Que ressaltaries de la teva vida?

 

Avui torno a estar amb en Jordi Morella, on les paraules a comentar ens permetran conèixer-lo millor i ens ajudaran, alhora a cadascú de nosaltres degut al contingut que s’anirà transmetent al llarg d’aquesta trobada per a poder adonar-nos quina porta obrir per a apropar-nos més a aquell qui som.

-         Hola Jordi, benvingut siguis.

-         Gràcies David per la teva invitació i encantat de poder estar novament aquí amb tu i tots vosaltres.

-         Avui m’agradaria fer-te una pregunta que molts se l’han arribada a plantejar encara que no hagin arribat al resultat previst. La pregunta amb que iniciem aquesta trobada es: què ressaltaries de la teva vida?

(Pausa lleu).

-         Tots estem seguint un procés a la nostra existència actual. Aquest procés ens porta, entre d’altres aspectes, a la materialització de la nostra vida. En relació a la teva pregunta et diria que el que més ressaltaria i m’ha fet viure segons sento, és el fet de conèixer-me, conèixer a aquell qui en veritat sóc.  És el que es coneix com autoconeixement. Aquest et porta a un obrir les portes de la consciència i la saviesa del teu sentit en aquesta vida i del per què de tot el que estàs vivint o has viscut. Saber de tu, fa que puguis viure, actuar i tenir una visió del teu món més enllà de lo terrenal. Això representa, també, el fet d’activar la teva sensibilitat i les teves capacitats espirituals, així com tot lo relacionat amb les percepcions, visions i la capacitat de sentir les energies que t’envolten. (Pausa). En relació a la teva pregunta et diria que el que ressaltaria de la meva vida és el fet de saber de mi a nivells superiors.

(Pausa).

-         I què em dius de viure sabent tot el que has comentat i experimentat a nivell personal a la teva vida? Cóm et sents sabent qui ets en mig d’un entorn on probablement no sigui conscient de qui són cadascú dels que t’envolten?

-         A vegades un pot no entendre el per què l’altre fa el que fa o és com és.. quan saps de tu, comences a adonar-te que tot té un sentit, i tot inclou una saviesa. Quan aquests dos aspectes ja es troben activats en tu, llavors és quan pots comprendre més i millor als altres i el saber el per què estan actuant o sentint en aquells moments. Això fa que puguis dedicar-te més a ajudar als altres sempre i quan ells se t’apropin per a demanar una mà d’ajuda. Una altra de les coses que vull dir és el respecte vers els altres, respectant el seu procés evolutiu i no volent intervenir en la seva situació per a ajudar-li. Perquè es pugui donar un resultat, és l’altre qui ha d’obrir-se i demanar una ajuda. Conec qui, ja havent despertat la seva consciència volia intervenir en tots els casos on algú podia trobar-se malament. El fet d’intervenir no significa que els ajudis, perquè no sempre la persona està predisposada a canviar interiorment i poder sanar la seva situació.

(Pausa).

-         L’avantatge de saber d’un mateix i sentir la seva veritable essència, fa que sigui una font per a poder ajudar a aquest món, però s’ha de tenir present, que és un mateix qui ha de dirigir-se a la font per a alimentar la seva ànima i poder sanar. El voler anar sense que l’altre t’ho hagi demanat, la majoria de les vegades un veu que no hi ha uns resultats i la persona continua amb el seu estat interior d’aferrament o no voler canviar segons la vida que porta i la visió que té d’ella.

-         Cóm diries que et sents tu ara després de tot el teu procés realitzat al llarg dels anys?

-         Quan tu ets tu i continues amb aquest procés, et deixes emportar pel sentit pel qual vas néixer. Això comporta una pau interior, així com un alliberament de tot lo limitat que podies arribar a tenir dins teu. Això també comporta un alliberament total de les pors, els dubtes i les incerteses davant la vida. En aquests moments flueixo per la meva existència. Visc tot el que se’m presenta amb serenitat, pau, assossegament i una Fe absoluta conforme tot està anant bé.. allò que visc ho accepto.

-         D’alguna manera, tots voldríem viure així. El fet de no tenir pors o dubtes faria que les nostres vides poguessin ser molt més estables que les que ara puguem viure.

-          Cada vegada hi ha més sers que estan donant aquests passos. Tots poden arribar a ser ells mateixos. Aquest és el nostre potencial: vàrem venir a aquest món amb una funció i amb un potencial espiritual innat que es troba en el nostre interior. Només és qüestió d’endinsar-nos al nostre interior i començar a veure la Llum que som quan vivim des de l’Amor i la Llum de la nostra essència, llavors la vida deixa de tenir el sentit que li donàvem, i els resultats i manifestacions, comencen a ser unes altres més en acord a aquell qui cadascú és.

-         Hi ha una cosa que abans has dit, i és el fet de perdre les pors i els dubtes. Podries ampliar-ho una mica més?

-         Normalment, de petits, acceptem la majoria de les imposicions i la manera de viure del nostre entorn, la nostra societat. Quan algú més s’identifica amb ella, més s’allunya de sí mateix. Quan més ens allunyem de nosaltres mateixos, més ens neguem i permetem que tot lo establert en el nostre entorn sigui part de nosaltres. Què són les pors?: la sensació de dubtes conforme a lo millor no podrem aconseguir allò que sentim o necessitem a la nostra vida per a viure. Quan apareix aquesta sensació és que lo que predomina en un és lo imposat des de lo terrenal, la societat, el seu entorn. Cadascú ha de ser ell mateix, sinó, la qualitat de la seva vida disminueix i el benestar en el seu dia a dia deixa de ser estable per a tenir uns grans daltabaixos en el seu procés, perquè el procés que està seguint no es basa en sí mateix, sinó en lo imposat des del seu entorn. (Pausa). La societat està canviant. Hi ha aspectes que són lents, però va avançant cada vegada més, fent que aquest món vagi millorant en diferents aspectes relacionats amb una nova vida i el major bé de tots. (Pausa). Les pors és la negació d’un mateix i el bloqueig d’expressar allò que un sent degut a lo inculcat al llarg de la vida d’un des del seu entorn terrenal.

-         Per tant – intervé David -, si alliberem les nostres pors, representarà que haurem donat passos vers la manifestació de qui som, i quan més així sigui, més podrem arribar a ser nosaltres i gaudir de la vida.

-         Així seria. És una manera de dir-ho que concorda amb els resultats obtinguts en la pràctica individual en aquest món. Aquest planeta està avançant espiritualment. Està enlairant les seves energies i quan més altres aquestes estiguin, més s’anirà creant i establint una nova vida segons aquell qui som, unificant i unint a les ànimes existents i als sers de la Llum que es troben entre nosaltres per a donar-nos una ajuda en el nostre procés evolutiu individual.

-         Jordi, cada vegada que ens trobem, fas que les teves paraules arribin a molta gent, incloent-m’hi. T’agraeixo de tot cor, el fet de poder estar ara al teu costat i permetre les transmissions que realitzem a través teu. Gràcies per tot, per la teva presència estimat Jordi.

-         Ja saps, David, que per a mi també és un plaer poder estar amb tu. Són moments claus els que vivim per a donar un nou pas en el nostre procés d’autoconeixement i consciència. Gràcies David per la teva invitació.

-         Doncs bé, avui hem arribat fins aquí i seria un plaer poder trobar-nos novament per a tractar nous temes basats en els temps que vivim.

-         Encantat estaré que així sigui. Gràcies per la teva invitació.

-         Gràcies a tu, Jordi.