Moments de Yuca, l'indi.

Es trobava Yuca en el cim de la muntanya tocant el seu tambor. Assegut en contacte amb l’herba d’aquell lloc i el seu tambor entre les seves cames creuades, les seves mans feien ressonar la melodia ancestral de la interiorització per a connectar amb els seus ancestres i tots aquells sers que l’acompanyen en la seva encarnació actual.

La melodia arribava per tota la vall i més enllà de les aigües del riu que la creuava.

Quan es trobava en aquests moments de profunda connexió, les àligues deixaven els seus nius per a planejar per sobre d’aquella font de llum. Alguna d’elles, fins i tot descendien on ell era durant tot el temps que durava els instants de comunicació amb el més enllà de la matèria.

Yuca creava aquests instants. Eren moments de trobar-se amb la seva veritable naturalesa i poder obrir les portes del lloc on sempre havia pertanyut, més enllà del terrenal. Una Llar on només les ànimes poden anar i estar.

Amb els seus ulls tancats continuava fent sonar el seu tambor, com intermediari i creador de l’estat adequat per a transcendir la seva consciència i enlairar-se, entrant en contacte amb l’estat interior adient per a trobar-se amb la seva ànima i tots els sers de Llum, tota la Germanor Celestial que vetlla, guia i protegeix els nostres passos.

Amb ells, acompanyant-lo, pot endinsar-se en la saviesa ancestral i universal. La nostra ànima india comença a sentir la seva essència a nivells intensos. L’Amor l’abraça. La Pau el vesteix. La Confiança i el deixar-se anar i portar per ells li agafen de les mans per a acompanyar-lo dins de la Llum on podrà rebre els missatges dels Mestres i Tutors celestials que estan al seu càrrec des del seu naixement en aquesta vida. Tots ells s’alegren de veure’l i ell, sent el respecte vers el seu ser i l’alegria i goig dels seus germans de la llum pel seu camí i la seva vida.

Yuca sent. Yuca obre el seu cor i deixa que aquest li parli. Són moments molt íntims amb el món espiritual, sent per a ell, el seu veritable món, la seva Llar, on sempre ha pertangut.

El seu tambor continuava emetent les ones, estenent-se aquestes, per l’aire fins arribar a les altes esferes vibracionals.

La nostra estimada ànima estava seguint el seu procés en aquesta vida, amb els seus aprenentatges, moments per a les obres realitzades, emanades des del seu cor, i deixant espais, també, per a estar amb els seus, la seva família i amistats. 

Yuca era un ser estimat per la seva aldea era reconegut, fins i tot, per viatgers que havien de creuar aquell territori per arribar als seus destins. Era un ser estimat per a tots. Tenint present això, ell sentia que de tan en tan havia d’irradiar la seva energia i pujar a la muntanya, per a entrar en contacte amb aquell qui en veritat era.

Ara es trobava amb el seu tambor, i encara que eren les seves mans qui colpejaven rítmicament aquell instrument, no era ell qui ho feia. Aquell qui en veritat era s’encarregava de no parar el ritme místic mentre la seva ànima s’endinsava  la Llar on era ben rebut.

Aquest cop, s’endinsà tant en el seu interior, que els seus guies el varen portar davant la Llum Suprema que regeix i il·lumina tot l’Univers. Era una llum daurada i amb tons blancs. Era una llum intensa i amorosa. Així ho podia arribar a percebre. Sentia una puresa amorosa en el seu interior davant aquesta presència.

El van convidar que s’apropés més a ella. Just davant de la seva presència, el van fer aturar.

-         No tinguis por – li digueren. Sent! – digueren a continuació.

En aquests moments va sentir una gran expansió en el seu interior, com si fos l’univers en ell, alliberat de tota tensió, preocupació i una gran sensació de seguretat a l’estar allà. Sabia que res li succeiria i es trobava segur. Així ho sentia amb una gran certesa que així estava sent i seria. Es va deixar anar del tot, sabent que estava sent estimat.

A continuació li van dir:

-         Endavant! – convidant-lo a entrar a la Llum que es trobava davant d’ell i li feia sentir tot el comentat.

Va donar un pas i va creuar el llindar d’aquella llum. De sobte va veure a tota la Família Celestial amb ell, així com als seus ancestres que se li apropaven i els seus parents i sers estimats que ja havien transcendit la matèria. Tots se li van apropar per a estar amb ell. Allà va sentir una gran alegria i goig per existir. Va sentir l’Amor real del Cel. Tots estaven allà amb ell. Tota la Família unida novament, podent veure’ls allà, envoltant-lo i a prop d’ell.

Yuca es va emocionar tant que algunes de les seves llàgrimes es manifestaren en la seva curtida pell, llisa i suau alhora, com renovada per l’estat que es trobava.

Algú amb una energia més poderosa i intensa se li va apropar.

-         Mira! – li va dir.

De sobte, com si tot succeís en un instant, va veure el seu amor irradiat per tota la Terra, arribant a cada ser que l’habitava, tant humà, animal com vegetal. Tots rebien el seu Amor. Veia com el seu camí s’anava eixamplant fins a creuar el gran mar i arribar més enllà d’on, en aquests moments es trobava. Les seves llàgrimes continuaren humitejant el seu rostre per la gran il·lusió i emoció de poder volar i arribar a d’altres terres necessitades de la seva essència.

Va veure com era ben rebut, sentint una gran familiaritat per tots els que el rebien. Després, va enlairar la seva mirada i va veure una gran àliga de cap blanc fent cercles per sobre d’ell. Amb les seves ales obertes, esteses per a poder planejar amb tota la seva majestuositat, el nostre indi l’observava, sentint l’omnipotència de la seva presència. En el seu interior sentia una gran fermesa i seguretat, així com una sensació de respecte i familiaritat alhora.

Va tornar a baixar la mirada i es va trobar en mig d’una gran llum i envoltat del que ara coneixem com a àngels. En un segon cercle es trobaven els seus ancestres i les ànimes conegudes.

-         Portes temps aprenent el camí vers nosaltres – li van dir qui amb ell estaven. Ara ha arribat la teva hora, venerable i alegre ànima, de transmetre el camí als altres perquè també puguin venir a nosaltres. Ensenya’ls a avançar des del cor i poder arribar a la seva Llar, com tu has sabut obrir-te camí per a arribar a saber d’aquell qui ets. (Pausa). Hauràs d’ensenyar el camí vers ells mateixos, vers el veritable ser que són. Les seves ànimes esperen el seu despertar per a unir-se conscientment a la Gran Família, com tu ja has fet. (Pausa). Aviat sentiràs la Gran Crida des del teu cor. Sabràs on anar i com fer-ho. Les teves ales estan preparades per a enlairar i dirigir-te vers el motiu pel qual vas néixer.

De sobte, Yuca va sentir una gran il·lusió en el seu interior, així com una immensa plenitud i convenciment absolut conforme així seria i aconseguiria portar a terme allò pel qual va encarnar la seva ànima. Va sentir una gran emoció dins d’ell, sabent que allò que havia rebut, així serà.

Llavors es va trobar novament, encara sense obrir els ulls, tocant el seu tambor. Va controlar conscientment els seus tocs per a deixar-se emportar en la creació d’aquest melodia a través del seu company de viatge, el tambor.

Després d’una estona, va decidir obrir els ulls sentint aquesta pau i sensació de benestar que comporta el fet d’haver estat a la Llar.

Va veure l’àliga aposentada sobre una pedra, just davant el precipici que havia davant d’ells, apreciant la bellesa del paisatge que es divisava fins a l’horitzó. El dia era clar i lluminós.

Yuca va fer unes respiracions després de finalitzar la melodia amb el seu amic el tambor. Es va llevar i es dirigir vers l’aldea, divisant-la a prop del riu, al costat d’uns arbres amb una clariana al centre, rebent acaronada pels raigs del sol.

Va descendir de la muntanya, sentint l’amor, la serenitat, la pau i l’alegria de saber que allò que ja portava anys percebent-ho, arribaria a ser realitzat.

Yuca va ser una ànima lliurada al seu cor i al Gran Pare que regeix l’Univers. El seu Amor va ser irradiat tal com se li va permetre sentir i veure.

Va ser una Llum per a la nostra estimada Terra.