Llum en la boira interior

Estimada mare, les paraules d’avui procedeixen de la teva presència a la meva vida i de l’anar agafats de la mà al llarg del camí que estàs vivint. Dóna gust veure’t en els temps actuals, tenint present que fa anys no manifestaves el costat alegre de la vida. La teva vivència actual fa que els qui estem al teu costat puguem saber de tu en aquesta abraçada de l’alzheimer que t’acompanya al llarg dels teus anys.

M’alegro quan veig que tota la teva part d’espontaneïtat i obertura es manifesten d’una manera innata com si la teva nena interior estigués contenta d’estar amb nosaltres.

Els teus moments,, alliberats d’un passat i el futur, fan que senzillament estiguis. Vius el present ple de les teves actituds i espontaneïtat basada del teu passat ja ignorat. Les teves paraules ja no tenen un sentit per aquell que les escolti. Crees situacions no existents creient que les vas viure, convençuda que així van ser.

Les paraules mai varen ser una part notable en tu, i ara, només són un complement amb fulles arrencades del teu diccionari, on les que encara consten, supleixen a d’altres, convençuda que així és. Queden ja poques fulles, poques paraules.

Estimada mare, el meu amor és amb tu. La meva presència et dóna la calidesa que necessita el teu ser al veure’m. Ens abracem, ens petonegem i veig que a l’estar a prop teu, t’obres i sents una comprensió i respecte que no sempre va ser així. Alguna vegada em vas intentar parlar sobre la teva situació, encara que no amb les paraules adequades. Volies obrir-te a mi. Jo t’escoltava i et vaig entendre. Et vaig acceptar, mostrant la comprensió de la teva situació.

La teva vida està emmagatzemada dins del teu armari interior. Tancat amb clau, sense trobar-la per a poder-lo obrir i alliberar tot allò que et va portar a aquest estat actual.

Sento una gran tendresa cap a tu. Sento una compassió incondicional vers el teu ser saps que pots comptar amb mi i amb la teva parella, el meu pare. Tenim l sort de poder estar al teu costat i poder continuar junts aquest trajecte on cada vegada més, part de tu es va amagant, desapareixent, deixant només el físic. Part del teu vocabulari ja ha marxat. Les teves expressions són les tòpiques sense cap sentit basant-se en la diplomàcia per a quedar bé, aplicada al llarg de la teva vida. El teu caminar encara segueix actiu, encara que necessites una seguretat, acompanyament per a mantenir dret tot el teu ser físic i no tambalejar-te, ensopegar o caure, com alguna vegada a succeït. Encantant de poder estar al teu costat en aquests moments.

Et veig somriure, fer bromes i expressar el teu passat cada instant sense ser conscient d’això. Coneixent-lo per la meva part, només puc mirar-te i fer-te un somrís càlid i comprensiu vers tot el que intentes expressar.

En aquests temps de grans canvis, també tu els estàs vivint. Estàs deixant de ser qui erets, per a mostrar una mica més,, la nena interior que sempre ha estat en tu. Ells es trobava tancada a l’armari, però tu, al desaparèixer inconscientment de tu mateixa, s’ha anat manifestant, cada vegada, amb més perseverança per a poder arribar a expressar la part més alegre i divertida de la vida.

Ara rius, on l’expressió de les teves bromes constants procedeixen del teu estat emocional interior pertanyent al teu passat. No ets conscient del contingut de les teves expressions, però si de les ganes d’expressar i crear un bon ambient a la teva manera. A vegades el pare i jo ens hem mirat i somrigut per les teves manifestacions i expressions.

Estimada mare, la vida t’ha portat fins a aquest punt. Encara ara ja no recordes res, així ho vas acordar. Així ho vaig acordà jo també, el fet d’estar al teu costat en aquests moments de la teva vida.

Continues tenint ganes de sortir de casa i no quedar-te en ella. El sol és el teu aliat, permetent que acaroni el teu cos, sentint-te orgullosa quan veus que aquesta es torna morena pels raigs solars. El teu aspecte presumit fa que et sentis bé.

Mare, la teva llum ens està arribant, i cada vegada més, a aquells que estem al teu costat. T’estimo estimada mare. El meu amor sempre està amb tu i saps que així és. Em busques amb la mirada, i després em somrius. Amb un gest divertit, sense paraules connectem permetent que un somrís s’expressi en el nostre ser mirant-nos. El teu procés va a més, anant la teva nena interior, manifestant-se cada vegada més, també.

Per a una relació no es necessiten paraules, així com l’actitud mental que es té davant la vida. Només des del cor podem apropar-nos i sentir la presència de l’altre, sigui la situació que sigui de l’altre part, en el teu cas, l’alzheimer, en un estat molt avançat.

Em complau poder veure el teu sentit de l’humor, el teu somrís, quan rius o quan expresses mímicament algun gest en la tea expressió facial o gestual. M’alegro veure la teva part més divertida.

Gràcies mare per la teva presència a la meva vida.

Res és el que sembla. Tot el suposadament dramàtic i dolorós, no volgut per a ningú, comporta una llum que s’irradia vers tots aquells que envolten al ser que ho viu.

L’univers vetlla per tots nosaltres. Tot té el seu sentit.

No estem sols.