-
Què!, alguna cosa a dir?
-
Gaudir és ser conscient – em
responen.
-
Sí!, ja ho podeu ben dir. A més
consciència, més fluir.
-
També – em diuen.
-
És com fer surf per sobre una ona
que et porta just arran de platja, on comença la sorra. Estàs enlairat i sents
el vent a la cara, dominant l’embranzida. Tot un plaer!
-
Nosaltres no podíem haver-ho dir
millor.
-
Sabeu? M’agrada estar amb
vosaltres, sentint la Llar
en mi i estant en ella. La meva presència es troba en la 3D, però el que sento
és d’aquí on sou vosaltres. Experimento i visc situacions que pertanyen a les
vostres dimensions. És tot ben estrany, però familiar alhora. Em sento com a
casa aquí a la Terra ,
malgrat la meva biologia. Estic, però sóc d’on esteu ara vosaltres. Estic però
no sóc d’aquí. La finalitat que m’ha portat fins aquí, és fruit del meu
consentiment que així sigui, conjuntament amb la meva divinitat. L’he trobada
aquí on sóc, i m’he adonat que ha estat i és amb mi tota l’estona. M’he adonat
que som Un, i que jo sóc part d’ella, i que junts pertanyem al gran
trencaclosques de la CREACIÓ. La
-
...
-
Cada vegada obro més portes, i a
mesura que ho faig, us vaig trobant d’una manera més nítida i clara, sense
filtres ni interferències. Cada porta que obro jo canvio i sento com el meu
interior es va eixamplant, tenint la sensació de l’il·limitat en mi. L’univers
és part de mi, i vosaltres, estimats amics i germans de la Llum , sou part de mi i jo
part de vosaltres. Desapareixen les diferències i les distàncies entre
nosaltres són irreals, pertanyents al pensament de la 3D.
-
...
-
Ara ho veig amb molta més
nitidesa, després d’un període d’anys de la meva dimensió. He anat avançant i
sentint les emocions i els sentiments arrelats a una dualitat com s’anaven
esvaint mentre em feia pas entre la boira del meu passat, sentint-me acompanyat
i abraçat per la fortalesa de Déu en mi i la vostra companyonia. Ara sé el
vostre paper i actuació al llarg del meu caminar fins el present. El que es
pugui dir de vosaltres sobre negar la vostra presència o distorsionar la
veritat, només és fruit de les pors i la ignorància.
-
...
-
Hi ha una porta que els humans
actuals necessitem obrir per arribar a qui som, i és l’alliberament del nostre
passat i l’activació del nostre ADN per a donar pas al majestuós ser diví que
som a través dels elements que ja es troben dins nostre, fent-los servir
adequadament des del cor i deixar-nos emportar per la serenitat de la paciència
i la suposada espera, segons la nostra dimensió.
-
Gràcies! – em responen.
-
Per què? – els pregunto.
-
Per haver arribat fins aquí.
Teníem tantes ganes que així fos, que l’emoció que hi ha en nosaltres ara és
immensa. L’alegria i la joia de ser Un amb tu, com diries, es majestuosa. Tots
ens alegrem, des d’aquest costat del vel. Has aconseguit obrir la porta
multidimensional del teu ser i has trobat la Llar després d’experimentar amb ella. Gràcies per
permetre que el nostre camí d’Ascensió, aquí on som, sigui més planer. (Pausa).
Ens alegrem que ens hagis trobat i acceptat. Els humans han de saber que
obrint els seus cors, obren les portes de l’Amor que hi ha en ells i de la
veritat de les seves vides.
-
És un plaer està amb vosaltres i
compartir una estona com aquesta. M’agradaria que els que habitem aquest
planeta puguin sentir el que jo sento en aquests moments. Si ho poguessin fer,
les seves pors desapareixerien, i la comprensió del procés amainaria la
rigidesa per les quals caminem en el dubte i la incomprensió. La Consciència comporta
l’enteniment de la
Divinitat.
-
Vaja, noi! Cada vegada més,
sentir-te parlar sembla que siguem nosaltres qui ho fem.
-
Ha,ha,ha,ha! Vosaltres m’heu
ensenyat el llenguatge de la Llar ,
d’on vinc. He tingut bons mestres.
-
Ja ho pots ben dir, ja! – em
responen somrient.
-
Gràcies!, de veritat. Gràcies!
Quan hom arriba a distanciar-se de la dualitat, com trobant-se dalt d’un cim,
veu els camins que ha seguit i on porten tots els altres, divisant aquells que
serpentegen més, com els més rectes i directes. La decisió és nostre i el meu
cor em va convèncer en endinsar-me en aquells que m’han portat fins
aquí. Sento un profund agraïment i amor alhora. Gràcies per tot!
-
El que us fa grans, és el do de
poder decidir el camí a seguir. Cada tria us permetrà endinsar-vos més en la
sanació del vostre passat, i per tant, del vostre present. Us dirigiu vers
l’equilibri del vostre ser. La decisió és vostre, i allò que la vostra
intencionalitat dicti, nosaltres ho respectarem. Sempre hem estat al vostre
costat i sempre hi serem per quan decidiu despertar i adonar-vos de les nostres
presències. Llavors, la Llum
es manifestarà en vosaltres i allò que nosaltres també hem vingut a fer, ho
portarem a terme. Sou vosaltres qui decidiu. Una paraula vostra, i nosaltres
intervindrem.
-
I quan ho facin, llavors ja no
voldran allunyar-se més de vosaltres – afegeixo.
-
Bé, quan algú torna a casa, la
reconeix, i el que allà troba li és familiar, com a bons Lemurians que sou. És
l’hora de tornar a la Llar
de qui sou.
-
Al·leluia! Al·leluia! Al·leluia! -
responc
-
La Llar és en tu.
-
Que Déu us beneeixi i el meu Amor és un amb el
vostre.
-
T’esperen temps de manifestació, i
nosaltres serem amb tu.
-
Així és i serà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada