En els jardins del Monestir

Un dia, passejant pels jardins del monestir, un deixeble va veure al seu mestre contemplant la vall des dels límits del recinte.

Se li va apropar y li digué:

-         Bon dia mestre.  

Aquest li va correspondre amb un gest, assentint lleugerament amb el seu cap.

-         Per què, quan creus que tens integrat un aprenentatge obtingut a la teva vida, de sobte apareix un estat interior com si no s’hagués aplicat l’aprenentatge en el teu dia a dia?

El mestre  contemplant la vall que s’estenia davant seu, li digué:

-         Estimat deixeble, veus la vall amb totes les seves muntanyes que l’abracen i l’envolten per a enaltir la seva bellesa? Així està sent amb tu. No deixis que l’aprés es converteixi només en un coneixement, sinó en una integració del teu veritable ser. L’aplicació del coneixement et portarà a manifestar la bellesa que en tu hi ha. En el teu interior trobaràs la saviesa per a entendre que la pràctica et portarà sempre a aquell qui ets.

El jove continuava escoltant al seu mentor.

-         Quan es veu la llum de l’aprés, llavors, hi ha que integrar-lo en un mateix, i es amb la pràctica com s’arriba a transmutar el coneixement en saviesa i en enlairar al teu ser.

-         Llavors, – interrompé el deixeble – quan ens adonem del que ens vol dir alguna situació viscuda, hem d’anar-ho aplicant fins que quedi integrat en el nostre interior?

-         Llavors, va afegir el mestre, el viscut no comportarà cap dubte ni malestar, perquè al saber la teva actitud serà l’adequada, sent conscient del paper del viscut en el teu procés.

-         I per què hi ha qui viu una i una altra vegada situacions reiteratives, mestre? – preguntà el jove.

-         No tots estan predisposats a avançar en el seu camí a un ritme  concret. Cadascú de vosaltres, segueix un procés de sanació, d’alliberament per a arribar a manifestar aquell qui en veritat és. Cada vegada que es viu alguna cosa en relació a la mateixa essència, vol dir que ja ha donat passos en aquest sentit i necessita finalitzar el seu aprenentatge en aquesta direcció.

-         Per tant, - respongué el noi, guardant uns moments de silenci – cada nova situació sobre el mateix aprenentatge és una confirmació conforme estem en el camí correcte. És així, oi mestre?

-         La bellesa està a la teva ànima. Sent conscient del viscut, aquesta anirà mostrant cada vegada més el seu resplendor, a l’igual que aquesta vall irradia la serenitat i la divinitat de la seva presència. Així està sent amb tu.

Llavors el venerable girà el seu cap, contemplant novament el seu paradís interior davant seu.