Una vegada una jove havent-se treballat, ja durant un temps per a arribar a sí mateixa, va fer uns moments d’interiorització, volent tenir una connexió amb la Divinitat. Tenint uns moments per a sí mateixa a casa seva va tancar els ulls i expressà:
- Estimada Divinitat, fa ja un temps que estic anant al meu interior i obrint les portes perquè els meus germans de la Llum i tu en mi, pugui jo arribar a sentir-vos i permetre que el que m’envolta no em fa sentir cap mal. Des de principis d’enguany que he donat passos per a arribar a la meva obertura interior a nivells més alts que els que he estat tenint fins ara. sento una sensació com de no saber on està el meu veritable camí. Escolto el meu interior, i a vegades, he sentit unes ganes de plorar com feia temps no em succeïa. És com si estigués enmig del no res per a arribar a percebre el meu nou camí, podent manifestar aquella qui en veritat sóc. Podries ajudar-me a adonar-me del per què d’aquests moments emocionals i poder saber els meus nous passos a donar? Sento que haig d’estar amb tu estimada Divinitat.
Després d’uns moments de pausa, la mestria Superior li respongué:
- Ves davant del mirall que tens al teu costat.
La noia es llevà d’on era per a dirigir-se al mirall que sentí que havia d’anar. Arribant a ell, s’aturà i sentí que se li deia:
- Ara mira’l, perquè en ell veuràs la meva presència.
La jove es mirà i li vingueren ganes de plorar.
- Qui estàs veient és a Mi, la Divinitat en tu. no sóc algú aliè a tots vosaltres, sinó que cadascú porta en el seu interior la meva presència, la meva essència. El sentit al llarg d’aquests temps només és la manifestació interior de tot el procés que has anat fent. Ell t’ha portat a aquest punt on ara et trobes. (Pausa). Mira’t perquè a qui estàs veient és a aquell qui en veritat ets a Mi. Tu i o sempre hem estat junts, units. Ara, et trobes en un punt del teu camí on aquella qui en veritat ets començarà a manifestar-se, cada vegada més, a través teu. Tot el que has viscut darrerament t’ha portat fins aquest present. aquella qui estàs veient és la manifestació de la meva essència.
- ….
- Molts sou els que esteu arribant, cada vegada més, a aquests moments que ara tu et trobes. Mai has estat sola. Jo he estat sempre amb tu, en tu. Quan més sentiu la vostra veritable essència, més sentireu la Divinitat en vosaltres. Tots la teniu per a ser manifestada. Uns m’accepteu i d’altres no de moment. Els moments que viviu us estan portant a l’evolució prevista per a aquest món on us trobeu i per a cadascú de vosaltres. (Pausa). Torna a mirar-te al mirall. Aquesta que veus sóc jo en tu. Sent-me cada dia i permetràs que la teva ànima pugui arribar a manifestar-se segons l’acordat per tu i jo moments abans de la teva encarnació.
- Són moments temporals, oi? – li pregunta la nòia.
- En el vostre procés tot és en el present perquè arribi el vostre alliberament de tot el que no sigui innat en vosaltres. Vivint en el present, tot és temporal, acceptant els resultats obtinguts. Llavors el teu ser anirà adonant-se que la vida té el seu sentit i està relacionada amb la teva missió acordada des del teu naixement en aquesta vida que ara et trobes. Viu aquests instants, sentint l’amor que en ell es troba. Només així sentiràs la sensació que arribarà el moment de donar el nou pas tan esperat pel teu ser per a arribar a manifestar aquella qui en veritat ets, i jo, poder manifestar-me, també, a través teu. La nostra Unicitat sempre ha estat Una. Havent-te lliurat a mi, res has de témer, perquè tot el que puguis arribar a necessitar, ho rebràs, ho obtindràs.
- …
- Deixa que els moments que estàs vivint et portin a l’enlairament del teu ser, enlairant les vibracions vers aquella qui en veritat ets. (Pausa).
Després de mirar-se novament en el mirall i veient-se però sentint en el seu interior alguna cosa diferent que en un principi, la nòia tornà a asseure’s a la seva butaca tancant els ulls i sentint el seu interior. Alguna cosa no esperada succeí al tancar els ulls. Va veure una gran Llum davant seu, com l’abraçava, sentint un gran Amor i una sensació de pau i convenciment que tot aniria bé.
Va sentir que no estava sola, i que el seu interior venia a ser la Llar tan somniada amb la seva família innata.
A continuació digué:
- I després?
De sobte veié com si anés avançant dins d’una gran Llum fins arribar a un lloc on es veié realitzant tot allò que sentia en el seu interior al llarg d’aquests darrers temps. Va veure com tots els que l’envoltaven l’acceptaven, i ella els ajudava segons sentia dins de sí mateixa.
A continuació va veure com la Divinitat li somreia, i així seria, tal com ho havia vist i sentit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada