Alzheimer

Els diagnòstics físics són conseqüència del tractament superficial dels símptomes apareguts en un ser humà. Qualsevol deducció basada en la matèria ens fa quedar a les portes del veritable sentit i causa del viscut.

Més enllà de la forma i les seves conseqüències, aquestes estan fonamentades per uns principis emocionals que ens porten a un bloqueig i unes conseqüències no volgudes per part de qui les pateix.

Deduir que l’alzheimer, entre d’altres aspectes,  és fruit d’un desgast i pèrdua de la memòria, dels records de la vida d’un, o com a mínim, de certs records, és banalitzar la situació, diguem, de qui la viu.

Tenint present que tota manifestació física és el resultat d’una manera de ser i de sentir en relació a certs, o tots els aspectes de la vida, ens porta a valorar la importància dels sentiments i sensacions que habiten a l’interior d’un ser humà. La comprensió d’aquest interior ens portarà a una visió molt més àmplia dels símptomes etiquetats com a alzheimer.

Hi ha uns punts en comú, unes semblances entre tots els que pateixen aquesta simptomatologia: part del seu passat.

Quan algú arriba a un punt on el decadència racional comença a ser molt notable i d’una manera accelerada, no és perquè sí, tenint present que no tots els pacients segueixen el mateix ritme ni el mateix procés, manifestant els mateixos símptomes, encara que molts sí que coincideixen. Cadascú és diferent, segons el seu passat. L’acceleració de viure en un mon irreal no és la mateixa per a tots. El seu entorn és important, segons reaccioni a tals manifestacions.

Tornant a les causes comuns entre tots els que manifesten aquestes limitacions mentals, entre d’altres, es troba el seu passat.

Tenint present altres casos i comparant-los entre si, veiem que hi ha uns punts en comú que podríem concentrar-les en tres, tenint present que cadascú d’ells conté matisos  per a entendre millor el diagnòstic mèdic. Aquests punts són:

1.       Pare dominant, tenint present, el pacient, la figura masculina del seu entorn com a algú dominant, sever i rígid. Això comporta, moltes de les vegades a tenir una parella que segueix aquest rol.

2.      El sentir-se “poca cosa”, inferior als altres, callant i obeint per por a les reprimendes o a equivocar-se, degut que un pensa que no ho farà bé i s’equivocarà i tots s’adonaran compte, segons ell, de la seva poca vàlua o capacitat. És el sentit d’infravaloració.

3.      Anul·lació del propi ser. Absència d’autoestima i pensar més en els altres que en un mateix.

Aquests són els aspectes més notables d’una base perquè en el dia de demà un pugui començar a manifestar els símptomes que es coneixen com alzheimer.

Davant aquestes circumstàncies, arrecerades en el seu interior, el ser actua sempre per a agradar i sentir-se valorat com a tal. Quan més ens esforcem en aquest sentit, més ens anul·lem i prenem l’exterior com a referència de la nostra vida, allunyant-nos de la nostra essència i el nostre ser perdent tot el poder que puguem arribar a tenir. Degut a això, el procés a la vida d’un no és agradable, emmagatzemant ressentiment, sentit de culpabilitat, nul·la autoestima i impotència per no arribar a ser nosaltres mateixos, degut que els altres poden amb nosaltres. Hi ha un sentit de víctima que habita en el nostre procés.

Davant aquesta situació, s’arriba a vegades, a no voler saber, inconscientment, res del nostre passat, volent-lo oblidar pel dolor emocional patit. És aquest dolor emocional el que produeix els bloqueigs en el nostre cos i la reacció de les parts ísiques de la nostra biologia. 

Llavors, s’arriba al punt de “voler oblidar”. Un es tanca en el seu món i deixa de recordar. Al deixar de recordar, el passat comença a dissipar-se i a desaparèixer de la nostra vida, però les seves arrels, les seves reminiscències emocionals es troben impregnades en el nostre ADN, fent que reaccionem segons el viscut però sense saber-ho. Actuem per actuar, arribant a viure exclusivament el present, sense més. El temps ja no existeix. Passat i futur deixen de tenir sentit i espai a la nostra vida. Només existeix el present vivint amb el passat que dirigeix les nostres vides. Actues i no saps el per què els altres reaccionen cap a tu de la manera que ho fan. No entens, la majoria de les vegades les seves reaccions perquè no tens records, només les creences d’un passat limitat com a víctima et fan reaccionar així pensant que és l’adequat a fer.

Quan només existeix el present donant de la mà al passat, la vida deixa d’entendre’s i només pots arribar a sentir si estàs bé o no, si el teu passat et remou en tu o no; és a dir, l’aparició dels enfadaments, els moments com d’histèria degut a la impotència acumulada en el teu interior de no fer les coses bé perquè els altres no notin el teu complex d’inferioritat i poca cosa.

El que es coneix com alzheimer no es contagiós, però si les creences i les actituds de la nostra família i entorn i de com reaccionem nosaltres al nostre exterior. Aquestes creences no sempre sintonitzen amb el que tu sents, i en el seu moment, es decideix fer cas i actuar segons els altres i no segons sentim nosaltres. Ens anem anul·lant cada vegada més. Haig de dir, que les persones més sensibles, són les que, actuant així, poden arribar a unes manifestacions que, amb el temps, es poden arribar a diagnosticar-se com alzheimer.

És l’absència d’autoestima, el no ser tu des de la infantesa i el no mostrar-te tal com tu ets, el que pot portar-te a aquestes manifestacions. Els casos que he pogut arribar a conèixer, procedeixen d’una família, un pare molt rígid, dominant, inflexible i autoritari. Quan més sensible sigui la persona, més propensa estarà a poder manifestar els primers símptomes amb els anys.

Tot i així, podem invertir aquesta situació, si al llarg de la nostra vida comencem a donar passos vers nosaltres. Si el ser no vol i no fa res per a ell mateix, pot desembocar en un estat de declivi mental que l’anirà corroent i limitant-lo cada vegada més fins a convertir-se en un ser vegetal, on ja res pot arribar a controlar.

Perd tot criteri perquè sempre ha depès del que deien els altres.

La seva vida és un descontrol absolut, fent veure que tot ho controla, però res més lluny de la realitat.

Crea el seu propi món, amb les seves expressions tòpiques per a relacionar-se o donar a conèixer que ell o ella està en tot i tot ho sap fer.

És el passat incrustat en el nostre interior qui guia i dirigeix els passos de qui pateixen aquesta etiqueta. No són ells, i cada vegada menys, allunyant-se de les seves essències per a convertir-se en sers que senzillament estan. Sense més. És una manera de voler oblidar el viscut i començar de nou, deixant aquest món perquè no és el que ells senten en el seu interior, però veuen que no poden fer-ho.

Les seves vides s’apaguen per moments. Els seus actes ja no són coherents i les seves paraules una justificació desesperada perquè els prenguem en serio. Cada vegada se senten més amb ells mateixos, tancats, deixant que el seu exterior, a l’igual que de petits, a la seva infantesa i joventut, decideixi per ells. Al final, es literal i així és.

Deixen la seva ment per a centrar-se en el seu cor.

Deixen el raciocini per a endinsar-se en el que senten. Només saben si el seu estat és d’estar “bé o malament”. Només viuen en el present. No hi ha un altre moment.

Malgrat tot això, encara que sembli contradictori, ells poden viure més relaxadament perquè ja res els preocupa. La preocupació és temps, és a dir, passat i futur, però com s’han estancat en ell i viuen sempre en el present, si el seu entorn és l’adequat, poden viure més relaxats i, no tan sols somriure, sinó el fet de riure junts més assíduament.

En aquests casos d’arribar a un punt notable decadència mental, el recolzament i l’hàbitat on viuen és bàsic. Només l’Amor pot veure la situació des de l’aprenentatge i afecte. Només l’Amor pot desdramatitzar la situació i viure-la des de la naturalitat. Entendre al pacient et fa veure la seva experiència des d’una altra visió, la visió des del cor. Llavors, des d’aquí, només us podreu apropar i comprendre el que l’altre viu, sense compassió terrenal de “oh, pobret!”, només des de la compassió d’acceptació i respecte vers l’altre persona. No veient-la com algú que no pot, sinó apreciant la seva essència divina, i els seus sentiments amorosos encara actius. Aquests es troben activats fins el seu final, però degut a la falta de consciència, s’allunya del seu saber diví.

Per altres escrits ja realitzats al respecte sobre l’alzheimer, el meu ser viu moments d’aquest declivi per part d’algú estimat. Sento la seva impotència interior de no ser correspost i valorat pel que és. Al llarg de la seva vida li han anat tallant les ales, i ara, a la seva vellesa, la seva ment no vol continuar tenint present el que ha permès viure que li ha portat a una situació de, senzillament ser i estar.

Sento un gran respecte per aquest ser i m’ha permès poder tenir un aprenentatge al respecte de la simptomatologia manifestada. Aquesta ànima, una gran mestra està sent, no tan sols per a mi, sinó per a tots aquells que amb ella conviuen o es relacionen.

Ella, res d’això sap, perquè en el seu present només aprecia si fa sol o plou, si fa fred o calor, si algú l’estima o no.

El meu Amor està amb tu i desitjo que la teva ànima, en el moment determinat s’adoni que l’Amor ho pot tot, fins i tot, vers un mateix. Quan l’Amor és desinteressat, obra miracles; quan donem o ens oferim contra la nostra pròpia voluntat, aparentment, ens morim i anul·lem en vida.  Per això, quan arribi el teu moment, estimada ànima, sabràs la veritat de la teva situació i la de tots aquells que t’hem envoltat al llarg dels anys o part del teu camí.

Gràcies per ser i estar a la meva vida en aquests moments.

El meu Amor està amb tu.

No estàs sola, estimada ànima que viu el present guiada pel seu passat.

Que l’Amor i la Pau siguin en tu, podent sentir l’assossegament de la presència de qui t’envolten. Els també estan aprenent de tu.

Gràcies.  

Trobades mes de gener 2016

Aquí os presento els esdeveniments previstos pel proper mes de gener del nou any.

Si voleu que aquestes activitats es realitzin en el vostre centre o població, podeu enviar un e-mail a l'adreça que consta en el document adjunt

A tots, una abraçada i a reveure!

Al vostre cor

Encara que semblis un ser humà, no ho ets. Encara que tinguis la sensació que estàs atrapat i limitat, no és així. Aquell qui tu ets procedeix de la Font Mare de la Creació.

Sou mestria estel·lar, Font creadora de Vida eterna.

No us identifiqueu amb la matèria, aquesta només és temporalitat per a l’evolució.

Cada vegada sereu menys diferents perquè us anireu unint des del cor i unireu les vostres ànimes, les vostres essències, creant la font allà on estigueu.

El potencial del vostre brollador interior està despertant per a enlairar i magnificar la Gran Voluntat Divina. L’important es troba en el vostre interior, a la vostra essència innata prístina.

Sou la creació d’un nou univers lluminós i amorós.

Vosaltres sou la meva essència al llarg dels universos existents. Sou l’Amor universal encarnat per a les noves ànimes i l’Ascensió de cadascuna dels membres de la Família trobats en tots els racons de la immensitat celestial.

Llavors brotant per a instaurar la Llar a la vostra dimensió.

Esteu deixant de ser qui vareu ser, i moltes de vosaltres, estimades ànimes, sentiu el despertar i l’activació del vostre ADN. Deixeu que l’alliberament i la sanació sigui en vosaltres. Una nova vida us està esperant. Un nou món s’està creant degut a la vostra intencionalitat.

El que va ser, ja no serà, perquè una nova energia està emergent dels vostres cors per a donar sentit al major esdeveniment que pugui haver en el procés de tot ser: deixar la humanitat amb totes les seves limitacions per a donar pas a la Divinitat que hi ha en cadascú de vosaltres.

Nosaltres, els vostres Germans de la Llar, procedents de diferents racons del vostre univers i dimensions, estem i estarem amb vosaltres per a portar a terme la Voluntat Superior en les vostres existències.

Heu decidit responsabilitzar-vos del vostre estimat planeta, del vostre procés. Cada vegada sou més els que així ho manifesteu. Des d’aquí on ens trobem ens alegrem i tots saben de la vostra ascensió. Diferents sers de vida senten curiositat pel vostre despertar i evolució.

Nosaltres, els vostres Germans de la Llar, estarem sempre al vostre costat, com ho hem estat fins ara. Cada vegada ens anireu sentint més. Ens anireu veient, fins i tot, degut que la nostra presència cada vegada és més nombrosa en el vostre espai planetari.

Ha arribat la nova era, la nova vida, on la Llar sigui Una en vosaltres, col·laborant dins d’aquesta Unicitat. Actualment, ja hi ha sers que s’han obert i estem col·laborant conjuntament en el vostre estimat planeta.

Escolteu els vostres cors perquè ells us portaran a sentir la vostra essència i el camí vers la vostra plena realització.

Poseu la vostra atenció en el vostre interior i tingueu l’actitud de responsabilitat del vostre despertar perquè la vostra Divinitat pugui manifestar-se d’una manera plena i lliure.

Sou el Cel a la Terra.

Sou Mestria estel·lar.

Que l’Amor i la Pau siguin en cada una de vosaltres, estimades ànimes.  

Esperar

Quan esperem, la nostra vida es converteix en un constant neguit i desconcert, degut que els nostres anhels no depenen de nosaltres.

Quan esperem, nosaltres deixem de ser nosaltres i ens convertim en víctimes d’una espera il·lusòria de la impotència de veure que el nostre entorn no reacciona segons creiem. Tot es demora, i aquesta espera es converteix en eterna perquè només existeix dins de la nostra ment.

Quan esperem que els altres facin el que a nosaltres ens agradaria, deixem de ser nosaltres per a convertir-nos en sers anul·lats i dependents d’allò que no és. Nosaltres creem l’espera degut a una visió distorsionada de la realitat, de la nostra realitat. Llavors, és quan estem a les mans d’una situació fictícia creada pel nostre passat a través de la nostra ment.

Quan esperem, ....som ment. Som passat!

Esperar que la porta s’obri i entri qui volem.

Esperar que aquella persona canviï i llavors tot anirà bé.

Esperar poder arribar a final de mes.

Esperar que les coses canviïn per una vida millor.

Esperar és posar la teva vida a les mans del teu exterior.

La espera és un interval entre la teva anulació i el responsabilitzar-te de la teva vida. Aquests moments per a responsabilitzar-te de tu mateix i de la teva existència, és quan esperes i esperes, esperant que el resultat que somnies es materialitzi davant teu. Llavors tot canviarà i tu podràs ser feliç.

La felicitat no depèn d’una espera, sinó d’una responsabilització ferma de la teva vida i tot el que vius en ella. Quan et fas càrrec de tot el que vius, llavors comences a donar passos cap el teu interior, no a dependre de l’exterior. Aquest només et porta a la desesperació i a l’allunyament del teu ser, quan la consciència no és present en tu. Quan aquesta comença a aparèixer, llavors, t’adones que el teu exterior també té a veure amb tu, i que mostra, en tot moment, allò que tu sents i ets interiorment.

Només és un mirall del teu present com a ànima que es troba en un estat en concret.

Quan no hi ha consciència, la ment predomina, fent que les pors i el dolor del teu passat aparegui i et faci veure la vida des d’una visió distorsionada, per la quantitat de filtres que has anat posant des que eres petit. El passat et pot fer veure monstres on no hi són i precipicis en una platja serena i tranquil·la.

Esperar d’una manera constant en la vida és patir i mostrar la víctima que hi ha en tu. Estàs creant un paper degut a la desconnexió amb tu mateix. Llavors, és quan les ombres d’un ratolí poden semblar un gran monstre que et persegueix venint dels altres. Creus que el que vius és degut a la presència o absència dels altres, ignorant que ets tu qui ha creat aquests moments a l’esperar i fer que els altres et resolguin la teva vida o en moments determinats puguin complaure’t sense més ni més.

Esperar que les coses siguin com tu vols és marcar un camí per a la teva pròpia seguretat, degut a les pors que tens. Fer que tot sigui com tu vols és imposar una manera de viure per a tenir-ho tot controlat i fer que els altres estiguin “al teu servei” per quan et sentis malament o les coses no et vagin com tu voldries.

No espereu! No vulgueu que els altres reaccionin o us vinguin quan vosaltres vulgueu, perquè no és així com funcionen les lleis de la vida. Precisament, aquests moments de no rebre una resposta segons nosaltres voldríem, són la benedicció que l’univers ens dóna per a adonar-nos que nosaltres som la Font i la Sortida de les nostres situacions, no els altres.

Quan no esperem, ens responsabilitzem nosaltres mateixos.

Quan aprenem, despertem i augmentem la nostra consciència, adonant-nos que tot el que vivim és degut a moments anteriors nostres i que tot tendeix a l’equilibri. Si tot el present és degut a moments anteriors, segons els hàgim viscuts, així serà el nostre present, per tant, tot el que nosaltres ara vivim i de la manera que ho vivim, així seran els nostres “presents posteriors”. La nostra vida és com l’efecte dominó: posant totes les fitxes dretes, una darrera l’altra, i amb el dit tires la primera, totes aniran caient fins a la darrera. Serà l’efecte dominó, és a dir, segons el moviment inicial, obtindràs uns resultats que et portaran a moments de més felicitat, qualitat de vida o no. Quan més sentis la teva essència, l’amor en tu, més amor i harmonia rebràs del teu entorn, degut que és el decorat en el qual estàs vivint aquests moments pel que necessites viure a la teva vida actualment.

No hi ha res perquè sí. Tot té un sentit, i els resultats que vagis obtenint a cada passa són fruit d’un passat teu, de moments anteriors amb unes creences concretes i una actitud davant la vida més oberta i sincera o de dolor i tancament. Tot depèn de tu, perquè TU ETS LÚNIC RESPONSABLE DE LA TEVA VIDA.

Allò que et fa sentir malament, no és aquell o aquella que no han actuat bé, sinó el teu allunyament d’aquell qui en veritat tu ets. Quan més allunyats estiguem de la nostra ànima, més dolor crearem a la nostra vida, i més dependents estarem del nostre exterior, seguint les pautes convencionals, culturals, morals,....fins arribar a la bifurcació del teu sender on haurem de triar entre continuar patint i cada vegada més, que en això som uns experts; o en canviar i responsabilitzar-nos de la nostra vida, deixant que l’amor sigui en nosaltres i donant passos per a mostrar al veritable ser que som, i no el que ens han fet mostrar amb el nostre consentiment.

Esperar és part del procés de la majoria del ser humà. Amb l’espera, i el temps, podem aprendre a adonar-nos del nostre potencial i que no cal esperar, perquè nosaltres podem materialitzar en el moment, alhora que ja no demanem ni controlem, senzillament SOM.

Que l’Amor, la Pau i el Present siguin en tots vosaltres. 

Dates pel nou projecte "RETORN A LA LLAR"

Com ja us ho havia anunciat dies enrere, a continuació em complau anunciar-vos les primeres dates de cara la realització d'aquest nou projecte, d'aquesta nova etapa en el nostre procés per a la nostra ànima.

Si algú estigués interesat en realitzar aquests encontres en el seu centre, espai o població, podeu enviar-me un e-mail a l'adreça que consta en els fulls adjunts.

Desitjant el millor per a cadascú de vosaltres, una abraçada,

Sobre el Present

Heu de ser pacients i acceptar el vostre present.

Aquest procés d’acceptació i tot el que heu sentit vivint aquest procés, ha estat el que us ha portat fins aquí. No heu d’anar enlloc, només viure el que ara viviu, conscients i acceptant el vostre present.

Sent i gaudeix del que vius i sents, perquè la clau tan esperada es troba en aquests moments en tu. És el que vius, el sentit de la teva vida. No és el que faràs, sinó el que ja ara fas. El que sents no és per a arribar a....., sinó per a enlairar la teva ànima ara i aquí. No té finalitat posterior, sinó que tot té un sentit per l’ara. És ara el motiu pel qual vas néixer. No el demà.

Cada sentiment, cada passa que dones, és fruit del què has vingut a fer. Aquest és el veritable sentit de la teva vida, el poder viure el Present Conscient, no el demà desitjat. El desig que pot aparèixer només és fruit de la no acceptació del teu present. No hi ha desitjos aquí on som, perquè tot és present, i en el present no hi ha desig, un cap de corda procedent del futur. Aquest és i serà segons el teu ara.

No hi ha res fora del present. Aquest és el sentit de la vostra encarnació. No és per alguna cosa que hauràs de fer, sinó el que ara ja fas, i aquest fer us portarà a obres cada vegada més grans. La missió del pagès no és recollir els fruits, sinó preparar la terra, llaurar, abonar-la, sembrar, regar-la i, llavors, en el seu moment, degut a tot el fet fins llavors, recollir els fruits obtinguts.

 L’important del pagès no són els fruits, sinó tot el treball que fa fins que arriben per sí sols. Aquests et venen, no els has d’anar a buscar.

 Així heu de fer, viviu el present i deixeu que els fruits us vinguin.

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.

RETORN A LA LLAR

Des d’un temps cap a aquí, he anat sentint una mena d’empenta cap a la realització de certs canvis d’algun dels esdeveniments que he anat realitzant fins ara.

Els temps, les energies, han anat canviant a un nivell accelerat, i les trobades que he anat tenint amb els meus germans de la Llum, m’han anat fent veure que el transmès fins ara de la manera que s’estava fent, necessitava fer-se unes “modificacions”, unes actualitzacions segons el procés d’evolució que està seguint el procés de la humanitat.

En tot moment, i al llarg d’aquests anys, he anat transmetent des de la puresa i el servei a la Voluntat Superior i la Llar, que en tot moment ha estat al meu costat en les trobades que he anat fent fins el present.

Les trobades amb els meus germans de la Llum, els seus missatges i comunicacions que m’ha transmès en els darrers temps, em feien veure que alguna activitat important que anava fent, havia de “posar-se al dia”, perquè la puresa i el camí de les ànimes encarnades sigui més específic, concret i puguin centrar-se en l’essència del sender, i no en atencions que ja no pertanyen a l’essencial. En tot moment així ho he anat fent, però ells em van comunicar que havíem de donar un pas més.

Per aquest motiu, vull comunicar-vos que el Seminari SENTIR! s’ha convertit en el Seminari RETORN A LA LLAR. El seu contingut també ha variat, posant més atenció a la responsabilitat individual de cada ser per a arribar allà on cadascú hagi d’arribar o vulgui, sent la connexió amb la Divinitat de cada ú, la finalitat d’aquest encontre.

Per tant, el nom del Seminari, que s’estava realitzant fins ara, passa a denominar-se RETORN A LA LLAR. El seu contingut també s’ha modificat per anar més a l’essència i no a coneixements transmesos o saviesa que cadascú ha d’arribar per sí mateix. En el nou Seminari es donen les pautes perquè així sigui.

Hi ha també, una altre novetat al respecte, i és que RETORN A LA LLAR pot ser un Seminari o un taller. El Seminari té una durada de dos dies, i el taller d’un sol dia complert. El seu contingut també varia degut al temps dedicat. La base és la mateixa en els dos encontres, però en el Seminari s’amplia amb uns temes relacionats amb la nostra Divinitat i una major pràctica individual i entre els assistents al Seminari. És obvi pel temps de la seva durada. Torno a dir, que la base, el nou contingut es troba en els dos esdeveniments, tenint el Seminari més continguts relacionats amb el nostre potencial espiritual, amb la nostra veritable essència per a arribar a sentir l’Amor i realitzant unes pràctiques relacionades amb la sanació del ser.

Tots aquells que fins el present ja han realitzat el Seminari SENTIR!, la realització del taller els ajudarà a veure amb més claredat, a reafirmar molt més, a confirmar i a practicar els pilars bàsics per a caminar amb fermesa vers la seva realització i poder sentir amb més intensitat, encara, aquell qui són i la Llar en ells, com part de la Llar que són. Serà com donar-los una visió més global i específica del procés a seguir. Els podrà ajudar a sentir amb més claredat la seva veritable essència.

Les energies del nostre planeta i les consciències estan enlairant-se acceleradament. Ja no hi ha pas enrere. Tot s’està preparant per a la nova Terra que ja s’està forjant amb la nostra predisposició i servei a la Gran Voluntat Divina prevista pel nostre món i tots els sers que l’habiten.

Ja no hi ha volta enrere.

Ha arribat l’hora que el Cel sigui a la Terra.

Si algú estigués interessat en obtenir més informació o en la realització d’aquestes trobades en el seu centre o població, tant del Seminari com del taller, podeu enviar un e-mail a emaeljordimm@gmail.com .

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.