Degut a la dimensió terrenal que es viu, es valora diferents aspectes que limiten a l’individu i el classifiquen segons el temps que fa que es troba en aquest món que viu.
Lo establert a l’exterior d’un fa que tots aquells que viuen en aquest entorn no puguin arribar a ser ells mateixos perquè lo establert és el que predomina en el dia a dia, fent que tots es manifestin de la mateixa manera segons l’edat que un té.
Tota imposició establerta en la societat que un viu, limita a tot aquell que en ella es troba. Un dels motius de trobar-se en lo terrenal, té a veure amb el procés d’evolució de tot aquell que l’habita.
Lo important a la vida d’un és el fet de adonar-se que la seva essència interior és la que ha de predominar a la seva vida, manifestant-la i portant-la a terme en aquesta vida actual en que es troba.
Quan un es fa com a seu tot allò establert en el seu món exterior, fa que es vagi limitant i potenciant la seva ment racional que és la que obre les portes de les pors, els dubtes, les preocupacions i el no ser un mateix. Sent així, la seva consciència està com bloquejada no permetent-li ser ell mateix.
L’edat és un d’aquests aspectes externs d’un que està portant a no ser aquell qui un és.
Lo important no és l’edat que un pot arribar a tenir, perquè lo important és l’interior d’un, sent la font del benestar a la seva vida i on es troba tot el potencial innat que porta amb si des del seu naixement en aquesta vida actual.
Lo important en el ser no té a veure amb la seva edat, sinó amb les seves característiques i dons interiors que té activats per a arribar a materialitzar el sentit pel qual ha encarnat. No importa l’edat que es tingui, sinó les capacitats que un tingui dins de sí mateix i els dons per a portar a terme allò que sent dins de sí mateix per a crear l’amor, el benestar, la felicitat, l’alegria, la serenitat i el gaudir de cada instant que un pot arribar a viure.
No té cap sentit el ser major d’edat, l’obligar a jubilar-se, perquè l’interior d’un no té edat, però sí el sentir continuant amb tot allò que sent dins d’ell. El gaudir i el sentir l’amor no té edat. Un pot ser major, tenint per exemple uns noranta anyhs, però pot continuar tenint les capacitats i la saviesa per a transmetre tot allò que ha après davant la vida per a portar-lo a terme. Transmetre el que un sent dins de sí mateix, el farà sentir-se molt bé. No importa les arrugues que un pot arribar a tenir a la seva pell. Res d’això procedeix de la veritable vida existencial.
Quan un vagi transmetent i fent el que senti en el seu interior, anirà ajudant als altres, enlairant les energies on es trobi, perquè la satisfacció serà en ell. No és qüestió de treballar per a guanyar diners, sinó portar a terme el que sent dins de sí mateix que és la finalitat per la qual es troba en aquesta dimensió terrenal. Sent un mateix es crea un ambient de gran benestar i una alegria en tots aquells que es trobin davant aquesta situació i el seu entorn. Tot anirà molt millor, perquè l’Amor serà en tot allò que es realitzi.
No hi ha que esperar a una edat per a realitzar el que sents en tu. No hi ha que tenir una edat per a aconseguir donar nous passos a la teva vida i esperar que se t’aconsegueixi alguna cosa que sents dins teu. Quan algú arriba a certa edat no se l’ha de jubilar si el ser sent dins seu les forces i el camí a seguir a la seva vida, podent -lo fer; en fi, l’edat a nivell terrenal és una gran limitació del ser que o li permet expressar i irradiar to el seu interior en aquesta vida en la qual es troba.
L’edat no té un sentit per a portar a terme la missió d’un. El sentir l’interior d’un permetrà obrir la porta de la realització d’allò que ha vingut a fer, tant per a ell, com per a aquest món.
La veritable vida no té a veure amb lo mental, sinó amb el que un sent, i l’edat mai se sent quan s’ha viscut des del món interior d’un, i no des del món exterior que l’envolta.
Escolteu el vostre cor per a portar a terme allò que sentiu en la vostra vida. El vostre present serà la clau de la vostra qualitat de vida; i el temps, lo mental, la limitació del vostre ser.
Feu allò que sentiu, i no lo imposat.
Inicieu una nova vida, la qual ajudarà a enlairar les vibracions d’aquest món en el qual ara ens trobem. Sent un mateix, la vostra vida tindrà el seu sentit de benestar, amor i pau. La vostra llum anirà a més.
Aquells que us envoltin, agrairan la vostra presència en ells, sense tenir en compte la vostra joventut o vellesa.
Tot té el seu sentit, i l’edat només ens mostra el temps que un es troba en aquesta vida actual. Res més.
Viviu no tenint en compte l’edat. Feu coses que sentiu i us agradin.
El vostre cor us xiuxiueja per a seguir el camí del vostre procés evolutiu. Aquest és el camí a seguir a la Nova Vida.
Lo important és el que hi ha dins teu, no la teva edat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada