Agost

Molts de vosaltres començareu les vacances aquests propers dies, si ja no les heu iniciades.

Descansant de tot un curs, potser feixuc, per tot el que ha succeït a les vostres vides i el que contínuament ens estan anunciant els mitjans de comunicació. Per això, potser, desitgeu poder descansar y posar la vostra vida en un període de tranquil·litat i desconnexió amb la rutina del viscut. És un bon temps per a posar calma, sentir la pau i agafar noves energies de cara a la nova temporada que iniciareu quan el sol amaini la seva intensitat i s’iniciï el mes de setembre donant pas a la tardor.

Bé, jo continuaré sentint una immensa alegria i joia dins meu al poder continuar amb el que he decidit fer, on cada dia és un regal i gaudeixo fent-lo. Per aquest motiu, per aquells que no marxeu fora, us vull fer saber que allà on es necessiti continuaré fent la meva activitat. Recordar-vos, en relació a això, que aquest proper cap de setmana (dies 3,4 i 5) es realitza la primera part del Seminari CONNEXIÓ DIVINA a Vic, al centre El Despertar. Per a més informació podeu trucar al mateix centre: 938835960.

Jo continuaré fent aquest estiu allò que el meu cor em dicta. Si voleu posar-se en contacte amb mi per a organitzar alguna activitat, per a obrir les portes del vostre interior o tenir una sessió individual personal, podeu trucar-me al 606098752 o enviar un mail a emaeljordimorella@hotmail.com

Desitjo que passeu unes bones vacances i que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres. 

El darrer arribarà

Viu la vida com si fos el darrer dia, perquè aquest segur que arriba. Quan apareix sents en el teu interior la sensació que encara no és l’hora, malgrat que els passos donats al llarg dels anys t’han portat just a l’esdeveniment adequat perquè reaccionis i t’adonessis què és el que necessitaves a cada moment. Però tu, vas ignorar la situació, envoltada en una acció plenament quotidiana. Com podia ser això un avís per a la meva vida? Com una situació semblant era l’eco del meu interior? Com he pogut ignorar les advertències sorgides de no sé on, pel meu major bé?

Viu la vida com si fos el darrer dia del teu present.

No deixem anar tota l’abundància que rebem en el nostre dia a dia. Trobem tan normal i lògic que tinguem el que tenim que ens oblidem de sentir l’agraïment i la fortuna de ser recarregades a cada instant les nostres necessitats. Que no és així? Bé, potser estiguis a l’atur.

-         Mira’t les mans, què veus?

-         Doncs les mans.

-         Això és un miracle de la naturalesa.

-         Mira’t al mirall, què veus?

-         La meva cara.

-         Doncs això és una benedicció perquè pots veure amb uns ulls.

-         Estàs respirant?

-         Clar!

-         Això vol dir que estàs viu, i en canvi, hi ha milers i milions de persones que han escurçat la seva vida per a recordar als altres el regal que se’ns ha fet.

-         ….

Viu el present com quan eres un nen.

Sovint ens oblidem de viure centrant-nos en tot allò que no tenim i ens falta. Pensem en arribar al demà amb el màxim benestar terrenal acumulat.

Sovint ens oblidem de viure el present com si fos el darrer instant que viurem. No deixeu per a demà el que podeu sentir i estimar avui.

Tota la nostra vida es condensa en un sol instant: l’ara i aquí.

Quan els nostres pensaments es centren en el que no va i tenim mancances, estem retallant la nostra vida. El nostre cos accelera el procés d’envelliment i els nostres dies semblen, gran part d’ells, no tenir sentit.

Només hi ha un instant per a nosaltres! Només hi ha una fracció de la nostra existència on s’acumula la clau de tot el nostre poder interior, i aquest és l’ara, el present!

El darrer dia és una de les oportunitats que a tots se’ns presenta per a ressuscitar i obrir la consciència interior per a donar-nos compte de la Veritat de la nostra encarnació finalitzada.

El darrer sempre arriba. Ningú s’escapa d’ell. Ens abraça i ens acompanya més enllà de la nostra dimensió per a indicar-nos el camí de tornada a Casa.

Quan ens apropem a ell i percebem la seva presència amb nosaltres, llavors és quan es produeix la reflexió sobre la nostra vida. M’hauré deixat alguna cosa per a fer? “Jo no vull anar-me’n, no!Encara no! No ha arribat la meva hora! No hi ha lamentacions quan ens truca a la porta el darrer dia. Què és el que t’has oblidat de fer o dir? Llavors poden aparèixer totes els comptes pendents o el sac dels silencis acumulats quan el teu cor et dictava un altre camí a seguir, diferent a l’establert.

Quan sentim rondar el darrer, apareixen les preses i la impotència per no poder fer res i endarrerir la Resurrecció. Aquesta és inevitable quan la nostra vida necessitava fer un canvi de rumb i no el vam fer; quan, després d’acumular llastres d’anulació personal, ja no pot aguantar més i es decideix, degut que nosaltres no ho fem, finalitzar el viatge terrenal actual i tornar als orígens per a recordar qui som i el per què tornem.

El darrer és una benedicció per a recol·locar a la nostra ànima i tot el nostre ser en el rail adequat de la nostra eterna existència.

Darrera del darrer, hi ha Tot.

No hem d’esperar a posar amor a la nostra vida quan ens trobem més a prop del darrer dia, perquè no sabem quan aquest se’ns presentarà davant nostre i ens dirà: “El teu amor m’ha cridat per a ajudar-te”.

Comencem a viure el present i a ser nosaltres a cada instant del nostre procés. Viu en l’ara, perquè és l’únic que té poder. És l’únic moment que pots dir al teu favor. Fes-ho! Sent allò que el teu cor et dicta i endavant! No esperis que els altres decideixin per tu, perquè tu ets un ser sagrat i meravellós, ple d’amor per a ser vessat sobre el teu ser cada vegada que actues en la direcció del teu cor omples el teu contingut el teu cos amb la dolçor de la Creació i deixes que el timó del teu aprenentatge sigui portat per aquell que et va creà.

Parla, pensa, actua i decideix des del cor, perquè aquest està associat a la veritable essència del ser que ets: l’amor que hi ha en tu. Deixa’l solt! Allibera’l amb les teves decisions i deixa que l’alegria es manifesti en tu com quan eres nen/a.

Viu el present i deixa que tot sigui.

Agraeix la teva presència en l’ara i aquí, agraint totes les benediccions que se t’han donat per a poder portar a terme el que has vingut a fer, estimada ànima.

Sigues tu! Sigues tu! Sigues tu!

Ens estem apropant al darrer dia. Aquest està esperant el moment perquè nosaltres puguem continuar el nostre camí d’Ascensió. Que el nostre sender sigui amb la màxima expressió de la nostra majestuositat i presència il·luminada del ser que som. Somriu! Juga! Estima! I riu! Com si d’això depengués la nostra integritat. Així és.

Tot allò que es presenta al nostre interior en els moments finals d’aquesta encarnació, no ho deixeu passar ara, i sent al teu cor per a posar harmonia a la teva vida i a la d’aquells que el distanciament per qüestions d’ego, ressentiment o ira ha creat uns llaços de dolor. Talla ara aquests llaços perquè quan van succeir no sabies el que saps ara.

Ara que estàs llegint aquestes paraules, és un bon moment per a decidir posar amor a cada aspecte de la teva vida, i ser honest amb tot el que facis, pensis i decideixis fer.

A vegades, per a ser un mateix, es necessita trencar les cadenes del passat. Allò que va ser, ja no té perquè ser. Així començaràs a aplanar el camí vers el moment que el teu darrer sospir sigui recollit pels germans de la Llum i acompanyar-te en el teu camí cap a la Llar.

Ara és el moment.

Que l’Amor i la Pau siguin en tu.

La Llum de les Paraules (64)

“El karma no és limitador ni punitiu. És eina per a  equilibrar i alliberar el nostre passat. Amb la nostra presència en aquesta dimensió, se'ns adjunta tots els mecanismes perquè puguem arribar a ser nosaltres mateixos, permetent que la divinitat que som sigui manifestada.”

Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres

La veu dels nostres temps

El nostre sol cada dia està més actiu. Les seves erupcions són cada vegada més intenses i constants. Tot allò relacionat amb ell, queda influenciat i repercuteix a tot nivell de vida.

Nosaltres, com membres de la galàxia ens sentim així mateix, com alguna cosa que se està coent en el nostre interior. La força espiritual del nostre sol activa les energies del nostre ser, removent i sacsejant tot allò que no ressona amb el flux energètic actualitzat de l’univers. Aquest ens avisa i ens envia el seu encàrrec diví conforme el ser humà necessita revisar la seva existència i permetre que la seva presència sigui diferent a com ha estat actuant fins el present.

Símptomes no convencionals apareixen en nosaltres, no sent interpretats adequadament pels cors tancats. En aquests casos, la ment tradicional queda obsoleta a l’ignorar el veritable sentit de les mostres que el nostre ser manifesta sense voluntat pròpia.

El nostre sol activa aquelles parts de nosaltres que necessiten ser revisades i sanades. Només aquelles que han estat danyades en algun espai de temps de la nostra existència i ara, en aquest present, necessiten actualitzar-se. La nostra energia requereix una actualització per a portar a terme el procés vers la nostra divinitat. 

Ja fa temps que l’univers ens ve avisant, però aquest any 2012 tot s’ha intensificat i nosaltres, com a sers que som sota la seva influència, també ens sentim tocats per la seva mà.  

Tot s’accelera. El temps d’avançar vers la nostra presentació tal com som al nostre entorn ha canviat de marxa, anant tot, a una velocitat, si així es pot dir, com ho havia anat fins ara. Per moments alguna cosa sembla no moure’s, però per a la nostra ànima, hem pressionat el pedal de l’accelerador.

Són moments de desconcert, per instants, però si escoltem el nostre interior i posem atenció què sentim o què ens transmet el nostre cor, veurem que tot està anant bé, i el nostre estat, malgrat tot, és d’un major benestar per a molts de vosaltres.

Quan necessitem fer obres a la nostra casa, tot pot quedar “potes amunt”, però això no vol dir que vagi malament, sinó que el bagul del nostre passat necessita revisar-se per a fer neteja del que ja no ens serveix a partir d’ara, i obrir les portes a noves oportunitats, actituds, pensaments i paraules més amoroses.   

Sí, estimada ànima. Aquest és el regal que l’univers, a través del nostre sol, ens està fent perquè el nostre racó de vida, anomenat Terra (Gaia), pugui ser habitat i manifestat tal com la seva consciència divina la està guiant vers la seva plena manifestació.

2012, si es referís al món vitícola, diríem que és un bon any amb una molt bona collita. ¿I saps per què? Per tu. Sí! La teva intencionalitat ha col·laborat que arribéssim fins el dia d’avui amb tot el rebombori que existeix al nostre entorn. Tens molt a veure amb el present de la humanitat. Pel sol fet de llegir aquestes paraules és que el teu cor està ressonant a l’uníson amb d’altres milers i milers d’arreu del món.  Junts enlaireu la vibració de la nostra casa planetària.

El nostre sol encara té molt a dir-nos. Encara no ha acabat d’actuar. Només és el principi. Arribarà un moment que serà el punt àlgid per a la coronació del ser humà despert, de tu. Ho notareu, i sabeu per què? Perquè ens trobarem units pel cor, damunt de l’ona d’aquest any de nom 2012. Us sona? O potser seria millor preguntar-vos: el sentiu?

Hi ha situacions que semblen no tenir final. Hi ha d’altres que voldríem finalitzar, i unes terceres, quartes o cinquenes, que tenen a veure amb els nostres desigs més profunds, que ens portarien al nostre ple benestar. Bé, viatgers d’aquest any, sigueu pacients i mantenir-vos centrats en el vostre cor, perquè estant en ell, sortireu amb serenitat i amb més qualitat de vida, com una fulla es deixa portar per les aigües braves del curs del riu. No posis resistència. Deixa que tot sigui, i sobre tot, sent l’amor en el centre del teu interior per a regar els teus sentiments, sensacions i totes les teves parts más biològiques, activant alhora, el teu estimat ADN, sanat amb aquesta actitud els teus registres akàshics.

Beneïdes sigueu, estimades ànimes germanes, perquè allò que el vostre cor us dicta ja es troba més a prop!

La vostra Llum us protegirà. El vostre Amor us guiarà. No dubteu mai de la vostra Llum, perquè ella us portarà a la vostra divinitat. Res heu de témer sent vosaltres. Aneu al vostre cor, i ell us dirà en tot moment què fer i com fer-ho. Manteniu la pau, perquè la Llum d’aquest estiu nostre (hivern per a d’altres), revertirà vers la transmutació del vostre ser.

Són moments d’anar al nostre interior i sentir les energies de l’Amor en vosaltres. Passi el que passi, no deixeu que els vostres pensaments s’alterin. Passi el que passi, sigueu vosaltres i sentiu la pau i l’amor dins vostre. Vosaltres sou la Llum esperada! Vosaltres sou qui la humanitat espera! Vosaltres sou el camí vers la divinitat manifestada.

El nostre sol és un aliat nostre, donant-nos de menjar l’aliment necessari per a donar els nous passos per a despertar el veritable ser que som. Com en una ferida de fa temps, és l’hora que les crostes endurides es desenganxin del nostre ser i poder cicatritzar per sempre les limitacions amb les quals ens identificàvem. Ara som lliures amb la capacitat perquè així sigui! No imploreu! Revaloritzeu-vos! La porta de la vostra majestuositat es troba oberta amb l’ajuda del nostre sol, en ple contacte amb la Llar de la qual tots procedim.

Són temps gloriosos on la perfecció del ser que sou té l’oportunitat de dir: Sí, aquí estic. Ara sóc!

Ens trobem que el camí tira cap a amunt, una de les pujades finals per a acabar un cicle. Per a molts us representa un gran esforç, i per d’altres, potser, una benedicció conscient per sentir al Ser Superior que sou. Tant per a uns com pels altres, aquests són moments de resurrecció, i d’alliberar allò que va ser per a donar pas a allò que la vostra voluntat expressa des del cor.

Sembla que hi ha aspectes que costen de passar, però no temeu donar els passos necessaris per a deixar anar allò que no ressona amb el vostre cor, amb la vostra manera de ser. No negueu el millor i perfecte que la vida et té reservat per a tu.

És hora de deixar anar i de replantejar-nos què és el què vull.

No temeu estimats/des, perquè aquestes pors o dubtes només són fruit del que va ser, no del que voleu. Mai heu estat sols ni ho estareu. El vostre entorn us ha apropat ànimes similars a vosaltres i que us fan sentir bé. Potser alguna d’elles pugui ser la vostra nova parella, la vostra guia en el nou camí o el coratge perquè pugueu dir:

- Sí, jo puc! Sí, JO SÓC!

Que L’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres. 

La Llum de les Paraules (63)

"Una de las grans virtuts de la grandesa del ser, és la humilitat"

Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres. 

Balanceig

Com una nana que la nostra mare pot tararejar-nos, així se sent la meva ànima, balancejant-se per les mans tendres i lluminoses de la creació.

Em deixo anar, abandonant-me als seus braços, sabent i sentint l’Amor que té cap el meu ser. Em sento segur, protegit, alimentat, respectat i amb l’espai necessari per a poder fer segons senti en el meu interior.

Em sento entre les mans de qui m’ha creat, adormint-me, descansant de tot el realitzat fins el present, per a poder obrir els ulls del cor novament i jugar amb les eines que la vida em dóna, a través del meu abandonament ple de confiança i sabedor que tot el que necessiti em serà donat.

 Quan la creació torna a deixar-me suaument sobre la Terra, sabré en tot moment de la seva presència en mi i al meu entorn. Cóm puc tenir por tenint als meus germans de la Llum al meu costat? Cóm no delitar-me amb el que faig, si la Mare m’ha portat fins on em trobo en aquests moments? Només em queda posar la meva atenció en el meu present i gaudir-lo. El meu nen interior no veu més enllà del que visc a l’ara. Sé de la meva trajectòria, però aquest saber no pertany al present, sinó fruit de viure l’ara i aquí en tot moment.

Continuo sentint la melodia dolça i amorosa de la meva Mare Divina, bressolant-me entre els seus braços, i rebent les vibracions del seu pit a l’entonar els sons de la vetlla amorosa, protectora, vers el seu fill. Els sons celestials amainen el meu ser, abandonant-me i confiant plenament en qui m’ha creat. Són moments d’unicitat amb la Font d’on procedeixo.

Tinc els ulls tancats però sento i veig, a la vegada, a tots aquells sers que estan amb mi en aquest estat. El meu nen interior somriu i dóna el consentiment que tots ells siguin amb ell. Aquesta és la Llar d’on procedeixo. Tots els presents em són familiars i sento un profund respecte i unió amb cadascú d’ells, arribant cada vegada més, aquí on em trobo.

Els meus ulls es tanquen i deixo que l’espai- temps desapareguin de mi. Sóc Un en els braços de l’Amor. Sóc Un amb la Creació.

Em trobo dins d’un  cos, aparentment indefens, però el que sento dins meu pertany a la veritable Llar, de la qual tots pertanyem.

Hi ha un cor de Llum xiuxiuejant al meu cor, i jo, endinsat en els mons onírics de la meva somnolència, produït per la melodia i el balanceig de la meva Mare, sento la veritable Llar en aquest espai on he anat a parar. Veig àngels envoltant-me i animant-me per a recordar al veritable ser que sóc. Aquí sóc un amb ells, però quan els meus ulls s’obrin, em sentiré estrany, i serà llavors, quan aquestes veuetes hauré de recordar per a saber que la meva presència en aquesta vida té una finalitat Superior. Mentre, deixo que els dolços somnis creats per la meva plena confiança i deixadesa absoluta als braços de la Mare, m’encoratgin per quan visqui els moments de desconcert que es produiran al meu entorn.

Somric i jugo amb els meus germans de la Llum. Sé quins són. Sé qui sóc, quan em trobo amb ells en moments com aquests. Ay, quina pau!

La mà celestial bressola el meu ser, sentint la tendresa de la seva intencionalitat. Sóc fort. Sóc savi i sé qui sóc. Així és quan el meu ser és Un amb la Llar.

Visc una realitat dins d’una il·lusió. El meu cos em fa adonar-me que, on estic, no és com jo sento quan em trobo a Casa. Hi ha una condició humana en mi que emmascara la veritable essència que sóc. Amb paraules dolces i tendres, els meus germans de la Llum en parlen de tot això. Amb ells res temo. Sé que en el seu moment m’adonaré de tot el que viuré, i llavors, ja podré estar amb ells novament, traspassant les limitacions de l’humà. Quins xiuxiueigs! Quines veus! Càntics procedents d’on sóc són interpretats per a mi, per a recordar que aquesta és la meva Llar, i que sempre hi serà, esperant el meu retorn amb el despertar de la consciència!

El “ronroneig” del pit de la meva Mare, relaxa el meu esperit i em porta més enllà d’on em trobo. Viatjo lluny, agafat de la mà d’una gran i intensa Llum que guia els meus passos. Darrera, tota una cort de sers lluminosos, sentint el seu Amor vers el meu ser. Estic sent portat, i en tot moment, puc veure altres formes de vida en altres llocs del que coneixem com univers. Amor, només sento Amor, i és aquest Amor el que s’incrusta en cada cèl·lula de la meva existència terrenal per a no oblidar-la ja més.

Durant la meva estància en aquest planeta, de tant en tant, he anat tenint instants de familiaritat amb sers que m’he anat trobant i amb situacions que m’han portat a activar aquesta essència amorosa en mi.

El meu cos ha anat creixent, i continua sent balancejat en el bressol celestial de la Mare de la qual tots pertanyem. L’activació de la unió amb la Font Creadora de Tota Vida, ha fet, amb el temps lineal, obrir els meus ulls del cor i adonar-me que, encara que sembli que estigui molt lluny de Casa, en el fons, ara i aquí, estic en ella, i que ella, mai ha estat lluny de mi, o jo d’ella, perquè Jo Sóc la Llar, i en tot moment m’he retrobat en ella, encara que els meus ulls físics veien que no es corresponia amb els records i sentiments que tenia quan no em trobava en una biologia.

Quina placidesa, tendresa, pau i amor quan ens deixem anar als braços de qui som!

És llavors, quan la vida comença a tenir sentit i tot torna als seus orígens prístins. És llavors, quan el fill pròdig torna a la Llar que sempre ha pertanyut.

Amor, només existeix l’Amor.

Només hi ha Amor.

Confia la teva vida al veritable ser que ets, i deixa que tot sigui.

Amor atrau Amor. tu ets Amor, i només des de l’Amor, pots crear felicitat, alegria i obtenir la comprensió de la teva dimensió actual.

Llavors, el nadó obra els seus ulls, veu els de la Mare i somriu perquè la reconeix.  

Per tot això, com a germà de la Llar, desitjo el millor per a tu, i que l’Amor i la Pau siguin en tu.

Recordatori

Hola família!

  

Em poso en contacte amb vosaltres per a anunciar-vos la primera part del Seminari “Connexió Divina”.

El realitzarem els dies 3, 4 i 5 d’agost a Vic, al centre “El Despertar”, situat al c/Historiador Ramon d’Abadal i Vinyals 10.

Per a més informació podeu passar-hi personalment de dimarts a divendres, o bé trucar al 938835960.

Busquem les millors dates per a tots aquells que aquest Seminari ressoni en els vostres cors, i sentiu que heu d’assistir.

Aquest estiu estarem a Vic.

A tots aquells que ens puguem veure personalment en aquestes jornades, em complauria compartir amb vosaltres les claus per a obrir les portes de la nostra divinitat, conjuntament amb els nostres germans de la Llum.

Ha arribat l’hora que aquesta es manifesti.

Una abraçada a tots.

Si voleu que aquesta o d’altres activitats es realitzin a la vostra població o centre, podeu enviar un e-mail a emaeljordimorella@hotmail.com o trucar al 606098752 (Jordi).

A reveure!

Entre amics

-         Què!, alguna cosa a dir?

-         Gaudir és ser conscient – em responen.

-         Sí!, ja ho podeu ben dir. A més consciència, més fluir.

-         També – em diuen.

-         És com fer surf per sobre una ona que et porta just arran de platja, on comença la sorra. Estàs enlairat i sents el vent a la cara, dominant l’embranzida. Tot un plaer!

-         Nosaltres no podíem haver-ho dir millor.

-         Sabeu? M’agrada estar amb vosaltres, sentint la Llar en mi i estant en ella. La meva presència es troba en la 3D, però el que sento és d’aquí on sou vosaltres. Experimento i visc situacions que pertanyen a les vostres dimensions. És tot ben estrany, però familiar alhora. Em sento com a casa aquí a la Terra, malgrat la meva biologia. Estic, però sóc d’on esteu ara vosaltres. Estic però no sóc d’aquí. La finalitat que m’ha portat fins aquí, és fruit del meu consentiment que així sigui, conjuntament amb la meva divinitat. L’he trobada aquí on sóc, i m’he adonat que ha estat i és amb mi tota l’estona. M’he adonat que som Un, i que jo sóc part d’ella, i que junts pertanyem al gran trencaclosques de la CREACIÓ. La Unicitat és forta i qui sóc i vosaltres som Un. M’he adonat, també, que sempre he sigut els meus anhels, somnis i qui volia ser, però ha hagut de passar part del meu temps lineal per a adonar-me que arribant a connectar amb aquestes parts que hi ha en mi de vosaltres, em permetien manifestar el veritable ser diví que sóc.

-         ...

-         Cada vegada obro més portes, i a mesura que ho faig, us vaig trobant d’una manera més nítida i clara, sense filtres ni interferències. Cada porta que obro jo canvio i sento com el meu interior es va eixamplant, tenint la sensació de l’il·limitat en mi. L’univers és part de mi, i vosaltres, estimats amics i germans de la Llum, sou part de mi i jo part de vosaltres. Desapareixen les diferències i les distàncies entre nosaltres són irreals, pertanyents al pensament de la 3D.

-         ...

-         Ara ho veig amb molta més nitidesa, després d’un període d’anys de la meva dimensió. He anat avançant i sentint les emocions i els sentiments arrelats a una dualitat com s’anaven esvaint mentre em feia pas entre la boira del meu passat, sentint-me acompanyat i abraçat per la fortalesa de Déu en mi i la vostra companyonia. Ara sé el vostre paper i actuació al llarg del meu caminar fins el present. El que es pugui dir de vosaltres sobre negar la vostra presència o distorsionar la veritat, només és fruit de les pors i la ignorància.

-         ...

-         Hi ha una porta que els humans actuals necessitem obrir per arribar a qui som, i és l’alliberament del nostre passat i l’activació del nostre ADN per a donar pas al majestuós ser diví que som a través dels elements que ja es troben dins nostre, fent-los servir adequadament des del cor i deixar-nos emportar per la serenitat de la paciència i la suposada espera, segons la nostra dimensió.

-         Gràcies! – em responen.

-         Per què? – els pregunto.

-         Per haver arribat fins aquí. Teníem tantes ganes que així fos, que l’emoció que hi ha en nosaltres ara és immensa. L’alegria i la joia de ser Un amb tu, com diries, es majestuosa. Tots ens alegrem, des d’aquest costat del vel. Has aconseguit obrir la porta multidimensional del teu ser i has trobat la Llar després d’experimentar amb ella. Gràcies per permetre que el nostre camí d’Ascensió, aquí on som, sigui més planer. (Pausa). Ens alegrem que ens hagis trobat i acceptat. Els humans han de saber que obrint els seus cors, obren les portes de l’Amor que hi ha en ells i de la veritat de les seves vides.

-         És un plaer està amb vosaltres i compartir una estona com aquesta. M’agradaria que els que habitem aquest planeta puguin sentir el que jo sento en aquests moments. Si ho poguessin fer, les seves pors desapareixerien, i la comprensió del procés amainaria la rigidesa per les quals caminem en el dubte i la incomprensió. La Consciència comporta l’enteniment de la Divinitat.

-         Vaja, noi! Cada vegada més, sentir-te parlar sembla que siguem nosaltres qui ho fem.

-         Ha,ha,ha,ha! Vosaltres m’heu ensenyat el llenguatge de la Llar, d’on vinc. He tingut bons mestres.

-         Ja ho pots ben dir, ja! – em responen somrient.

-         Gràcies!, de veritat. Gràcies! Quan hom arriba a distanciar-se de la dualitat, com trobant-se dalt d’un cim, veu els camins que ha seguit i on porten tots els altres, divisant aquells que serpentegen més, com els més rectes i directes. La decisió és nostre i el meu cor em va convèncer en endinsar-me en aquells que m’han portat fins aquí. Sento un profund agraïment i amor alhora. Gràcies per tot!

-         El que us fa grans, és el do de poder decidir el camí a seguir. Cada tria us permetrà endinsar-vos més en la sanació del vostre passat, i per tant, del vostre present. Us dirigiu vers l’equilibri del vostre ser. La decisió és vostre, i allò que la vostra intencionalitat dicti, nosaltres ho respectarem. Sempre hem estat al vostre costat i sempre hi serem per quan decidiu despertar i adonar-vos de les nostres presències. Llavors, la Llum es manifestarà en vosaltres i allò que nosaltres també hem vingut a fer, ho portarem a terme. Sou vosaltres qui decidiu. Una paraula vostra, i nosaltres intervindrem.

-         I quan ho facin, llavors ja no voldran allunyar-se més de vosaltres – afegeixo.

-         Bé, quan algú torna a casa, la reconeix, i el que allà troba li és familiar, com a bons Lemurians que sou. És l’hora de tornar a la Llar de qui sou.

-         Al·leluia! Al·leluia! Al·leluia! - responc

-         La Llar és en tu.

-          Que Déu us beneeixi i el meu Amor és un amb el vostre.

-         T’esperen temps de manifestació, i nosaltres serem amb tu.

-         Així és i serà. 

La Llum dfe les Paraules (62)

"El camí del Treballador de la Llum no és predicar un món millor; de qualsevol manera, es tracta de fer alguna cosa. Es tracta de tornar al seu interior a tots els nivells; i estimar-te i entendre’t veritablement. Quan connectes amb el do de l’Amor, automàticament el donaràs als altres. T’has convertit en un Treballador de la Llum, fins i tot si no fas res al respecte. Portaràs canvi al món, només sent tu."

Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres