Avui ens hem trobat aquí per a aportar la nostra intencionalitat i posar el nostre gra d’esperança, llum i amor a tot un planeta y humanitat que es troba al llindar del desconcert, y en molts casos de la desesperació i la misèria.
Podem sentir-nos agraïts per trobar-nos en aquest espai d’aquest món anomenat Catalunya i Espanya. Malgrat potser alguns de vosaltres no estigueu del tot satisfets pels dirigents que tenim, per la feina que fem o no podem fer degut a les nostres limitacions o discapacitats, no és res en relació a d’altres indrets del nostre planeta on fins i tot el poder respirar ja és un luxe . Som uns afortunats de ser on som, de poder caminar lliurement pel carrer, respirar, i expressar el que sentim.
Sí, som uns afortunats de viure en el lloc on vivim, tenint present que països i continents no tenen el marge adquisitiu de supervivència i vida que tenim nosaltres. Així per exemple, els 20 països més pobres del món es troben a l’Àfrica, tanmateix com la major part de les guerres existents.
Zàmbia, conjuntament amb Zimbabwe, el Txad o Libèria són les majors zones del continent africà amb un major índex de pobresa, un 80%. Amb el mateix percentatge, dins del nostre continent es troba Moldàvia, que conjuntament amb Albània tenen el mateix grau de pobresa. En el continent americà és Haití, i Tayikistan, el país amb el 64% de pobresa en la zona d’Àsia Central amb un 40% d’aturats.
Vivim en un món de desigualtat, misèria i moltes pors, on l’esclavatge encara és present, però el bo del cas, és que ningú vol viure així. Què és el que falla?. Us adoneu com som uns afortunats al tenir aigua calenta cada dia, un plat a taula, unes sabates i què posar-nos quan fa fred? Tot i així, també us haig de dir que hi ha persones que estan despertant les seves consciències i obrint els seus cors per a saber què fer davant d’aquesta vida i tot el que succeeix en ella.
Amb el canvi de mil•lenni va haver un canvi en el món on som. Els científics s’han pogut adonar que els pols, nord i magnètic s’han ajuntat, que cada vegada hi troben més erupcions solars, més residus de raigs gamma, els que teniu fills us adonareu que ja no són com vosaltres vareu ser. Són més espontanis, decidits i sembla, per moments, que parlin com un adult. El nostre planeta està canviant, i la Terra ens ho fa saber des del 2004 amb el primer tsunami. Després han vingut molts més, com terratrèmols, volcans en erupció, un canvi climàtic i per moments no sembla aturar-se produint grans morts massives. Alguna cosa gran està succeint en el nostre planeta.
D’alguna manera, per això, tots nosaltres avui estem aquí, per posar un bri de pau, amor i energia pel proper any que aviat entrarem, perquè sigui millor que aquest, obrint una porta a l’esperança.
Des del nostre raonament humà, res sembla tenir sentit, però les coses no són perquè sí, i el procés que estem seguint tots a la nostra vida i l’evolució del planeta té la seva raó de ser.
Es diu que després de la tempesta ve la calma.
Cadascú de vosaltres pot aportar aquesta calma als altres, i als altres als de més enllà, i així, com una gota d’aigua que cau a l’estany i estén la seva ona, amb la pau i l’amor de cadascú anirem allargant la cadena de l’esperança, la solidaritat, per a fer un món millor des del cor.
No sempre podem triar el que volem viure, però sí la manera de viure-ho. És aquesta actitud davant la vida i la nostra presència amorosa la que permetrà que el món vagi canviant tal com nosaltres i tots volem en el fons. Les guerres s’acabaran quan acabin les guerres interiors de cadascú. Hi haurà amor en el nostre planeta, quan puguem arribar a sentir l’amor dins nostre i actuem des del cor. La misèria i el dolor desapareixeran quan nosaltres fem les paus amb nosaltres mateixos, alliberant-nos del nostre passat i donant-nos el permís de ser nosaltres i expressar-nos segons som, lliurement.
La fidelitat amb un mateix permetrà que la tolerància i l’acceptació d’aquells que són diferents a nosaltres obrin les portes d’una convivència en harmonia.
Passen moltes coses en el nostre entorn i nosaltres podem col•laborar que aquestes situacions siguin més planeres, més fàcil de portar i alliçonadores, alhora, per a poder continuar el nostre camí d’evolució que tot ser humà segueix. Tots estem en el mateix camí, encara que uns necessitin unes experiències per a créixer, i uns altres unes altres. Tots ens necessitem per a continuar creixent.
El canvi en el planeta i la humanitat depèn de nosaltres, degut que posant la nostra llavor en els nostres entorns, farem que el lloc on vivim, sigui un lloc on valgui la pena estar. Comencem per casa nostra, i si aconseguim un ambient assossegat, d’harmonia, sense enfadaments, pors, paraules mal sonants, ni tensions, aquesta la transmetrem al nostre poble, i tots plegats enviarem una energia positiva a la resta del nostre país i al món.
Avui hem vingut, tots els que estem aquí, per a obrir el nostre cor i, qui sap si per a donar un pas més en la nostra consciència conforme nosaltres sí que podem canviar allò que veiem que està passant. Cadascú de nosaltres és la font de la qual pot beure el nostre planeta.
Aquestes paraules que heu sentit fins ara, que sigui un punt d’inici de replantejar-nos la nostra vida, la nostra actitud davant d’ella, d’una manera més amorosa i obrir-nos al contingut alliçonador que cada fet quotidià ens aporta, tinguem l’edat que tinguem. Mentre estiguem vius, encara ens podem il•lusionar i aprendre. No ho tenim tot après mentre el nostre cor bategui.
Som sers perfectes, complerts. Som sers amb un potencial immens que, probablement, no ens van ensenyar de petits. Per això, i ara em dirigeixo al ser amorós que hi ha dins de cadascú de vosaltres: “sent tu, actuant des del cor, alliberaràs les pors que has anat arrossegant al llarg de tots aquests anys de la teva vida. Sigues tu! I estaràs ajudant a la resta de la nostra estimada Terra i a tots els que en ella vivim.”
Per a acabar voldria nombrar unes paraules de Martin Luther King en el seu conegut discurs “He tingut un somni”:
• “Hem d’ascendir a les majestuoses altures on es fa front a la força física amb la força espiritual.”
Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.
Podem sentir-nos agraïts per trobar-nos en aquest espai d’aquest món anomenat Catalunya i Espanya. Malgrat potser alguns de vosaltres no estigueu del tot satisfets pels dirigents que tenim, per la feina que fem o no podem fer degut a les nostres limitacions o discapacitats, no és res en relació a d’altres indrets del nostre planeta on fins i tot el poder respirar ja és un luxe . Som uns afortunats de ser on som, de poder caminar lliurement pel carrer, respirar, i expressar el que sentim.
Sí, som uns afortunats de viure en el lloc on vivim, tenint present que països i continents no tenen el marge adquisitiu de supervivència i vida que tenim nosaltres. Així per exemple, els 20 països més pobres del món es troben a l’Àfrica, tanmateix com la major part de les guerres existents.
Zàmbia, conjuntament amb Zimbabwe, el Txad o Libèria són les majors zones del continent africà amb un major índex de pobresa, un 80%. Amb el mateix percentatge, dins del nostre continent es troba Moldàvia, que conjuntament amb Albània tenen el mateix grau de pobresa. En el continent americà és Haití, i Tayikistan, el país amb el 64% de pobresa en la zona d’Àsia Central amb un 40% d’aturats.
Vivim en un món de desigualtat, misèria i moltes pors, on l’esclavatge encara és present, però el bo del cas, és que ningú vol viure així. Què és el que falla?. Us adoneu com som uns afortunats al tenir aigua calenta cada dia, un plat a taula, unes sabates i què posar-nos quan fa fred? Tot i així, també us haig de dir que hi ha persones que estan despertant les seves consciències i obrint els seus cors per a saber què fer davant d’aquesta vida i tot el que succeeix en ella.
Amb el canvi de mil•lenni va haver un canvi en el món on som. Els científics s’han pogut adonar que els pols, nord i magnètic s’han ajuntat, que cada vegada hi troben més erupcions solars, més residus de raigs gamma, els que teniu fills us adonareu que ja no són com vosaltres vareu ser. Són més espontanis, decidits i sembla, per moments, que parlin com un adult. El nostre planeta està canviant, i la Terra ens ho fa saber des del 2004 amb el primer tsunami. Després han vingut molts més, com terratrèmols, volcans en erupció, un canvi climàtic i per moments no sembla aturar-se produint grans morts massives. Alguna cosa gran està succeint en el nostre planeta.
D’alguna manera, per això, tots nosaltres avui estem aquí, per posar un bri de pau, amor i energia pel proper any que aviat entrarem, perquè sigui millor que aquest, obrint una porta a l’esperança.
Des del nostre raonament humà, res sembla tenir sentit, però les coses no són perquè sí, i el procés que estem seguint tots a la nostra vida i l’evolució del planeta té la seva raó de ser.
Es diu que després de la tempesta ve la calma.
Cadascú de vosaltres pot aportar aquesta calma als altres, i als altres als de més enllà, i així, com una gota d’aigua que cau a l’estany i estén la seva ona, amb la pau i l’amor de cadascú anirem allargant la cadena de l’esperança, la solidaritat, per a fer un món millor des del cor.
No sempre podem triar el que volem viure, però sí la manera de viure-ho. És aquesta actitud davant la vida i la nostra presència amorosa la que permetrà que el món vagi canviant tal com nosaltres i tots volem en el fons. Les guerres s’acabaran quan acabin les guerres interiors de cadascú. Hi haurà amor en el nostre planeta, quan puguem arribar a sentir l’amor dins nostre i actuem des del cor. La misèria i el dolor desapareixeran quan nosaltres fem les paus amb nosaltres mateixos, alliberant-nos del nostre passat i donant-nos el permís de ser nosaltres i expressar-nos segons som, lliurement.
La fidelitat amb un mateix permetrà que la tolerància i l’acceptació d’aquells que són diferents a nosaltres obrin les portes d’una convivència en harmonia.
Passen moltes coses en el nostre entorn i nosaltres podem col•laborar que aquestes situacions siguin més planeres, més fàcil de portar i alliçonadores, alhora, per a poder continuar el nostre camí d’evolució que tot ser humà segueix. Tots estem en el mateix camí, encara que uns necessitin unes experiències per a créixer, i uns altres unes altres. Tots ens necessitem per a continuar creixent.
El canvi en el planeta i la humanitat depèn de nosaltres, degut que posant la nostra llavor en els nostres entorns, farem que el lloc on vivim, sigui un lloc on valgui la pena estar. Comencem per casa nostra, i si aconseguim un ambient assossegat, d’harmonia, sense enfadaments, pors, paraules mal sonants, ni tensions, aquesta la transmetrem al nostre poble, i tots plegats enviarem una energia positiva a la resta del nostre país i al món.
Avui hem vingut, tots els que estem aquí, per a obrir el nostre cor i, qui sap si per a donar un pas més en la nostra consciència conforme nosaltres sí que podem canviar allò que veiem que està passant. Cadascú de nosaltres és la font de la qual pot beure el nostre planeta.
Aquestes paraules que heu sentit fins ara, que sigui un punt d’inici de replantejar-nos la nostra vida, la nostra actitud davant d’ella, d’una manera més amorosa i obrir-nos al contingut alliçonador que cada fet quotidià ens aporta, tinguem l’edat que tinguem. Mentre estiguem vius, encara ens podem il•lusionar i aprendre. No ho tenim tot après mentre el nostre cor bategui.
Som sers perfectes, complerts. Som sers amb un potencial immens que, probablement, no ens van ensenyar de petits. Per això, i ara em dirigeixo al ser amorós que hi ha dins de cadascú de vosaltres: “sent tu, actuant des del cor, alliberaràs les pors que has anat arrossegant al llarg de tots aquests anys de la teva vida. Sigues tu! I estaràs ajudant a la resta de la nostra estimada Terra i a tots els que en ella vivim.”
Per a acabar voldria nombrar unes paraules de Martin Luther King en el seu conegut discurs “He tingut un somni”:
• “Hem d’ascendir a les majestuoses altures on es fa front a la força física amb la força espiritual.”
Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada