La paciència del Cor

Des de fa dies, estic rebent consultes per les xarxes socials, algunes d’elles coincidents amb el seu contingut.

“Cóm puc fer per a posar-me en contacte i veure als meus guies, als sers de llum?, o, d’un temps cap a aquí intento posar-me en contacto amb Déu, parlar-li perquè m’ajudi, però sembla no escoltar-me perquè no veig cap resultat a la meva vida”.

Aquestes paraules són dos exemples sobre el fet de poder comunicar-te o entrar en contacte amb els sers de llum, o el fet d’esperar que Déu intervingui a la nostra vida, y no sempre així és.

Conec el camí vers la connexió amb els nostres germans de la Llum. Sé del procés per a arribar a tenir la sensació i l’obrir la porta a ells per a relacionar-nos d’una manera espontània, constant i amb plena naturalitat com ara tu i jo estem units per aquestes paraules que estàs llegint. La nostra relació és llunyana, però propera alhora. L’energia del llegit ens està unint. És l’energia el que uneix o separa. És l’energia el que apropa o allunya, el que crea la immediatesa o l’eterna espera.

Abans que res vull felicitar-te, estimada ànima que has arribat a qüestionar-te aquestes preguntes o de semblants, perquè vol dir que el teu cor et parla i l’estàs escoltant. Sembla que ha arribat la teva hora, i això ens honra a tots els altres. Valorem el teu interès i els teus passos vers allà on sents des del més profund del teu ser. Preguntar-se aspectes com aquests permetran que en el seu moment puguis trobar les respostes i obrir la porta vers el teu veritable ser. Segueix, continua! Endavant, perquè el camí està lliure perquè puguis arribar allà on sents que has d’arribar!

Sembla que encara no està sent així, pel que et qüestiones si ho estàs fent bé o no. Estimada ànima, la teva ment t’està traint. És la teva ment que et dóna la sensació de massa espera o que no aconsegueixes res. És la teva ment, amb tot el teu passat, el que has patit, els teus dolors, melangies i les teves tenebres, la que ofusca, però res d’això és. El teu camí és ferm i decidit. No t’aturis! Continua endavant, perquè el que sentiràs serà la teva veritable Llar en tu!

La impaciència de la ment vol que tot sigui “ara i aquí”, quan tu vulguis, i el procés no funciona així. No és quan tu vulguis, sinó quan estàs preparada, estimada ànima, i no esperes, perquè saps que en el seu moment, així serà. Tens el convenciment que així serà, i el que ara estàs fent t’està portant vers la voluntat del teu cor.

La impaciència de la ment, distorsiona la realitat que estàs vivint en aquests moments. Té pressa per a controlar-lo tot, la teva vida, perquè així el teu ser se sent segur, però tot és il·lusori, perquè no hi ha res que esperar, perquè allò que esperes ja és. Només és temps de rebre i percebre el que ja hi ha en tu i tens. No hi ha res que esperar i hagi de fer-se, perquè tot ja existeix. Tot ja és.

Ara ens trobem en temps d’adonar-nos del nostre potencial i de l’abundància que hi ha a la nostra vida, a tots els nivells. Hem entrat a l’hora de començar a rebre i obrir la porta de la consciència plena de l’existència, de la nostra existència.

A vegades, per a arribar al nou pas del nostre procés, hem de reposar per a integrar tot el que ja hi ha en nosaltres i hem adquirit. Cada vegada que hem pregat des del cor, hem obert la nostra intencionalitat perquè la sanació sigui en nosaltres, i aquest pas ens portarà a percebre d’una manera més clara tot el que estigui en ressonància amb l’Amor, per tant, amb els nostres germans de la Llum i amb l’energia de més alta vibració que és l’Amor. Durant aquest període sembla que estiguem estancats i que no veiem resultats a la nostra vida. Res més lluny de la realitat que tenir aquests pensaments. Aquests instants són la integració del que ja hem fet fins ara, per a integrar-se en el nostre ser, i així poder alliberar i activar, una mica més el nostre ADN per a arribar a manifestar la nostra plena essència: la nostra Divinitat.

Mentre ens estem renovant i integrant, per dir-ho d’alguna manera, mentre ens estem regenerant després de ja donar certs passos, pensem que estem estancat al no veure resultats. Cóm vols recollir els fruits, si la terra no es remou i adoba, després de plantar les llavors? La impaciència de la ment et fa distorsionar la realitat, dient-te que al plantar les llavors recolliràs en molt poc temps els seus fruits. Escolta el teu cor! Ell et dirà la veritat del teu procés. Reposa. Accepta aquests moments que vius i recorda tot el que has fet fins ara, i veuràs, segurament, el molt que has aportat al teu procés perquè tot sigui. És ara quan tot s’està integrant i preparant-se per a obrir-te una nova porta que podràs percebre els teus anhels de l’ànima.

El teu cor és savi. Tu ets una ànima sàvia quan escoltes la veu del teu silenci interior, ple de melodia celestial, serenitat i harmonia. En elles, sabràs la veritat del teu procés. Senzillament aquieta’t i escolta el teu interior. Aquesta pau que trobaràs serà l’altaveu conforme tot està anant bé. Confia. Tingues el convenciment que els teus passos t’estan portar a la teva voluntat inicial, quan vas començar a voler canviar la teva vida o aspectes de la teva vida. Sigues pacient.

La impaciència de la teva ment et portarà al desconcert i a enlloc.

La paciència del teu cor té el ple convenciment que tot és i serà.

Encara que no vegis els resultats esperats en aquests instants, no vol dir que el fet fins ara no hagi servit per a res. No hi ha cap acte d’amor que no activi la materialització d’algun dels aspectes del nostre potencial amorós, diví.

No vulgueu ser portats per la impaciència, la dominància rígida de la vostra ment. Una gota d’aigua pot pensar que està sola, però sempre està acompanyada per milions d’altres gotes, que com ella, segueixen un curs vers les aigües obertes del mar o l’oceà, on s’uniran amb d’altres, creant aliment per a diferents sers vius.

Ets un ser meravellós, estimada ànima, i no tens cap motiu per a pensar que no estàs sent escoltada per la Font de la qual tots procedim. Aquests moments d’aparent quietud o estancament, només és el preludi dels teus passos realitzats, de les teves pregàries o de les teves visualitzacions emanades des de l’essència més amorosa del teu cor. Et mereixes el millor, i per això, ara, els nostres germans ascendits, de la Llum, estan treballant al teu favor. Deixa que ells també facin la seva part. Així ho vareu acordar, a l’encarnar el teu ser. Ells, des de la Llar, estan i estaran sempre amb tu. Mai has estat sola, honrada ànima. Ara vols adonar-te de les seves presències. Bé, vull donar-te les gràcies per haver arribat fins aquí, tot i així, poder-los veure no és el més important, sinó poder-los SENTIR. Sentint-los apreciaràs els seu amor, la seva pau, companyonia, la seva protecció cap a tu, la seva harmonia i la sensació plena de germanor, de familiaritat. Oh, sí! Ja ho crec que la sentiràs!, però per a arribar a aquest punt, has d’aprendre a confiar, i a tenir present la paciència del teu cor. Ell sempre està serè. En ell trobaràs aquesta serenitat i convenciment conforme tot està anant bé i seguint el seu procés.

La gota d’aigua mai ha estat sola des del seu naixement, així tu igual. Sempre ha estat acompanyada per milions d’altres gotes que confeccionaven el cabdal que regava els camps pels quals passava i dibuixava la bellesa dels racons de la natura pels quals serpentejava. Així tu, ets per a tots nosaltres. Ets part de la Llar on només l’Amor regeix cadascun dels passos i obres que es realitzen i, ara, la teva presència està obrint les portes d’aquesta consciència d’aquell qui ets.

Déus, l’Amor sempre ha estat en tu. Sempre respon a la crida d’aquelles que amb la força del cor decideixen deixar el seu passat per a endinsar-se al que han vingut a fer en aquests instants de canvis planetaris i donar sentit a la seva presència aquí en aquest estimat planeta.

Déu s’activa en tu quan li parles des del cor. Déus no acudeix, s’activa dins teu perquè sentis l’Amor que ets i el teu potencial com a Divinitat que sempre has estat.

Ara és el temps de recordar la nostra plena naturalesa i essència.

Estàs deixant enrere el passat per a donar pas a la teva Voluntat emanada del cor, Una amb la Voluntat Superior.

Sigues pacient. Arrecera’t en el teu cor perquè t’abraci en la seva calidesa, en la seva harmonia i pau. Així podràs percebre la realitat dels teus moments actuals i tindràs motius per a alegrar-te.

Que l’Amor i la Pau siguin en tu.