La individualitat, fruit del Tot.

El nostre mon està sembrat d’ànimes que ens indiquen el camí a seguir pel major bé de tots els que l’habitem.

Són sers de petita estatura però d’una gran puresa, amor i consciència disposada a ser expressada per a tots aquells que estiguin preparats i oberts de cor. Són un exemple pels de “major estatura”, degut que en el seu moment, els “més alts”, es van allunyar de la Font de la seva essència.

Avui vull dir-vos unes paraules sobre els nens i la seva presència a les nostres vides.

Cada vegada hi ha més nens que necessiten ajuda psicològica degut a la seva desmotivació, inquietud i manca de concentració en tot allò que està establert i es vol inculcar com a coneixement pel demà. ¿Coneixement? ¿Demà?

Els adults i l’escola estan vessant una energia a aquestes ànimes pures perquè integrin un alineament amb la societat i tots els altres segons el que ja està establert. Ell, els nens, senten en el seu interior que tot allò que reben, o en gran part, no es correspon amb el que senten. Cert és que necessiten un saber conviure i viure dins d’una energia que no es correspon a la seva. Aquesta obsessió social per a fer que aquestes ànimes deixin de ser elles per a formar part del seu entorn, fa, i cada vegada més a mesura que van passant els anys, que aquests nous sers, que fa poc van venir de la Llar d’on tots procedim, es rebel·lin moltes vegades, sense voler ofendre, però reacciones al que no és natural segons l’essència que cadascú és. 

La seva actitud comença a canviar. Estimen als seus pares i volen obeir-los, però cada vegada s’atreveixen més a ser ells mateixos. Són purs, d’un gran sentit comú. Si alguna cosa no els hi agrada, ho deixen, i fins i tot, expressen el seu desacord. Si alguna cosa no té a veure amb el que senten, deixen de posar atenció, deixant que els altres segueixin el seu procés, però ells estan amb la seva honestedat manifestada i volent a la seva vida el millor per a activar tot el que senten i poder manifestar-se tal com són.

Malgrat de tots els avanços produïts a nivell espiritual, en les ànimes que habiten aquest planeta, l’energia no sempre es correspon amb el que aquests sers de petita alçada, però de gran cor, amor i consciència, senten i vibren. Això fa que la seva actitud davant la vida sigui amb aquests símptomes que puguin requerir una intervenció psicològica o terapèutica, degut que el seu entorn, potser no sigui el més adequat per a estar amb pau i harmonia. Amb això vull dir que en el si d’una família pot haver una gran disharmonia o impotència per part dels pares, o de algun dels dos, que no sàpiguen com solucionar l’estat i la situació del seu fill o filla.

En un ambient molt terrenal, on les possessions i la sobrevaloració de la matèria com aspecte primordial a la vida, fa que els valors interiors de cadascú es deleguin a un segon terme. Això fa que els pares transmetin als seus fills una actitud, unes paraules i una “no dedicació adequada” als seus fills. Els poden estimar, però a vegades se senten impotents per a fer que pugui ser un fill o filla “normal”.

Tota anomalia individual és fruit del Tot. Amb aquest Tot em refereixo a l’entorn del nen. Aquest reacciona segons veu, sent i observa.

Quan a casa seva no rep l’energia de pau, tranquil·litat, comprensió. Sentir-se estimat i atès, llavors pot reaccionar de la manera que ho fan per reclamar l’atenció, la comprensió o l’amor que pot arribar a necessitar. No hi ha res perquè si. No hi ha nens dolents. Tot té a veure amb el seu entorn, amb el que ell rep i percep en ell.

Actualment hi ha més psicòlegs que tracten la simptomatologia que els nens mostren, tant a l’escola com a les seves cases. Nens hiperactius, amb una gran manca d’atenció i concentració. Sembla que aquestes ànimes siguin problemàtiques als ulls dels pares, mestres i la societat. Realment és així? Segur?

No hi ha cap símptoma que algú pugui arribar a mostrar que no estigui relacionat amb el seu entorn o part d’ell.

El símptoma individual té a veure amb la simptomatologia del Tot. No podem aïllar el que un viu i mostra com alguna cosa aliena a tots. Tots estem relacionats i units per a un mateix fi: arribar a nosaltres mateixos i recordar aquell qui som. Om podem recordar si el nostre entorn està a anys llum del que sentim interiorment? Un adult conscient pot fer front a aquesta situació, però un nen, l’únic que pot fer és actuar amb naturalitat segons sent i desinteressar-se de tot allò que no es correspon amb el que ell sent en el seu interior. Aquest és un pas que porta a un distanciament entre la manera d’actuar dels adults del seu entorn amb ell o ella. es tanca en si, mirant de fer el que ell sent.

L’etiquetat com a problemàtic o no sociable en un nen, només és el reflex del que es viu en el seu entorn. La seva família és peça fonamental en el benestar d’aquestes ànimes pures. La majoria no sap reaccionar amb agressivitat, només si se li van tallant les ales una i una altra vegada, al final, com a darrer recurs, pot mostrar una actitud de cridar l’atenció.

No hi ha nens problemàtics, sinó un entorn malalt, una societat malalta i no conscient que encara intenta imposar unes pautes obsoletes segons els temps qeu vivim, segons l’energia que habita actualment en el nostre planeta i en moltes ànimes ja despertes al llarg dels cinc continents.

S’ha de tractar als nens com a inadaptat o problemàtics? Bé, la resposta vindria a ser la següent pregunta: La societat i l’entorn d’aquesta ànima pura i amorosa està equilibrada, fent que es rebin els valors d’Unicitat, Comprensió, Respecte i Amor? Estan rebent una energia equilibrada per part de qui els envolta? La veritable “educació i despertar de la consciència” la necessiten els adults.

Tinguem present aquestes paraules, i llavors ens podrem adonar que el que succeeix a un ser és fruit de Tots, del Tot. Quan el Tot està inestable, desharmonitzat, transmet als seus membres un camí inestable i incomprensible per a les seves ànimes. La reacció de cadascú d’ells pot ser, llavors, “anormal”, degut que el que rebut i li han volgut establir com a pautes mentals, és ja obsolet i ineficaç en els temps que vivim. És anteposar la matèria, abans que l’amor.

Símptomes com la manca d’atenció i la hiperactivitat, que se’ls etiqueta als nens de la nova era (índic i cristall), només són la manera que ells ens estan transmeten que el que estan rebent no es correspon amb el que ells viuen i senten pel seu major bé i el de tots.

És normal que desconnectin del que es transmet a l’escola, perquè la docència està desfasada en relació a com són els nens d’ara. Es continua transmetent uns coneixements que fan formar als nens a mitges. Tot és mental, quan els nens d’ara viuen exclusivament des del cor. L’escola està desfasada amb els nens que ara tenim i van arribant al nostre entorn. És normal que no li posin atenció. Jo tampoc la posaria, al veure que no es correspon amb el que jo sento, no ajudant-me en res per a arribar a ser jo, a conèixer-me i poder connectar amb totes les eines que cadascú porta en el seu interior per a poder establir la calma, el benestar i poder arribar a sentir aquell qui en veritat som. L’interior dels nens s’ignora per a establir les maneres convencionals de comportar-se, estar en un lloc, què dir o millor callar. No és aquesta “l’educació” pels temps que vivim.

Cada vegada més, es requereix anar al nostre interior, i no estar tan pendents del nostre exterior, i els nostres nens, així ens ho transmeten amb aquestes actituds.

És normal la hiperactivitat. Ells necessiten de la llibertat i el moviment. És a través del contacte directe amb la natura i un medi d’expansió, on podem arribar més a ells i fer que s’interessin pel que els envolta i entenguin el per què.

El fracàs escolar continua sent alt. Quan no hi ha motivació i interès, s’hauria de plantejar si el que se’ls està transmetent és l’adequat o no. Però ja sabeu que encara no està sent així, volent imposar als nens, com a futur de la humanitat, una continuïtat del que ja està caducat, el dolor, el victimisme i el sentir-se impotent per a solucionar o sanar qualsevol situació. 

L’escola hauria de canviar, i no la forma, sinó el contingut del que ha de transmetre’s.

No hi ha nens problemàtics, només una família, un entorn, una societat allunyada de l’Amor i la Consciència.

Sóc part d’aquests nens etiquetats com a antisocials o problemàtics. De petit vaig consentí que les meves ales es recollissin, deixant de volar com sentia. Vaig aconseguí arribar, amb els anys, a obrir el meu cor i sentir l’amor. Vaig delegar la meva ment a la meva Voluntat, sent el meu Cor la nova guia en el meu procés. Així vaig arribar fins el meu present. Les meves ales, ara, ja estan obertes, estenent-se cada vegada més, delitant-me amb la sensació de planejar i enlairar-me, sentint la plenitud en mi. 

Els nens reclamen el que els pertany, i encara avui, en la majoria de les vegades, els adults ignoren la veu consciencial d’aquestes ànimes despertes i conscients encarnades en, de moment, un cos de petita alçada.

Escolteu als vostres nens perquè enlairaran la vostra ànima. Són una benedicció per a la nostra ànima i el nostre procés.

Observeu com actuen i la seva reacció davant la vida, perquè aprendreu en el silenci.

Abraceu-los i feu que tinguin contactes amb les vostres mans. Abraceu-los, petonegeu-los i acaroneu-los, perquè activaran la seguretat en ells i la confiança al veure la naturalitat de la vostra expressió vers ells i la calidesa de la vostra presència amb ells. Doneu-los recolzament. Cada vegada que acaronem o abracem a un nen, obrim les portes perquè aquesta ànima senti que està sent estimada, donant-li confiança per a obrir-se i sentir la família dins d’ell. És com els cabdells d’animals, on el refregar-se els cossos i tenir contacte entre ells, els reafirma com a raça, donant-los seguretat i protecció.

Escolteu les seves paraules, perquè van més enllà del quotidià.

Respecteu-los i teniu-los present en les decisions a prendre.

Procureu sentir el seu interior i us adonareu del Cel aquí a la Terra.  

Deixeu que el nen que hi ha en vosaltres es manifesti lliurement.

Escolteu el vostre cor que ell us dirà en tot moment el camí a seguir.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.