dijous, 3 de març del 2016

La recerca

Esperant-la des de fa molt de temps, va arribar el dia on es va donar la sortida per a acollir i començar a donar els passos vers la crida de la nostra existència.
Els buscadors varen iniciar el seu sender per a arribar allà on el seu cor els dictava. En un principi només van ser alguns, però amb el temps, la senda existencial començà a omplir-se d’ànimes que cercaven i cercaven el camí vers la seva realització i el sentit de la seva vida actual.
De tots els continents va començar a moure’s l’energia. Alguns varen deixar la seva llar terrenal per a dirigir-se a d’altres latituds on poder sentir les seves arrels àlmiques.
Han passat uns anys, i cada vegada més hi ha un major despertar de les consciències on, a tots aquells que han començat a recordar la seva essència, se’ls ha facilitat la sincronicitat per a poder arribar allà on els seus cors els guiaven.
Cercadors dels nous temps.
Busquen el no aconseguit i obtingut.
Busquen el que els seus presents no els donaven.
No varen acceptar el que vivien i de la manera que ho feien, volent deixar enrere aquell qui van ser per a retrobar al veritable ser que eren.
Una recerca és fruit d’un descontent del que es viu, i normalment, al cap d’uns anys, hom decideix no continuar amb el que estava fent, amb qui es relacionava o amb el que sentia, de manera que va arribar el dia que varen deixar la seva vida tal com estava sent o part d’ella i varen emprendre el viatge vers la Veritat de la seva existència.
Cada vegada són més els que senten aquesta crida, i en els temps actuals, després que moltes ànimes ja varen transitar pel procés, deixaren un camí més disponible per a aquells que comencen o iniciaran la seva cavalcadura iniciàtica.
No tan sols busquen per a trobar “alguna cosa més en acord al que senten”, sinó que rebutgen el seu present, perquè aquest no els portava enlloc, segons ells.
Cercar i cercar.
El buscar no sempre procedeix de l’adequat per a arribar a nosaltres mateixos. Quan es nega el present, sense més, deixem de valorar el que la vida ens dóna pel nostre major bé. Quan, havent obert el cor sents l’empenta vers els nous passos, llavors, serà l’hora perquè la teva vida s’il·lumini. Haurà arribat l’hora de manifestar al veritable ser que ets. La teva ànima es beneficiarà i ascendirà al llarg del nou camí. No així quan volem evitar una situació sense més. Quan fugim, atraiem més del mateix per a adonar-nos que la veritat de la nostra vida no es troba en altres llocs o sers, sinó en nosaltres, en el que estem vivint, i per més passos que donem per a trobar el que no trobem, podrem arribar a sentir el desconcert a la nostra vida i la foscor que ens abraça.
L’ànima desperta i connectada amb la seva essència, no busca, només sent en el seu interior aquell qui en veritat és. Sentint la seva essència i naturalesa, es troba amb la veritat i les possibles respostes a totes les possibles preguntes que hom pot arribar-se a fer, fins i tot, que encara no s’ha plantejat.
Cercar a l’exterior és allargar el camí, perquè l’important en el nostre procés, no es troba fora de nosaltres , sinó en un lloc segur, arrecerat més enllà de tota influència externa: el nostre interior, obrint les portes del nostre cor. Quan ell sent que gires la cau de la teva consciència, s’obre de bat a bat, com les portes d’un gran castell per a donar-te la benvinguda i mostrar-te tots els suposats tresors ocults al teu raciocini per a arribar a la gran sala de la saviesa.
El cercador conscient poc moviment fa a la matèria, perquè sap que el camí no es troba “a fora”, sinó en el seu interior. Sempre allà s’ha trobat per quan desperti.
Cada vegada hi ha més sers encarnats que senten la crida de tornar a connectar amb ells mateixos, tal com va ser en altres èpoques no encarnades.
El cercador conscient sap de la clau de tota manifestació. Coneix la clau mestra de la Veritat per a deixar que la Llum i l’Amor facin presència a la seva vida. Quan connecta amb la seva essència i sent la seva veritable naturalesa, llavors, deixa de buscar, perquè viu el present intensament, degut que, a partir de llavors, l’accepta sigui com sigui, degut que la seva experiència té un sentit superior per a ell i els que l’envolten.
 Quan sentim la força i saviesa del nostre cor, deixem de buscar perquè tot es troba en nosaltres, tant el Camí, la Veritat com la Vida. Tant de temps dirigint-nos al nostre exterior, que, cansats de la recerca, deixem de perdre el temps, l’energia, i ens abandonem al que “hagi de ser per a nosaltres”! Per a molts va ser la millor decisió pressa al llarg dels seus anys terrenals. Va ser llavors, com varen tancar les portes del seu exterior com a suport de les seves vides i començaren a acceptar-se tal com eren i a sentir-se bé amb ells mateixos.
Som imans del que sentim.
L’ànima desperta i conscient, només sent. Només sent la seva essència i deixa que la seva vibració atregui a la seva vida tot allò que pot arribar a necessitar. Ja no demana. Ja no “vol”, perquè sap que el que necessita ja se li està donant i donarà.
Aquell que cerca i cerca constantment, potser estigui buscant en la direcció equivocada. El camí es troba a l’interior de cadascú, i és aquest sender el que et porta a l’Ascensió de la teva ànima, de tot el teu ser crístic.
Quan es cerca incansablement, i durant molt de temps sense obtenir el desitjat, hi ha resistències a un nou canvi, i fent-te veure l’univers que aquesta no és la direcció a seguir. Només hem d’anar al nostre interior i sentir aquell qui som. Deixarem, llavors, el cansament a un cantó, així com les preocupacions i tensions, perquè en el nostre interior, només trobarem l’assossegament, a pau i la serenitat per a obrir les altres portes que ens portaran a la realització del que hem vingut a fer en aquesta encarnació, segons cadascú.
Quan estem disposats a deixar de ser qui érem i ens disposem, amb totes les nostres forces a ser nosaltres, la felicitat, la realització, l’alegria i l’Amor, trucaran a la nostra porta perquè creuem la passarel·la del temps, per a allunyar-nos d’ell, i començar a viure des del present serà en el present on trobarem la pau, la comprensió i el sentit de la nostra vida.

Molts continueu cercant i cercant, esperant que algú o alguna cosa del vostre exterior us doni una mà i us tregui de la situació que podeu estar vivint. Pot ser que alguna Llum que us acompanyi pugui dirigir-vos vers un ser despert i conscient del vostre entorn, però recordar, que el veritable camí vers la integritat, la felicitat i la saviesa es troba en el vostre interior.

Estem arribant a la fi dels cercadors, perquè el que busqueu no es troba més enllà de vosaltres, sinó en el vostre interior.
Quan ho trobeu, tot es sincronitzarà perquè sapigueu com utilitzar el que trobareu dins vostre i cóm entendre tot el que podeu arribar a sentir.
La quietud i el silenci són els primers passos per a arribar a qui en veritat sou.
A l’exterior el camí és il·limitat, cansat i desesperançat per moments.
En el vostre interior el camí és directe, clar, alt i amb la presència del coratge i l’esperança per a realitzar allò que sentireu.
El cercador estern perd l’empoderament al valorar el seu entorn més que la seva ànima i la seva divinitat.
El cercador intern recupera la seva força i la seva energia per a materialitzar allò que ha vingut a fer, i deixa de buscar perquè sap que el que necessita ja ho té en el seu interior per a ser manifestat a la matèria.

Que l’Amor i la Pau siguin en tu, estimada ànima de la Llum.