- Hola fill! Estàs bé aquí? – li preguntà el seu pare veient que estava a la terrassa de l’apartament on es trobaven, contemplant el paisatge de la natura que l’envoltava.
- Estic molt bé, pare! Aquí no hi ha sorolls i estic sol – li respongué el fill. M’agrada veure els ocells que hi ha i escoltar-los.
- T’agrada estar sol, oi?
- A vegades sí. Em sento molt bé perquè m’agrada veure els arbres, els boscos i m’agrada, també, sentir l’aire que fa. Aquí em sento molt tranquil.
- ....
- Estant aquí, he tingut una imatge que m’ha fet sentir molt bé. M’he vist com si estigués entre els núvols i pogués flotar. No pesava res i em sentia molt bé flotant entre els núvols.
- Amb quina paraula definiries la sensació que has tingut?
(Després d’una petita pausa, el fill li digué):
- Em sentia molt bé. La paraula seria: Pau i sense pes, com si no pesés res.
- Això fill, vol dir que t’has alliberat de totes les preocupacions que tenies. El que has sentit és qui ets tu en veritat. Quan tu ets tu, llavors és quan et sents molt bé. M’alegro fill pel que has sentit.
- Jo també pare. M’agradaria sentir això moltes més vegades.
- I també ho veuràs, sentint-te cada vegada millor – li respongué el pare. Procura tenir altres moments com aquests.
- .....
- T’estimo fill.
- Jo també, pare.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada