Viure en un núvol

Alguna vegada m’han arribat ha dir que les coses no són com jo les veig, que jo no visc en el món real i que visc en un núvol. Han continuat dient-me, que sembla que tot ho vegi com si anés bé i a la vida , “a la vida real”, tot són desgràcies, violència, penes i que tot va de mal en pitjor; que aquesta és la realitat.
No hi ha persones bones ni dolentes, només una visió del ser humà segons s’és un. Els humans, senzillament som, ni més bons ni més dolents. En tot moment un actua segons creu pel seu major bé.
M’han arribat a dir que visc en un món irreal, que visc en un núvol on les coses no són com jo les veig. Qui no veu les coses com són? Els que em diuen que no toco de peus a terra o jo? És veritat que a vegades m’han dit que faig tonteries o pallassades. Ho reconec, però el meu nen petit, que tots portem dins, necessita expressar-se.
La humanitat necessita deixar d’identificar-se amb tot el que l’envolta perquè el que succeeix només és el resultat d’un estat temporal i una visió parcial de la vida d’un individu o varis. Per això han de generalitzar que el món és dolent? Podem arribar a dir que la manifestació no amorosa d’un ser és la normativa comú? Segur que aquest fet (no positiu) és la pauta que regeix a la humanitat?
Cada individu actua segons el seu interior. Creieu que el fons de la persona és dolent per naturalesa? Creure amb això és com dir que l’amor no existeix, en canvi, aquestes persones “classificades com a dolentes”, fins i tot, també estimen.
Hi ha tendència a classificar i a posar etiquetes a les persones. Aquestes diferències d’uns només són vistes per uns ulls concrets. Per sort, hi ha persones que aconsegueixen veure més les semblances que les divergències.
No podem generalitzar perquè cada ser humà és únic i actua segons les seves circumstàncies, fruit d’un entorn concret, no de la seva naturalesa. Realment els homes són dolents? Rotundament NO!!!. No hi ha sers dolents, sinó persones amb manca d’amor. No hi ha maldat, només mancança de bondat.
El ser humà té una naturalesa amorosa. Quan un es troba bé i viu en un entorn amorós, què mostra?..... Amor!. No manifesta violència si el seu entorn és amorós. La nostra essència és amorosa, perquè som sers espiritual, divins.
Potser sí que visc “en un núvol”a l’adonar-me de l’essència de cadascú, però donar-se compte de qui és un, permet estimar-lo i acceptar-lo tal com és, començant per un mateix. Llavors, veus tot el bo que hi ha en un i el seu potencial amorós.
Quin món és il·lusori? Aquell creat pel ser humà degut a la ignorància espiritual?, o aquell que et permet sentir l’amor en tu, en els altres i ser feliç?
Sabeu?, és curiós com tots aquells que s’han endinsat en el camí de l’autoconeixement, al final estan d’acord. El seu estat obtingut de consciència espiritual i benestar interior els fa expressar que fins ara, les seves vides no tenien sentit i que ara, veuen la vida “tal com és”, entrant en una de nova més en acord als seus sentiments i naturalesa. Tots s’adonen que vivien en un món irreal, i que ara, tal com són, s’adonen que viure és molt senzill i sentir l’amor també quan més et coneixes. També diuen que aquest autoconeixement els hi ha permès obrir les portes de la vida que sempre han desitjat i han volgut.
Per ser ells vol dir que “viuen en un núvol”?
El camí del despertar espiritual et permet enlairar—te i ampliar la teva visió de la vida, “i des d’aquí”, veure-ho tot més clar, perquè es té una àmplia visió, veient tot el bosc, tot el camí cap a on et porta, i no només l’escorça d’un arbre al qual estaves enganxat abans.
Tots portem un nen interior desitjant ser mostrat. Somnia! Imagina! Expressa! Balla! Canta! Estima! Sigues tu!, i el veritable ser que hi ha en tu es manifestarà. Llavors t’adonaràs del camí realitzat fins ara, i desitjaràs entrar a una nova vida on tu puguis ser tu. En aquesta procés o quan ja hi siguis, t’adonaràs que no fas el mateix que abans i que la teva visió i actitud davant de la vida serà diferent. Potser també trobaràs, llavors, a algú que et digui: “Vius en un núvol”, mentre veus com ell pateix amb la seva identificació amb el seu passat i el seu entorn.
Veure la VERITAT et permetrà sentir la pau i el benestar interior, ser feliç i saber que el món i la humanitat es dirigeixen cap a la sanació i l’amor.
Potser encara penseu que visc en un núvol. Si és així, potser encara valoreu les notícies del vostre entorn i les limitacions humanes.
Sou sers espirituals, divins, il·limitats i perfectes. Aquesta és la vostra veritable naturalesa, perquè vosaltres sou amor.