L'empoderament del ser

De víctimes a responsables. Aquest és un dels passos que estem vivint i experimentant en el nostre procés evolutiu. Hi ha un camí a seguir vers l’ascensió, la il·luminació del ser on la nostra ànima s’enlaira per a portar a terme allò que hem vingut a fer, estant relacionat amb la Voluntat Superior que tots estem immersos.

Al creuar la passarel·la del que vàrem ser al que som, ens porta a sentir, a veure la vida i a actuar davant d’ella d’una manera diferent. Quan més anem donant passos ves la nostra honestedat, integritat, més ens anirem apoderant interiorment, però no perquè anem adquirint aquest poder, com alguna cosa externa a nosaltres, sinó perquè ens anirem apropant a aquell qui en veritat som. Aquest apropament i reconnexió amb nosaltres mateixos, ens permetrà anar recordant cada vegada més, aquell qui som i sempre hem estat, en el fons, però que la nostra cultura, religió i educació ens han apartat de la nostra essència i naturalesa.

No hi ha canvis sense una reacció del ser, i això és el que està succeint dins de cadascú i, com a mirall del nostre interior, en tot el planeta. Hi ha una reacció per part individual que fa que el col·lectiu també reaccioni. No hi ha exterior sense un interior. No hi ha reflex en un mirall si no hi ha una imatge que veure, una manera de ser que mostrar.

Som responsables del nostre exterior.

Som responsables del nostre interior.

Som responsables de la nostra vida.

Cada vegada són més les ànimes que s’enlairen i fan engrandir al ser que l’habiten.

Tots des del nostre naixement, ja sempre hem posseït la capacitat de superació, el coratge, la fermesa i fortalesa per a aconseguir allò que el nostre cor ens dicta. El nostre potencial va més enllà del físic, de tota matèria i força bruta. La nostra capacitat de materialitzar els nostres somnis no es manifesta a través del moviment, de lluitar, cansar-se i insistir constantment per a aconseguir allò que sentim en el nostre interior, sinó que el veritable potencial de cadascú, la capacitat per a veure realitzats els nostres somnis, es percep a través de la nostra actitud davant la vida i les circumstàncies que en ella vivim.

Quan la nostra presència crea recolzament, serenitat, pau i protecció al nostre entorn, alguna cosa està canviant en nosaltres.

Quan davant d’una situació suposadament adversa o hostil la nostra actitud és de calma, tranquil·litat i convenciment absolut conforme tot està bé i sortirem de la situació viscuda amb un aprenentatge pel nostre ser, llavors, voldrà dir, que alguna cosa està canviant en nosaltres.

Estarem recuperant el nostre poder interior.

Tot és una qüestió de visió de vida i enteniment sobre el que està succeint a cada instant. Quan veus que tot té un sentit i pel major bé de tots,...llavors, estaràs recuperant, connectant, amb la teva veritable essència. Estaràs obrint les portes de la Consciència Universal. Sent així, veuràs que el succeït i el que està succeint, tant a la teva vida, com en el planeta, té el seu fi i l’abraçada amorosa de l’univers.

Ens dirigim vers la nostra plena integritat i manifestació de la nostra Divinitat.

Aquest empoderament manifestat ens portarà a adonar-nos que som responsables, i únics responsables de les nostres vides. No hi ha culpables externs pel que ens ha succeït o ens succeeix. No hi ha a qui culpabilitzar, perquè vàrem ser nosaltres qui vàrem donar el consentiment perquè així fos, i vàrem ser nosaltres qui vàrem començar a endinsar-nos vers el nostre malestar, allunyant-nos de qui en veritat érem. Com podem culpabilitzar a d’altres si vàrem ser nosaltres qui els vàrem donar el permís perquè tot fos segons va ser o està sent? Vàrem ser nosaltres qui vàrem encendre l’interruptor del nostre camí de malestar i dolor. No hi ha ofenses contra ningú, perquè el que podem arribar a sentir en el nostre interior està tot relacionat amb nosaltres mateixos, per tant, allò que sentim està dirigit a nosaltres mateixos. Ràbia potser? És cap a nosaltres pel que vivim i volem acabar amb allò. La ràbia seria contra tu mateix per no ser tu i tenir una actitud més amorosa vers la situació viscuda y el teu ser.

Estimades ànimes, sigues tu i veuràs obrir-se les portes del teu alliberament i felicitat. És el teu passat, a través de la teva ment, qui et fa veure el que no és. Sent el teu cor i sabràs las veritat de la teva existència i el que t’envolta.

Et sents limitat, impotent per no poder finalitzar amb la situació? És la teva visió del què vas ser el que no et permet veure clar i trobar el camí novament vers a tu mateix, el teu benestar.

Sou sers il·limitats, amb tot el que podeu arribar a necessitar per a arribar a vosaltres i materialitzar la vostra missió en aquesta vida. A vegades no importa el saber què he vingut a fer, senzillament escolta el teu cor i fes allò que sentis en ell. Ell et guiarà sobre el què fer o on dirigir-te si així ha de ser. No temis, estimada ànima, perquè per a arribar a tu no estàs sola. Tots estem amb tu. Tota la Llar, de la qual procedeixes, i tots els que encarnem en el seu moment, estem sent acompanyats, guiats i protegits com no ho havíem estat fins ara. Expressa la teva predisposició per a arribar a tu i alliberar-te de tot allò que no pertany a la teva naturalesa.

La teva consciència t’alliberarà i et permetrà viure amb alegria, serenitat i saviesa. Aniràs percebent amb més claredat que la vida depèn exclusivament de tu. La qualitat de vida depèn només de tu. La teva vida és un tresor, u procés a seguir per a enlairar la teva ànima i començar a recordar aquell qui en veritat ets.

Aquests són els temps anunciats per la fi de la humanitat, però no per a la seva extinció, sinó per a una manera nova, més amorosa de viure i relacionar-nos amb tots aquells que habiten el nostre estimat planeta

Quan més recordem qui som, més ens responsabilitzarem de la nostra vida, dels nostres actes i expressions. La nostra paraula ja no serà la nostra, sinó la de la nostra Divinitat. La nostra presència no serà, tampoc la nostra, sinó la de la nostra Divinitat; i els nostres actes, plens d’amor i comprensió, tampoc, perquè serà la nostra Divinitat qui es manifesti cada vegada més a través nostre.

El nostre potencial és diví perquè cadascú de nosaltres som DÉU.

Els temps que vivim ens porten a recordar la nostra Divinitat, a connectat amb ella i a manifestar-nos tal com som, aquell qui en veritat som, no el que vàrem ser. Aquest ser es va allunyant de nosaltres, perquè no hi ha lloc per a ell en les noves energies.

Un nou ser va presentant-se davant la humanitat ple de comprensió, saviesa, serenitat i amor. La seva llum permet la transmutació de tot el que a ell se li apropa, allà on sigui. Aquesta Llum i Amor són part de la nostra essència. Sempre l’hem tinguda en nosaltres, i és ara que la humanitat començar a percebre d’una manera conscient que és alguna cosa més que matèria i que té un potencial per a transformar i sanar, no només la seva vida, sinó tota la humanitat i la Terra.

Tu ets l’únic responsable de la teva vida.

Penseu que:

“El major empoderament és la consciència de la responsabilitat d’un mateix vers la seva vida.”

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.