La força del sentir

Una vegada, en relació a una situació de la meva vida que semblava estar estancada, els meus germans de la Llum em van dir:
- Seu i sent!
En una altra ocasió sobre la mateixa situació em van dir:
- Seu i estigues quiet! Deixa’ns fer!
“Seu, quietud i sent!”. Així vaig decidir fer, és a dir, res en relació al fet. Pot semblar una contradicció, però al voler actuar, a vegades anem a contracorrent en relació al flux del nostre procés para a enlairar la nostra ànima.
El nostre passat és fruit d’unes creences i pautes mentals adquirides, que la majoria de les vegades, no coincideix amb el nostre ser. Les acceptem i ens alienem am una manera d’actuar basada en les velles energies que limitaven el nostre progrés cap a la nostra realització.
Què hem de sentir? Quan la nostra vida mostra major moviment és quan més quietud interior hem de manifestar. És en aquests moments quan hem de sentir la calma i la nostra veritable naturalesa; és quan la nostra harmonia interior ha de fer presència, sentint-la amb tota la seva calidesa, abraçats per l’assossegament de la “despreocupació” cap a la situació viscuda.
El sentir és la font de la nostra materialització. Quan sentim, impregnem cad una de les nostres cèl·lules amb l’energia de la nostra intencionalitat. Quan sentim revaloritzem el poder de la nostra voluntat, obrint les portes de la seva realització. El sentir rega cada part de la nostra divinitat que es troba en cada cèl·lula de la nostra biologia, enlairant la seva vibració, obrint pas a la nostra divinitat per a ser expressada.
Podem visualitzar y fer servir la paraula com a suports del nostre canvi interior, per+ò és a través del senti como atraurem cap a nosaltres la nostra intencionalitat. Podem visualitzar, però si no sentim, només reforçarem el nostre desig, però no ho atraurem. Podem treballar amb les frases de pensament positiu, però si no se sent el que expressem, podrem arribar a veure un canvi, però no atraurem amb la força desitjada.
El treball personal ens obra les portes per a arribar al que volem ser i aconseguir a la vida. Podem fer servir qualsevol mecanisme per a trobar un benestar interior, però quan afegim “el sentir”, és com si les forces de l’univers vinguessin a la nostra ajuda per a “accelerar” el procés i començar a portar cap a nosaltres allò que desitgem a la nostra vida.
Sense sentir tot sembla anar poc a poc. Quan sentim és com si sintonitzéssim amb les energies del firmament per a mostra la nostra divinitat.
Atraiem i materialitzem més quan sentim en el silenci i la quietud, que quan ens movem per a “solucionar o desbloquejar una situació aparentment estancada.”
Com sers espirituals que som, crearem i evolucionarem més, quan més fort és el sentiment amorós conforme tot ja és. El sentiment d’haver aconseguit ja el resultat desitjat ens obrirà les portes de la seva materialització. Quan sentim conforme “ja ho tenim o som com volem ser”, mostrarem a l’univers la nostra predisposició i preparació conforme som mereixedors del que sentim i volem. Els antics essenis ja ens ho van transmetre en uns pergamins trobats en el mar Mort: El sentiment atrau cap a tu la teva voluntat, deixant que la teva divinitat pugui crear segons la teva intencionalitat.
Quan sentim estem donant l’ordre a la nostra consciència cel·lular què és el qeu volem atraure més. Quan el nostre cos té una vibració concreta, llavors atrau més vibració d’aquest tipus.
Energies iguals s’atrauen. Segons el tipus d’energia que tenim, aquesta serà la que atraurem. Som energia i aquesta energia es troba en cada unitat cel·lular. El nostre cos és el que manifesta la vibració que tenim. A més altra vibració, més evolucionada la nostra ànima estarà. Menor vibració, més identificats amb la dualitat representarà que estarem.
Sent l’amor en tu, la prosperitat, la despreocupació, la calma, l’assossegament i conforme tot ho tens, perquè això és el que atrauràs.
Quan sentim, atraiem de l’univers cap a nosaltres més energia del que creem. Podem sentir amor, odi, tristesa, mancança, abundància, felicitat, calma, ressentiment i tot això és l’odre que donarem a les nostres cèl·lules per a atraure “més del mateix” en les nostres vides.
Sentir és la clau de la materialització a la nostra vida, i més en aquesta nova era on el ser humà, ara, pot mostrar la seva divinitat amb tot el seu resplendor.
Tu ets energia. Tu ets Amor. Tu ets Déu.


Que l’ Amor i la Pau siguin en tu, estimada divinitat.