El darrer arribarà

Viu la vida com si fos el darrer dia, perquè aquest segur que arriba. Quan apareix sents en el teu interior la sensació que encara no és l’hora, malgrat que els passos donats al llarg dels anys t’han portat just a l’esdeveniment adequat perquè reaccionis i t’adonessis què és el que necessitaves a cada moment. Però tu, vas ignorar la situació, envoltada en una acció plenament quotidiana. Com podia ser això un avís per a la meva vida? Com una situació semblant era l’eco del meu interior? Com he pogut ignorar les advertències sorgides de no sé on, pel meu major bé?

Viu la vida com si fos el darrer dia del teu present.

No deixem anar tota l’abundància que rebem en el nostre dia a dia. Trobem tan normal i lògic que tinguem el que tenim que ens oblidem de sentir l’agraïment i la fortuna de ser recarregades a cada instant les nostres necessitats. Que no és així? Bé, potser estiguis a l’atur.

-         Mira’t les mans, què veus?

-         Doncs les mans.

-         Això és un miracle de la naturalesa.

-         Mira’t al mirall, què veus?

-         La meva cara.

-         Doncs això és una benedicció perquè pots veure amb uns ulls.

-         Estàs respirant?

-         Clar!

-         Això vol dir que estàs viu, i en canvi, hi ha milers i milions de persones que han escurçat la seva vida per a recordar als altres el regal que se’ns ha fet.

-         ….

Viu el present com quan eres un nen.

Sovint ens oblidem de viure centrant-nos en tot allò que no tenim i ens falta. Pensem en arribar al demà amb el màxim benestar terrenal acumulat.

Sovint ens oblidem de viure el present com si fos el darrer instant que viurem. No deixeu per a demà el que podeu sentir i estimar avui.

Tota la nostra vida es condensa en un sol instant: l’ara i aquí.

Quan els nostres pensaments es centren en el que no va i tenim mancances, estem retallant la nostra vida. El nostre cos accelera el procés d’envelliment i els nostres dies semblen, gran part d’ells, no tenir sentit.

Només hi ha un instant per a nosaltres! Només hi ha una fracció de la nostra existència on s’acumula la clau de tot el nostre poder interior, i aquest és l’ara, el present!

El darrer dia és una de les oportunitats que a tots se’ns presenta per a ressuscitar i obrir la consciència interior per a donar-nos compte de la Veritat de la nostra encarnació finalitzada.

El darrer sempre arriba. Ningú s’escapa d’ell. Ens abraça i ens acompanya més enllà de la nostra dimensió per a indicar-nos el camí de tornada a Casa.

Quan ens apropem a ell i percebem la seva presència amb nosaltres, llavors és quan es produeix la reflexió sobre la nostra vida. M’hauré deixat alguna cosa per a fer? “Jo no vull anar-me’n, no!Encara no! No ha arribat la meva hora! No hi ha lamentacions quan ens truca a la porta el darrer dia. Què és el que t’has oblidat de fer o dir? Llavors poden aparèixer totes els comptes pendents o el sac dels silencis acumulats quan el teu cor et dictava un altre camí a seguir, diferent a l’establert.

Quan sentim rondar el darrer, apareixen les preses i la impotència per no poder fer res i endarrerir la Resurrecció. Aquesta és inevitable quan la nostra vida necessitava fer un canvi de rumb i no el vam fer; quan, després d’acumular llastres d’anulació personal, ja no pot aguantar més i es decideix, degut que nosaltres no ho fem, finalitzar el viatge terrenal actual i tornar als orígens per a recordar qui som i el per què tornem.

El darrer és una benedicció per a recol·locar a la nostra ànima i tot el nostre ser en el rail adequat de la nostra eterna existència.

Darrera del darrer, hi ha Tot.

No hem d’esperar a posar amor a la nostra vida quan ens trobem més a prop del darrer dia, perquè no sabem quan aquest se’ns presentarà davant nostre i ens dirà: “El teu amor m’ha cridat per a ajudar-te”.

Comencem a viure el present i a ser nosaltres a cada instant del nostre procés. Viu en l’ara, perquè és l’únic que té poder. És l’únic moment que pots dir al teu favor. Fes-ho! Sent allò que el teu cor et dicta i endavant! No esperis que els altres decideixin per tu, perquè tu ets un ser sagrat i meravellós, ple d’amor per a ser vessat sobre el teu ser cada vegada que actues en la direcció del teu cor omples el teu contingut el teu cos amb la dolçor de la Creació i deixes que el timó del teu aprenentatge sigui portat per aquell que et va creà.

Parla, pensa, actua i decideix des del cor, perquè aquest està associat a la veritable essència del ser que ets: l’amor que hi ha en tu. Deixa’l solt! Allibera’l amb les teves decisions i deixa que l’alegria es manifesti en tu com quan eres nen/a.

Viu el present i deixa que tot sigui.

Agraeix la teva presència en l’ara i aquí, agraint totes les benediccions que se t’han donat per a poder portar a terme el que has vingut a fer, estimada ànima.

Sigues tu! Sigues tu! Sigues tu!

Ens estem apropant al darrer dia. Aquest està esperant el moment perquè nosaltres puguem continuar el nostre camí d’Ascensió. Que el nostre sender sigui amb la màxima expressió de la nostra majestuositat i presència il·luminada del ser que som. Somriu! Juga! Estima! I riu! Com si d’això depengués la nostra integritat. Així és.

Tot allò que es presenta al nostre interior en els moments finals d’aquesta encarnació, no ho deixeu passar ara, i sent al teu cor per a posar harmonia a la teva vida i a la d’aquells que el distanciament per qüestions d’ego, ressentiment o ira ha creat uns llaços de dolor. Talla ara aquests llaços perquè quan van succeir no sabies el que saps ara.

Ara que estàs llegint aquestes paraules, és un bon moment per a decidir posar amor a cada aspecte de la teva vida, i ser honest amb tot el que facis, pensis i decideixis fer.

A vegades, per a ser un mateix, es necessita trencar les cadenes del passat. Allò que va ser, ja no té perquè ser. Així començaràs a aplanar el camí vers el moment que el teu darrer sospir sigui recollit pels germans de la Llum i acompanyar-te en el teu camí cap a la Llar.

Ara és el moment.

Que l’Amor i la Pau siguin en tu.