Saber el què es vol a la vida, et permet seguir el camí amb més seguretat i fermesa, tenint la sensació que estàs fent allò que has de fer.
Responsabilitzar-nos de la nostra vida és un pas, una actitud fonamental per a arribar a ser nosaltres i mantenir la nostra integritat. Fer-nos responsables amb consciència és prendre decisions fermes sense tenir present el nostre passat ni el què diran els altres.
Estar tota la vida indecís, no sabent si el que decideixes és el correcte o no, deixar de obrir portes a la vida per por a responsabilitzar-nos del què representa el pas a fer o degut a les experiències viscudes en un passat, només et portarà al dolor i a la solitud perquè no acabaràs de desaferrar-te d’allò que va ser en un temps i d’una manera de ser fins ara.
El ser humà viu en les pors, no atrevint-se a donar aquest pas que el permetrà arribar a ser ell i a sentir l’amor dins d’un. No gosa deixar-se anar i a prendre responsabilitats davant la seva vida per por a “tornar a fracassar o que no li surti bé”. Hem de ser valents davant la vida. No hem de deixar que allò que varem viure temps enrere faci presència en el nostre present i ens faci d’ombra recordant-nos constantment el dolor i la impotència viscuda anys o vides anteriors.
La responsabilitat es manifesta en aquells que volen avançar i arribar segons els seus somnis. Només els valents seran capaços d’aconseguir els seus anhels. Es necessita fermesa i coratge per a viure en les energies actual del planeta. Ara és possible, però el ser humà es pensa que encara és un ser impotent i que “la vida és molt dura”.
Quanta por alberguen els cors dels que viuen en el passat!!
Sap greu veure a algú que, podent, no dóna el pas necessari per a aconseguir els seus ideals. Deixar-se anar en els dubtes i el no voler encarar d’una vegada per totes les “il·lusions”(falsa realitat) de la seva vida, no el permetrà veure clar i constantment “no sabrà res: si fer això o allò, què ha vingut a fer, quin és el camí a seguir, cap a on anar, no prendrà decisions en ferm,... Hi haurà tant desconcert, moments de sentir-se perdut, que la seva vida quedarà aturada en els aspectes on la seva actitud sigui aquesta, és a dir, tot ell. Quan bloquegem un aspecte de la nostra vida, tota ella surt influenciada. Quan es bloqueja una part nostra, tot nosaltres ens limitem, i per tant, no fluïm com “hauria de ser”. Cada part de nosaltres que no es manifesta plenament, apaga i frena a les altres perquè puguin mostrar-se amb la seva magnificència.
Hem de ser valents i perdre les pors a no tenir por perquè sinó, no prendrem les decisions adequades, i les que decidim, probablement, no seran les més idònies, degut a les nostres limitacions.
A l’andana de la vida, degut el moment que ens trobàvem hem deixat passar diferents trens que ens portaven al nostre major bé i manifestació plena. No creieu que ja hem perdut els suficients perquè ens atrevim a pujar en el proper que ens portarà a nosaltres i a la nostra plenitud? Què tal si ens responsabilitzem de la nostra vida, sense pors, i acceptem allò de bo que l’univers ens depara?
No atrevir-nos a endinsar-nos en allò que tant desitgem, ens apartarà de la nostra essència i la nostra ànima, i llavors, encara entendrem menys la vida. Aquesta no és dura, és senzilla si t’obres plenament i puges al tren de la teva manifestació absoluta i amorosa.
El passat pot frenar una vida i crear el major dolor que un ser pot sentir: la impotència i el pensar que, en el fons, tu pots o podies, i no vas fer aquell pas que es necessitava per a arribar a aconseguir els teus majors anhels i desitjos. Pensar que estaves a un no res per a ser feliç i no vas atrevir-te, et crea la major desil·lusió, impotència, desesperació i tristesa, així com desconcert pel present, ràbia i dolor, molt de dolor, el saber que estava a les teves mans i no vas fer res per aconseguir-ho.
Tu ets la font de la teva qualitat de vida. Allibera’t del què va ser i atreveix-te a prendre les decisions adequades segons el teu cor en aquest moment, sense tenir present un passat que vas recordant una i una altra vegada quan t’encares en situacions que et són familiars i ja viscudes. Allibera’t d’elles i deixa que el veritable ser que hi ha en tu es manifesti lliure i plenament.
Ara, tu, si vols, pots obtenir-ho tot i gaudir de la vida com no ho has fet ara. No et tiris enrere, i sigues valent, perquè el que obtindràs valdrà molt la pena i no serà com et penses ara que estàs abraçat per les pors. Allibera’t d’elles i sigues tu. Sigues valent i manifesta el veritable ser que ets.
Tu pots. Tu ets capaç. Tu aconsegueixes. Tu saps.
Tu ets amor, i aquest amor, si el deixes manifestar, et portarà a la immensa plenitud i gratitud a la vida. Res et faltarà. Tot t’ho donarà i tu.....SERÀS FELIÇ!!!
Responsabilitzar-nos de la nostra vida és un pas, una actitud fonamental per a arribar a ser nosaltres i mantenir la nostra integritat. Fer-nos responsables amb consciència és prendre decisions fermes sense tenir present el nostre passat ni el què diran els altres.
Estar tota la vida indecís, no sabent si el que decideixes és el correcte o no, deixar de obrir portes a la vida per por a responsabilitzar-nos del què representa el pas a fer o degut a les experiències viscudes en un passat, només et portarà al dolor i a la solitud perquè no acabaràs de desaferrar-te d’allò que va ser en un temps i d’una manera de ser fins ara.
El ser humà viu en les pors, no atrevint-se a donar aquest pas que el permetrà arribar a ser ell i a sentir l’amor dins d’un. No gosa deixar-se anar i a prendre responsabilitats davant la seva vida per por a “tornar a fracassar o que no li surti bé”. Hem de ser valents davant la vida. No hem de deixar que allò que varem viure temps enrere faci presència en el nostre present i ens faci d’ombra recordant-nos constantment el dolor i la impotència viscuda anys o vides anteriors.
La responsabilitat es manifesta en aquells que volen avançar i arribar segons els seus somnis. Només els valents seran capaços d’aconseguir els seus anhels. Es necessita fermesa i coratge per a viure en les energies actual del planeta. Ara és possible, però el ser humà es pensa que encara és un ser impotent i que “la vida és molt dura”.
Quanta por alberguen els cors dels que viuen en el passat!!
Sap greu veure a algú que, podent, no dóna el pas necessari per a aconseguir els seus ideals. Deixar-se anar en els dubtes i el no voler encarar d’una vegada per totes les “il·lusions”(falsa realitat) de la seva vida, no el permetrà veure clar i constantment “no sabrà res: si fer això o allò, què ha vingut a fer, quin és el camí a seguir, cap a on anar, no prendrà decisions en ferm,... Hi haurà tant desconcert, moments de sentir-se perdut, que la seva vida quedarà aturada en els aspectes on la seva actitud sigui aquesta, és a dir, tot ell. Quan bloquegem un aspecte de la nostra vida, tota ella surt influenciada. Quan es bloqueja una part nostra, tot nosaltres ens limitem, i per tant, no fluïm com “hauria de ser”. Cada part de nosaltres que no es manifesta plenament, apaga i frena a les altres perquè puguin mostrar-se amb la seva magnificència.
Hem de ser valents i perdre les pors a no tenir por perquè sinó, no prendrem les decisions adequades, i les que decidim, probablement, no seran les més idònies, degut a les nostres limitacions.
A l’andana de la vida, degut el moment que ens trobàvem hem deixat passar diferents trens que ens portaven al nostre major bé i manifestació plena. No creieu que ja hem perdut els suficients perquè ens atrevim a pujar en el proper que ens portarà a nosaltres i a la nostra plenitud? Què tal si ens responsabilitzem de la nostra vida, sense pors, i acceptem allò de bo que l’univers ens depara?
No atrevir-nos a endinsar-nos en allò que tant desitgem, ens apartarà de la nostra essència i la nostra ànima, i llavors, encara entendrem menys la vida. Aquesta no és dura, és senzilla si t’obres plenament i puges al tren de la teva manifestació absoluta i amorosa.
El passat pot frenar una vida i crear el major dolor que un ser pot sentir: la impotència i el pensar que, en el fons, tu pots o podies, i no vas fer aquell pas que es necessitava per a arribar a aconseguir els teus majors anhels i desitjos. Pensar que estaves a un no res per a ser feliç i no vas atrevir-te, et crea la major desil·lusió, impotència, desesperació i tristesa, així com desconcert pel present, ràbia i dolor, molt de dolor, el saber que estava a les teves mans i no vas fer res per aconseguir-ho.
Tu ets la font de la teva qualitat de vida. Allibera’t del què va ser i atreveix-te a prendre les decisions adequades segons el teu cor en aquest moment, sense tenir present un passat que vas recordant una i una altra vegada quan t’encares en situacions que et són familiars i ja viscudes. Allibera’t d’elles i deixa que el veritable ser que hi ha en tu es manifesti lliure i plenament.
Ara, tu, si vols, pots obtenir-ho tot i gaudir de la vida com no ho has fet ara. No et tiris enrere, i sigues valent, perquè el que obtindràs valdrà molt la pena i no serà com et penses ara que estàs abraçat per les pors. Allibera’t d’elles i sigues tu. Sigues valent i manifesta el veritable ser que ets.
Tu pots. Tu ets capaç. Tu aconsegueixes. Tu saps.
Tu ets amor, i aquest amor, si el deixes manifestar, et portarà a la immensa plenitud i gratitud a la vida. Res et faltarà. Tot t’ho donarà i tu.....SERÀS FELIÇ!!!
.
