Trobades pel mes de març

A continuació us presento les propostes de cara el proper mes de març:

La individualitat, fruit del Tot.

El nostre mon està sembrat d’ànimes que ens indiquen el camí a seguir pel major bé de tots els que l’habitem.

Són sers de petita estatura però d’una gran puresa, amor i consciència disposada a ser expressada per a tots aquells que estiguin preparats i oberts de cor. Són un exemple pels de “major estatura”, degut que en el seu moment, els “més alts”, es van allunyar de la Font de la seva essència.

Avui vull dir-vos unes paraules sobre els nens i la seva presència a les nostres vides.

Cada vegada hi ha més nens que necessiten ajuda psicològica degut a la seva desmotivació, inquietud i manca de concentració en tot allò que està establert i es vol inculcar com a coneixement pel demà. ¿Coneixement? ¿Demà?

Els adults i l’escola estan vessant una energia a aquestes ànimes pures perquè integrin un alineament amb la societat i tots els altres segons el que ja està establert. Ell, els nens, senten en el seu interior que tot allò que reben, o en gran part, no es correspon amb el que senten. Cert és que necessiten un saber conviure i viure dins d’una energia que no es correspon a la seva. Aquesta obsessió social per a fer que aquestes ànimes deixin de ser elles per a formar part del seu entorn, fa, i cada vegada més a mesura que van passant els anys, que aquests nous sers, que fa poc van venir de la Llar d’on tots procedim, es rebel·lin moltes vegades, sense voler ofendre, però reacciones al que no és natural segons l’essència que cadascú és. 

La seva actitud comença a canviar. Estimen als seus pares i volen obeir-los, però cada vegada s’atreveixen més a ser ells mateixos. Són purs, d’un gran sentit comú. Si alguna cosa no els hi agrada, ho deixen, i fins i tot, expressen el seu desacord. Si alguna cosa no té a veure amb el que senten, deixen de posar atenció, deixant que els altres segueixin el seu procés, però ells estan amb la seva honestedat manifestada i volent a la seva vida el millor per a activar tot el que senten i poder manifestar-se tal com són.

Malgrat de tots els avanços produïts a nivell espiritual, en les ànimes que habiten aquest planeta, l’energia no sempre es correspon amb el que aquests sers de petita alçada, però de gran cor, amor i consciència, senten i vibren. Això fa que la seva actitud davant la vida sigui amb aquests símptomes que puguin requerir una intervenció psicològica o terapèutica, degut que el seu entorn, potser no sigui el més adequat per a estar amb pau i harmonia. Amb això vull dir que en el si d’una família pot haver una gran disharmonia o impotència per part dels pares, o de algun dels dos, que no sàpiguen com solucionar l’estat i la situació del seu fill o filla.

En un ambient molt terrenal, on les possessions i la sobrevaloració de la matèria com aspecte primordial a la vida, fa que els valors interiors de cadascú es deleguin a un segon terme. Això fa que els pares transmetin als seus fills una actitud, unes paraules i una “no dedicació adequada” als seus fills. Els poden estimar, però a vegades se senten impotents per a fer que pugui ser un fill o filla “normal”.

Tota anomalia individual és fruit del Tot. Amb aquest Tot em refereixo a l’entorn del nen. Aquest reacciona segons veu, sent i observa.

Quan a casa seva no rep l’energia de pau, tranquil·litat, comprensió. Sentir-se estimat i atès, llavors pot reaccionar de la manera que ho fan per reclamar l’atenció, la comprensió o l’amor que pot arribar a necessitar. No hi ha res perquè si. No hi ha nens dolents. Tot té a veure amb el seu entorn, amb el que ell rep i percep en ell.

Actualment hi ha més psicòlegs que tracten la simptomatologia que els nens mostren, tant a l’escola com a les seves cases. Nens hiperactius, amb una gran manca d’atenció i concentració. Sembla que aquestes ànimes siguin problemàtiques als ulls dels pares, mestres i la societat. Realment és així? Segur?

No hi ha cap símptoma que algú pugui arribar a mostrar que no estigui relacionat amb el seu entorn o part d’ell.

El símptoma individual té a veure amb la simptomatologia del Tot. No podem aïllar el que un viu i mostra com alguna cosa aliena a tots. Tots estem relacionats i units per a un mateix fi: arribar a nosaltres mateixos i recordar aquell qui som. Om podem recordar si el nostre entorn està a anys llum del que sentim interiorment? Un adult conscient pot fer front a aquesta situació, però un nen, l’únic que pot fer és actuar amb naturalitat segons sent i desinteressar-se de tot allò que no es correspon amb el que ell sent en el seu interior. Aquest és un pas que porta a un distanciament entre la manera d’actuar dels adults del seu entorn amb ell o ella. es tanca en si, mirant de fer el que ell sent.

L’etiquetat com a problemàtic o no sociable en un nen, només és el reflex del que es viu en el seu entorn. La seva família és peça fonamental en el benestar d’aquestes ànimes pures. La majoria no sap reaccionar amb agressivitat, només si se li van tallant les ales una i una altra vegada, al final, com a darrer recurs, pot mostrar una actitud de cridar l’atenció.

No hi ha nens problemàtics, sinó un entorn malalt, una societat malalta i no conscient que encara intenta imposar unes pautes obsoletes segons els temps qeu vivim, segons l’energia que habita actualment en el nostre planeta i en moltes ànimes ja despertes al llarg dels cinc continents.

S’ha de tractar als nens com a inadaptat o problemàtics? Bé, la resposta vindria a ser la següent pregunta: La societat i l’entorn d’aquesta ànima pura i amorosa està equilibrada, fent que es rebin els valors d’Unicitat, Comprensió, Respecte i Amor? Estan rebent una energia equilibrada per part de qui els envolta? La veritable “educació i despertar de la consciència” la necessiten els adults.

Tinguem present aquestes paraules, i llavors ens podrem adonar que el que succeeix a un ser és fruit de Tots, del Tot. Quan el Tot està inestable, desharmonitzat, transmet als seus membres un camí inestable i incomprensible per a les seves ànimes. La reacció de cadascú d’ells pot ser, llavors, “anormal”, degut que el que rebut i li han volgut establir com a pautes mentals, és ja obsolet i ineficaç en els temps que vivim. És anteposar la matèria, abans que l’amor.

Símptomes com la manca d’atenció i la hiperactivitat, que se’ls etiqueta als nens de la nova era (índic i cristall), només són la manera que ells ens estan transmeten que el que estan rebent no es correspon amb el que ells viuen i senten pel seu major bé i el de tots.

És normal que desconnectin del que es transmet a l’escola, perquè la docència està desfasada en relació a com són els nens d’ara. Es continua transmetent uns coneixements que fan formar als nens a mitges. Tot és mental, quan els nens d’ara viuen exclusivament des del cor. L’escola està desfasada amb els nens que ara tenim i van arribant al nostre entorn. És normal que no li posin atenció. Jo tampoc la posaria, al veure que no es correspon amb el que jo sento, no ajudant-me en res per a arribar a ser jo, a conèixer-me i poder connectar amb totes les eines que cadascú porta en el seu interior per a poder establir la calma, el benestar i poder arribar a sentir aquell qui en veritat som. L’interior dels nens s’ignora per a establir les maneres convencionals de comportar-se, estar en un lloc, què dir o millor callar. No és aquesta “l’educació” pels temps que vivim.

Cada vegada més, es requereix anar al nostre interior, i no estar tan pendents del nostre exterior, i els nostres nens, així ens ho transmeten amb aquestes actituds.

És normal la hiperactivitat. Ells necessiten de la llibertat i el moviment. És a través del contacte directe amb la natura i un medi d’expansió, on podem arribar més a ells i fer que s’interessin pel que els envolta i entenguin el per què.

El fracàs escolar continua sent alt. Quan no hi ha motivació i interès, s’hauria de plantejar si el que se’ls està transmetent és l’adequat o no. Però ja sabeu que encara no està sent així, volent imposar als nens, com a futur de la humanitat, una continuïtat del que ja està caducat, el dolor, el victimisme i el sentir-se impotent per a solucionar o sanar qualsevol situació. 

L’escola hauria de canviar, i no la forma, sinó el contingut del que ha de transmetre’s.

No hi ha nens problemàtics, només una família, un entorn, una societat allunyada de l’Amor i la Consciència.

Sóc part d’aquests nens etiquetats com a antisocials o problemàtics. De petit vaig consentí que les meves ales es recollissin, deixant de volar com sentia. Vaig aconseguí arribar, amb els anys, a obrir el meu cor i sentir l’amor. Vaig delegar la meva ment a la meva Voluntat, sent el meu Cor la nova guia en el meu procés. Així vaig arribar fins el meu present. Les meves ales, ara, ja estan obertes, estenent-se cada vegada més, delitant-me amb la sensació de planejar i enlairar-me, sentint la plenitud en mi. 

Els nens reclamen el que els pertany, i encara avui, en la majoria de les vegades, els adults ignoren la veu consciencial d’aquestes ànimes despertes i conscients encarnades en, de moment, un cos de petita alçada.

Escolteu als vostres nens perquè enlairaran la vostra ànima. Són una benedicció per a la nostra ànima i el nostre procés.

Observeu com actuen i la seva reacció davant la vida, perquè aprendreu en el silenci.

Abraceu-los i feu que tinguin contactes amb les vostres mans. Abraceu-los, petonegeu-los i acaroneu-los, perquè activaran la seguretat en ells i la confiança al veure la naturalitat de la vostra expressió vers ells i la calidesa de la vostra presència amb ells. Doneu-los recolzament. Cada vegada que acaronem o abracem a un nen, obrim les portes perquè aquesta ànima senti que està sent estimada, donant-li confiança per a obrir-se i sentir la família dins d’ell. És com els cabdells d’animals, on el refregar-se els cossos i tenir contacte entre ells, els reafirma com a raça, donant-los seguretat i protecció.

Escolteu les seves paraules, perquè van més enllà del quotidià.

Respecteu-los i teniu-los present en les decisions a prendre.

Procureu sentir el seu interior i us adonareu del Cel aquí a la Terra.  

Deixeu que el nen que hi ha en vosaltres es manifesti lliurement.

Escolteu el vostre cor que ell us dirà en tot moment el camí a seguir.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

No ploris estimada ànima

No us desespereu perquè allò que vivim conté la essencia del nostre avanç  en el nostre procés. 

A tots, una abraçada i que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres. 

Moments de Yuca, l'indi.

Es trobava Yuca en el cim de la muntanya tocant el seu tambor. Assegut en contacte amb l’herba d’aquell lloc i el seu tambor entre les seves cames creuades, les seves mans feien ressonar la melodia ancestral de la interiorització per a connectar amb els seus ancestres i tots aquells sers que l’acompanyen en la seva encarnació actual.

La melodia arribava per tota la vall i més enllà de les aigües del riu que la creuava.

Quan es trobava en aquests moments de profunda connexió, les àligues deixaven els seus nius per a planejar per sobre d’aquella font de llum. Alguna d’elles, fins i tot descendien on ell era durant tot el temps que durava els instants de comunicació amb el més enllà de la matèria.

Yuca creava aquests instants. Eren moments de trobar-se amb la seva veritable naturalesa i poder obrir les portes del lloc on sempre havia pertanyut, més enllà del terrenal. Una Llar on només les ànimes poden anar i estar.

Amb els seus ulls tancats continuava fent sonar el seu tambor, com intermediari i creador de l’estat adequat per a transcendir la seva consciència i enlairar-se, entrant en contacte amb l’estat interior adient per a trobar-se amb la seva ànima i tots els sers de Llum, tota la Germanor Celestial que vetlla, guia i protegeix els nostres passos.

Amb ells, acompanyant-lo, pot endinsar-se en la saviesa ancestral i universal. La nostra ànima india comença a sentir la seva essència a nivells intensos. L’Amor l’abraça. La Pau el vesteix. La Confiança i el deixar-se anar i portar per ells li agafen de les mans per a acompanyar-lo dins de la Llum on podrà rebre els missatges dels Mestres i Tutors celestials que estan al seu càrrec des del seu naixement en aquesta vida. Tots ells s’alegren de veure’l i ell, sent el respecte vers el seu ser i l’alegria i goig dels seus germans de la llum pel seu camí i la seva vida.

Yuca sent. Yuca obre el seu cor i deixa que aquest li parli. Són moments molt íntims amb el món espiritual, sent per a ell, el seu veritable món, la seva Llar, on sempre ha pertangut.

El seu tambor continuava emetent les ones, estenent-se aquestes, per l’aire fins arribar a les altes esferes vibracionals.

La nostra estimada ànima estava seguint el seu procés en aquesta vida, amb els seus aprenentatges, moments per a les obres realitzades, emanades des del seu cor, i deixant espais, també, per a estar amb els seus, la seva família i amistats. 

Yuca era un ser estimat per la seva aldea era reconegut, fins i tot, per viatgers que havien de creuar aquell territori per arribar als seus destins. Era un ser estimat per a tots. Tenint present això, ell sentia que de tan en tan havia d’irradiar la seva energia i pujar a la muntanya, per a entrar en contacte amb aquell qui en veritat era.

Ara es trobava amb el seu tambor, i encara que eren les seves mans qui colpejaven rítmicament aquell instrument, no era ell qui ho feia. Aquell qui en veritat era s’encarregava de no parar el ritme místic mentre la seva ànima s’endinsava  la Llar on era ben rebut.

Aquest cop, s’endinsà tant en el seu interior, que els seus guies el varen portar davant la Llum Suprema que regeix i il·lumina tot l’Univers. Era una llum daurada i amb tons blancs. Era una llum intensa i amorosa. Així ho podia arribar a percebre. Sentia una puresa amorosa en el seu interior davant aquesta presència.

El van convidar que s’apropés més a ella. Just davant de la seva presència, el van fer aturar.

-         No tinguis por – li digueren. Sent! – digueren a continuació.

En aquests moments va sentir una gran expansió en el seu interior, com si fos l’univers en ell, alliberat de tota tensió, preocupació i una gran sensació de seguretat a l’estar allà. Sabia que res li succeiria i es trobava segur. Així ho sentia amb una gran certesa que així estava sent i seria. Es va deixar anar del tot, sabent que estava sent estimat.

A continuació li van dir:

-         Endavant! – convidant-lo a entrar a la Llum que es trobava davant d’ell i li feia sentir tot el comentat.

Va donar un pas i va creuar el llindar d’aquella llum. De sobte va veure a tota la Família Celestial amb ell, així com als seus ancestres que se li apropaven i els seus parents i sers estimats que ja havien transcendit la matèria. Tots se li van apropar per a estar amb ell. Allà va sentir una gran alegria i goig per existir. Va sentir l’Amor real del Cel. Tots estaven allà amb ell. Tota la Família unida novament, podent veure’ls allà, envoltant-lo i a prop d’ell.

Yuca es va emocionar tant que algunes de les seves llàgrimes es manifestaren en la seva curtida pell, llisa i suau alhora, com renovada per l’estat que es trobava.

Algú amb una energia més poderosa i intensa se li va apropar.

-         Mira! – li va dir.

De sobte, com si tot succeís en un instant, va veure el seu amor irradiat per tota la Terra, arribant a cada ser que l’habitava, tant humà, animal com vegetal. Tots rebien el seu Amor. Veia com el seu camí s’anava eixamplant fins a creuar el gran mar i arribar més enllà d’on, en aquests moments es trobava. Les seves llàgrimes continuaren humitejant el seu rostre per la gran il·lusió i emoció de poder volar i arribar a d’altres terres necessitades de la seva essència.

Va veure com era ben rebut, sentint una gran familiaritat per tots els que el rebien. Després, va enlairar la seva mirada i va veure una gran àliga de cap blanc fent cercles per sobre d’ell. Amb les seves ales obertes, esteses per a poder planejar amb tota la seva majestuositat, el nostre indi l’observava, sentint l’omnipotència de la seva presència. En el seu interior sentia una gran fermesa i seguretat, així com una sensació de respecte i familiaritat alhora.

Va tornar a baixar la mirada i es va trobar en mig d’una gran llum i envoltat del que ara coneixem com a àngels. En un segon cercle es trobaven els seus ancestres i les ànimes conegudes.

-         Portes temps aprenent el camí vers nosaltres – li van dir qui amb ell estaven. Ara ha arribat la teva hora, venerable i alegre ànima, de transmetre el camí als altres perquè també puguin venir a nosaltres. Ensenya’ls a avançar des del cor i poder arribar a la seva Llar, com tu has sabut obrir-te camí per a arribar a saber d’aquell qui ets. (Pausa). Hauràs d’ensenyar el camí vers ells mateixos, vers el veritable ser que són. Les seves ànimes esperen el seu despertar per a unir-se conscientment a la Gran Família, com tu ja has fet. (Pausa). Aviat sentiràs la Gran Crida des del teu cor. Sabràs on anar i com fer-ho. Les teves ales estan preparades per a enlairar i dirigir-te vers el motiu pel qual vas néixer.

De sobte, Yuca va sentir una gran il·lusió en el seu interior, així com una immensa plenitud i convenciment absolut conforme així seria i aconseguiria portar a terme allò pel qual va encarnar la seva ànima. Va sentir una gran emoció dins d’ell, sabent que allò que havia rebut, així serà.

Llavors es va trobar novament, encara sense obrir els ulls, tocant el seu tambor. Va controlar conscientment els seus tocs per a deixar-se emportar en la creació d’aquest melodia a través del seu company de viatge, el tambor.

Després d’una estona, va decidir obrir els ulls sentint aquesta pau i sensació de benestar que comporta el fet d’haver estat a la Llar.

Va veure l’àliga aposentada sobre una pedra, just davant el precipici que havia davant d’ells, apreciant la bellesa del paisatge que es divisava fins a l’horitzó. El dia era clar i lluminós.

Yuca va fer unes respiracions després de finalitzar la melodia amb el seu amic el tambor. Es va llevar i es dirigir vers l’aldea, divisant-la a prop del riu, al costat d’uns arbres amb una clariana al centre, rebent acaronada pels raigs del sol.

Va descendir de la muntanya, sentint l’amor, la serenitat, la pau i l’alegria de saber que allò que ja portava anys percebent-ho, arribaria a ser realitzat.

Yuca va ser una ànima lliurada al seu cor i al Gran Pare que regeix l’Univers. El seu Amor va ser irradiat tal com se li va permetre sentir i veure.

Va ser una Llum per a la nostra estimada Terra.

En el teu interior

                                                                A tots, una abraçada.

Grans temps els que vivim

Benvingut als temps d’Ascensió que estem vivint. La Terra, així com les ànimes que l’habiten, estan transmutant les seves energies i enlairant les seves vibracions.

Aquests darrers anys han estat temps d’un Gran Despertar que ha activat, cada vegada més, els ADN de la matèria individual per a avançar vers la manifestació de l’essència que cadascú és.

El nostre planeta ha donat grans passos cap a la seva activació. Les consciències dels que ens trobem encarnats han fet possible la nostra responsabilització de la nostra pròpia existència i la del planeta.

Ens trobem en un procés on les Divinitats demanen pas en aquest pla dimensional. Hem enlairat les seves energies i ens dirigim vers la plena manifestació del nostre ser.

Tots són acceptats. Tots són respectats. La Terra obre els seus braços per a acollir-nos i el Cel ens rega amb la benedicció de l’Amor. Les llavors prístines que ens trobem a la terra, només podem esperar el millor. Brotar i veure com els nostres fruits són presentats davant la vida per a ser degustats, i poder alimentar així, a part d’aquells que ens envolten.

Benvinguts als nous temps! Tu tens un lloc en ell. La teva predisposició i el teu coratge per a seguir al teu cor t’han portat a tenir un lloc en aquest món que ja ha començat a crear-se. Tot es transforma. Una transmutació procedent del més íntim de cadascú. Els interiors s’expandeixen i es purifiquen, així el nostre entorn veu reflectit els resultats del nostre procés.

Cada vegada anirem veient més els efectes de tot el realitzat fins el present. Tot el nostre treball es començarà a percebre i veure amb més notorietat. No defalliu velles ànimes!, perquè el sentit durant tant de temps en el vostre interior, ara ha de començar a veure la llum i arribar al fi de l’acordat des de la Llar.

Són temps on la vella energia ja no té raó de ser. Ada vegada són menys els que decideixen no canviar. La Terra està fent una selecció per a poder instaurar els pilars de la Nova Existència.

No estem sols, ni mai ho hem estat. Cada vegada sou més els que podeu percebre aquestes presències més enllà del terrenal. No heu de témer, perquè són part de nosaltres i nosaltres d’ells. Són sers plens d’Amor irradiant-lo vers cadascú de nosaltres. Ens guien, ens acompanyen, ens estimen i ens protegeixen de tot allò que no es correspon segons el camí a seguir cadascú.

Accepteu-los i obriu el vostre cor per a deixar que siguin part de la vostra vida parleu amb ells i deixeu que us responguin, sent una gran part de les seves transmissions a través dels vostres sentiment i sensacions. Veureu com el que sentiu estant amb ells, pertany just, a allò que heu sentit en el vostre cor durant molt de temps i voldríeu que la vostra vida avancés amb aquest estat ple de pau, assossegament i amor.

No esteu sols. Estem sent acompanyats pels nostres germans de la Llum, de la Llar. Obriu-vos a ells i deixeu que us ajudin en el vostre procés. 

En els temps que estem vivint, ells tenen un gran paper per a la Terra i tots nosaltres. Cada vegada van venint més sers celestials per a ajudar-nos en aquest estimat planeta en el seu procés d’Ascensió. Nosaltres som part d’ell, i per tant, també rebem les benediccions de les seves presències per a, a l’igual que aquest món, poder continuar amb l’enlairament de les nostres ànimes per a l’eclosió del nostre veritable ser demanant pas: la nostra Divinitat. Aquest és el camí a seguir: donar els passos adequats per a connectat i manifestar, cada vegada més, aquell qui en veritat som: Déu.

Són temps memorables per a tots els que vivim aquests instants de l’evolució de la Terra. Tot s’està recolocant i les nostres vides van deixant enrere el dolor, la por, les resistències i el voler controlar tot el que vivim. Estem aprenent a deixar-nos anar, a confiar, responsabilitzar-nos de la nostra vida i a ser nosaltres mateixos. El nostre cor ens parla i ens condueix cap a la sendera de l’alliberament. El patiment va quedant enrere degut a la consciència que va manifestant-se cada vegada més en les nostres ànimes encarnades.

Som nosaltres els responsables d’aquest canvi amb la nostra nova actitud davant la vida. El voler ser nosaltres ens ha portat a abatre els murs de les pors per a permetre que el camí a seguir pugui ser transitat pels nostres peus i la nostra ànima.

Vivim temps de grans canvis, no tan sol a nivell planetari, sinó sobre tot, en nosaltres mateixos, que és el que produeix els grans moviments en el nostre entorn (món).

Gràcies, estimada ànima per estar amb nosaltres en aquests temps estel·lars i de gran resplendor. Tu ets artífex dels grans canvis que s’estan produint en els nostres dies. Gràcies per ser i estar en el lloc i el moment adequat dins del procés del ser humà, deixant las seva humanitat per a donar pas a aquell qui en veritat és: Divinitat.

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.