant la vida de victimisme i pensant que nosaltres per sí sols, no podíem aconseguir la realització i el benestar, no tan sols a la nostra vida, sinó en la societat que es vivia.

Quan més ens identifiquem amb algun dels herois creats al llarg de la historia, delata el nostre interior conforme, a algun nivell, encara no ens creiem el suficientment capaços, per nosaltres mateixos, el manifestar la nostra realització a la vida que estem vivint.

Els herois eren sers limitats al pensar, ells mateixos, que el món no anava bé. Qualsevol que el vulgui salvar, i amb una mica de consciència, s’adonaria que no podem interferir en el Gran Pla Diví on tots estem immersos per a la nostra evolució i el de tot el planeta amb els diferents sers que l’habiten.

Quan es vol salvar el món, ens estem anul·lant i empetitint alhora, per no respectar el lliure albir. A l’intervenir creem noves situacions, potser no del tot amoroses que crea més de la vella energia, en la qual no ens permetia evolucionar com ens hagués agradat, desbloquejant el nostre interior i obrir les portes de la connexió amb el veritable ser. 

 Fer servir els mateixos mètodes que els que van bloquejar el respecte i la integritat en cadascú, però amb una intenció aparentment més humana, és una manera de mantenir el règim existencial basat en un ser disminuït, influenciat i incapaç de valer-se per ell mateix.

No hi ha herois, tal com es coneixen. Tots, absolutament tots actuen des de la ignorància espiritual, volent establir una vida segons la seva visió parcial d’aquesta. Per això hem tardat tant per a arribar fins on hem arribat. Hem cregut en els herois de pel·lícules i còmics, sentint-nos alleugerats per veure a algú que realitzava el que nosaltres podíem sentir o pensar des del nostre món interior. Nosaltres no ens veiem capaços de fer-ho a la nostra vida, i veient-los a la pantalla del cinema, televisor o en unes pàgines impreses, ens sentíem recolzats i consolats pensant que algun dia tot serà segons el que sentíem en el nostre interior.  

Els herois pertanyen a la vella energia, perquè mai han existit com un somni materialitzat i una prolongació de nosaltres que ens podíem trobar en un segon o cinquè pla, a la discreció. No érem quasi ningú, i amb aquests personatges, sovint disfressats, ens sentíem amb una mica més de coratge per a dir:

-         Sí, aquest o aquesta sóc jo! Cóm m’agradaria que així fos en mi!

Desconeixement. Desconeixement absolut de nosaltres mateixos.

Amb el temps hi ha menys herois perquè la naturalitat es va manifestant cada vegada més a les nostres vides. Estem recuperant l’empoderament, però no perquè l’haguéssim perdut, sinó perquè desconeixíem que es trobava en el nostre interior.

Quan desitgem alguna cosa a la nostra vida procedent de l’exterior, és un indici que ens hem allunyat de nosaltres. Quan la possible “solució” es troba en alguna cosa externa, ens delata conforme hem oblidat qui som en veritat. Ens deixem emportar per qui ens van fer, i no segons el que sentim.

En els temps actuals, no existeixen els herois, perquè tots, acollim en el nostre interior el potencial de la nostra veritable naturalesa: la nostra divinitat. Ara ja podem parlar, quasi obertament d’ella, però anys enrere, la nostra consciència encara no havia despertat, o bé no vàrem obrir el nostre cor per a sentir la veritat del nostre camí i la nostra existència. Ara tot és possible. Ara el potencial que hi ha dins de nosaltres, i que sempre ha estat, s’està activant, i la nostra capacitat per a ser nosaltres i actuar des de la honestedat, la sinceritat i integritat és possible. Aquestes energies activaran l’amor en el nostre camí, podent aconseguir i atraure a la nostra vida allò pel qual vàrem néixer per primer cop. Ara la plena realització és possible. Ja hem donat passos importants, per tant, estem jubilant qui van ser els herois creats des de la ment per a crear una nova vida des del cor, perquè és des del cor que el nostre procés enlairarà la nostra ànima i coneixerà la Veritat del sentit pel qual estem vivint el que vivim i està succeint. Aquesta veritat consisteix en una sola paraula: AMOR. Aquesta és la manifestació que el ser humà està fent cada vegada més. Està donant passos vers la seva divinitat. Està passant de l’humà a lo diví.

Quan estem dient que algú és un heroi, l’estem comparant amb els altres i això representa etiquetar-lo. Quan així és, el que estem fent és jutjar-lo i creant una visió des de la ment racional segons els paràmetres d’una energia de baixa vibració. No existeix l’heroi, senzillament el ser que pot estat perdut o confús en el seu camí i pot necessitar una mica de llum. L’heroi seria el pensament de voler estar a l’altre cantó de la situació. Això comporta, també, el fet de no acceptar ni aprendre del que se està vivint; en fi, un heroi no ens porta a la nostra realització, sinó a uns moments d’aparent tranquil·litat, privant-nos de despertar i aprendre de la nostra relació amb la situació viscuda.

L’heroi ens encasella, pertanyent la seva actuació, a una dualitat obsoleta: aquest és el bo i aquest el dolent; on també decideix segons les seves creences d’un passat, moltes vegades turmentós i no equilibrat.

No hi ha herois que ens portin més enllà de l’establert. Tot ens recorden d’una manera de ser no sempre volguda.

Ni catwoman, superman, robin i batman, spiderman, “el llanero solitario”, l’home d’acer ni el capità amèrica poden fer canviar el món. Ells només el continuen mantenint amb les seves actuacions. 

El veritable canvi a la nostra vida procedeix del nostre cor. Sentir l’Amor i la vida des del cor ens farà enlairar la nostra ànima comportant una activació del nostre potencial espiritual, el nostre ADN, podent manifestar cada vegada més, el Déu que cadascú és.

Vivim moments que ens porten a una introspecció i a èpoques d’estar amb nosaltres mateixos. Aprofita-les!

Quan ens alliberem de tot l’inculcat al llarg dels anys i ho alliberem del nostre interior, llavors quedarem nosaltres. Només nosaltres, tal qual som, i us puc assegurar que encara que en un principi no ens agradi o ens sentim incòmodes, amb el temps apreciareu la bellesa de la vida i l’amor en tot el que us envolta. Sentireu la unicitat amb Tot, i sabreu del sentit de la vostra vida i tot el que en ella viviu.

No hi ha res que no puguis aconseguir sempre que ho sentis en el teu cor.

No hi ha res que no puguis realitzar sempre que ho sentis en el teu interior, en el teu cor ell serà la guia i el vehicle amb el qual sabràs quina decisió prendre en tot moment i què és el més adequat per a tu o no.

Aquell que es coneix, no es considera un heroi, perquè veu la vida amb els ulls del seu cor, des de la saviesa interior i existencial. Sap del seu potencial.

Aquest és el camí que estem seguint, el de creuar el llindar de l’irreal a lo real. En el teu interior trobaràs la realitat de la teva vida. El veritable ser conscient, il·luminat, és el perfecte antiheroi: és discret, respecta, accepta i sempre Estima. No jutja ni critica. Sap del procés que s’està vivint i la importància de l’experiència individual per a l’ànima de cadascú i la humanitat. Respecta, Accepta i Estima.

Tu ja ets un ser complet, capacitat per a portar a terme allò que has vingut a fer.  Tu pots! Ets un ser estel·lar encarnat col·laborant en manifestar la Intencionalitat Superior Divina!

No somniïs, sent allò que el teu interior et xiuxiueja en el teu cor! Quan ho sentis veuràs com la vida pot somriure’t sense tu saber-ho ni esperar-lo. Tot és possible quan som conscients de la nostra naturalesa, del nostre potencial amorós que habita a l’interior de cada un.

Que l’Amor i la Pau pugueu sentir-les en el vostre interior.