Els nostres sentits capten el món de la forma que ens envolta.
Hem après a viure en un entorn on la matèria és prioritzada per a crear una manera de viure, pensar i actuar. Crear des de la densitat porta confusions en la veritable naturalesa del ser humà. Es valora la forma com a mostra d’èxit i estatus, quan sovint, només és un castell de naips que a la mínima brisa desmonta i s’ha de tornar a construir.
L’aferrament a la forma manté un ser humà lligat de peus i mans a una vida distorsionada i mal interpretada des dels sentits físics.
Quin és el veritable valor de la matèria? Quin és el paper del fons? Avançar donant credibilitat al físic, deixem de poder gaudir plenament de la nostra existència. Centrant-nos en l’adquisició del fet material, permet que la forma ens atrapi i ens faci interpretar la vida segons la seva visió, no tal com és.
Envoltant-se de la forma ha estat, i encara ara, signe de gran prosperitat i reconeixement. Així ha estat durant segles quan degut a les velles energies, ens han fet viure en uns moments on l’energia de baixa vibració abraçava al planeta. Viure amb ella ens feia caminar des de la ignorància espiritual, des de la no-consciència.
Al llarg del planeta Terra han hagut, per sort, sers de Llum que han anat regant els seus llocs on eren, i que amb els anys, noves llavors amb consciència han anat brotant. Ara, quan estem a punt de finalitzar el primer decenni d’aquest nou segle renovador, equilibrador i amorós, ja són milions de persones que han començat a despertar de la somnolència espiritual, i uns quants més que mantenen les energies de la Terra, fent-se responsables d’elles per a mantenir-la en equilibri perquè el ser humà pugui continuar la seva evolució.
Cada vegada són més qui s’adonen que l’important és el fons, i no la forma, i que la presència d’aquesta a la vida d’un, no vol dir que hi hagi uns bons pilars en el ser que gaudeix dels béns materials, però sí, d’aquell que té un bon fons pugui aconseguir vèncer i gaudir de la forma plenament.
Viure en la forma i per a la forma crea una addicció que atrapa al ser que s’hi aboca plenament a ella i per a ella
Viure des del fons et permet gaudir de la vida amb serenitat, despreocupació, pau, amor i desaferrament, perquè flueixes i saps que tot ho tens, no necessites “lluitar “ per a aconseguir, perquè allò que necessites o vols ja ho tens. Només cal que ho agafis. Tot et ve i les portes de la vida s’obren de bat a bat.
Des de la forma obtens només matèria, densitat i una no estabilitat per les preocupacions sorgides al voler mantenir-la i les contradiccions i qüestions que apareixen en l’interior d’aquell que segueix aquesta direcció. Hi ha un conflicte intern entre el com s’actua i què sent la persona dins d’ella en relació a la seva vida. Des de la forma la ment s’emboira i un es perd pel camí, on moltes vegades s’ha endinsat tant que no es veu capaç de sortir, malgrat el camí de sortida encara hi sigui.
Des del fons, tu ets tu, i la teva presència té sentit en aquesta vida que et trobes. Sent tu, connectes amb la teva divinitat, i la sensació de plenitud i amor és gran. El fons és qui dóna la qualitat de vida en un. Allò que és invisible és el que dóna sentit a allò que és visible a la nostra vida. El fons enforteix la nostra integritat i l’evolució de la nostra ànima. Quan més amorós és, més podrem gaudir de la matèria en aquest món on vivim. Ser Un és sentir i mostrar al Déu que hi ha dins de cadascú, perquè tu ets Déu i la teva essència és Llum i Amor. La teva condició humana t’ha despistat, i sovint, prendre uns camins o decisions a la vida segons les creences de la forma adquirides en la vostra educació. El que es veu i s’escolta no sempre coincideix amb què se sent interiorment.
Allò que se sent de dins crea alliberament i benestar. Allò que el teu cor et dicta és la saviesa del veritable ser que ets. Quan més s’hagi treballat el món interior, més es gaudirà del món exterior.
S’ha d’aprendre a viure la terrenalitat (matèria) des de l’espiritualitat (fons). Viure la terrenalitat des de la terrenalitat anul·la al ser humà. Hem d’aportar la nostra essència espiritual per a crear l’harmonia i l’equilibri a la nostra vida.
Ser un mateix, representa haver connectat amb la nostra espiritualitat, a acceptar-la i portar-la a terme. Viure espiritualment en aquest món de densitat ens permetrà materialitzar la nostra voluntat i deixar que la vida ens somrigui, sent nosaltres.
L’espiritualitat et fa lliure, la terrenalitat t’atrapa caient en l’addicció degut a la por, anul·lant la teva essència, el meravellós ser que ets.
L’important és el fons, no la forma. L’obtenir-la pot ser una conseqüència del gran amor que hi ha en un, quan el cor s’ha obert, se sent l’Amor en ell i s’ha alliberat de la ment que és la promotora d’haver-nos aferrat a la forma. Quan així és, que es valora per sobre de tot a ella, un s’allunya d’un mateix, no gaudint de la vida, patint i sentint un constant malestar en el seu interior.
El veritable sentit de la teva vida es troba dins teu (fons), no en els béns materials que t’envolten (forma).
Allò que és invisible (fons) et fa gaudir d’allò que és visible (matèria).
Ets molt més que un cos. Res és el que sembla.
Que l’amor i la pau siguin en tu.
Hem après a viure en un entorn on la matèria és prioritzada per a crear una manera de viure, pensar i actuar. Crear des de la densitat porta confusions en la veritable naturalesa del ser humà. Es valora la forma com a mostra d’èxit i estatus, quan sovint, només és un castell de naips que a la mínima brisa desmonta i s’ha de tornar a construir.
L’aferrament a la forma manté un ser humà lligat de peus i mans a una vida distorsionada i mal interpretada des dels sentits físics.
Quin és el veritable valor de la matèria? Quin és el paper del fons? Avançar donant credibilitat al físic, deixem de poder gaudir plenament de la nostra existència. Centrant-nos en l’adquisició del fet material, permet que la forma ens atrapi i ens faci interpretar la vida segons la seva visió, no tal com és.
Envoltant-se de la forma ha estat, i encara ara, signe de gran prosperitat i reconeixement. Així ha estat durant segles quan degut a les velles energies, ens han fet viure en uns moments on l’energia de baixa vibració abraçava al planeta. Viure amb ella ens feia caminar des de la ignorància espiritual, des de la no-consciència.
Al llarg del planeta Terra han hagut, per sort, sers de Llum que han anat regant els seus llocs on eren, i que amb els anys, noves llavors amb consciència han anat brotant. Ara, quan estem a punt de finalitzar el primer decenni d’aquest nou segle renovador, equilibrador i amorós, ja són milions de persones que han començat a despertar de la somnolència espiritual, i uns quants més que mantenen les energies de la Terra, fent-se responsables d’elles per a mantenir-la en equilibri perquè el ser humà pugui continuar la seva evolució.
Cada vegada són més qui s’adonen que l’important és el fons, i no la forma, i que la presència d’aquesta a la vida d’un, no vol dir que hi hagi uns bons pilars en el ser que gaudeix dels béns materials, però sí, d’aquell que té un bon fons pugui aconseguir vèncer i gaudir de la forma plenament.
Viure en la forma i per a la forma crea una addicció que atrapa al ser que s’hi aboca plenament a ella i per a ella
Viure des del fons et permet gaudir de la vida amb serenitat, despreocupació, pau, amor i desaferrament, perquè flueixes i saps que tot ho tens, no necessites “lluitar “ per a aconseguir, perquè allò que necessites o vols ja ho tens. Només cal que ho agafis. Tot et ve i les portes de la vida s’obren de bat a bat.
Des de la forma obtens només matèria, densitat i una no estabilitat per les preocupacions sorgides al voler mantenir-la i les contradiccions i qüestions que apareixen en l’interior d’aquell que segueix aquesta direcció. Hi ha un conflicte intern entre el com s’actua i què sent la persona dins d’ella en relació a la seva vida. Des de la forma la ment s’emboira i un es perd pel camí, on moltes vegades s’ha endinsat tant que no es veu capaç de sortir, malgrat el camí de sortida encara hi sigui.
Des del fons, tu ets tu, i la teva presència té sentit en aquesta vida que et trobes. Sent tu, connectes amb la teva divinitat, i la sensació de plenitud i amor és gran. El fons és qui dóna la qualitat de vida en un. Allò que és invisible és el que dóna sentit a allò que és visible a la nostra vida. El fons enforteix la nostra integritat i l’evolució de la nostra ànima. Quan més amorós és, més podrem gaudir de la matèria en aquest món on vivim. Ser Un és sentir i mostrar al Déu que hi ha dins de cadascú, perquè tu ets Déu i la teva essència és Llum i Amor. La teva condició humana t’ha despistat, i sovint, prendre uns camins o decisions a la vida segons les creences de la forma adquirides en la vostra educació. El que es veu i s’escolta no sempre coincideix amb què se sent interiorment.
Allò que se sent de dins crea alliberament i benestar. Allò que el teu cor et dicta és la saviesa del veritable ser que ets. Quan més s’hagi treballat el món interior, més es gaudirà del món exterior.
S’ha d’aprendre a viure la terrenalitat (matèria) des de l’espiritualitat (fons). Viure la terrenalitat des de la terrenalitat anul·la al ser humà. Hem d’aportar la nostra essència espiritual per a crear l’harmonia i l’equilibri a la nostra vida.
Ser un mateix, representa haver connectat amb la nostra espiritualitat, a acceptar-la i portar-la a terme. Viure espiritualment en aquest món de densitat ens permetrà materialitzar la nostra voluntat i deixar que la vida ens somrigui, sent nosaltres.
L’espiritualitat et fa lliure, la terrenalitat t’atrapa caient en l’addicció degut a la por, anul·lant la teva essència, el meravellós ser que ets.
L’important és el fons, no la forma. L’obtenir-la pot ser una conseqüència del gran amor que hi ha en un, quan el cor s’ha obert, se sent l’Amor en ell i s’ha alliberat de la ment que és la promotora d’haver-nos aferrat a la forma. Quan així és, que es valora per sobre de tot a ella, un s’allunya d’un mateix, no gaudint de la vida, patint i sentint un constant malestar en el seu interior.
El veritable sentit de la teva vida es troba dins teu (fons), no en els béns materials que t’envolten (forma).
Allò que és invisible (fons) et fa gaudir d’allò que és visible (matèria).
Ets molt més que un cos. Res és el que sembla.
Que l’amor i la pau siguin en tu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada