Meditació

Hi ha un aspecte que coincideix la majoria dels sers que ja es troben en el seu camí de recordar cada vegada més:la importància d’anar al nostre interior . Quan això succeeix, la teva missió comença a aparèixer davant teu, indicant-te el camí a partir d’ara. El buscar i buscar què he vingut a fer en aquesta vida actual, deixa de produir-se perquè arriba el dia que truquen a la teva porta i l’esperat apareix.

El camí no sempre és el mateix per a tots. Les nostres ànimes necessiten l’aliment adequat per a poder continuar amb el sender de l’evolució. Aquest no sempre procedeix del nostre exterior, i per tant, hi ha una porta en nosaltres que ens porta al ple recordar i a la materialització del què hem vingut a fer.

Durant decennis ens han parlat de la meditació per a creuar el llindar d’aquesta porta i endinsar-nos a aquell qui som. En un principi trobem una mica de desordre i motes de pols, pensant que li aniria bé fer una neteja. A mesura que l’anem fent, el nostre ser va canviant, i nosaltres, el ser encarnat, ens anem adonant que la vida no és tal com ens l’han comentada.

En això coincidim tots els sers que en el seu moment es varen trobar davant aquesta porta. Si vols arribar a tu, has d’endinsar-te en el teu interior i trobar-te. Després, aprèn del què vegis, i sobre tot, estima’t quan et trobis davant teu. Noves portes estan esperant a ser obertes, però primer has de donar els passos inicials per a alliberar el que fins ara no t’ha permès adonar-te que existies. Estàs en el teu interior, i et portes a tu mateix allà on vagis. És com un nadó que va allà on la seva mare o pare van. No el pots ignorar, perquè el desemparament pot marcar-te durant molts anys. 

Això és el que ha passat amb l’humà que sent la brisa del canvi a la seva vida i es predisposa a emprendre la major aventura mai imaginada: el camí vers ell mateix.

Fins ara, ningú s’ha penedit, i tots volen profunditzar més en aquest camí on tantes portes van apareixent, i que al creuar-les, sentim més alliberament i benestar. L’Amor es fa un lloc en nosaltres i el nostre cors i matèria surten beneficiats.

La meditació és una porta que pot portar-te al teu interior. Una catifa estesa que et convida a conèixer el silenci d’aquell qui ets. En ell, començaràs a sentir, i és aquest sentir, part del tresor de fer meditació.

Els temps han canviat i les energies ja no són les mateixes en el nostre estimat planeta, per tant, tots els sers que l’habiten, d’alguna manera, tampoc som els mateixos degut a la influència de les noves energies que ens envolten i emanen de la Terra.

Les nostres consciències no són les mateixes, i per tant, l’anar al nostre interior, cada vegada més es fa més necessari per a trobar-la pau i l’equilibri en el nostre procés. Anar a la recerca d’aquell qui som, comporta endinsar-nos en nosaltres mateixos i trobar-nos amb el nostre veritable ser. El reconeixereu perquè aquest no porta disfressa, ni s’excusa, ni vol tenir la raó, ni os vol convèncer. El trobareu en la quietud i el silenci. Una vegada sentiu aquest silenci i el buit en nosaltres, llavors haureu deixat l’espai perquè aparegui. Ell no té cabuda en mig de la vostra xerrameca mental i egos amagats darrera dels vostres pensaments.

Quan creueu la porta vers el vostre interior, quan travesseu el llindar de l’extern a l’intern, llavors començareu a saber a Veritat d’aquell qui sou.

Abans he dit que la meditació és una porta que us porta a vosaltres i més enllà de la vostra presència física.

Durant molts decennis semblava que només havia una manera de fer meditació. La seva imatge, estereotipada, donava la sensació conforme només així podríem aprendre a meditar per a arribar a nosaltres.

Com ja he dit abans, els temps estan canviant, i el que va ser, o la manera de com va ser, ja no té perquè ser ara. En aquests temps, ara, tot és més senzill i simple.

És cert que continua tenint certa vigència aquestes postures i preparació externa (com vestir-nos, descalçar-nos, certs gests o decoració ambiental,....), però degut a la simplesa i senzillesa de la trobada amb nosaltres mateixos, ja no es requereix certs hàbits com fins ara.

Sabeu? El més important som nosaltres, i nosaltres som la nostra essència i la nostra essència és amorosa. El recordar i connectar amb la nostra essència ens portarà a la manifestació de qui som en veritat, i quan això succeeixi, la divinitat en nosaltres es manifesta.

Has de trobar-te còmode i disposat a anar al teu interior. La resta, només són aspectes de la matèria que no han de confondre’ns al voler fer meditació. Quan meditem, entrem en contacte amb Déu, amb nosaltres mateixos, i són moments on Ell ens pot abraçar i transmetre’ns el seu Amor, la seva Plenitud. Però sabeu què? Ell no és alguna cosa fora, sinó aquell qui nosaltres som, el nostre veritable se quan ens trobem, trobem a Déu. Quan connectem amb nosaltres mateixos, trobem i connectem amb Déu, perquè nosaltres som divinitat.

Per a arribar a nosaltres, només es necessita voler-ho i avançar. Només et necessites a tu mateix. Res més. La música, els encens, les espelmes, i altra parafernàlia, només són mecanismes pel “principiant tossut” , i així iniciar a trencar les barreres del soroll, el moviment i el desconcert.

Només et necessites a tu mateix.

Davant aquestes paraules i el dit, pots fer meditació allà on et trobis i vagis. Meditar és sentir-se un mateix i deixar-se portar per la teva essència. És sentir la presència del Pare en un mateix, sent Pare i Fill, UN. Pots connectar planxant, passejant, conduint, cuinant, assegut al sofà, estirat al llit, fent esport, perquè amb aquell qui has d’estar i connectar ets tu.

Meditació no són postures i un ambient en concret. Meditació és estar amb la teva Divinitat, i aquesta no és matèria. Estem acostumats a ella, i molt arrelats durant molts anys, però no hem d’enganyar-nos al pensar que és necessària pel nostre procés. Sí que ens pot ajudar en un principi, però per a estar amb tu, no necessites res de tot això.

Has provat de sentir la pau i l’assossegament fent alguna de les teves tasques quotidianes? Segur que hi ha alguna que t’agrada i et permet estar sol amb tu mateix. Et desconnectes de la teva rutina.

Sigui com sigui, recomano la meditació perquè és una porta que ens porta més enllà del nostre present.

Meditació és sentir aquell qui ets.

Meditació és sentir la Divinitat que ets.

Meditació és una porta a l’autoconeixement.

Meditació és Recordar el veritable ser que ets.

Tu ets Déu! T’has sentit?

 

Per a arribar a un mateix, només es necessita predisposició i voler sentir l’Amor en el nostre interior. Quan més el sentis, més us adonareu del sentit de la vida i el que heu vingut a fer, havent donat ja, probablement, alguns passos per a realitzar la vostra part de La Intencionalitat Divina de la qual tots formem part.

Meditar és una porta a l’alliberament de la teva ànima.

 

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.