Jugant al dòmino amb Déu

Una vegada  havia un ser humà jugant al dòmino amb Déu. Aquest comença la partida traient el sis doble.  El nostre personatge, després de mirar el joc que tenia, decideix descartar el sis/quatre.

Va arribar un moment, amb la partida avançada que no va poder tirar fitxa. Llavors Déu, fa tres jugades seguides, i a continuació li diu:

-          Ara et toca a tu.

El nostre ser humà se sentia del tot perdut pensant que s’hauria de menjar les fitxes que tenia entre les mans, quan es va adonar que la jugada que havia realitzat el seu company de joc li va permetre posar-les totes, una darrera de l’altre.

A continuació, content i una mica estranyat, diu:

-          Com és que sempre guanyo jo?

-          Et senties perdut per moments, oi?

-          Sí.

-          Encara que estiguis temps sense moure fitxa ni veure resultats, pensa que les jugades que jo estic realitzant et permetrà guanyar al final.

-          ......... (Silenci)

-          Què has après?

-          A confiar i a saber que tot el que estic veient i sentint, és pel meu major bé.

-          Dóna gust jugar amb tu -  li respongué Déu.  Sempre m’alegra veure a un fill meu estar content.......... i “guanyar”.

A la vida succeeix el mateix. Et penses que estàs sol/a, però res més lluny de la realitat. Allò que et pot semblar una “aturada” en el camí, només és un repòs per a “l’escac i mat” final i guanyar.

Aprèn a acceptar aquests moments perquè el major bé s’està preparant per a tu. Aprèn dels moments i deixa que “els de dalt” també facin la seva feina, després d’haver tu, mogut fitxa.

Confia.