Una vegada, un deixeble que ja portava temps amb el seu mestre, li va dir:
- Mestre, tinc por.
- De què tens por, fill?
- De continuar avançant.
- Per què?
- Perquè no sé què passarà.
- Per això tens por?
- Sí, mestre. No sé amb qui em convertiré. Ara em sento desconcertat i no em fa sentir bé.
El mestre mirant-se’l compassivament li va respondre:
- Creus que el que has viscut fins ara ha valgut la pena?
- Sí, mestre.
- Per què ho has viscut?
- Per què creia que era el millor per a mi.
- Vols continuar el camí que vas començat?
- Sí, mestre.
- Doncs, de què tens por?
- No ser com acabarà tot això. En aquests moments no tinc res clar.
- Ara ets tu?
- No del tot.
- Et sents millor amb tu?
- Sí, mestre.
- Doncs no tinguis por de continuar seguint allò que el teu cor et dicta, perquè encara et portarà més a la teva essència.
- Però no sé que em passarà a partir d’ara. Veig que unes portes se m’estan tancant i unes altres obrint i no sé si travessar-les. Dubto si realment és el meu cor qui em parla o les meves pors.
- Amb qui creus que et pots convertir?
El deixeble, després de rumiar-s’ho una estona digué:
- En algú millor.
- I per això tens por?
- No d’això, mestre, sinó en no saber si és el camí correcte.
- Què és el que t’ha impulsat fins a aquí?
- El pensar que podia aconseguir allò que volia i els moments de benestar que he anat sentint en el procés.
- Què creus que has de fer a partir d’ara?
- Suposo que continuar, però no ho tinc del tot clar.
- Doncs no tinguis por perquè ets una Llum en el lloc on vius i un bàlsam per a tots aquells que es troben distrets i desconcertats del teu entorn. Quan deixis que la teva divinitat es manifesti dins teu a través del teu cor podràs sentir la saviesa de la plenitud.
Després d’un silenci, continuà dient:
- Creus que has de por?
- No mestre, perquè en el fons, hi ha alguna cosa dins meu que em diu que no tingui por.
- I des de cor què hi veus?
- Llum, molta Llum i Amor.
- D’això tens por?
- No.
El mestre donà mitja volta i s’anà amb una expressió serena i bondadosa.
- Mestre, tinc por.
- De què tens por, fill?
- De continuar avançant.
- Per què?
- Perquè no sé què passarà.
- Per això tens por?
- Sí, mestre. No sé amb qui em convertiré. Ara em sento desconcertat i no em fa sentir bé.
El mestre mirant-se’l compassivament li va respondre:
- Creus que el que has viscut fins ara ha valgut la pena?
- Sí, mestre.
- Per què ho has viscut?
- Per què creia que era el millor per a mi.
- Vols continuar el camí que vas començat?
- Sí, mestre.
- Doncs, de què tens por?
- No ser com acabarà tot això. En aquests moments no tinc res clar.
- Ara ets tu?
- No del tot.
- Et sents millor amb tu?
- Sí, mestre.
- Doncs no tinguis por de continuar seguint allò que el teu cor et dicta, perquè encara et portarà més a la teva essència.
- Però no sé que em passarà a partir d’ara. Veig que unes portes se m’estan tancant i unes altres obrint i no sé si travessar-les. Dubto si realment és el meu cor qui em parla o les meves pors.
- Amb qui creus que et pots convertir?
El deixeble, després de rumiar-s’ho una estona digué:
- En algú millor.
- I per això tens por?
- No d’això, mestre, sinó en no saber si és el camí correcte.
- Què és el que t’ha impulsat fins a aquí?
- El pensar que podia aconseguir allò que volia i els moments de benestar que he anat sentint en el procés.
- Què creus que has de fer a partir d’ara?
- Suposo que continuar, però no ho tinc del tot clar.
- Doncs no tinguis por perquè ets una Llum en el lloc on vius i un bàlsam per a tots aquells que es troben distrets i desconcertats del teu entorn. Quan deixis que la teva divinitat es manifesti dins teu a través del teu cor podràs sentir la saviesa de la plenitud.
Després d’un silenci, continuà dient:
- Creus que has de por?
- No mestre, perquè en el fons, hi ha alguna cosa dins meu que em diu que no tingui por.
- I des de cor què hi veus?
- Llum, molta Llum i Amor.
- D’això tens por?
- No.
El mestre donà mitja volta i s’anà amb una expressió serena i bondadosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada