dijous, 21 de juliol del 2011

En moments de desconcert i estar perduts

Quan ens deixem emportar per les circumstàncies que vivim, obrim la porta de la nostra condició humana i el malestar.
Quan ressaltem els sentiments més humans, mostrem les nostres limitacions i estem dient al món: “ho veieu?, jo no puc.”
Quan és així, hem de dirigir-nos al nostre cor i trobar l’essència del veritable ser que som. Sentir la pau, la calma, l’assossegament i l’amor existent en cadascú ens permetrà transmutar la densitat creada per a alliberar-nos i tornar a connectar, novament amb la nostra veritable naturalesa.
Aquest acte de fortalesa i coratge per a centrar-nos i tornar a sentir la nostra veritable essència és propi de la força interior que cadascú té dins de si mateix com a ser espiritual que és. No som la nostra identificació amb el que hem viscut ni amb el que ens passa. Som molt més que l’experiència del moment.
Allò amb el que ens identifiquem o centrem la nostra atenció, ho potenciem, llavors, et dones compte del per què tantes vegades ens queixem? Ho entén ara? La nostra ment ha d’estar al servei del nostre cor, no nosaltres al seu servei.
Quan no permetem que els nostres pensaments intervinguin al voler-nos fer recordar el nostre passat, estem bloquejant el dolor i donant pas al veritable ser que som, el ser amorós i que sent la seva naturalesa, i tota la seva vida, centrada a través de la guia del seu cor.
Quan la nostra quotidianitat ens fa sentir malament pel motiu que sigui, hem de tornar al cor per a sentir l’harmonia, l’ordre, la pau i l’amor de qui som. Centrats en el nostre cor res hem de témer, perquè ell ens parlarà i ens farà veure la veritable realitat de la nostra situació. El “problema o dramatisme” de la situació desapareixerà i llavors, tornarem a sentir el benestar que realment som, podent veure la llum a les nostres vides.
Per més que ens trobem en moments claus on ens sentim perduts o desconcertats, és llavors quan hem de retornar als nostres orígens per a restablir el flux continuo del nostre equilibri. Potser ho veiem tot molt negre, però la porta de la llum ens espera i es troba dirigint-nos vers el nostre cor. Seguint els passos de l’auto estima, obrirem les portes de la calma, la pau interior i poder sentir la immensa plenitud de benestar en el nostre interior. Potser no sapiguem com estimar-nos, però sí com relaxar-nos, bé!, això està molt bé. Serà la gran obertura de la nostra recuperació. És el primer pas, davant una suposada adversitat: la calma. Des d’ella podrem adonar-nos del veritable significat de la situació viscuda a la nostra vida: l’aprenentatge, l’auto conèixer-nos una mica més. Quan no fem res per a remeiar el nostre estat inestable, i culpabilitzem a algun aspecte del nostre entorn, és que realment estem identificats amb el nostre passat. Estem atrapats. Necessitem un procés de desintoxicació i alliberament. Què tal si deixem de veure la TV? Què tal si deixem de llegir les notícies dels diaris o revistes? I si haguéssim de trencar la rutina que portem per a desfer-nos de l’acomodament? Has pensat en canviar d’alimentació, que potser, no és la més adequada ni pel teu cos ni pel teu esperit? Sí, hem de fer canvis, tant a nivell d’actitud davant la vida, com d’hàbits a diferents nivells. AUTOESTIMA. Això hem d’aplicar a la nostra vida: l’Amor negat durant anys, i probablement procedent de la nostra infantesa. Què tal se’t donen les abraçades? Ja abraces als teus fills, parella o amics? Ja deixes d’importar-te pel que puguin dir de tu? Has intentat alguna vegada deixar de voler tenir la raó?…i sobre tot, ja has pensat en deixar de voler controlar la teva vida i la dels altres? Què tal si comences a relaxar-te i a veure lo positiu i amorós que la vida et dóna?
Quantes coses a tenir present, eh? Bé, tot és començar.
Potser sempre has desitjat viure en pau, estar bé amb tots, però malgrat les teves bones intencions, de tant en tant la teva tranquil•litat es veu pertorbada per algun esdeveniment, i a sovint sense gaire importància, banal.
La pau no consisteix que els altres et deixin tranquil.
La calma no consisteix en no fer res.
La veritable pau i calma s’aconsegueixen a través que tu et deixis tranquil amb les teves insistències mentals i el parloteig constant de la teva ment sobre el què fer o no fer, sobre el recordar o tenir present el pendent. Deixa’t tranquil a tu mateix asserenant la teva ment. Posa assossegament en ella. No permetis que la teva ment regeixi la teva vid. Per cert, la calma no s’aconsegueix no fent res, sinó no permetent que la teva ment et recordi el teu passat. Aprèn a sentir el teu cor i llavors reconeixeràs a la veritable calma que, a vegades, per a algú, porta anys darrera d’ella.
La vida no és com ens l’han transmès. Aquesta transmissió només és la passarel•la perquè tu puguis connectar amb el teu veritable jo al reconèixer la veritat del que t’envolta i l’aprenentatge vers la teva integritat.
El veritable ser que hi ha en tu espera poder manifestar-se. Fa temps que està trucant a la teva porta, però estàs massa distret amb les suposades adversitats que t’envolten. Al centrar-te en elles, els teus oïdes es tanquen per a escoltar la veritat de qui ets.
No t’identifiquis amb el que t’envolta, i menys si aparentment no te és viure-ho. Aprèn d’allò i pensa que tu ets qui ho ha atret cap a tu, perquè tu ets el veritable responsable de la teva vida. Tu ets el creador del viscut i el que està per a viure. Tot depèn d’un moment, i aquest es el present, l’Ara. La teva vida depèn de l’Ara. Què decideixes viure? Quina qualitat de vida et vols donar?
La vida és fàcil, i depèn de tu. Està basada en les decisions que prens: el teu passat o el present?, la culpa o la responsabilitat?, vols anar de víctima o responsable?. Tu tens el poder de triar la vida que vols portar. Tens el lliure albir que se’ns va concedir a l’encarnar-nos.
Pel que veig, fins ara la cosa no t’ha anat com tu volies, què tal si agafes les regnes de la teva vida i et dirigeixes allà on vols arribar?
Ves al teu cor i sent la pau, l’harmonia i l’amor del teu veritable ser. Una vegada et familiaritzis amb el teu cor, aprèn a escoltar-lo i a seguir els seus consell i directrius. Tot anirà bé. Tot va bé. No temis pel desconegut o per canviar d’estil o ritme de vida. Tot va bé. Deixa que el teu cor et guiï i confia que t’estarà dirigint vers el teu major bé i el de tots.
Ets un ser perfecte, complert, sencer. Allò que necessites ja es troba en el teu interior. Ves a ell i adona-te’n de totes les eines que es troben en tu per a sentir-te realitzat/da i poder manifestar la teva divinitat.
Tu pots! Ets un ser meravellós, ple d’amor per a donar, començant per tu mateix/a.
Endavant! Tot és començar.
Benvingut/da al primer dia de la resta de la teva vida!


Que l’Amor i la Pau siguin en tu.