Enginyeria Espiritual

Avui m’agradaria parlar conforme res hi ha a l’atzar i tot el que ens succeeix a la nostra vida està entrellaçat amb cadascuna de les nostres experiències i cadascú de nosaltres, alhora. Per a començar us vull explicar una història. Es tracta d’un ancià pobre xinès que vivia al camp i la seva única propietat era un cavall.

Una vegada, un xinès tenia un cavall. Una nit, aquest es va escapar i els veïns van anar a donar-li el condol.

-   Qui diu que sigui una desgràcia? – els va respondre el xinès.

En efecte, al matí següent el cavall va tornar, però aquest cop amb una euga. Els veïns el van felicitar.

-   Qui diu que sigui una sort, una fortuna? – els va dir l’ancià.

Als dos dies, el seu primogènit, cavalcant l’euga es va caure i va quedar coix de per vida. Els veïns expressaren el seu sentiment de dolor.

-   Qui diu que sigui una desgràcies? – va tornar a dir l’ancià xinès.

A l’any següent va haver una guerra al país. El primogènit per estar coix no va haver d’inscriure’s a l’exèrcit….i la vida continuà.

Com una xarxa perfectament traçada, així és la nostra vida, on cada nus és una experiència personal i cadascú d’aquells que apareixen a les nostres vides. Tot està traçat perfectament, perquè puguem pescar l’aprenentatge adequat segons cada ànima.

Encara que a vegades sembli que ens trobem en mig d’un bombo on una boleta ens fa prendre decisions o viure situacions inesperades o no volgudes, no hi ha res a l’atzar en el nostre camí. Cadascú dels nostres passos estan sent dirigits vers l’alliberament del que vàrem ser i l’obertura de la realització del nostre Pla Diví, on cada ser aporta la seva peça per a confeccionar el trencaclosques que inicialment sembla totalment desordenat i els moviments realitzats aleatoris. No hi ha res a l’atzar. Tot està contingut en el nostre procés d’evolució, contenint un sentint més enllà de qualsevol raciocini terrenal.

Com en el conte inicial, res és el que sembla. Allò que sembla ser, no és, perquè tot té una finalitat superior encarada al nostre major bé.

Hi ha una enginyeria perfectament traçada perquè nosaltres puguem arribar a la nostra plena manifestació, respectant el nostre lliure albir, pel major bé de tots, nosaltres i el Gran Pla Diví. Res és el que sembla en relació a les suposades adversitats o calamitats del nostre estimat món.

 Com l’aranya traça cadascun dels seus fils per a confeccionar la perfecció de la seva espècie, així nosaltres, els humans, ens estem dirigint i confeccionant la perfecció en cadascun dels nostres actes. Degut al desconeixement de qui som, els passos donats pel nostre ser en la condició humana, no sembla adonar-nos que el que estem vivint cadascú de nosaltres ens està portant a la manifestació del veritable ser que som, Un amb la divinitat.

Estem traçant, com el millor enginyer que pot existir per a la nostra vida, els pilars i suports adequats per a poder donar el següent pas vers el nostre camí d’Ascensió, i així, pujar els esglaons de la nostra manifestació divina.

Moltes vegades no som conscients del que pot arribar a representar el petit detall d’aquell dia. Tot, absolutament tot, procedeix a una aportació del nostre ser real a ser manifestat. El dolor accelera el nostre procés i ens ajuda a alliberar les arrels d’un passat limitador. No és necessari patir, però si és així, tingueu present que és perquè reaccionem més ràpidament i ens abandonem als braços del que ha de ser segons l’Amor.

Les més aparent situacions ens porten a obrir noves portes cap a la resurrecció del nou ser que hi ha en nosaltres. Tot està entrellaçat. Un pas ens porta a un altre, i així successivament. El punt on hem arribat ha estat fruit d’altres passos anteriors, i així, fins a materialitzar el que hem vingut a fer en aquest món. La qualitat de vida depèn de nosaltres, encara que no tot el que vivim.

M’agradaria explicar-vos una nova història, però aquest cop real: era un noi que es va valdre per sí mateix, una vegada va aconseguir entrar en una escola com a mestre. Tot va anar bé fins que va ser acomiadat d’una escola i una altra per la seva manera de tractar als nens, o aspectes no relacionats amb la docència pròpiament. Tots eren mestres, però la seva proximitat i respecte als nens, el feien diferent. Així van passar alguns anys, fins que va decidir treballar pel seu compte. Això el va portar a dedicar-se al que fins llavors era el seu hobby. Va tornar a les escoles com a especialista i expert en allò que feia, i aquest cop la rebuda que va tenir en cadascuna de les escoles que anava va ser d’aprovació, valoració i bones paraules. Tot va canviar. Va ser reconegut i valorat.

Aquest exemple real ens mostra com no hi ha res a l’atzar. Uns fets aparentment adversos, poden representar una porta oberta pel nostre major bé. Normalment així succeeix.

La vida està plena de successos incomprensibles a primera vista, però a mesura que va passant el temps, podem extraure l’aprenentatge d’aquells instants. Moltes vegades no ens adonem fins que ha passat un temps, ara bé, amb el camí del Despertar i el treball personal, podem ser advertits del què viurem i d’aquesta manera fluir per la situació, posant serenitat, calma i amor, acceptant allò que se’ns ofereix. Aquest donar-nos compte prové del recordar qui som i el conèixer-nos realment qui som. Recordar quina és la nostra veritable essència ens permet obrir totes les portes tancades, i les que no, entendre el per què i acceptar el procés a la nostra vida, adonant-nos cap on ens dirigim.  

No hi ha major regal que ens puguem fer que obrir les portes del nostre cor i recordar el ser que som, el qual va més enllà de tota connotació terrenal.

La nostra espiritualitat ens obrirà les portes de la nostra realització i servei. Quant més l’acceptem i ens endinsem en ella, més conscients serem de les lliçons a aprendre i les situacions viscudes per a tal efecte.

Tot està entrellaçat, o potser no us ha succeït que coneixeu a algú i a arrel de conèixer-lo la vostra vida canvia, bé per la persona en si que ha entrat a la vostra vida, bé perquè a arrel d’ella us permet obrir una nova porta en el vostre camí?

No hi ha res a l’atzar, vivint en una sincronització perfecta amb tot el que vivim, se’ns presenta i en relació constant amb els que ens envolten. Per això us dono una forta abraçada a tots i dir-vos que el meu amor està amb tots vosaltres.

Res hi ha a l’atzar. Tot té un sentit superior a les nostres percepcions humanes.

Res és el que sembla, per tant, escolta el teu cor i deixa que ell et guiï. Ell et parlarà del teu camí.