dijous, 28 de juliol del 2011

Quan? Quan arribarà el moment adequat?

Quan llegim les immenses pàgines sobre els nous temps: canalitzacions, experiències, saviesa, ens adonem que ens anuncien nous temps molt afins al que el nostre cor desitja.
Sembla ser que ens dirigim vers un món millor. Aquestes paraules ens parlen d’una nova Jerusalem, un planeta Terra renovat, regenerat per a tots aquells que l’habitin puguin viure en harmonia i res els hi falti. Se’ns parla de tenir esperances i que comencem a manifestar i aplicar d’una vegada el que realment significa CONFIANÇA. Un nou ser humà amb una consciència desperta, recordant qui és i fent ús de la seva divinitat en aquesta dimensió. És cert que anhelem aquests moments on podem viure en pau i amor,… però quan? Fa poc vaig llegir un dels comentaris d’una de les meves col•laboracions per internet: quan? Quan serà tot això? Fins quan hauré d’esperar?
Bé, no hi ha tal espera. És ara que ja s’estan produint aquests grans i esperats canvis per a la humanitat i el planeta Terra. Ja fa, sobre tot, un parell d’anys que l’interruptor que ens empeny (d’una manera quasi accelerada) a la realització d’aquests canvis. L’anunciat no ho espereu veure en el vostre entorn (que també), en la vostra dimensió de la forma, perquè si espereu veure-ho amb els ulls físics, sempre estareu esperant. Aquests canvis anunciats procedeixen del vostre interior. No espereu veure-ho per a adaptar-vos a ell. Procedeix de les vostres entranyes, del més profund del vostre interior, del vostre ADN.
Aquesta transmutació vers la vostra divinitat ja s’està produint, i és cadascú de nosaltres qui aporta l’aliment perquè el procés col•lectiu creixi cada vegada més i vagin despertant les consciències. Fa pocs anys que s’ha obert l’interruptor del Gran Despertar, del procés de l’Ascensió d’una manera conscient. No és perquè sí el fet que potser t’estiguis preguntant quan arribarà aquests moments anunciats. No és perquè sí el fet d’aparèixer tants articles parlant dels nous temps ara. No és perquè sí.
El Gran Canvi l’anireu percebent, però amb el cor, SENTINT, no veient perquè no sempre això succeeix. El canvi ets tu amb el teu despertar, al recordar el veritable ser que ets. Quan notes que sents, penses i actues diferent, serà l’indicador del moment d’alegrar-nos perquè tu hauràs estat part de l’empenta amorosa perquè tots puguin sanar i realitzar-se.
Esperem i esperem, però en el fons, l’espera és un símptoma de debilitat del teu poder, perquè intervé el factor de la impaciència, senyal de les limitacions humanes. Tu ets molt més que un ser humà! La teva essència és espiritual, i és des de la teva espiritualitat manifestada que pots alterar el teu present. Ara jo sóc qui et diu: Sigues pacient i confia! Deixa que ls noves energies amb les quals estàs vibrant s’integrin en la teva biologia i netegin les teves cèl•lules de les velles energies amb les quals has vibrat fins ara. Deixa que el teu passat sani i s’alliberi de tu pots insistir preguntant: fins quan? Quan arribarà aquest moment d’estar bé? No serà en el 2012 com algú diu. La resposta depèn de tu: SENT‼ Sent els teus canvis interns, la teva consciència desperta i la Unicitat amb tot el que això comporta, amb la teva Llar.
Ara ja és el moment del Canvi! Ja ens trobem en ell!
No és alguna cosa que ens vindrà d’un dia per l’altre i tots serem feliços. Sí, serem feliços, però no perquè arribi aquest dia, sinó perquè jo, ara i aquí, decideixo ser feliç. Al ser-ho, ajudaré amb la meva energia i la meva nova actitud davant la vida, que els altres també ho siguin; i com una gota que cau en aigües tranquil•les, l’efecte de l’ona expansiva arribarà més enllà d’on ens trobem.
Els temps que estem vivint estan afavorint que el ser humà desperti i s’adoni que ha arribat l’hora de deixar de ser com ho venia fent fins ara. Degut a aquest augment de consciència, cada vegada hi ha més persones que pugen nous esglaons del procés de l’Ascensió, per tant, cada vegada més, hi ha més escrits de Llum per internet, o llibres que mostren “la Veritat” de la nostra existència. Cada vegada hi ha més paraules d’alè, esperança i ànims perquè puguem sortir del pou de la ignorància i poder veure la llum de les nostres existències i el seu fi diví.

No s’ha d’esperar perquè aquests temps són ARA.
No s’ha de voler veure resultats en la forma, perquè el veritable canvi se sentirà a l’interior de cadascú.
No serà! Ja és!, i quant més siguis tu, més “veuràs i sentiràs” la gran transformació del teu ser cap el teu ple benestar i realització, on el teu cor serà la guia dels teus passos.

Sent la transformació! Sent l’Amor en tu i no esperis rebre’l o sentir-lo des del teu entorn! Ha arribat l’hora que el Déu que ets es manifesti. Quan així sigui, més resultats veuràs en el teu entorn. Ell depèn de tu.
Tu ets un ser perfecte, complert i sencer. Només és necessari que recordis que així és, i quan més ho facis, menys preguntaràs: quan?, perquè t’adonaràs que el moment és ARA, i que tu ets la clau mestre perquè tot succeeixi.
Podríem canviar el món d’un segon a un altre. No tots vibren a l’uníson, per això hem de ser pacients i mostrar-nos segons la nostra veritable essència. Quant més així ho manifestem, més anirem canviant aquest món segons la voluntat de tots els cors: l’AMOR.
Cada vegada que siguem conscients que ens preguntem: “quan serà el moment?, hauríem de preguntar-nos: què no estic fent per a mi des de l’amor?”
Sent la teva essència! Sent l’Amor en tu! Sent la Llar com t’acompanya a cada instant de la teva vida! Quan així sigui, deixaràs de preguntar perquè SENTIRÀS la majestuositat de la teva presència en el teu interior.
Llavors no hi haurà dubtes conforme el moment és Ara.

El meu Amor està amb vosaltres.

No esteu sols. Tot va bé.

dilluns, 25 de juliol del 2011

La Llum de les Paraules (47)

"Una ment al servei del cor obra les portes de la Divinitat en cadascú."

Si voleu que el Seminari de Connexió Divina es realitzi a la vostra població, centre o associació, o esteu interessats en més informació al respecte, envieu un e-mail a emaeljordimorella@hotmail.com .

Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres. 

dijous, 21 de juliol del 2011

En moments de desconcert i estar perduts

Quan ens deixem emportar per les circumstàncies que vivim, obrim la porta de la nostra condició humana i el malestar.
Quan ressaltem els sentiments més humans, mostrem les nostres limitacions i estem dient al món: “ho veieu?, jo no puc.”
Quan és així, hem de dirigir-nos al nostre cor i trobar l’essència del veritable ser que som. Sentir la pau, la calma, l’assossegament i l’amor existent en cadascú ens permetrà transmutar la densitat creada per a alliberar-nos i tornar a connectar, novament amb la nostra veritable naturalesa.
Aquest acte de fortalesa i coratge per a centrar-nos i tornar a sentir la nostra veritable essència és propi de la força interior que cadascú té dins de si mateix com a ser espiritual que és. No som la nostra identificació amb el que hem viscut ni amb el que ens passa. Som molt més que l’experiència del moment.
Allò amb el que ens identifiquem o centrem la nostra atenció, ho potenciem, llavors, et dones compte del per què tantes vegades ens queixem? Ho entén ara? La nostra ment ha d’estar al servei del nostre cor, no nosaltres al seu servei.
Quan no permetem que els nostres pensaments intervinguin al voler-nos fer recordar el nostre passat, estem bloquejant el dolor i donant pas al veritable ser que som, el ser amorós i que sent la seva naturalesa, i tota la seva vida, centrada a través de la guia del seu cor.
Quan la nostra quotidianitat ens fa sentir malament pel motiu que sigui, hem de tornar al cor per a sentir l’harmonia, l’ordre, la pau i l’amor de qui som. Centrats en el nostre cor res hem de témer, perquè ell ens parlarà i ens farà veure la veritable realitat de la nostra situació. El “problema o dramatisme” de la situació desapareixerà i llavors, tornarem a sentir el benestar que realment som, podent veure la llum a les nostres vides.
Per més que ens trobem en moments claus on ens sentim perduts o desconcertats, és llavors quan hem de retornar als nostres orígens per a restablir el flux continuo del nostre equilibri. Potser ho veiem tot molt negre, però la porta de la llum ens espera i es troba dirigint-nos vers el nostre cor. Seguint els passos de l’auto estima, obrirem les portes de la calma, la pau interior i poder sentir la immensa plenitud de benestar en el nostre interior. Potser no sapiguem com estimar-nos, però sí com relaxar-nos, bé!, això està molt bé. Serà la gran obertura de la nostra recuperació. És el primer pas, davant una suposada adversitat: la calma. Des d’ella podrem adonar-nos del veritable significat de la situació viscuda a la nostra vida: l’aprenentatge, l’auto conèixer-nos una mica més. Quan no fem res per a remeiar el nostre estat inestable, i culpabilitzem a algun aspecte del nostre entorn, és que realment estem identificats amb el nostre passat. Estem atrapats. Necessitem un procés de desintoxicació i alliberament. Què tal si deixem de veure la TV? Què tal si deixem de llegir les notícies dels diaris o revistes? I si haguéssim de trencar la rutina que portem per a desfer-nos de l’acomodament? Has pensat en canviar d’alimentació, que potser, no és la més adequada ni pel teu cos ni pel teu esperit? Sí, hem de fer canvis, tant a nivell d’actitud davant la vida, com d’hàbits a diferents nivells. AUTOESTIMA. Això hem d’aplicar a la nostra vida: l’Amor negat durant anys, i probablement procedent de la nostra infantesa. Què tal se’t donen les abraçades? Ja abraces als teus fills, parella o amics? Ja deixes d’importar-te pel que puguin dir de tu? Has intentat alguna vegada deixar de voler tenir la raó?…i sobre tot, ja has pensat en deixar de voler controlar la teva vida i la dels altres? Què tal si comences a relaxar-te i a veure lo positiu i amorós que la vida et dóna?
Quantes coses a tenir present, eh? Bé, tot és començar.
Potser sempre has desitjat viure en pau, estar bé amb tots, però malgrat les teves bones intencions, de tant en tant la teva tranquil•litat es veu pertorbada per algun esdeveniment, i a sovint sense gaire importància, banal.
La pau no consisteix que els altres et deixin tranquil.
La calma no consisteix en no fer res.
La veritable pau i calma s’aconsegueixen a través que tu et deixis tranquil amb les teves insistències mentals i el parloteig constant de la teva ment sobre el què fer o no fer, sobre el recordar o tenir present el pendent. Deixa’t tranquil a tu mateix asserenant la teva ment. Posa assossegament en ella. No permetis que la teva ment regeixi la teva vid. Per cert, la calma no s’aconsegueix no fent res, sinó no permetent que la teva ment et recordi el teu passat. Aprèn a sentir el teu cor i llavors reconeixeràs a la veritable calma que, a vegades, per a algú, porta anys darrera d’ella.
La vida no és com ens l’han transmès. Aquesta transmissió només és la passarel•la perquè tu puguis connectar amb el teu veritable jo al reconèixer la veritat del que t’envolta i l’aprenentatge vers la teva integritat.
El veritable ser que hi ha en tu espera poder manifestar-se. Fa temps que està trucant a la teva porta, però estàs massa distret amb les suposades adversitats que t’envolten. Al centrar-te en elles, els teus oïdes es tanquen per a escoltar la veritat de qui ets.
No t’identifiquis amb el que t’envolta, i menys si aparentment no te és viure-ho. Aprèn d’allò i pensa que tu ets qui ho ha atret cap a tu, perquè tu ets el veritable responsable de la teva vida. Tu ets el creador del viscut i el que està per a viure. Tot depèn d’un moment, i aquest es el present, l’Ara. La teva vida depèn de l’Ara. Què decideixes viure? Quina qualitat de vida et vols donar?
La vida és fàcil, i depèn de tu. Està basada en les decisions que prens: el teu passat o el present?, la culpa o la responsabilitat?, vols anar de víctima o responsable?. Tu tens el poder de triar la vida que vols portar. Tens el lliure albir que se’ns va concedir a l’encarnar-nos.
Pel que veig, fins ara la cosa no t’ha anat com tu volies, què tal si agafes les regnes de la teva vida i et dirigeixes allà on vols arribar?
Ves al teu cor i sent la pau, l’harmonia i l’amor del teu veritable ser. Una vegada et familiaritzis amb el teu cor, aprèn a escoltar-lo i a seguir els seus consell i directrius. Tot anirà bé. Tot va bé. No temis pel desconegut o per canviar d’estil o ritme de vida. Tot va bé. Deixa que el teu cor et guiï i confia que t’estarà dirigint vers el teu major bé i el de tots.
Ets un ser perfecte, complert, sencer. Allò que necessites ja es troba en el teu interior. Ves a ell i adona-te’n de totes les eines que es troben en tu per a sentir-te realitzat/da i poder manifestar la teva divinitat.
Tu pots! Ets un ser meravellós, ple d’amor per a donar, començant per tu mateix/a.
Endavant! Tot és començar.
Benvingut/da al primer dia de la resta de la teva vida!


Que l’Amor i la Pau siguin en tu.

dilluns, 18 de juliol del 2011

La Llum de les Paraules (46)

Una mentida no esdevé veritat perquè tothom la cregui. Pensar com tothom és més còmode, però no més encertat. (Richard Mason – escriptor)



Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

dijous, 14 de juliol del 2011

Hola Germans! (Conversa amb els sers de Llum)

- Hola germans!
- Hola! – em responen.
- Sentir a la Família és la sensació més planera que he arribat a conèixer. Estar a la Llar, amb vosaltres, on es pot sentir l’amor de la Divinitat Universal, és la màxima plenitud viscuda, per fer servir alguna paraula de la dimensió on em trobo. És un compendi de sensacions en un instant on t’adones que aquest estat et pertany i pots aconseguir-ho sempre que la teva condició humana necessiti de moments de l’aliment pel teu veritable ser. És una sensació tan planera, tan amorosa i serena alhora...! Sentir la Llar de la qual tots procedim et regenera el teu esperit i t’omple de fortalesa per a adonar-te de qui ets i que mai estàs sol.
- ...
- Sóc part de la Llar i estar amb vosaltres, estimats germans de la Llum, magnifiqueu la meva presència i m’allibera de tota condició humana que pugui arribar a tenir. Em fa partícip conforme estic realitzant un servei del cel aquí a la terra, i que vosaltres esteu amb mi i amb tots aquells que d’una manera conscient venen a estar amb vosaltres per a sentir com és el veritable Amor i tot el que ell representa. És un estat interior, i exterior?, conforme ets part del Tot i en tot moment així ha estat, des del moment que vas néixer. Sents la teva essència tal qual és, sense interferències, només tu i la Família. Estar amb vosaltres reconforta el meu esperit i el meu cos s’alegra de saber que és alguna cosa més que biologia o matèria, simplement. (Pausa) Transformat en el ser multidimensional que sóc us puc sentir i veure. Aquí on sóc ara és tot acceptació, serenitat, comprensió i Amor. Tot és Amor el que hi ha a la Llar. Jo pertanyo a ella i cadascú de vosaltres també. Nosaltres som Amor, i quan amb Ells estic, sóc Un amb el més gran sentiment, que des de el raciocini s’ha pogut catalogar: Amor, amor pur i incondicional, on cada cèl•lula del meu cos s’allibera de qualsevol densitat i s’alegra d’haver tornat a casa. Aquestes estades donen benestar i coratge per a continuar el camí que he vingut a fer. Et recorden qui ets. Aquest és Un amb la Llar. (Pausa llarga)
- (Els sers de llum només fan presència, irradiant el seu immens amor cap el meu ser i fent-me saber que sempre han estat, estan i estaran amb mi. Cada vegada es presenten més i la puresa existent en aquest lloc és immensa, desprenent una gran lluminositat. A continuació transmeten:) La Terra transcendirà a una vibració superior, on els seus habitants seran un amb nosaltres. Col•laborarem conjuntament i comptaran amb nosaltres en el seu procés. Nosaltres estarem amb cadascun dels seus habitants i la majoria seran conscients de les nostres presències. Els tecnicismes desapareixeran, i l’únic llenguatge que prevaldrà serà el del cor. Els que esteu en aquest servei actualment sereu les fonts de les quals beuran tots aquells que sentin la crida del seu cor. Actualment hi ha pilars espirituals en cada continent del vostre món. Aquests són i seran els fars de la humanitat. Els coneixereu pel seu llenguatge planer i entenedor per a tots. Ells actualment saben de la veritable essència del vostre procés d’evolució. Parlen segons se’ls ha transmès i instruït des de la Llar. Tenen un llenguatge sense tecnicismes. Tot ell és vivencial, i això ho entendrà tota la humanitat. Actualment estan trencant els esquemes i estructures de tot allò que fins ara l’home ha anat classificant per a tenir-ho tot controlat. Els murs seran abatuts, les distàncies escurçades, i hi haurà un únic llenguatge: el del cor. Obriu el vostre cor! Escolteu-lo! Aneu a ell i confieu plenament amb el que sentiu, perquè us portarà cap a la vostra Ascensió, cap el veritable ser que sou. La vostra divinitat, està trucant a la porta per a ser manifestada amb tota la seva majestuositat.
- ....
- Molts ja són conscients de qui sou, i molts més sabeu que sou molt més que una biologia, malgrat encara no sigueu conscients d’aquest fet. Sou Un amb nosaltres. Existim i sempre hem estat al vostre costat. Ara comenceu a sentir-nos i alguns a veure’ns, però això només és part del vostre procés. No ho és tot. Sentir, no les nostres presències, sinó la nostra essència en vosaltres és el que us permetrà obrir altres portes en el vostre procés i del què heu vingut a fer. Aquell que escriu aquestes paraules sap d’elles, però no li pregunteu si en sap o no, perquè el que us respondrà serà que ell SENT. Sap que és un més de nosaltres aquí a la Terra, i que qualsevol de vosaltres que esteu llegint aquestes paraules és Un amb ell i nosaltres. Obriu el vostre cor! Escolteu-lo i seguiu les seves directrius!
- ...
- Quan algú ve a la Llar, des del cor, sap de l’existència de qui us ha creat. Nosaltres us venim a rebre i junts, magnifiquem la presència de qui ens ha creat. Vosaltres sou els qui magnifiqueu la seva presència, perquè vosaltres sou part d’Ell. Vosaltres sou la seva essència. Us trobeu en moments del Gran Canvi anunciat des de fa temps en la vostra dimensió. Les vostres consciències estan ja no despertant, sinó pujant nous esglaons del camí de l’Ascensió. Aquells que fa temps que us vareu preguntar si éreu alguna cosa més que un cos, esteu començant a manifestar els vostres dons espirituals, i aquells altres que des del primer moment vareu accedir a ser pilars del vostre planeta, esteu ja preparats per a manifestar-vos i que el món sàpiga de vosaltres. Nous Mestres de mestres apareixeran. Són sers que han estat entre vosaltres i sent preparats per a aquests moments. Aviat sentireu a parlar d’ells. Els que fins ara heu estat classificant de guies espirituals han estat els precursors de la transformació del planeta Terra. Obriu el vostre cor que ell us parlarà d’aquests canvis i de nosaltres. Us estem esperant que doneu la conformitat per a poder intervenir a les vostres vides. Així ha de ser. (Silenci).
- Gràcies per les vostres comunicacions, germans! Gràcies i que Déu us beneeixi.


Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

dilluns, 11 de juliol del 2011

Parlar per parlar (Reflexió)

Avui m’agradaria explicar-vos un conte, que potser algun de vosaltres ja el conegueu.


Havia uns deixebles que estaven discutint sobre unes paraules. Aquestes deien així:
                                                           “Els que saben, no parlen;
Els que parlen, no saben”.
Quan el Mestre va entrar on es trobaven els alumnes, aquests li van preguntar quin era el significat exacte d’aquelles paraules.

El Mestre els va dir:
- Qui de vosaltres coneix la fragància, l’olor d’una rosa?
Tots la coneixien.
Llavors els va dir:
- Hi ha algú que em pugui explicar aquesta olor amb paraules?
Tots van callar.

Així, el ser humà en evolució parla i parla sense parar, perdent-se pel camí.
No escolta, i quan ho fa, atrau cap a la seva visió de la vida i les seves creences el que ha escoltat. Quan allò que escolta no coincideix amb les seves pautes mentals, comença a qüestionar-se les paraules que li han arribat, improvisant una nova pregunta o un “divuitè per què?” sense abans reflexionar sobre l’escoltat.
Pel nostre procés hem de tenir la ment oberta a qualsevol possible “novetat” i disposats a reflexionar des del cor, llavors ens adonarem de la Veritat escoltada i del seu contingut alliçonador pel procés de la nostra ànima cap a l’Ascensió.
Com diu la nostra història d’avui:

“Els que saben, no parlen;
Els que parlen, no saben”.


Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

dijous, 7 de juliol del 2011

La pregària del desert


Avui m’agradaria parlar-vos del ser humà que es troba sol en mig d’una dualitat fortament arrelada.

A vegades ens podem preguntar per què ningú m’entén, o el sentir-nos sols/es amb tanta gent que ens envolta.
A vegades ens podem tancar en nosaltres mateixos i sentir-nos diferents en mig d’on vivim. Por moments ens sentim sols/es, com si no hi hagués ningú més que nosaltres. El que pensem no és el que pensa el nostre entorn. El que sentim és molt diferent al que expressa la gent que sent. La nostra visió de la vida no coincideix amb la dels altres. Què faig jo aquí? On he anat a parar?
No trobem a ningú en el nostre entorn que ens pugui comprendre o acceptar, moltes vegades, como som. Sembla que estiguem en un desert on l’únic supervivent fóssim nosaltres. Cóm és que la gent no veu la vida tal com jo la veig? Seré jo l’estrany/a?
A mesura que vas endinsant-te en el teu cor et vas adonant que la teva manera de ser no concorda amb la manera de ser de qui t’envolten. Semblem un color lila en mig d’un món vermell. Quan intentem expressar-nos o mostrar la nostra essència, no sempre som compresos, sinó que a vegades menyspreats i, en algun moment, ridiculitzats.
Ens podem trobar en un lloc on el que jo pugui arribar a sentir, percebre, veure i pensar no es correspon amb el que sent, veu i pensen els altres. Ja no dic el fet de percebre. Les seves ments no els permeten desenvolupar aquestes sensacions que pertanyen al cor.
Sincerament, per moments podem tenir la sensació que ens trobem en una altra terra que no és la nostra, en un altre planeta, on els seus habitants no veuen la senzillesa, la bondat, la comprensió i la tolerància vers la vida. Per què tanta distància del meu món interior amb els que m’envolten?per què em trobo en aquest lloc on no sóc comprès, i sovint no acceptat? Per què la gent no vol saber el que penso, segons jo ho veig, o es tanquen a les meves paraules? Sí, a vegades ens sentim desfasats en relació al lloc on vivim. A vegades ens sentim sols/es.
A tu, estimat ser que sents com si aquestes paraules fossin expressament escrites per a tu, et dic que res hi ha a l’atzar i el lloc on vius necessita de la Llum que hi ha en el teu interior.
Ens trobem en temps de grans canvis per a la humanitat i el planeta. Tot està en constant moviment i les consciències estan despertant a cada instant. A tu em dirigeixo, estimat ser de Llum, a tu em dirigeixo per a dir-te que la teva Llum farà remoure els fonaments d’on estàs per a que el despertar així sigui, segons la Gran Voluntat Divina.
Sembla que et trobis en mig d’un desert, sol/a, sense ningú més amb qui puguis obrir-te com tu saps fer-ho i sentir-te comprès/a i acceptat/da per qui pugui estar al teu costat. Durant anys has estat reprimint el teu estat interior. Has estat latent per a poder mostrar amb el temps, i aquest és l’ara, la teva Llum i el teu Amor cap els altres segons el teu cor. Els teus batecs han estat pausats per a no cridar l’atenció, però ha arribat l’hora que el far de Llum que ets, il•lumini fins a l’horitzó dels quatre punts cardinals d’on et trobes.
Ha arribat l’hora que les llums resplendeixin i es deixin veure. La foscor ha arribat a un punt on es necessita posar llum per a continuar el vostre camí. El planeta Terra ha seguit el seu procés fins arribar a un punt de foscor on els mateixos habitants han clamat al cel una mica de claror. Mentre, en mig d’aquesta foscor i protegits pel Gran Pla Diví, sers han anat sortint de la seva somnolència per a despertar i intensificar la seva Llum, per quan arribi el moment que el món demani poder veure clar, es manifestin demanant pas entre la multitud i aquesta poder adonar-se que alguna cosa nova està naixent i que la Resurrecció de la humanitat, del ser humà individual és possible.
L’hora de l’Alba ha arribat.
Aquest ser que es trobava sol, no perdut, en el desert, ha estat amorosament protegit, amb màxima tendresa, malgrat el dolor viscut de la solitud, però era necessari, perquè la seva preparació i la seva acceptació de ser un dels pilars de la Llum, necessitava una instrucció concreta i un sentir-se bé amb la solitud.
En algun moment, ens hem sentit com abandonats en el desert, i llavors vam suplicar un indici de ser compresos i poder portar a terme el que hem vingut a fer. Llavors va aparèixer la pregària. L’oració ha estat un dels suports on ens hem agafat per a poder connectar amb la nostra veritable Llar i recuperar el nostre coratge i fortalesa per a continuar el nostre camí en la discreció entre la multitud. Ara el nostre entorn està més preparat per a acceptar-nos, degut a la nostra acceptació de ser un far de llum en aquesta vida.
La nostre pregària en el desert o deserts, ha estat constant per moments, però ens ha donat la fermesa de continuar amb la veu que sentíem dins del nostre cor.
Ara som molt més forts i sentim la presència de la nostra veritable Llar en nosaltres i el veritable ser que som. Ara sabem que no estem, hem estat ni estarem mai sols/es, i menys en aquests instants on ha arribat la nostra hora.
Ens hem sentit sols/es, però els grans moments d’aquest present fa que les llums que fins ara es trobaven disperses en diferents deserts, s’uneixin i formin una gran foguera que il•lumini a tota la humanitat. Cada vegada són més les flames que es troben en el camí, i la nova que estan creant és d’una intensitat i brillantor de tal magnitud que tot el planeta es beneficia. Tot l’univers està més il•luminat.
A vosaltres us dic i beneeixo estimades llums en la densitat que la vostra hora ha arribat. El patiment ha quedat enrere i el reconeixement està trucant a les vostres portes, però no per a satisfer a l’ego, sinó com a canals de la manifestació de Déu a la Terra. Els veritables mestres de la vostra humanitat estan apareixent entre la multitud després d’una preparació en la discreció.
Sé que alguns de vosaltres sentiu aquestes paraules profundament en el vostre cor. No us preocupeu estimats germans. Estem units per la Voluntat Divina. Alguns sabrem de nosaltres a partir d’ara encara que ens trobem a grans distàncies d’on vivim.
La vostra pregària en el desert ha estat escoltada i atesa per la vostra Llar. A partir d’ara sentireu la unicitat amb ell. Ja mai més us trobareu sols/es. Esteu sent acompanyats/des i protegits/des com mai ho heu estat abans. Vau cridar a la Llar i aquesta ha vingut per a estar amb vosaltres, no només per a acompanyar-vos, sinó per a obrar conjuntament amb aquells que servireu a la Font Creadora de tota Vida de la manera que vau acordar abans de néixer en aquesta forma.
Voldria comentar-vos una cosa en relació a mi sobre l’exposat. Jo he estat dels que he realitzat moltes vegades, pregàries en els diferents deserts on m’he arribat a trobar i viure. En tot moment, durant molts anys em vaig sentir no comprès ni acceptat pel meu entorn, no podent expressar el que realment sentia i com veia la vida. Era tractat d’un ser perillós per aquestes idees, fent-me burla sobre la meva persona pel que deia i altres aspectes relacionats amb la mateixa actitud cap el meu ser (incloent els meus pares).
No trobava a ningú amb qui em sentís bé i pogués obrir-me, ser acceptat i comprès com potser m’hagués agradat que fos. Vaig aprendre a no parlar en segons quins moments, perquè una paret no pot respondre’t. Seria com parlar sol. Em vaig fer amic de la solitud, i en ella em vaig endinsar en l’auto coneixement, el sentir la fortalesa de la Llar, i la saviesa del mestre que havia en mi. Vaig aprendre a sentir i aplicar el ser multidimensional que era. Tota aquesta situació va fer que pogués cada vegada més, sentir la meva divinitat i poder-la mostrar sent jo, sense parlar, ni intervenir a no ser que m’ho demanessin.
Diuen que els amics poden comptar-se amb els dits d’una mà, els veritables amics. Bé, encara que no m’identifico amb el refranyer, en aquest cas, espanyol, sí puc dir que les persones que en el seu moment em vaig adonar que eren algú com jo, que també vivien en un desert, havent pregat moltes vegades perquè les seves vides prenguessin sentit i poguessin ser manifestades plenament, resulta que amb aquestes persones estem distants físicament, i alguna d’elles, molt distants, amb un oceà entre mig. És veritat que cada vegada ens estem trobant més, perquè l’hora de la unió ha arribat.
Estimat ser, tot té el seu sentit davant la intencionalitat de la creació. De què serviria haver dos llums en un mateix lloc quan hi ha tant desert esperant que algú il•lumini la fertilitat de la seva terra? És veritat que a nosaltres ens agradaria tenir a algú al nostre costat per a trobar-nos i poder expressar-nos tal com som, però no hem vingut per a això. La nostra funció va més enllà del terrenal. Tenim una funció divina al servei de Déu en aquesta dimensió.
Per què estar en un mateix lloc dos fars al mateix temps, quan amb un ja és suficient perquè tot vaixell perdut en la foscor pugui tenir una referència on dirigir-se i arribar a bon port? En l’extens mar de la dualitat hi ha molts vaixells navegant en busca d’un far on trobar. Allà és on estàs tu, estimada Flama Celestial. Un far està en les llocs més inhòspits i difícils on algú pot arribar, i saps per què? Perquè és en les tenebres i els penya-segats del desconcert, on es necessita que tu hi siguis. Per això estàs tu aquí, il•luminat/da amb la teva Llum, encara que et sembli que potser no serveix de molt, però jo et dic, que res més lluny de la realitat. Tu ets la guia que molts han estat buscant durant anys i vides. Tu ets la Llum de l’esperança, del desassossegament, de l’amor i l’obertura del cor. Per això estàs on estàs, perquè només tu pots arribar a aquells que es troben en el desert espiritual, encara que estiguis en el Caribe, el pol nord o les terres de l’Orient Mitjà. Tu ets el far de Llum que aquells que t’envolten necessiten per a despertar la seva consciència i el seu cor. Tu ets el ser valent que es va oferir per a fer aquest servei en aquest planeta de nom Terra. Ets l’aigua en terra àrida per a fertilitzar-la i mostrar l’abundància que hi ha en cadascú.
M’adono que cada vegada vaig connectant amb aquestes llums d’altres latituds. Ens estem coneixent encara que hi hagi 10.000kms de per mig. Ara sé que puc comptar amb altres sers que como jo, han hagut de viure en la solitud de la riquesa espiritual per a poder enllumenar a tots aquells que ara estan trucant a la nostra porta i se’ns apropen. Ara sé que el grup de servei a la Voluntat Divina es va reunint i manifestant, sortint de l’anonimat i deixant petjada a cada passa que donen.

Ha arribat l’hora del retrobament, de la Unió de la Llum i la Llar, perquè conjuntament puguem materialitzar el motiu pel qual va ser creat el planeta Terra i els sers que l’habitem.
Han hagut de passar molts segles, però l’hora de la Veritat ha arribat.

Benvingut/da estimat/da Germà/na de la Llum, en presència i consciència, perquè el moment de la Resurrecció de la nova consciència ha arribat. Tu ets part d’aquest renéixer, d’aquest impuls que enlairarà a les ànimes d’aquesta dimensió cap a la seva divinitat.
Gràcies per ser. Gràcies per la paciència tinguda i per la confiança posada en el sentit Diví de tot el viscut.
Gràcies per tot. Gràcies, i pensa que en el seu moment, ens trobarem i hi haurà satisfacció pel servei realitzat en la teva vida actual.
Déu et va cridar i tu li va dir: Sí!


Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.


















dilluns, 4 de juliol del 2011

La Llum de les Paraules (45)

"La Sanació és cosa de dos, no d’un, i menys de l’altre."

Us recordo també, que aquest dissabte hi ha un taller sobre "LA MORT (La vida continua...)" a la població de Cardedeu, durant tot el dia.
Per a més informació podeu trucar al 938455556 (centre La Font).

Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.