No hi ha res com un bon te

La cita diària és després de dinar, a l’hora del te i la infusió. És llavors quan, amb el vel retirat, ens trobem i em fan saber de la seva presència. Sento intensament les seves presències i el veritable ser que sóc, més enllà de la dimensió que experimento.

Em sento en el sofà. Em relaxo, i després d’uns minuts reposant la infusió, em serveixo el meu primer got. El moment és l’adequat. Tot està preparat per l’encontre conscient de sers procedents de la mateixa Llar, però actualment, amb experimentació diferent. La meva voluntat s’està complint, i les seves també. La unicitat és plena i aquests moments acordats per voluntat pròpia, propicia que diferents ànimes es reuneixin per a saber d’elles i el meu ser pugui recordar, una vegada més, l’essència que sóc quan el ser multidimensional es manifesta.

Arriben i m’abracen. Em fan sentir les seves energies i el meu ser reconeix als presents com a part de mi.

L’Amor és gran, pur. Sento la veritable Llar en mi i a aquells que formem la Germanor Universal segons la Voluntat Divina.

Les nostres energies es fonen en una, i és com si recuperés el sentit del meu ser. La consciència s’expandeix i sent la seva naturalesa plena d’Amor i plenitud. La meva condició humana desapareix donant pas a l’il·limitat de la nostra part divina que hi ha en cadascú.

És agradable prendre unes herbes amb els meus germans de la Llum, els meus acompanyants fidels, guies, protectors i amorosos, fent notar al meu cor com allò que vivim en el dia a dia, no és més que el servei a una Voluntat Superior perquè tots, algun dia, puguin arribar a recordar qui són i el veritable ser que hi ha dins de cada ú.

Sento el seu Amor i les seves presències en mi, com si tots fóssim Un alhora. Tot és pur i cristal·lí. Només existeix la puresa del nostre ADN. No hi ha ment, només comunicació amb el cor. Alliberament absolut. Harmonia i calidesa matriarcal. Tot es fon en un instant durador i intens. Només l’Amor es manifesta.

No hi ha res com prendre un te verd combinat amb menta fresca i canyella. Cada glop és com si netegés el meu interior i despertés aquelles parts de mi que necessiten ser activades per a arribar a sentir la Llar. Bé, sembla com si el sol fet de saber que asseient-me al sofà, en aquella part on sempre reposo per a tenir aquests contactes a voluntat, ja activessin la maquinària per a fer girar la clau i obrir les portes de bat a bat i rebre a tota la meva Família espiritual.

És un plaer per a mi poder sentir qui sóc i d’on forma part la meva essència experimentant en la matèria. Aquesta desapareix i sento la immensitat de l’etern en mi. Aquesta sensació és constant en el meu interior, així com el fet de saber qui sóc i d’on procedeixo, però quan em sento a prendre un te com el nombrat anteriorment, ah!… tot és un plaer poder sentir el que sento, poder veure el que veig, i poder experimentar aquests moments més enllà de la densitat.

Déu en mi em permet sentir la meva veritable identitat. Hi ha comunió i fraternitat alhora. El temps i la distància desapareixen fonent-se en un sol instant: l’ARA i AQUÍ. Des de aquest balcó multidimensional puc percebre l’univers sencer sent jo part d’ell, i el trànsit de sers lluminosos habitant-lo, a part dels planetes que puguin existir. Veig el nostre estimat planeta envoltat d’entitats de Llum i d’altres interessades en ell però molt ben custodiat, alhora, per guardians celestials al servei de la Font Central Creadora de Tota Vida.

No hi ha res com una bona tassa de te! m’agrada, sobre tot, el primer ús, on el gust és fort, podent sentir l’aroma intens i aromàtic de les altres espècies que cohabiten el receptacle de la tetera. Un immens glop està emparellat a una disposició per part meva d’obrir-me amb tota la meva amplitud i poder rebre a cadascú dels meus acompanyants de la Llum i germans procedents de més enllà de la meva dimensió. Han vingut a veure’m. Com no vaig a rebre’ls si venen de tan lluny! Seria una ofensa negar les seves presències i les seves peticions d’apropament i abraçades. Quina alegria veure’ls! i sobre tot, sentir-los!

Els reconec i els dono la benvinguda al meu ser. De fet, fa temps que els vaig invitar que vinguessin, i des de llavors, cada vegada hi ha més germans que se m’apropen on estic per a veure’m i abraçar-me. Alguns em porten records de la Llar; d’altres, missatges del Pare o de la Llar. Tots aporten aliment al meu ser dins de la condició humana. Em recorden constantment que pertanyo més enllà de la Terra i em fan sentir el que se sent estant amb la meva veritable Família. Pau, una immensa pau serena, amb la sensació d’ordre i harmonia sublims. Lamento no poder-vos descriure amb més detall aquestes sensacions perquè les paraules que tenim no ho permeten, sent escasses o limitades per a poder expressar els sentiments d’on procedim. Si tingués que incloure’ls en una paraula, aquesta seria: AMOR (és la paraula que més se sembla).

L’encontre pot durar vint minuts, mitja hora, depèn del dia. A vegades són cinc, deu minuts, però els suficients per a saber que no estic sol i poder recordar novament la meva procedència i la intencionalitat divina en mi.

Déu existeix i no el busqueu més enllà del vostre ser, a l’univers. Vosaltres sou l’univers. Vosaltres sou Déu. Obrint el vostre cor, les portes i finestres del vostre interior, sentireu i veureu els raigs del sol com donen calidesa a la vostra llar interior. Quan sentiu la plenitud en vosaltres, l’amor en vosaltres, permeteu que aquest estat es prolongui fins l’infinit del vostre ser, alliberant-vos de la biologia en la qual us trobeu. Sentiu l’Amor i la Pau, i ell es presentarà a vosaltres, però no perquè vingui de fora, sinó que activareu al veritable ser que hi ha dins de cadascú i llavors, us adonareu que només des de la plenitud interior podreu sentir l’amor pur, incondicional, del veritable ser que sou. La vostra divinitat, llavors, es manifestarà. Deixeu-vos portar per ella i no vulgueu preguntar des d’un bon principi. Només sentiu i deixeu que tot sigui.

Cada vegada que vagis al teu interior i tinguis aquests sentiments més sublims i purs, més permetràs que les teves cèl·lules puguin activar a la divinitat que sou, que ets. Quan així és, Déu en tu es manifestarà.

Deixa que el procés i la teva predisposició t’alliberi de la dualitat que habites per a enlairar la teva ànima i preparar el continent perquè la divinitat pugui expressar-se a través teu.

No hi ha res com un bon te com a excusa per a obrir les portes de qui som.

Que l’Amor i la Pau siguin en tu. 

Gràcies!

Vull donar-vos les gràcies a tots per les paraules rebudes al llarg de tot aquest temps en relació als meus articles, als meus  comentaris i a les preguntes que m’heu anat realitzant, cada vegada més, sobre les vostres inquietuds espirituals i experiències viscudes d’un temps cap a aquí.

Veig com les flames disperses al llarg del nostre estimat món van apropant-se, i des de la ressonància dels nostres cors ens anem coneixent, sabent de tots nosaltres i unint-nos formant una gran foguera per a donar calidesa i lluminositat al món que vivim.

A tots, gràcies.

He rebut les vostres mostres d’afecte i identificació amb el missatge transmès des de la Llar a través del meu ser, sent jo el primer en adonar-me de l’expressat i com en l’època gloriosa del  canvi, puc ser, podem ser, els observadors i protagonistes del nostre propi destí.

Hi ha Llum en els vostres cors i això m’alegra perquè veig com des de totes les direccions, continents, resplendeix una Llum no existent fins fa poc. Sou vosaltres, que amb la vostra presència, enlaireu el meu ser i a tots els que compartim aquest espai de l’univers anomenat Terra (Gaia).

A tots,…. Gràcies!

M’alegra saber que la família es reuneix!

Que Déu us beneeixi a tots!

Desitjo el millor per a tots vosaltres i que l’Amor i la Pau siguin en els vostres cors, en el vostre interior.

Gràcies!

(Aquest dissabte, 30 de juny, es realitzarà durant tota la tarda, el Cicle “Despertant la Divinitat” en el centre EL DESPERTAR de Vic. T. 938835960)

L'alè del desaferrament

La pluja s’apropa. El meu ser es situa enmig del camí d’aquest alliberament. La pluja del procés comença a actuar en tots aquells oberts de cor i disposats a obrir les portes de la seva divinitat. L’aigua purificadora dels temps presents alimenten el nostre esperit, veient i sentint com els dracs, serps, escarabats, rèptils varis i tota mena de densitat surt foragitant del nostre interior degut a la Llum que entra per cadascun dels pors de la nostra pell.

Hi ha un alliberament massiu de les energies del nostre passat que ens bloquejava com a sers i ens mantenia aferrats a unes creences i pensaments limitadors pertanyents a la dualitat.

Obro la porta del meu esperit per a rebre l’activació del do de la materialització i realització. Molts anys hem estat frenats per les energies pendents arrelades a una densitat degut a la nostra condició humana. Com la serp, sento canviar la pell per una il·limitada que abraça a cadascú de vosaltres i m’uneixi a nivells no terrenals amb cadascun dels sers existents no només en el nostre estimat planeta.

Sento com s’apropa aquest alè alliberador que se’n du tot allò que ens privava avançar segons la nostra veritable essència. Quantes vegades hem volgut portar a terme alguna cosa i no ha estat possible o ben bé com nosaltres volíem? Quantes vegades teníem clar el què havíem de fer i com fer-ho i no ha sortit com ens pensàvem? Hi ha tantes coses que sentíem i pensàvem, i al final no ha estat segons la nostra voluntat! Com una aspiradora espiritual que s’emporta, fent la neteja tan esperada, tot allò que hi ha en nosaltres, reminiscències d’un passat arrecerat en els recons més profunds de les nostres cèl·lules. S’obren les finestres i les portes de bat a bat per a deixar que la Llum i l’aire encoratjador procedent de la Llar airegi el nostre esperit i purifiqui el nostre ser, alliberant a la nostra ànima dels acusaments constants del què va ser en nosaltres i es resistien a marxar. És un deixar-se anar del tot perquè el nostre ser, com un globus aerostàtic, llenci els llastres per a enlairar-se i arribar tant a munt segons el què hem vingut a fer.

La Llum ens encoratja i la puresa de l’amor sentit ens permet sentir la lleugeresa i essència de qui realment som.

S’apropa el nucli de la tempesta per a separar aquells que volen adaptar-se als nous temps, i els que no. Tots són respectats i estimats, deixant que cadascú triï allò que sent que ha de fer. El ser humà farà la pròpia tria. Uns marxaran i els altres es quedaran per a ser Un amb la Terra, la Llar i els nostres germans més enllà del nostre espai.

Sento les primeres brises d’aquest canvi important, sobre tot, per aquells que decideixin que les seves divinitats puguin ser manifestades. Hem d’estar ben arrelats al nostre cor per a poder avançar pel camí de la selecció. Cadascú dirà què fer a partir d’ara i d’aquests moments tan importants per la humanitat i el planeta que habitem. La força que sentirem i la calma manifestada pel sol fet de ser un amb el nostre cor, ens permetrà anar més enllà de la visió terrenal dels fets a viure. Ens sentirem emportats i guiats amorosament per una força procedent del nostre cor,....o de més enllà. Ens sentirem segurs i confiats que la necessitat d’aquests moments és obra de la intencionalitat divina albergada en cada un dels nostres cors, on només l’amor és possible existir.

Quan la pluja i el vent facin trontollar la terra i el ser humà, nosaltres ens mantindrem arrelats i serens per a il·luminar el camí a seguir a aquells disposats a afegir-se als nous temps. Com vasos comunicants, quan un ser es manté al seu lloc, equilibra als altres que l’envolten. Tots som fonts creadores de benestar en els llocs més inhòspits i de tenebres. Tots som Llum,.....Llum i Amor. quan escoltem el nostre cor, ens adonarem que hi ha una força divina en nosaltres que ens farà mantenir en el centre del nostre procés i els de tots aquells amb els quals coexistim en aquest estimat planeta. La Consciència Col·lectiva s’activarà cada vegada més. Uns portaran a despertar als altres, i alhora, nosaltres continuarem enlairant la nostra ànima.

Hi haurà qui es voldrà mantenir en la quimera del seu passat, bé, serà respectat, però haurà d’agafar un altre camí que el portarà a una energia semblant a la seva en un altre indret del firmament, perquè la Terra continuarà el seu procés d’Ascensió. Es respectarà a tothom el moment de decidir. Ja ara alguns estan prenent la decisió de cap on vol dirigir-se i arribar.

En aquests temps el món es dividirà entre el dolor i el patiment i l’alliberament de l’ànima. Els primers se sentiran incompresos i desconcertats alhora degut que cada vegada hi haurà més gent que no els seguirà. Se sentiran desplaçats i veuran que les seves vides es trobaran cada vegada més, en un caos, desconcert i inseguretat majors. Els segons fluiran cada vegada més i les voluntats individuals aniran manifestant-se més sovint. Faran servir l’apoderament del veritable ser que som. La divinitat es manifestarà des de la Unicitat i el cor. La ment agafarà el paper que li correspondrà en el seu moment, molt diferent a com es fa servir en aquest present. La veritable força radicarà en el cor, i serà aquest qui agafarà les regnes de la vida d’un. Les decisions preses es basaran en ell, i res haurem de témer, perquè els resultats obtinguts seran pel nostre major bé i el de la humanitat. Uns ens alimentarem dels altres, i tots junts, enlairarem les energies de la nostra dimensió actual. Aquells que hagin triar no continuar des del cor, sentiran unes grans inquietuds interiors, i cada vegada més, perquè la Llum els activarà la necessitat de donar el pas cap el cor i deixar enrere el viure en la dualitat.

Sento la serenitat com aquell que es troba en mig de l’ull de l’huracà. L’he vist venir. He donat l’avís a aquells que estan preparats, i ara, després de les primeres sacsejades, tot es prepara pel que serà el fi d’una manera de viure, sentir i decidir.

Hi ha una gran alegria per aquests moments que s’apropen, i que ja estem en ells. Molts de vosaltres heu sabut del present, i heu obert les portes del vostre interior, perquè quan vinguin moments de desconcert, pugueu arrecerar-se en ell, en la calidesa i protecció de la Llar.   

Molts han escoltat i han ignorat. Respecteu-los perquè també ells estan portant a terme el pacte diví.

Alguns de vosaltres us semblarà que no hi ha per tant, i avançareu pel camí amb serenitat i un gran amor. M’alegro per vosaltres, perquè les energies del vostre ser estaran sincronitzades amb les energies de puresa i alliberament que es manifestaran, sent Llum en el camí i guia per a aquells que visquin en la penombra de la seva ignorància. Deixem que despertin de la seva somnolència segons ells han triat. Vosaltres estareu allà per a facilitar-vos el camí amb la vostra calma i saviesa interior. Res semblarà el que pugui ser, perquè més enllà de les inquietuds, remogudes interiors i esdeveniments exteriors hi haurà el segell de la nostra divinitat, Una amb la Divinitat Universal.

Que l’Amor i la Pau sigui en tots vosaltres.

Recordatori

Hola a totes, estimades ànimes germanes!

Recordar-vos que aquest divendres, faré una xerrada sobre el despertar de la divinitat i la presentació de les properes activitats a realitzar, d’aquí fins a l’agost, en aquest nou espai de EL DESPERTAR de Vic, el qual m’ha obert les portes, rebent-me amb els braços oberts en Roberto, la Teresa i Ivonne perquè tot sigui.

La trobada començarà a les 20’15h. La durada? Depèn de vosaltres, dels qui assistiu, segons els vostres comentaris i preguntes, però podeu comptar una hora i mitja. Serà una porta oberta a la saviesa del cor i a la presència dels nostres germans de la Llum.

Ens trobem en moments claus del procés de la humanitat i el ser humà a nivell individual. La Terra canvia, també nosaltres, i tot l’univers ens acompanya en aquest avanç vers l’evolució de la plena manifestació de l’Amor a cada racó del firmament a través d’aquest Gran Despertar.

Us esperem aquest divendres, 22 de juny, i encantat estaré de poder-vos conèixer i fer una abraçada personalment.

Des del meu cor, una abraçada a tots, i que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

El centre EL DESPERTAR es troba en el c/Historiador Ramon d’Abadal i Vinyals 10, de la població de Vic (08500). T. 938835960.

La fi de la condició humana

Sento molt dins meu, florint del meu interior, tot una sèrie de qüestions que tenen a veure amb la meva situació actual. Sembla com si s’hagués sacsejat una ampolla d’aigua i els sediments voletegessin per tot l’espai del contingut. Sóc, alhora, espectador d’aquest procés mantenint la ferma serenitat del meu ser. Sóc espectador y actor alhora. Pot més la meva faceta de ser el guionista i director de l’obra. Veig com va avançant acte rere acte, apropant-se al desenvolupament final on hi ha una eclosió absoluta de tots els sentiments de més alta vibració.

En mig del procés, sento els meus pilars ben aposentats, sabent què haig de fer quan l’ampolla és remenada. Tot necessita desestructurar-se per a saber què és el que realment està en el lloc que li pertoca, i què no. Sentiments, emocions, sensacions, activitats, relacions, ...tot, absolutament tot necessita ser revisat per a donar el vist i plau des de les més altes esferes de la Llum.

En aquests casos, em retiro una mica i deixo que la reestructuració sigui en mi. Confio y tinc la sensació que aquests moments passaran. Confio plenament que la meva vida ja no serà tal com la conec ara. Necessita remodelar-se i preparar-se per a nous objectius, i aquest cop, materialitzar-los. La programació ha estat dura i ferma. No hi ha dubte del què està succeint, per això, procuro arrecerar-me en el meu cor i amb qui sóc per a donar pas a la Voluntat Superior en mi.

No calen paraules, només sentir.

És en el silenci on trobo la font de tota resposta i harmonia. És en el meu interior on sento la Llar en mi i les forces i el coratge per a viure aquests moments de canvi de planeta y humanitat. La comprensió necessària emana del meu cor i de la connexió amb tots els meus germans de la Llum.

Són moments de deixar-se emportar pel flux del riu de la vida eterna. L’Amor agafa el timó del teu procés i et porta just allà on els anhels d’un passat volies que fossin realitat. Bé, ara estem sent portats per aquest cabdal espiritual que ens porta a prendre decisions y a connectar amb el nostre interior per a sentir la calma i la tranquil·litat de la incomprensió d’alguns aspectes que estem vivint o veiem en el nostre estimat planeta.

La serenor que estic sentint en aquests moments, fa que m’adoni que tot va bé, i que el sacseig de la nostra vida o el planeta està basat en arrels amoroses de la Voluntat Divina i la nostra intencionalitat sorgida del cor. Tot es confabula perquè el ser que som pugui manifestar-se amb tota la seva magnitud i poder viure segons la nostra veritable essència.

La condició humana té els dies comptes. El ser que hi ha dins de cada biologia, com una crisàl·lida a punt de trencar-se, es troba en fase final de sortir i volar, mostrant la seva bellesa i tot el seu potencial. No sents una inquietud interior? Això és la crisàl·lida. No veus com et dóna la sensació que alguna cosa està acabant a la teva vida o que ha de canviar? Bé, també això té a veure amb aquest estat d’interiorització. Accepta aquests moments i pren-te’ls com la fase final de la teva resurrecció. No et qüestionis. No pensis. Sent l’amor dins teu, la calma que hi ha en tu i queda’t en aquest estat una estona. En ell sabràs del teu potencial per a crear benestar a la teva vida, mentre s’aniran obrint altres portes perquè tu puguis ser tu.

Encara viuràs uns anys, però aviat començaràs a manifestar el teu potencial. Potser ets un dels que ja ho fa. Si és així, l’amor que podràs arribar a sentir no és d’aquest món. El teu cor va obrint les portes que vàren restar tancades durant tants anys.

La immensa serenitat del meu estat em permet unir-me a tu i sentir la naturalesa del teu ser, una amb la meva i la Llar.

El procés que segueixo va més enllà d’una intencionalitat terrenal. Se’m treu tot allò que no pertanyi a l’essència de la Llar. Només quedo jo servint a la Font Creadora de Tota Vida. Aquesta em nodreix, em dóna caliu i m’encoratja a seguir. El que necessito m’és donat, vingui de la font que vingui, però estic tenint per a continuar el meu camí. No em plantejo què fer per a seguir una vida terrenal, només escolto el meu cor i ell em dicta el camí a seguir. Una absoluta confiança vessa del meu interior, amb el ple convenciment que la meva voluntat serà portada a terme. L’obra que estic fent ara, és un gran pilar per a la meva edificació. Res tinc, però tot ho tinc. Estic sent acompanyat pels meus germans de la Llum. Sóc un ser complert i a punt de donar un nou pas important en el meu camí. Tinc visions d’aquesta nova etapa del meu ser, i conjuntament, amb les presències de qui m’acompanyen, tot té un sentit.

És en aquests instants quan gaudeixo de la immensitat del meu ser i d’on pertanyo. Tot té sentit. La Unicitat és plena, l’Amor pur i incondicional. Molt intens i acollidor.

He après a no identificar-me amb la dualitat i a acceptar-la des del meu cor. Entenc la seva presència i el sentit de viure immersos en aquesta energia. La finalitat és gran. Només des de l’Amor i el respecte es pot crear un món com en el que vivim, amb el potencial que té el ser humà per a portar a terme la seva voluntat.

Ens trobem en mig mateix d’un Gran Despertar de les consciències, tot i així, només una mínima part, és conscient d’aquest despertar. Una cosa és saber-ho, i l’altre, ser conscient. Molts saben. No tots són conscients, per això, aquestes sacsejades i inquietuds interiors remogudes. Tot s’ha de posar al seu lloc.

Aquests neguits i contradiccions que sentim dins nostre ens portarà a prendre decisions per a arribar a nosaltres, al veritable ser que som. Hi ha qui no voldrà prendre aquestes decisions. Ben estimats seran igualment, perquè aquest serà el camí que hauran triat, a pesar que la Terra continuarà enlairant les seves vibracions. Qui decideixi no avançar repetirà curs en un altre indret del firmament. Hi ha un nou univers esperant a tots aquells que decideixen ralentir el seu procés. Tots seran respectats i estimats, perquè només amb amor podran obrir els seus cors i veure la necessitat de donar nous passos vers l’obertura.

Tots sou estimats, i encara que la ment racional no permeti entendre el procés, arribarà el dia que estaran tan ofuscats i desconcertats, que no els quedarà més remei que lliurar-se a ell i a la Voluntat Divina en cadascú. Quan s’adonin que ja no poden controlar les seves vides i se sentin desplaçats i incompresos pels seus entorn, llavors, la Llum podrà començar a fer presència a les seves vides. Quan la vegin començaran a acceptar-la i amb el temps, endinsar-se en ella. Quan ho facin, allà ens trobarem tots.

Tots som Llum i Amor.

Nosaltres som divinitat, i només des de la divinitat podem portar a terme el que hem vingut a fer des del cor.

Tot té un sentit, i aquest té a veure amb la manifestació de la nostra divinitat.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres. 

La Llum de les Paraules (61)

"Aquell que em sent dins d’ell sap d’ell mateix i el què fer: estimar i deixar que la seva divinitat ,el Pare en ell, el guiï. Quan algú està sent guiat i portat, no cal saber, sinó deixar-se anar. Llavors la Llar, el Pare, es manifestarà a través d’ell. El que hagi de dir, dirà. El que hagi de fer, farà i el que hagi de sentir, sentirà. No caldrà, llavors, fer més preguntes, perquè la confiança plena i lliurament serà absolut. Llavors, tot serà i veurà els resultats esperats."   (Paraules de la Divinitat)

Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres

Ingeniería Espiritual

Hoy me gustaría hablar conforme nada hay al azar y todo lo que nos sucede en nuestra vida está entrelazado con  cada una de nuestras experiencias y cada uno de nosotros a la vez. Para empezar os quiero explicar una historia. Se trata de un anciano pobre chino que vivía en el campo y su única propiedad era un caballo:

Una vez, un chino tenía un caballo. Una noche, este se escapó y los vecinos fueron a dar el pésame.

- ¿Quién dice que sea una desgracia?

En efecto, a la mañana siguiente el caballo volvió, pero esta vez con una yegua. Los vecinos le felicitaron.

- ¿Quién dice que sea una suerte, una fortuna? – les respondió el chino.

A los dos días, su hijo primogénito, cabalgando la yegua se cayó y quedó cojo de por vida. Los vecinos expresaron su sentimiento de dolor.

- ¿Quién dice que sea una desgracia? -  volvió a decir.

Al año siguiente hubo una guerra en el país. El primogénito por estar cojo no tuvo que inscribirse en el ejército……y la vida continuó. 

Como una red perfectamente trazada, así es nuestra vida, donde cada nudo es una experiencia personal y cada uno de aquellos que aparecen en nuestras vidas. Todo está trazado perfectamente, para que podamos pescar el aprendizaje adecuado según cada alma.

Aunque a veces parece que nos encontremos en medio de un bombo donde una bolita nos hace tomar decisiones o vivir situaciones inesperadas o no queridas, no hay nada al azar en nuestro camino. Cada uno de nuestros pasos están siendo dirigidos hacia la liberación de lo que fuimos y la apertura de la realización de nuestro Plan Divino, donde cada ser aporta su pieza para confeccionar el rompecabezas que inicialmente parece totalmente desordenado y los movimientos realizados son aleatorios. Nada hay al azar. Todo está contenido en nuestro proceso de evolución, conteniendo un sentido más allá de cualquier raciocinio terrenal.

Como en el cuento, nada es lo que parece. Aquello que parece ser, no es, porque todo tiene una finalidad superior encarada a nuestro mayor bien.

Hay una ingeniería perfectamente trazada para que nosotros podamos llegar a nuestra plena manifestación, respetando nuestro libre albedrío, para el mayor bien de todos, nosotros, y el Gran Plan Divino. Nada es lo que parece en relación a las supuestas adversidades o calamidades de nuestra amado mundo.

Como la araña traza cada uno de sus hilos para confeccionar la perfección de su especie, así nosotros, los humanos, nos estamos dirigiendo y confeccionando la perfección en cada uno de nuestros actos. Debido al desconocimiento de quienes somos, los pasos dados por nuestro ser en la condición humana, no parece darnos cuenta que lo que estamos viviendo cada uno de nosotros nos está llevando a la manifestación del verdadero ser que somos, Uno con la divinidad.

Estamos trazando, como el mejor ingeniero que pueda existir para nuestra vida, los pilares y soportes adecuados para poder dar el siguiente paso hacia nuestro camino de la Ascensión, y así, subir los peldaños de nuestra manifestación divina.

Muchas veces no somos conscientes de lo que puede representar el pequeño detalle de aquel día. Todo, absolutamente todo procede a una aportación de nuestro ser real a ser manifestado. El dolor acelera nuestro proceso y nos ayuda a liberar las raíces de un pasado limitador. No es necesario sufrir, pero si así es, tened presente que es para que reaccionemos más rápidamente y nos abandonemos a los brazos de lo que ha de ser según el Amor.

Las más aparentes situaciones nos llevan a abrir nuevas puertas hacia la resurrección del nuevo ser que hay en nosotros. Todo está entrelazado. Un paso nos lleva a otro, y así sucesivamente. El punto donde hemos llegado ha sido fruto de otros pasos anteriores, y así, hasta materializar lo que hemos venido a hacer en este mundo. La cualidad de vida depende de nosotros, aunque no todo lo que vivimos.

Me gustaría explicaros una nueva historia, pero esta vez real: era un chico que se valió por si mismo, una vez consiguió entrar en una escuela como maestro. Todo fue bien hasta que fue despedido de una escuela y otra por su manera de tratar a los niños. Todos eran maestros, pero su proximidad y respeto a los niños, le hacían diferente. Así pasaron algunos años, hasta que decidió trabajar por su cuenta. Esto le llevó a dedicarse a lo que hasta aquellos momentos fueron su hobby. Volvió a las escuelas, como especialista y experto en lo que hacía, y esta vez, la recibida que tuvo en cada una de las escuelas que iba fue de aprobación, valoración y buenas palabras. Todo cambió. Fue reconocido y valorado.

Este ejemplo real nos muestra como no hay nada al azar. Unos hechos aparentemente adversos, pueden representar una puerta abierta para nuestro mayor bien. Normalmente así sucede.

La vida está llena de sucesos incomprensibles a primera vista, pero a medida que va pasando el tiempo, podemos extraer el aprendizaje de aquellos momentos. Muchas veces no nos damos cuenta hasta que ha pasado un tiempo, ahora bien, con el camino del Despertar y el trabajo personal, nosotros podemos ser advertidos por lo que viviremos y de esta manera, fluir por la situación, poniendo serenidad, calma y amor, aceptando aquello que se nos brinda. Este darnos cuenta proviene del recordar quienes somos y el conocernos realmente quienes somos. Recordar cuál es nuestra verdadera esencia nos permite abrir todas las puertas cerradas, y las que no, entender el por qué y aceptar el proceso en nuestra vida, dándonos cuenta hacia donde nos dirigimos.

No hay mayor regalo que nos podamos hacer que abrir las puertas de nuestro corazón y recordar el ser que somos, el cual va más allá de toda connotación terrenal.

Nuestra espiritualidad nos abrirá las puertas de nuestra realización y servicio. Cuanto más la aceptemos y nos adentremos en ella, más conscientes seremos de las lecciones a aprender y las situaciones vividas para tal efecto.

Todo está entrelazado, o quizás no os ha sucedido que conocéis a alguien y a raíz de conocerle vuestra vida cambia, bien por la persona en sí que ha entrado en vuestra vida, bien porque a raíz de ella os permite abrir una nueva puerta en vuestro camino.

No hay nada al azar, viviendo en un sincronización perfecta con todo lo que vivimos, se nos presenta y en relación constante con los que nos rodean. Por eso, os doy un fuerte abrazo a todos y deciros que mi amor está con todos vosotros.

Nada hay al azar. Todo tiene un sentido superior a nuestras percepciones humanas.

Nada es lo que parece, por lo tanto, escucha a tu corazón y deja que él te guíe. Él te hablará de tu camino. 

Enginyeria Espiritual

Avui m’agradaria parlar conforme res hi ha a l’atzar i tot el que ens succeeix a la nostra vida està entrellaçat amb cadascuna de les nostres experiències i cadascú de nosaltres, alhora. Per a començar us vull explicar una història. Es tracta d’un ancià pobre xinès que vivia al camp i la seva única propietat era un cavall.

Una vegada, un xinès tenia un cavall. Una nit, aquest es va escapar i els veïns van anar a donar-li el condol.

-   Qui diu que sigui una desgràcia? – els va respondre el xinès.

En efecte, al matí següent el cavall va tornar, però aquest cop amb una euga. Els veïns el van felicitar.

-   Qui diu que sigui una sort, una fortuna? – els va dir l’ancià.

Als dos dies, el seu primogènit, cavalcant l’euga es va caure i va quedar coix de per vida. Els veïns expressaren el seu sentiment de dolor.

-   Qui diu que sigui una desgràcies? – va tornar a dir l’ancià xinès.

A l’any següent va haver una guerra al país. El primogènit per estar coix no va haver d’inscriure’s a l’exèrcit….i la vida continuà.

Com una xarxa perfectament traçada, així és la nostra vida, on cada nus és una experiència personal i cadascú d’aquells que apareixen a les nostres vides. Tot està traçat perfectament, perquè puguem pescar l’aprenentatge adequat segons cada ànima.

Encara que a vegades sembli que ens trobem en mig d’un bombo on una boleta ens fa prendre decisions o viure situacions inesperades o no volgudes, no hi ha res a l’atzar en el nostre camí. Cadascú dels nostres passos estan sent dirigits vers l’alliberament del que vàrem ser i l’obertura de la realització del nostre Pla Diví, on cada ser aporta la seva peça per a confeccionar el trencaclosques que inicialment sembla totalment desordenat i els moviments realitzats aleatoris. No hi ha res a l’atzar. Tot està contingut en el nostre procés d’evolució, contenint un sentint més enllà de qualsevol raciocini terrenal.

Com en el conte inicial, res és el que sembla. Allò que sembla ser, no és, perquè tot té una finalitat superior encarada al nostre major bé.

Hi ha una enginyeria perfectament traçada perquè nosaltres puguem arribar a la nostra plena manifestació, respectant el nostre lliure albir, pel major bé de tots, nosaltres i el Gran Pla Diví. Res és el que sembla en relació a les suposades adversitats o calamitats del nostre estimat món.

 Com l’aranya traça cadascun dels seus fils per a confeccionar la perfecció de la seva espècie, així nosaltres, els humans, ens estem dirigint i confeccionant la perfecció en cadascun dels nostres actes. Degut al desconeixement de qui som, els passos donats pel nostre ser en la condició humana, no sembla adonar-nos que el que estem vivint cadascú de nosaltres ens està portant a la manifestació del veritable ser que som, Un amb la divinitat.

Estem traçant, com el millor enginyer que pot existir per a la nostra vida, els pilars i suports adequats per a poder donar el següent pas vers el nostre camí d’Ascensió, i així, pujar els esglaons de la nostra manifestació divina.

Moltes vegades no som conscients del que pot arribar a representar el petit detall d’aquell dia. Tot, absolutament tot, procedeix a una aportació del nostre ser real a ser manifestat. El dolor accelera el nostre procés i ens ajuda a alliberar les arrels d’un passat limitador. No és necessari patir, però si és així, tingueu present que és perquè reaccionem més ràpidament i ens abandonem als braços del que ha de ser segons l’Amor.

Les més aparent situacions ens porten a obrir noves portes cap a la resurrecció del nou ser que hi ha en nosaltres. Tot està entrellaçat. Un pas ens porta a un altre, i així successivament. El punt on hem arribat ha estat fruit d’altres passos anteriors, i així, fins a materialitzar el que hem vingut a fer en aquest món. La qualitat de vida depèn de nosaltres, encara que no tot el que vivim.

M’agradaria explicar-vos una nova història, però aquest cop real: era un noi que es va valdre per sí mateix, una vegada va aconseguir entrar en una escola com a mestre. Tot va anar bé fins que va ser acomiadat d’una escola i una altra per la seva manera de tractar als nens, o aspectes no relacionats amb la docència pròpiament. Tots eren mestres, però la seva proximitat i respecte als nens, el feien diferent. Així van passar alguns anys, fins que va decidir treballar pel seu compte. Això el va portar a dedicar-se al que fins llavors era el seu hobby. Va tornar a les escoles com a especialista i expert en allò que feia, i aquest cop la rebuda que va tenir en cadascuna de les escoles que anava va ser d’aprovació, valoració i bones paraules. Tot va canviar. Va ser reconegut i valorat.

Aquest exemple real ens mostra com no hi ha res a l’atzar. Uns fets aparentment adversos, poden representar una porta oberta pel nostre major bé. Normalment així succeeix.

La vida està plena de successos incomprensibles a primera vista, però a mesura que va passant el temps, podem extraure l’aprenentatge d’aquells instants. Moltes vegades no ens adonem fins que ha passat un temps, ara bé, amb el camí del Despertar i el treball personal, podem ser advertits del què viurem i d’aquesta manera fluir per la situació, posant serenitat, calma i amor, acceptant allò que se’ns ofereix. Aquest donar-nos compte prové del recordar qui som i el conèixer-nos realment qui som. Recordar quina és la nostra veritable essència ens permet obrir totes les portes tancades, i les que no, entendre el per què i acceptar el procés a la nostra vida, adonant-nos cap on ens dirigim.  

No hi ha major regal que ens puguem fer que obrir les portes del nostre cor i recordar el ser que som, el qual va més enllà de tota connotació terrenal.

La nostra espiritualitat ens obrirà les portes de la nostra realització i servei. Quant més l’acceptem i ens endinsem en ella, més conscients serem de les lliçons a aprendre i les situacions viscudes per a tal efecte.

Tot està entrellaçat, o potser no us ha succeït que coneixeu a algú i a arrel de conèixer-lo la vostra vida canvia, bé per la persona en si que ha entrat a la vostra vida, bé perquè a arrel d’ella us permet obrir una nova porta en el vostre camí?

No hi ha res a l’atzar, vivint en una sincronització perfecta amb tot el que vivim, se’ns presenta i en relació constant amb els que ens envolten. Per això us dono una forta abraçada a tots i dir-vos que el meu amor està amb tots vosaltres.

Res hi ha a l’atzar. Tot té un sentit superior a les nostres percepcions humanes.

Res és el que sembla, per tant, escolta el teu cor i deixa que ell et guiï. Ell et parlarà del teu camí.

La Llum de les Paraules (60)

"La teva essència és la meva. Jo sóc en tu i tu ets part de mi. Amor. Només existeix l’amor. Tot el que has fet i has viscut ha estat obra de l’amor. Vols saber coses de la teva vida més immediata, però jo vull parlar-te del més present. L’espera no sempre és rendició. La supediteu a les vostres expectatives i això us crea dolor. La passarel·la que estàs creuant és per no tornar-la a passar. Vas alliberant el pes de la teva condició humana per a prendre contacte amb la teva naturalesa espiritual. El teu interior s’eixampla i et fa prendre en contacte amb la teva essència. Amor. L’energia que ets és Amor. Per moments estàs distret, però saps tornar al teu eix, al teu centre. La teva condició humana et fa arrecerar per a sentir qui ets. No és que vagi alguna cosa inadequadament, sinó que sents el teu allunyament del què has viscut fins ara. Vius moments on el teu cor té un paper fonamental. Jo Sóc amb tu."     (Paraules del Pare)

Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.