Conscient del meu camí

Cada vegada m’adono més que m’estic allunyant del tipus de vida que s’està experimentant aquí a la Terra. Segueixo el meu procés endinsant-me en un paradís no manifestat al meu entorn. Veig les llums que m’acompanyen i les de cada ànima que m’envolta. Sento el desitjar de tots aquells que comparteixen l’experiència en aquesta tercera dimensió. Les seves ments i els seus cors no sempre coincideixen, alterant la seva quotidianitat.

Em dóna la sensació d’estar vivint una vida dins de la meva vida aparent. El que sento no es correspon amb l’existent. El que veig difereix del creat i es mostra davant meu.

Tinc la sensació d’estar vivint una vida més enllà de l’actual, en aquesta biologia agraïda per permetre’m arribar allà on el meu cor assenyala.

Per moments sento no ser d’aquest món. Moltes vegades he tingut aquesta sensació, continuant-la tenint mentre escric aquestes paraules. La meva Llar no pertany a aquest planeta. Cada vegada se’m reafirma amb més intensitat. Fa anys vaig començar a tenir aquesta sensació, i avui, sé que la meva procedència no és d’aquest món en el qual he encarnat per un acord amb els meus germans de la Llum i la Voluntat Divina.

No sóc més que vosaltres. El meu ser, com la vostra ànima sap de les seves vivències. Els vostres registres akàshics esperen ser oberts i trobats per la vostra consciència per a mostrar-vos la saviesa i l’enteniment del vostre ara actual per a l’enlairament de la vostra ànima i el planeta on us trobeu.

La meva ànima és una amb la vostra, on la meva consciència m’ha obert les finestres del meu ADN, podent veure i sentir la meva veritable essència i el camí a seguir. El meu cor és l’altaveu del meu interior, la veu dels meus registres akàshics, permetent-me caminar amb fermesa, humilitat i seguretat al saber qui sóc jo i la meva presència en aquests instants en aquesta dimensió.

Trobo la bellesa per arreu malgrat la situació mundial. Sento i veig la Voluntat de Déu manifestant-se a cada succés que s’anuncia. Els meus passos segueixen la voluntat expressada del meu ser, Una amb la del Pare.

Segueixo el camí per a sentir la Veritat en el meu interior i poder saber més de mi mateix i la Llar d’on procedim. Sentint l’AMOR en mi, m’obre les portes de la divinitat.

Expresso des del meu cor, el sentiment d’algú que va seguir el seu curs i va haver de viure l’experiència de les vivències adequades per a arribar a conèixer a Déu. A la meva vida he buscat allò que sentia i creia fermament que existia: Déu en mi.

No sóc més que tu, ni menys que d’altres. Els meus sentiments em porten a experimentar allò que ni la religió que vaig professà  durant anys va poder ensenyar-me. No hi ha un dogma únic per a trobar el camí. Vaig haver d’apartar-me de qualsevol normativa establerta per a trobar el veritable ser que hi ha en mi i sóc, podent així, expressar qui sóc en veritat i la divinitat que hi ha en mi. Estic en això. No penseu que per haver arribar fins aquí el meu camí ha finalitzat. No! sé que aquest continua i encara per molts anys dels nostres.

A mesura que vaig avançant per la vida que visc dins de la meva vida, les portes es van obrint i la meva experiència va arribant a més racons del meu estimat món. El jardiner s’encarrega de preparar la terra, adobar-la, plantar i regar-la, perquè en el seu moment doni el fruit segons la intencionalitat inicial. Quan la terra està preparada i ben alimentada, els brots comencen a emergir de l’interior per a convertir-se en el resultat segons cadascú. En el seu moment vaig pensar que era un brot amb una intencionalitat concreta. Vaig haver d’experimentar moments de deixadesa i gran solitud, i les meves arrels m’empenyeren a enlairar-me per sobre la pols. Sé que algú de vosaltres també vau haver de viure moments suposadament adversos. Jo els vaig viure. Els meus, perquè necessitava just aquells que em fessin anar més enllà de tot estancament. Vaig saber del meu cor en aquesta experiència terrenal i enfortir el veritable ser que ara sóc, lliure de tot aferrament, perquè res em pertany, i en canvi, la vida tot m’ho dóna en el seu moment.

Sento gratitud per tot el viscut, i encara que senti el vostre ser Un amb el meu, no puc deixar de sentir-me aliè, alhora, de tot el terrenal.

Veig el meu camí eixamplant-se davant meu. Accepto allò que, des de les més altes esferes de la Llum em permeten experimentar. Vaig lliurar la meva ànima i el meu ser al Pare fa temps, i des de llavors, la meva vida sap en tot moment què oferir-me. He canviat moltes vegades de domicili, i en cadascú d’ells em creava un nou trampolí per a nous salts de consciència i sanació del meu ser. Ara em trobo en un nou poble, a prop de la meva família, perquè és això el que haig de fer ara. Sé de la meva funció en aquesta etapa, encara que també presento que aviat es produirà un nou canvi a la meva vida. Accepto el que el Pare m’ofereix. Sé que la seva Voluntat s’està realitzant en mi. No penso, programo ni organitzo. Només actuo quan sento que el meu cor em dirigeix vers una direcció concreta no manifestada encara.

Visc una vida intuïtiva. La meva ment m’ha ajudat, havent-la domesticada per arribar a aquest punt. Quan li ensenyes a obeir-te, llavors, tot és possible. Va ser part del meu procés. Per a servir al Pare vaig haver de saber controlar les parts que hi ha en mi per a sentir-lo. Vaig haver de domesticar-les. Una vegada va ser així, la meva vida va fluir més, perquè ja no era jo qui la dirigia, sinó Ell. Encara estic en això, com es diu. Accepto i sento l’amor en mi quan el meu cor batega vers una direcció concreta. Llavors sé que és el Pare qui em xiuxiueja dient-me els nous passos a donar.

La meva vida no és com la de la majoria. La meva visió sembla haver-se enlairat més enllà de tot raciocini, veient amb claredat el procés i vers on ens dirigim.

Només pretenc expressar el que hi ha en el meu interior i mostrar-vos el que sento en aquest procés que anomenem “el Gran Despertar de la Consciència”.

El camí de l’Ascensió no és per a tots igual. Cada ànima necessita el seu procés, les seves vivències, les seves sensacions concretes per a alertar el seu interior conforme quin és el camí a seguir per a la seva evolució.

Tots venim d’una història, i no sempre agradable.

Aprengueu i no jutgeu ni critiqueu, perquè allò que un experimenta i viu és l’adequat pel seu ser. Permeteu que cada ànima segueixi el seu camí, i si amb alguna compartiu part d’aquest camí, respecteu-la, i sobre tot, estimeu-la perquè sereu un bàlsam pel seu esperit inquiet.

Estimeu i accepteu perquè és des de la compassió i l’acceptació que deixareu que cadascú segueixi el camí que li pertoca, i alhora, se senti respectat i recolzat per la vostra presència.

Cadascú té un paper en aquesta vida. A vegades el jardiner ha estat planta, d’altres males herbes, i algun cop el jardiner, que tot ho veu i afavoreix el terreny perquè cadascú de vosaltres doni el fruit tan esperat i estimat. Tots tenen o han tingut sempre, el millor paper pel major bé de tots.

Una abraçada i que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.