dijous, 8 d’octubre del 2009

El camí de la Saviesa


Només hi ha un camí cap a la saviesa: el de conèixer-se un mateix.
El camí de l’autoconeixement representa deixar de trobar “fora d’un” i endinsar-se a l’interior per a conèixer i trobar tot allò que hi ha en ell sobre la seva veritable essència i el procés seguit fins arribar al present.
El coneixement aplicat et porta a la saviesa.
En aquest viatge interior s’anirà trobant uns aspectos coneguts i d’altres, encara que no manifestats, sí que es troben en tu des del teu naixement com a ànimes voluntàries en aquest experiment diví en el planeta Terra. Conèixer les tevés arrels espirituals et permetrà adonar-te del teu potencial i les capacitats que tens per a materialitzar el què has vingut a fer. Una vegada vagis experimentant amb aquests elements que vagis trobant dins teu, s’aniran obrint noves portes que t’aproparan més a la teva divinitat. Tu ets un ser creat per la Voluntat de l’essència amorosa del firmament. Tu ets aquesta perfecció de Tot el que És.
El coneixement és el preludi de la saviesa.
El coneixement et ve de fora, la saviesa del teu interior.
El coneixement pot ser oblidat amb el temps, la saviesa queda integrada en la consciencia de les teves cèl·lules i ADN.
Savi és aquell que es coneix, aquell que ha obert les portes de l’enteniment des del cor i la intemporalitat del ser.
El coneixement és temporal, no així la saviesa.
El coneixement prové de l’intelecte, mentre que la saviesa està associada a l’essència espiritual de l’individu.
El camí de l’espiritualitat és el camí de l’autoconeixement i del benestar interior. A més autoconoxeiment, més serenitat, assossegament, pau i harmonia interiors.
Seguir el camí de la saviesa és aprendre a escoltar el nostre cor. Ell ens parlarà alt, clar i fort. Ell és la veu de la teva part més intuïtiva, de la connexió amb els sers acompanyants de la Llum que tot ser humà té. Les seves veus poden ser escoltades a través del teu cor. D’on creus que procedeix aquelles idees i respostes que et venen de cop en moments de no inspiració?
La saviesa és una per a tots perquè no pertany a ningú i sí a l’essència de Tot el que És. El coneixement és partidiste per moments concrets. Veure més enllà de la forma és endinsar-te al veritable sentit de la vida, de despertar la consciencia i quan així és, transmuta la forma en aprenentatge, i és aquest aprenentatge el que et permetrà anar més enllà de tota limitació.
La teva vida està sent conduïda cap a la saviesa, per això, hem d’aprendre del què ens passa i succeeix a la nostra vida, en el nostre planeta i l’univers. Hem de fer-ho des del cor, perquè el raciocini és limitat, no així les percepcions i sensacions. Quan més visquem des del cor més información rebrem de nosaltres al no restringir el contingut alliçonador amb arguments subjectius que la vida ens dóna de cara a l’evolució de la nostra ànima. Des del cor entenem perquè sentim, i allò que sentim s’entén clara i perfectament. No hi ha dubtes del què se sent, sí del que es rep des de la ment.
Som sers perfectes, complerts i sencers. Som, i aquest Ser, al manifestar-lo ens fa sentir plenitud. Quan més íntegres i sabedors de qui som, més savis serem. La il·luminació comporta saviesa, amor i servei.
A més amor sentit, més ens adonarem de qui som, i llavors sabrem que no hi ha res ni ningú que pugui alterar el nostre estat de benestar.
Savi és aquell que es coneix.
Si així és, coneixeràs l’univers i els déus que l’habiten.
Tu ets un d’ells.

Que l’Amor i la Pau siguin en tu.