Parlar per parlar (Reflexió)

Avui m’agradaria explicar-vos un conte, que potser algun de vosaltres ja el conegueu.

Havia uns deixebles que estaven discutint sobre unes paraules. Aquestes deien així:
                                                           “Els que saben, no parlen;

Els que parlen, no saben”.

Quan el Mestre va entrar on es trobaven els alumnes, aquests li van preguntar quin era el significat exacte d’aquelles paraules.

El Mestre els va dir:
- Qui de vosaltres coneix la fragància, l’olor d’una rosa?
Tots la coneixien.
Llavors els va dir:
- Hi ha algú que em pugui explicar aquesta olor amb paraules?
Tots van callar.

Així, el ser humà en evolució parla i parla sense parar, perdent-se pel camí.
No escolta, i quan ho fa, atrau cap a la seva visió de la vida i les seves creences el que ha escoltat. Quan allò que escolta no coincideix amb les seves pautes mentals, comença a qüestionar-se les paraules que li han arribat, improvisant una nova pregunta o un “divuitè per què?” sense abans reflexionar sobre l’escoltat.
Pel nostre procés hem de tenir la ment oberta a qualsevol possible “novetat” i disposats a reflexionar des del cor, llavors ens adonarem de la Veritat escoltada i del seu contingut alliçonador pel procés de la nostra ànima cap a l’Ascensió.
Com diu la nostra història d’avui:

“Els que saben, no parlen;

Els que parlen, no saben”.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.