El que penso

En aquests moments de grans canvis en el planeta Terra, el ser humà sent una sèrie d’inquietuds i sensacions interiors que no havien sentit fins ara, o al menys, amb la intensitat o constància que es manifesten. La majoria sembla com si els seus endins es reajustessin i es recol·loquessin segons la veritable naturalesa que som. Emocions, sentiments i estats d’ànims són activats com si un interruptor s’hagués encès perquè puguem veure més enllà d’on hem vist fins ara i així, poder arribar fora dels límits de la dualitat per a poder manifestar la nostra veritable naturalesa, per a molts, desconeguda.

Aquesta situació anòmala ens porta a pensar que ens sentim remoguts com una titella dirigida per uns fils invisibles pel seu creador o director d’escena. Us podeu sentir desemparats, desconcertats, no entenent el què està passant, només centrats en allò que sentiu i “no us agrada”. Inicialment la rebutgem, amb una sensació de tancament i de veure com el que diuen els altres us creen un malestar segons el que vosaltres penseu. No enteneu el què us passa, només que apareixen una sèrie de símptomes que no esteu acostumats a viure’ls. Tot allò que no us és familiar, ho rebutgeu i us inquieta.

La dualitat us allunya de la realitat del vostre ser. Estem seguint un procés d’Ascensió com no ho havíem viscut fins ara. Jo no sóc menys, ni quedo al marge. Probablement la meva consciència em fa estar centrat i entendre el què succeeix i el per què està succeint, però com a ser que viu aquesta dimensió també sento els canvis en mi,.....i molt!

Els meus canvis, probablement no són com els de la majoria de vosaltres, però això no treu que no els tingui. Fa anys vaig començar el meu procés conscient de recordar qui sóc, permetent-me transmutar la meva vida terrenal i començar a veure, sentir i viure la vida segons el què he vingut a fer. El meu cor es va començar a obrir i vaig anar expressant el que sentia, començant per a aprendre a plorar novament com a mostra d’expressar el que sentia. No sempre era per pena o tristesa. La majoria de les vegades era per emoció i l’amor sentit en mi degut a la presència de la Llar.

Des de fa dos anys he canviat els meus escrits, personalitzant-los més, fins arribar al present que mostren el meu procés interior i fins on pot arribar una ànima que decideixi alliberar-se a les mans de la seva divinitat. Fa un temps que estic reflectint el que sento, els contactes que tinc i les comunicacions amb els meus germans de la Llum, així com amb la Divinitat de la qual tots procedim.

Continuo sentint, i per moments sembla que les meves paraules siguin les mateixes, però el meu interior no és així. Tot s’ha intensificat, i el que vull compartir amb tots vosaltres és part del procés intern que hom pot arribar a seguir.

Arribar a moments com els que us he expressat està a l’abast de tots, i més encara podeu arribar a sentir si realment us abandoneu als braços de Déu.

Recordar qui sou permet obrir les portes del vostre interior per a obrir-vos a la vida, al món, a la Llar, a la veritable Llar de la qual tots pertanyem. No hi ha ningú que en quedi fora. Només cal obrir les portes del seu cor i manifestar la seva intencionalitat per a traspassar-la. A l’altre costat em trobareu a mi i a tota a la vostra Família Espiritual, aquella a la qual pertanyeu, aquella que sempre ha estat al vostre costat, però que l’heu ignorada per les vostres pors i els costums, hàbits, cultura i religió que us envoltaven.

En els meus blogs, un en català (la meva llengua materna/paterna) i l’altre en castellà, per a poder arribar a tots aquells de vosaltres fora de les contrades on visc i em moc habitualment, fins ara, van ser creats per a mostrar la direcció a seguir i compartir amb tots vosaltres part del meu procés i saber, quan us arribi el moment, que algú (actualment ja som milers i milers) ja ha passat per aquí i ens mostra el que se sent i fins on es pot arribar a sentir, percebre, amb les pautes a tenir present incloses quan us trobeu immersos en aquests estats d’aparent inquietud o decisions que poden arribar a canviar la nostra vida.

Res és el que sembla, i per tant, totes les suposades pors que pugueu albergar en el vostre interior només són resistències i manifestacions de les vostres limitacions degut a l’ego, la vostra ment.

Quan us vull transmetre l’interior existent en el procés, pot semblar que em repeteixi, o almenys, aquesta és la sensació que a vegades puc arribar a tenir, malgrat el que sento és molt diferent a la darrera vegada. Las paraules dels humans són limitades per a expressar la grandesa i magnificència de qui som realment i el que se sent quan un es troba a la Llar.

El nostre raciocini a vegades no ens deixa entendre exactament el que s’està transmetent.

Des del meu cor, intento mostrar-vos el meu interior, obert a vosaltres i a la vida, per si hi ha algú que se sent identificat i li ressona en el seu interior també. Sé que el missatge que us estic transmetent des de fa un temps, arriba a molts de vosaltres.

El que sento, hi ha molts que també ho podeu arribar a sentir, o com a mínim, les meves paraules poden arribar a activar el procés d’evolució del vostre ser.

Us parlo sovint del què sento quan sóc amb Ells, sí!, els nostres germans de la Llum. Tots podeu arribar a Ells, sentir-los i, fins i tot, veure’ls. El camí no és feixuc, sinó tot el contrari: obrir el vostre cor i mostrar la intencionalitat conforme voleu ser vosaltres. La vostra Voluntat és poderosa, com se’m va dir fa bastants anys qui són amb mi.

Manifesteu-la i no tingueu por, estimades ànimes, perquè no esteu soles, ni mai ho heu estat.

Només voldria que les meves paraules, sorgides del meu cor i guiades per la meva divinitat i qui són amb mi, arribin als vostres cors, que ressonin en el vostre interior, i si a algú això li succeeix, hauré fet la part que em pertoca del vostre procés.

Sé que així està sent, i no sabeu el molt que em satisfà saber de tots vosaltres i com aneu pujant els esglaons de l’Ascensió!. Ningú està més amunt o més avall, senzillament ESTÀ! No hi ha ningú més que vosaltres, perquè vosaltres ja sou la divinitat personificada, o potser no te’n recordes?

Us explico el que sento, perquè és això el que sento que haig de fer. Personalitzo molt més els meus escrits, perquè en el seu moment, així vaig sentir que ho havia de fer. Sentir el xiuxiueig de la Llar, són senyals conforme em trobo en la direcció correcta.

Les meves paraules arriben cada vegada a més gent d’arreu, i la meva ànima s’alegra al saber que estic portant a terme el què he vingut a fer.

M’alegra saber de vosaltres i com ressona en els vostres cors allò que llegiu a través meu.

El que sento és gran, MOLT GRAN!, i continuaré transmetent aquest Amor que hi ha en mi, Un amb la meva Divinitat. No sóc jo qui escriu i us parla.

Ah!, per cert, tu i jo som un i no hi ha res que jo pugui sentir que tu no puguis sentir. La teva presència va més enllà del que creus que ets. El teu cor et parlarà de tu. Ves a ell. Escolta-ho i fes allò que et dicti. Llavors, deixa que tot sigui.

Que l’Amor i la Pau siguin en tu.