Prosperitat

Prosperitat no és acumular.
Prosperitat no és guardar i mantenir.
Prosperitat és fluir i confiar que allò que necessitis ho tindràs.
Prosperitat és sentir l’abundància de l’univers en tu i sentir-te realitzat en la teva vida.
Això és prosperitat.
Hauríem de diferenciar aspectes sobre la prosperitat: per un costat, la prosperitat material i per un altre, la prosperitat espiritual. A vegades, una no té res a veure amb l’altre.
La visió del ser humà es basa en la matèria i s’interpreta des d’ella. Degut al món de la forma que vivim, el que predomina per davant del sentit pel qual hem vingut en aquesta vida, és la possessió i els resultats físics a la nostra existència actual. Ser pròsper és tenir. No sempre és així.
Som sers espirituals vivint en la forma, i a vegades posem per davant la forma abans que el fons, que és l’essència de la nostra existència.
Hi ha alguna altra manera de ser pròsper o d’interpretar la prosperitat a la vida d’un que no sigui el veure que “tot” ho té? Qui diu que un, que aparentment no té grans pertinences no sigui ric? Qui diu que un que viu acomodadament és més ric que un altre? En què ens basem per a dir que un viu en la riquesa o no ?
La riquesa és un estat interior. No té a veure amb la part més visible de la matèria. No a més possessions, més ric és un. La riquesa és una consciència integrada en les nostres cèl·lules. No és matèria, és consciència. Si la veritable riquesa porta alegria i benestar en el ser humà, com és que no tots els considerats ben acomodats econòmicament són feliços? Per què a vegades se senten buits, tenint-ho tot aparentment?
Qui és ric, aquell que gaudeix de la vida i té “tot allò” que necessita per a gaudir de la seva presència en la vida actual, o aquell que està envoltat dels considerats bens materials?La riquesa no és el nostre objectiu, no hem de confondre la nostra visió de la vida.
La riquesa no depèn de la quantitat, sinó de la teva actitud davant la vida, del teu grau d’evolució espiritual. La riquesa és un estat interior conforme tot el que necessites o necessitaràs saps que ho aconseguiràs, i que, depèn de cadascú, més tard o més d’hora s’obté.
És bo ser ric. És bo poder gaudir de tot allò que t’envolta, però un ha d’estar preparat per a rebre-ho i poder, realment, gaudir de l’abundància que l’univers et té reservada. De res serveix posseir i no sentir-te còmode amb les benediccions que la vida et dóna.
Un gaudeix veritablement, quan està preparat per a acceptar allò que la seva voluntat expressa i és una amb el flux del seu Pla Diví. Quan estem sintonitzats amb la nostra naturalesa i l’objectiu pel qual em nascut, llavors, és quan les forces de l’univers s’uneixen per a obrir-te les portes de la més absoluta prosperitat davant la vida. No sempre el més ric és el que té. Ric és aquell que accepta i gaudeix des de la serenitat i l’amor allò que li pertany per naturalesa i se li ha concedit. Potser molt o poc, depèn de cadascú. El molt o poc pot ser riquesa pel ser humà benefactor.
Hi ha persones que atrauen prosperitat allà on són. He arribat a conèixer persones d’aquest tipus. Entren en una botiga i aquesta s’omple ràpidament de clients. Col·laboren en un centre, i aquest, trobant-se bloquejat d’activitat, de cop i sobte comença a rebre clients o pacients augmentant constantment. La font de prosperitat és aquest ser que té integrat la consciència d’abundància en les seves cèl·lules, i a través de la seva presència desbloqueja la mancança.
A vegades funciona pels altres, però no per a un mateix. Pot donar aquesta sensació. És veritat, a vegades pot semblar que allò que funciona amb els altres no està sent amb nosaltres.
Cadascú ha vingut amb una missió concreta en aquesta vida. No perquè “no aparenti tenir”, no funcioni. En persones de molta Llum i avançades en el seu procés espiritual, no sempre estan envoltades de grans fortunes o possessions. Cadascú ha vingut per a una feina en concret. A vegades, les propietats limiten, i aquests sers necessiten plena llibertat per a ser ells i ajudar a la humanitat. Malgrat tot, tenen sempre el que necessiten, i tard o d’hora reben allò que han expressat segons la seva consciència i Pla Diví. Amb el temps, aconsegueixen allò que volen. Amb el temps atrauen i manifesten la seva voluntat en aquest planeta on es troben.
Els grans mestres espirituals del planeta saben de la importància de connectar amb el nostre interior i mantenir la calma, la pau i sentir la serenitat i l’amor de la creació. Saben que si senten això, la vida els somriurà i se sentiran agraïts per tot el que aquesta els dóna. Les portes del benestar són i seran en ells, i si aquesta és la seva voluntat, al final també gaudiran de l’abundància física.
Ser ric no és tenir, és sentir-se ric. Gaudir i estimar no és matèria, és esperit. La realització i materialització d’un en aquesta dimensió depèn del seu grau de consciència i voluntat. No tots són rics de la mateixa manera.
Recorda que la riquesa és un estat interior, no una visió emmagatzemada de la matèria a la teva vida.
Prosperitat és la capacitat de materialitzar.
Ric no és aquell que en té més, sinó aquell que se sent un afortunat en la seva vida. Sovint el tenir o no tenir no depèn exclusivament de tu.
Sigues tu i agraeix el que la vida et dóna. Veuràs com tens molt més del que et penses.
La riquesa és un sentiment no una possessió.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.