Us vull agrair
el vostre suport fins ara, y pels comentaris que m’heu anat enviant i posant a
les xarxes socials vers el meu ser, durant tots aquests anys.
Em trobo en un
moment, i fa poc ja us ho vaig comentar a través d’un article, que potser
arribaria el dia que no publicaria com ho he estat fent fins ara.
En aquests
moments em trobo en una etapa, on oportunitats es presenten davant meu, nous
projectes, fent que necessiti aquell qui
jo sóc, per a fer que es materialitzin i puguin portar-se a terme.
Darrerament
anava arribant el dia que normalment us presento noves paraules, i aquestes
encara no havien sortit del meu interior. La darrera vegada va ser el mateix
dia que van trucar a la meva porta i van poder manifestar-se. Sento com si
necessités temps per a estar amb mi i portar a terme els nous projectes i idees
que vaig sentint dins meu.
Amb això us
vull dir que a partir d’avui, si hi ha alguna setmana que no hi ha cap
publicació nova, penseu que tot està anant bé en mi, dedicant-me a allò que
sento dins meu perquè tots puguem enlairar les nostres ànimes i aquest estimat
planeta.
Necessito estar
pel que sento en el meu interior. Se m’han aparegut noves portes i sento que
haig d’estar per elles; això vol dir que els moments per a escriure per les
xarxes socials no els tingui tant sovint com fins ara. El meu cor està massa
pendent del que ara sento.
Les trobades i
activitats que he anat fent, així com les noves propostes que aviat sabreu d’elles,
continuaran sortint per a tots aquells que pugueu estar interessats. Aquestes
continuaran fent-se, i si per les vostres terres esteu interessats en alguna
d’elles, encantat estaré de poder compartir amb vosaltres!
No dic que no
continuï escrivint, sinó que potser, les actualitzacions no seran tan constants
com fins ara.
Tot va bé.
Gràcies per ser
i estar.
Per a finalitzar, voldria regalar-vos aquests
moments amb Jesús:
Estant un al
costat de l’altre, sento la seva presència. La familiaritat de la seva energia
m’omple d’emoció al reconèixer la Llar en mi.
Jesús, al meu
costat fa que es creï una unió, una unicitat entre nosaltres, no arribant a
saber quan és ell o sóc jo.
Sento la seva
càlida presència a la meva dreta i tot el meu cos vibra l’Amor que es manifesta
en mi i la deixadesa de saber que puc deixar-me anar i ser jo, sent respectat,
protegit i estimat, fent que tot el meu ser senti la plenitud de la meva
existència.
-
Com va avançant el món, eh? – li
comento.
-
Els temps anunciats han arribat –
em respon. Hi ha alegria en mi. Allò que es va anuncià, ara és el temps de la
seva manifestació – em diu sentint el llarg trajecte realitzat per l’ànima ara
conscient.
-
….
-
El vostre món deixarà de ser el
que ara és. Tu mateix estàs veient els canvis que es produeixen a cada instant.
El meu cor s’alegra i s’uneix amb el vostre.
-
Jo també estic content per com va
despertant aquesta humanitat – comento. Estic content amb el meu procés i el
poder-me adonar de la manera que ho sento i veig ara, a tots vosaltres,
germans. El meu cor també batega d’emoció al saber dels grans canvis que encara
esperen manifestar-se.
-
Vosaltres doneu sentit al Pare en
aquesta dimensió. Aquest despertar allunya les pors en les quals heu viscut
fins ara. La il·lusió s’esvaeix, mostrant la Veritat del Ser.
-
…
-
Fa poc el vel de l’il·lusori es va
córrer, donant pas a la relació entre el Ce i la Terra (referint-se al canvi de
mil·lenni). Ara, cada vegada són més germans de la Llar els que conviuen amb
vosaltres. Ens estem apropant cada vegada més i vosaltres ens obriu les portes
del vostre cor per a sentir el Pare en vosaltres. Ell és Un amb cada ànima
encarnada quan el ser humà sent qui és, sent el Pare en ell, deixant que la
humanitat doni pas a la divinitat que tots sou.
-
Estic content – dic.
-
Si! – em respon. Hi ha motius per a
alegrar-se. Allò que sents – continua dient – serà transmès al món, només així
el Cel serà a cada racó de la vostra terra el planeta que habiteu continuarà el
seu procés d’ascensió, i el meu Amor serà en cadascú de vosaltres. Despertaran
(referint-se a les ànimes encarnades), i us unireu. Des de diferents llocs
establireu la Llum que us farà sentir a cadascú com a part de l’altre. Quan
s’estableixi aquesta connexió amb la majoria de les ànimes que continuaran
habitant aquest espai (el planeta), aviat l’haureu de deixar per a continuar en
una altra llar llunyana al present. Molts ja no utilitzareu la matèria per a
continuar servint al Pare. Sereu part d’ell a altres nivells.
Assenteixo amb
el cap conforme sé que així serà.
Sento les seves
presències (els nostres germans de la Llar). Ens envolten i puc dir que, és
tant l’Amor que ens donen i desprenen cap a nosaltres!, que res heu de témer
perquè mai heu estat sols ni ho estareu.
Obriu el vostre
cor i sabreu d’on veniu.
Que l’Amor i la
Pau siguin en tots vosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada