La Veritat

Una vegada havia uns deixebles comentant un fet que havien viscut junts.
Tots deien la seva visió del fet, comentant com havien viscut aquella situació.
Després d’una bona estona, veuen com el seu Mestre s’apropa cap a ells.
Un dels deixebles li pregunta:
- Mestre, cadascú de nosaltres veu la situació d’una manera diferent i tots creiem tenir la raó.
A continuació afegí:
- Qui de nosaltres diu la Veritat?
El Mestre respongué:
- La Veritat? Algú de vosaltres podria dir-me què és la Veritat?
Tots varen dir la seva, però s’adonava que cadascú continuava dient coses diferents a la dels altres.
Llavors el Mestre va enlairar la seva mà. Tots callaren.
Després d’un petit silenci els mirà a tots i els digué:
- La Veritat és allò que us uneix. Una per a tots.
- Però Mestre – intervingué un- però si el que dic jo és cert.
- I lo meu també – digué un segon deixeble.
A continuació el Mestre, amb la seva expressió serena i afable, respongué:
- La certesa de cadascú de vosaltres només és una petita part de la Veritat. Si voleu arribar a ella, heu de voler de deixar tenir raó i obrir el vostre cor, llavors us adonareu del sentit del fet, i d’aquesta manera sabreu la Veritat del present. La Veritat no es troba en la ment, sinó en el cor.
Els deixebles restaren muts i pensatius.
L’ancià va donar mitja volta i marxà.