No hi ha major Amor....

No hi ha més gran Amor que sentir qui és un mateix.

Aquest Amor que vessa a cada racó del més allunyat univers.

Només un existeix per a tots els sers que l’habitem.

Més enllà de la nostra consciència actual hi ha un sender procedent del més profund de la Intencionalitat que ens va creà.

En ell tots ens dirigim, sabent que la voluntat individual fa que alguns prefereixin amainar el seu avanç vers la Llar.

No hi ha més gran Amor que sentir la crida de servir al sentit pel qual vàrem encarnar aquest cop.

Els vostres cors activen els seus desitjos de ser pont per a les llums menys atrevides. L’acompanyament cap a la Llum fa que el nostre ser s’unifiqui amb totes les ànimes disposades a la Font de la qual tots procedim.

Vosaltres, estimats sers que retireu el vel de la Llar, per a ser vist per les ànimes despertes, a vosaltres us dic que la vida eterna és en vosaltres.

El Pare que us va crear i la Mare que us va alimentà al llarg del vostre camí espiritual, ara estan amb vosaltres. Les seves presències sempre han estat en el vostre cor.

Mai el Pare, Fill, Mare i els vostres germans van estar tan a prop.

Ara que desperteu de la vostra somnolència, us donem la benvinguda a aquest despertar, ja previst en una ara anterior.

No hi ha més gran Amor que el que la Llar vessa sobre els vostres sers. La puresa i incondicionalitat són absolutes.

Quan se sent qui és, llavors les portes d’on procediu s’obren perquè podeu veure la Veritat que tant de temps heu estat esperant.

Sempre l’heu tinguda al vostre abast. Ara és quan molts de vosaltres, des del centre del cor sent l’impuls que aquest us indica.

A mesura que aneu avançant, la plenitud es va estenent a cada racó del vostre ADN, activant-lo per a reconèixer i manifestar la divinitat que hi ha a cadascú de vosaltres.  

No hi ha més gran Amor que sentir la Unicitat en un mateix

Hi ha tant d’Amor en cadascú de vosaltres que els estels son Un amb la vostra lluminositat!

Esteu sent acompanyats per tota la Llum celestial. La Llar està amb vosaltres. Allò que sentiu, només és la presència del món de la Llum en vosaltres. Sou vosaltres i nosaltres alhora.

Us anireu adonant que el que feu no és en va, més tota acció sorgida del vostres cor aproxima més l’Amor de la Llar, feu el que feu.

No és tant el que feu, sinó l’amor que irradieu a cada acte, obra i situació. Alguns ja us heu endinsat a la fase més profunda de la plena realització. La vostra divinitat està demanant pas per a manifestar-se. Veureu la biologia, però qui en veritat es manifestarà, serà aquell qui realment sou.

Despertareu de la matèria per a adonar-vos que el més important no és l’obra, sinó la vostra presència divina en ella. Aquesta energia serà la que permetrà que altres ànimes puguin arribar a nosaltres, a elles mateixes.

No hi ha més gran Amor que sentir a Déu en vosaltres, com la veritable essència que sou.

Alegreu-vos i deixeu a un costat el que va ser per a obrir el camí vers la Voluntat que us va creà. Així ha de ser.

Només l’Amor pot donar enteniment al vostre caminar.

Només l’Amor pot fer-vos sentir qui sou.

No espereu que us arribi, perquè durant eons sempre ha estat en vosaltres. Molts l’heu ignorat degut a la vostra condició humana, però l’hora de desprendre-us del que va ser ha arribat.

No espereu, sigueu vosaltres!

No busqueu allà on només és un reflex de vosaltres. Aneu al vostre interior, a la font de creació, perquè només en l’essència que sou trobareu la Veritat que busqueu.

L’Amor us conduirà allà on cadascú de vosaltres ha d’arribar.

Aquest Amor us donarà a entendre quan valuosos sous pel vostre estimat planeta i l’univers. Quan comenceu a sentir la vostra essència, llavors sabreu allò que tants anys heu estat cercant, fins i tot en la ignorància.

Ja no hi haurà és ignorància a partir d’ara. Allò que volíeu saber us serà revelat.

Estimats fills, el meu Amor és Gran vers vosaltres. Sempre heu estat sota la nostra protecció i guia. El Pare us estima i aquells que el serveixen, en aquest costat del vel, s’han mostrat davant vostre, encara que o sempre els heu acceptat.

Com ja us he dit, aquest vel ja ha estat retirat perquè pugueu ser Un amb nosaltres.

L’Amor us guiarà. No temeu perquè allò que us fa retenir, només és fruit de la vostra ment. Una il·lusió. Així havia de ser fins ara, però el temps de l’alliberament ha arribat.

Estimeu. Estimeu. Estimeu.

Deixeu que Jo pugui manifestar-me en cadascú de vosaltres. Sense la meva presència la vostra vida no té sentit. Deixeu que el Pare us agafi de la mà i us acompanyi per aquesta experiència que viviu.

No temeu. Allibereu la vostra ànima a les meves mans perquè Sóc Jo en vosaltres qui ha de manifestar-se.

Sou respectats, guiats i honrats per la vostra presència en el vostre planeta.

Cada un de vosaltres és el pilar d’un altre que necessita el vostre ser. Cadascú es recolza en un altre, i així construïu la Nova Jerusalem anunciada en el seu temps. Aquest és l’ara, el vostre present.

Les vostres ànimes necessiten saber de les altres per a formar la més gran foguera visible per tot el firmament.

Més enllà del vostre present, ens trobem nosaltres, sentint l’alegria del vostre despertar, del vostre lliurament.

Sou estimats i no esteu sols.

Si obriu el vostre cor ens sentireu amb vosaltres. Sabreu del Pare en vosaltres, i com sers d’alta vibració s’apropen per a donar-vos la mà i acabar de donar aquest salt quàntic a la dimensió que us trobeu.

Deixeu que la Llum i l’Amor siguin en tots vosaltres.

-        La Llar   -

Recordatori

El proper dissabte per la tarda, 9 de febrer, us recordem que es farà el Cicle CREUANT EL LLINDAR al Centre El Despertar de Vic.
Ens veurem allà.
Una abraçada.

Trobada amb David

Novament amb vosaltres per a mostrar-vos un nou encontre amb David.

A continuació una conversa obtinguda en un dels nostres encontres habituals. Res sobra, tot alimenta.

-        Hola David. T’agraeixo aquests moments on obres les portes del teu cor i la saviesa de la teva humilitat per a poder delitar-nos amb les teves paraules. Segur que molts agrairan poder-les llegir. Què creus sobre allò que els ser humà encara no veu?

-        Per a poder veure, s’ha d’obrir el cor. A la teva pregunta, la resposta seria que encara no veuen la necessitat de viure des del cor i delegar la ment al paper que li correspon. Quan més sentim i recordem qui som, més anirem obrint i connectant amb la nostra essència mes intuïtiva. Hi ha coneixement, però recordar que el coneixement és per a aplicar-lo, encara no tots estan preparats per a donar aquest pas. En el seu moment el donaran, però en aquests nous inicis falta la visió sense el nostre passat.

-        Vols dir viure sense les influències del nostre passat?

-        Som present. Com podem ser present si arrastrem el nostre passat amb nosaltres i ens plantegem un futur incert? El nostre cor és present, i només en el present podem veure la realitat. Quan aquesta està distorsionada pel que va ser i les preocupacions del que serà o volem que sigui, des de la preocupació, llavors, no vivim plenament. Al no viure conscientment, deixem de veure l’important a cada instant. Al no veure, distorsionem degut al filtre que portem.

Després d’una lleugera pausa continua dient:

-        Quan no veiem el nou, ens aferrem al conegut, i no sempre allò que coneixem és l’adequat pel nostre instant actual. L’univers està en constant moviment i transformació. Nosaltres, com a part de l’univers, també som empesos vers aquest canvi interior. El fet d’ignorar el nou, no implica la seva no existència. Tancar-nos en el nostre passat, o el que és el mateix, tancar-nos en tot el que hem viscut o representa la veritat, només part del nostre aprenentatge, havent-lo fet o no, però només una part del nostre procés, no del general. Per tant, aquells que generalitzen estan abduïts pel qeu va ser la vella energia. Abans ja he comentat que l’univers està en constant evolució, expansió. Pel sol fet de no poder-lo veure amb els nostres propis ulls, a simple vista, no vol dir que així no sigui. Científicament ha estat constatat, encara que l’ull humà, sense aparells no l’hagi pogut apreciar, encara que sí notem aquest canvi en nosaltres.

-        De quina manera?

-        Hi ha una simptomatologia en el nostre cos degut als canvis d’energia que en ell es produeixen. Cadascú pot predisposar-se a aquests canvis o no. Aquells que així ho han desitjat, comencen, uns amb més claredat, assiduïtat i intensitat que d’altres, a notar certs símptomes en les seves biologies com a canvi vibracional de les seves energies. Des de sensacions de nàusees, mareigs, mals de cap, pèrdua de la gana o insomni, per a nombrar algunes de les pautes que poden arribar a aparèixer. Totes elles són mostres d’un canvi vibracional de les seves energies.

-        I això ens porta a....?

-        Quan estàs desplaçant-te amb una bicicleta i et regalen una moto, quina diferència hi ha entre una bicicleta i una moto? Doncs aquest pas ens permetrà manifestar certes capacitats qeu ara podent estar, diguem-ne inactives, i fer que s’activin per a arribar a mostrar el nostre potencial diví.

-        És a dir, ens activen el nostre ADN?

-        Preparen el nostre ADN i una vegada preparats i disposats a acceptar el nou, la seva activació.

-        És ara els temps d’aquest procés?

-        Sí. Però hem de recordar que sense la nostra voluntat, el que coneixem com a lliure albir, no hi ha activació. Cada un, amb la seva consciencia pot donar el permís o no. Quan vivim en el passat, tot es bloqueja, i aquesta activació es demora fins que estem preparats pe a acceptar-la.

-        Quan hom veu la necessitat que així sigui?

-        Quan el seu cor li parla i comença a escoltar la seva veu. Això succeirà quan la seva ànima estigui preparada per a donar nous passos.

-        Permetre’m que insisteixi per a desglossar-lo més encara: quan comencem , segons tu, a escoltar aquesta veu?

-        Quan has decidit no patir més i voler el millor per a tu. Llavors el teu cor t’ho farà saber. Sentiràs un impuls vers el nou, volent deixar enrere el viscut.

-        Quin paper tenen les resistències, les pors i els dubtes?

-        Aquestes dues darreres formen part de les resistències de l’individu. Quan decidim passar per sobre de les pors, sense importar-nos el que ens pot arribar a succeir, i m’agradaria que s’entengués aquesta expressió, en el sentit de deixar-te anar del tot, alliberar tot control, llavors quan ens deixem anar del tot, l’univers ens recol·loca en el lloc adequat per a arribar a nosaltres.  

-        Hi ha persones que volen però no estan disposades a deixar anar i deixar de controlar.

-        En el seu moment ho faran. Alguns serà ara, i d’altres, més endavant en altres encarnacions. Hi ha altres aspectes a tenir present, perquè una situació no està composada per una sola lliçó o aprenentatge. Cada fet que vivim ens aporta claus per a obrir diferents portes, com diries tu, Jordi.

-        Voldria preguntar-te si tu estàs pendent de tot el que succeeix en el món i com ho vius.

-        Quan vivim el present, sents la naturalesa divina. Quan la sents, et trobes amb la Veritat de tots nosaltres. Allò que els mitjans audiovisuals ens ensenyen i mostren, només és la parcialitat d’un Tot més enllà del terrenal. No podem fer-nos nostre allò que és parcial com el total i el normal. Més enllà de l’enunciat, hi ha contingut l’amor de pertànyer a un Pla Superior. Som divinitat. Creus que la nostra divinitat pot identificar-se amb el terrenal? El nostre cor ens farà veure i discernir el sentit i el camí a seguir a cada moment.

Després d’uns instants prossegueix:

-        La Veritat resideix en el nostre cor. Ell ens parlarà d’ella. El dolor i les injustícies no pertanyen a la nostra essència. Recordar ens portarà a veure la Llum del que ens envolta.

-        I el dolor del que veiem cada dia? Què penses d’ell?

-        L’arbre es lamenta dels fruits no recollits que hi ha al terra, veient-los des de la seva alçada? No es lamenta pel que no s’ha aprofitat. Sap que tindrà noves oportunitats. Així el ser humà ha d’actuar. L’arbre flueix i allà està, sabent que vindran nous fruits, i que els que ara veu tirats al terra ja no són aprofitables. Intenta estar ben arrelat i absorbir l’energia de la terra i la humitat i la pluja del cel. A la propera estació donarà nous fruits, millors i més abundants que en un passat. El ser humà es lamenta per tota “remodelació del seu hàbitat”. Es queda amb els moments de no estar bé, quan la finalitat del que li està succeint el portarà a un esglaó, o més, del seu procés actual. (Pausa). No podem dir que la part és el Tot. Aquesta part ens portarà al Tot, i nosaltres, cadascú de nosaltres som responsables del que succeeix. La nostra responsabilitat aplicada ens portarà a aquests fruits més suculents i en abundància que anteriorment he anomenat.

-        Res és el que sembla – dic.

-        Un nadó sempre serà nadó? Clar que no, perquè anirà creixent segons vagi vivint i experimentant. El seu entorn tindrà molt a veure amb el seu procés. Passaran els anys i ja no serà un nadó. El ser humà a vegades continua pensant que sempre serem nadons, però no és així, perquè creixem i tenim les oportunitats que necessitem, cadascú en el seu moment.

-        Què ens diries pel nostre dia a dia?

-        Tots busquem la felicitat. Tots volem sentir-nos bé i tenir de tot. Aquest buscar, voler i tenir potencia les nostres limitacions perquè estem expressant a l’univers que no som feliços, no estem bé i no tenim. Sense adonar-nos estem activant una energia que no pertany a la nostra naturalesa. Si jo et digués que som Amor per naturalesa i tenim al nostre abast tot el que necessitem, potser molts no s’ho creguin, però així és. Si en menys de desitjar, voler i buscar en el nostre entorn on es troba la clau que ens pot arribar a satisfer les nostres necessitats, deixéssim de perdre el temps? ¿Cóm podeu voler buscar alguna cosa quan ja ho teniu? Senzillament, no és que no ho tingueu, sinó que no ho veieu. Tornant al començament, no veiem l’essencial a la nostra vida perquè encara volem organitzar-la i controlar-la. Volem que sigui com nosaltres volem, i quan així succeeix, el nostre passat es fa present. (Pausa). Quan comenceu a recordar qui sou, anant al vostre interior, llavors començareu a adonar-vos de la il·lusió a la que heu estat vivint.

-        Gràcies David, novament per aquestes paraules, que com bé ja et vaig comentar, amb el teu permís les publicaré. Gràcies.

-        A tu.

La Llum de les Paraules (68)

"Més enllà del coneixement es troba la saviesa. El coneixement és mental, la saviesa espiritual."

Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres 

Més enllà del vostre present

Qui van venir dels estels, a ells tornaran, recordant la seva procedència. Passaran els temps fins el present previst on el de dalt serà avall i el de dins a fora, sentint l’harmonia i l’amor a cada cor.

No hi haurà més vels que amaguin la veritat de la naturalesa dels fills de Déu realitzant l’acordat segons la Voluntat Superior.

El Fill ascendirà fins arribar a ser Un amb el Pare, no veient-se la línia que separa el Pare del Fill.

Més enllà de tot sentit humà existeix la veritat que dóna lloc al procés viscut per qui us vàreu oferéixer per a consagrar l’enlairament d’un univers en expansió.

Vàreu arribar, recordàreu i obrireu el camí per a arribar a la divinitat que envolta tot el material.

La densitat va anar desapareixent fins arribar a la porta de qui sou. Allà vàreu trucar. Se us va obrir i fóreu benvinguts novament a la Llar.

A mesura que les vostres ànimes anaven enlairant-se pel sender de la Llum, us vàreu anar desprenent dels llastres inicials del vostre principi.

No hi ha major joia celestial que el retorn a la Llar.

La vostra terra us va alimentar i amb ella el vostre esperit va anar despertant fins arribar a l’aliment que les altures us va anar oferint.

Despertàreu i el vostre ser va aprendre a llegir els senyals que l’univers va anar intercalant entre els vostres dies, obres i costums.

Us vàrem anar actualitzant les energies perquè poguéssiu arribar a la plena Ascensió.

Molts les vàreu acollir sabent de la importància d’elles. D’altres necessitàveu sentir els símptomes a la vostra biologia per a adonar-vos conforme tot estava anant bé.

Ara, quan Gaia té els dies comptats, molts dels que vàreu habitar temps enrere, serviu a la Font en d’altres dimensions i part de les ànimes que fóreu continueu en racons de l’univers per a completar la vostra ascensió, encara que aquesta ja no té la mateixa finalitat, per tant, el fi ja no és el mateix. Ajudeu als habitants d’altres espais per l’experiència que vàreu tenir en el vostre planeta, però amb altres finalitats no tan precises com les que tinguéreu en el seu moment.

Benvingudes a la Llar, estimades ànimes!

El vostre aprenentatge a la densitat permet ara, en un present posterior al vostre, poder servir a la Font portant Llum i Amor als racons allunyats al que vàreu viure. Sou honrats per les vostres presències on ara esteu.

Potser molts no entengueu aquestes paraules. Són escrites pels cors oberts i disposats a donar el gran salt quàntic en el vostre present de llegir aquestes paraules. No les racionalitzeu. Simplement, sentiu-les i sabreu el veritable sentit del llegit.

Aviat el vostre món canviarà a nivell inimaginats. En el vostre present, i fins uns trenta anys després, el que és ara serà com els temps primitius de la vostra evolució. Tot el vell desapareixerà i el nou es manifestarà allunyant i fent caduc el que fins llavors us acollíeu.

La Llar us parla, però no per a confondre-us, sinó per a encoratjar-vos a deixar les pors i obrir-vos perquè la nova energia sigui en vosaltres. Ella us transportarà vers la materialització de la vostra plenitud. El dens s’allunyarà i us convertireu en sers de Llum i en expansió interior.

No temeu perquè a mesura que els vostres passos s’endinsin vers el nou, la vostra Llum s’intensificarà, creant l’aproximació entre el Cel i la Terra. Quan més aprengueu a ser vosaltres en nosaltres, desapareixeran les barreres que ofusquen la vostra condició humana.

Veureu qui sou i les portes del Cel s’obriran en vosaltres. No hi haurà major joia que haver trobat l’entrada a la vostra divinitat. Sereu els creadors de la vostra pròpia vida, perquè sabreu de vosaltres. Sereu Un amb la Llar i qui us va creà serà, tanmateix, Un amb vosaltres. El Cel i la Terra seran Un.

Estimades ànimes! Veiem que us disposeu a venir en multitud a la Llar. Quan cada un de vosaltres truqui a la porta, nosaltres estarem allà per a rebre-us. Apropeu-vos a les llums del vostre temps actual. Tots teniu una propera, l’adequada pel vostre procés. Escolteu el vostre cor perquè, ja ara, els senyals es troben en el vostre entorn. Dirigiu-vos al vostre interior per a arribar a nosaltres.

La joia i l’alegria en el present on ara em trobo és absolut al llarg de tot el firmament. La Llar està radiant, plena d’emoció per la vostra vinguda.

A l’univers hi ha molts més estels que en vostre present actual. Res més bonic que la Llar escampada a consciència per tot el firmament.

Us estimem profundament  i no hi ha ànima deixa a les mans de l’atzar. Totes esteu sent alimentades per la mà del Déu. Esteu sent abraçats per la Llar de la qual pertanyeu. Els vostres pares interestel·lars també es troben entre vosaltres i junts compartiu el procés del vostre aprenentatge.

Sou estimats i honrats pel vostre procés, i la Llum es vessada per allà on passeu.

Des de més enllà del vostre temps i espai, us diem que allò pel qual vàreu venir, està sent realitzat amb plena satisfacció degut a la vostra predisposició i acceptació de l’acordat.

Per tot això us honrem i us diem que no esteu sols ni ho estareu. En el seu moment ens tornarem a trobar i ens reconeixereu.

Arribarà el dia que serem Un, que el Cel serà a la Terra, i que en d’altres vides més enllà de la vostra apareixeran més àngels dels actuals. Seran les vostres ànimes al servei de la Font Creadora de Tota Vida.

Així és i serà.

Us estimem profundament.

-        La Llar   -

La Llum de les Paraules (67)

"Aprengueu i no jutgeu ni critiqueu, perquè allò que un experimenta i viu és l’adequat pel seu ser. Permeteu que cada ànima segueixi el seu camí, i si amb alguna compartiu part d’aquest camí, respecteu-la, i sobre tot, estimeu-la"

Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

La força del Sentir

Arribo dalt de tot. La pujada ja ha finalitzat. El bosc comença a despertar. Camino entre senders emmarcats per arbres disposats aleatòriament i marcant ben bé el camí, la direcció a seguir.

Ara arribo dalt de tot, acabant amb una mena de clariana amb vegetació envoltant-la com si dibuixés una mena de cercle, continuant el camí a l’altra cantó d’aquest espai.

He arribat fins aquí. La plenitud d’aquesta primera hora del dia i allunyat de tota humanitat, em fa sentir aquell qui sóc jo i la presència i unitat amb la natura i els sers que l’habiten. És com si fos Un amb ells. Aquí em sento plenament, com si em trobés a la Llar. En el silenci de qualsevol soroll civilitzat, aquí en plena natura sento la meva essència obrir-se i deixant-se anar sabent que es troba en un lloc ben familiar: La Llar. L’abandonament és absolut. Reconec la Llar allà on sóc.

Ben l’arrecerament del meu ser en aquest espai de la natura fa que m’adoni, una vegada més, aquell qui jo sóc i el que és important a la vida. La meva presència no és en va i la sensació d’una plenitud serena i amorosa envaeix cada racó d’aquest indret on ara sóc, on encara el sol no ha acabat de badallar i enlairant-se del tot. El fred de primera hora del matí, fa encara més, els instants com a únics, degut que pocs són els que gosen venir-hi a aquestes hores tan matineres.

Sento pau i harmonia dins meu. Sento Jo Sóc Jo, Un amb tota vida que m’envolta. Són moments únics, plens de familiaritat no terrenal i allunyat de tota civilització. Jo, sol i envoltat pels meus germans i acompanyants d’aquesta vida encarnada que ara em trobo.

Continuo les meves passes i m’adono de l’altitud que em trobo. Estic en els cims d’aquell indret dels mapes. Sol i acompanyat. Sento la puresa d’aquests instants. La vida que m’envolta em saluda amb la seva presència, engalanant la meva essència i fent que els records de qui sóc i d’on vinc es manifestin ara i aquí.

M’assec. Em quedo una estona assegut sentint la meva presència en mig d’aquell paisatge i contemplant i sentint la gratitud de l’univers vers nosaltres. El silenci abraça tot el que puc arribar a abraçar amb la meva mirada. El temps s’atura i el meu interior s’eixampla. Sóc Un amb allà on sóc.

Assegut veig que ells, germans de la Llum, van arribant posant-se al meu costat, envoltant-me. Són moments on la família es reuneix. D’arreu van arribant. Les seves llums i presències semblen fer un conjunt complert amb el lloc on em trobo. Tot és puresa, vessant un gran amor per la carena on ens trobem.  La Llum i l’Amor de la Llar és present quan obres les portes del teu cor.

Sento. Res més que silenci ple de sensacions i sentiments sublims més enllà de tota terrenalitat ocupen el seu lloc. Jo els accepto i deixo que em recordin d’on vinc i el sentit de l’existència.

Com multitud asseguda dalt de tot de la carena observant més enllà de la vall, una llum il·lumina aquell indret, irradiant-se per tot el territori que divisen els meus ulls. Tot s’il·lumina. Jo Sóc, Jo Sóc, Jo Sóc.

Sento la presència de la Llar manifestant-se. No hi ha major plaer pel nostre esperit que sentir la Llar en nosaltres. Llavors, tot allò que no ressoni amb l’alta vibració, desapareix, sabent el ser, sens dubte alguna, que tu no ets qui et penses que ets i que el que estàs sentint en aquests moments aquí dalt no pertany al món que vivim. Tot és pur i clar. Només sents el present, amb tota la seva plenitud, adonant-te que en el fons, sempre hem estat present i que la creació d’un passat o el futur ens ha confós i ens ha apartat de la nostra essència.

Aquí tornes a connectar amb qui ets. Més enllà dels teus sentiments actuals, res existeix, perquè saps, llavors, qui ets tu i què representen aquells que són amb tu, plens de llum i un amor pur i incondicional. Tu et converteixes en un amb ells i el temps desapareix, fonent-te amb la intensitat d’una experiència més enllà del mundà. Tu ets molt més qui sembles ser.

Estant aquí on estem, ens fa adonar que el vàrem dels nostres patrons de vida són circumstancials i que, en veritat, allò que és important se sent, no es veu i ni es té,.....senzillament se sent. Aquest ha estat un dels grans regals que qui ens va creat ens va donar. Al sentir la intensitat del present, sentim la divinitat que som. Una vegada així és, llavors, les portes de la creació i l’amor s’obren de bat a bat, deixant pas a qui hi ha en nosaltres, arrecerat en el fons del nostre interior. Com una papallona lluminosa i de colors brillants, emergeix del nostre cor i ens mostra el veritable ser que som. Quan així és, ja no dubtem i ens adonem de la plenitud del nostre potencial pel sol fet de ser creats des de la divinitat.

Les melodies de l’univers comencen a sonar, i el teu cor sap que ets benvingut i acceptat per tots aquells que t’envolten. És honrat i valorat per la teva sola presència on ets quotidianament. Com si t’alliberessin de la teva ment racional i et portessin al llindar d’una nova dimensió, així et sents inicialment quan tu ets tu i sents aquell qui tu ets.

La intensitat dels moments és serena, amorosa i indescriptible. Quan algú ho viu, llavors sap el que vull dir o sento en aquests moments. A vegades s’ha de viure i sentir alguna sensació o situació per a comprendre-la, perquè cadascú, dins de la amorosa intensitat, li permetrà obrir una porta o una altra segons el camí de la seva ànima; ara bé, tots sabran que la Llar existeix i són part d’ella, encara que estiguin encarnats.

Sempre hem estat acompanyats des de l’Amor. Mai hem estat sols, ni ho estarem. La solitud és un estat de no-connexió amb un mateix. Quan depenem del nostre entorn, ens allunyem de nosaltres i creem el que coneixem “solitud”. És cert que una bona amistat t’ajuda en moments determinats, però continues depenen d’ella o elles, per a ser tu. Quan sents la Llar en el teu interior, quan sents l’Amor en tu, llavors, és quan la teva vida canvia i t’adones que tu ets la font de tota vida, ets font d’amor i creació. Tu, en el fons, ets la font que busques en el teu entorn. Ja es troba dins teu. Quan t’endinses en el teu ser, el teu cor, llavors ell et parla d’aquesta emanació de puresa, saviesa i amor que hi ha en tu.

Per tot això, us vull dir que una de les claus per arribar a conèixer qui som realment, és el fet d’endinsar-nos al nostre interior, fer grans passejades per la natura i contemplar la bellesa del nostre entorn, sigui quin sigui aquest.

Quan sentim amor, només amor podem atraure i crear.

El silenci i la quietud interiors obren les portes de la veritat del nostre ser.

Des d’aquest estat que ara em trobo, us convido a iniciar aquesta nova etapa a les vostres vides aprenent a SENTIR allò que volem. El SENTIR ens obrirà les portes de bat a bat, per a materialitzar el sentit des de la força del nostre cor.

Des del meu, desitjo que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.  

Primera proposta de l'any

Iniciem aquest nou any amb noves propostes d’activació o donar pautes de reflexió per a connectar amb la part adormida que habita en nosaltres i necessita un polsim de consciència per a fer que el veritable ser que hi ha en el nostre interior pugui ser manifestat.

Per això us anuncio que el proper dissabte 9 de febrer, per la tarda, es realitzarà el Cicle “CREUANT EL LLINDAR” en el Centre El Despertar de Vic. Pels qui sentiu la crida, allà ens veurem conjuntament amb Teresa i Roberto.

El Centre es troba al c/ Ramon d’Abadal i Vinyals 10.

Per a més informació podeu trucar al 938835960, o bé passar-vos personalment, que encantat estarem d’atendre-us.

Allà ens veurem!

Sentir el Cel en vosaltres

Aquí estic. No és període de preguntar tant, sinó de sentir i deixar que tot sigui. Viure el dia a dia et permetrà veure el recolzament i la saviesa de l’univers al teu entorn.

El nostre ser atrau d’una manera inusual tots els elements i senyals perquè el teu cor pugui adonar-se que no està sol i  la Llar està treballant al teu favor. Comencem a traure i manifestar coincidències com no havien estat fins ara. La nostra capacitat de creació s’activa fins a portar-nos al punt clau per a veure manifestat el nostre interior al nostre entorn, aquest món no visible però sí envoltat per una força amorosa que recobreix tot allò que surt del nostre cor i és una amb la Voluntat Divina. Així jo ara, em trobo sentint aquestes paraules i sensacions dins meu, recordant en un instant la saviesa que es troba dins meu degut a una instrucció acurada i adequada segons la meva ànima.

Em sento caminar per terra ben aposentada, on els pilars són forts i ben arrelats a les estructures divines de l’existència. Avanço amb pas ferm i decidit. Sé que haig d’anar endavant. Potser no sé els detalls de tot el trajecte, però si, amb ple convenciment i certesa la direcció i moments claus d’ell. Sé que m‘estic dirigint vers allò que sent el meu cor i rebo de més enllà de la meva racionalitat.

Avanço deixant enrere la meva condició humana, i us puc dir que mentre ho faig, no estic sol. Envoltat de sers plens d’amor i lluminositat, em mostren la familiaritat de les seves presències en relació a mi. A mesura que avanço, tot es torna més clar, amb una sensació de senzillesa, nitidesa i capacitat de poder crear segons la meva voluntat, com si aquesta estigués unida a una de superior, amagada de les ànimes encarnades, a no ser que una d’elles desperti i enlairi la seva vibració de la matèria que es troba per adonar-se.

Avanço, però em sento portat, alhora. És com si em portessin amb l’acord de la meva intencionalitat manifestada.

Continuo caminant amb pas ferm, amb un calçat tot terreny, on res pogués aturar el meu ritme i el meu avanç. Sento la fortalesa dins meu, i una sensació de absoluta protecció, però no perquè algú em protegís, sinó perquè no hi ha res que pugui alterar la meva voluntat.

Qui són amb mi semblen indicar-me el camí a seguir. Jo només faig que continuar i continuar sense pausa i amb la decisió presa de voler arribar on em dirigeixo.

Quan es transcendeix la humanitat, s’obra la porta de la divinitat. Llavors, la Veritat surt a la Llum, perquè res li fa ombra. Quan hom és un mateix, tot flueix i les portes tancades s’obren; el que s’ha vingut a fer es realitza, i l’enteniment del per què d’aquest instant que et trobes s’inclou en cada respirar de la teva quotidianitat. Tot és al moment, sense espera, i allò que sembla que així sigui, només és la preparació del teu entorn per a la teva manifestació a ell. A vegades hom necessita una reestructuració interior. Res s’atura. Tot avança. Ens pensem que podem estar aturats, però res més lluny de la realitat. La Voluntat Divina està actuant al teu favor en tot moment. Bé per un motiu o altre, el teu ser i el món va anar transcendint, cadascú al seu ritme perquè tots formin una sola Família partint de l’essència innata que cadascú és.

Quan vas en tren, segur que et planteges perquè no estàs fent res? Doncs el mateix succeeix quan la teva ment et vol trair i inquietar-te perquè no estàs on el teu ego vol o no aconsegueixes quan tu vols allò que demanes, que no sempre és el que necessites. Les incongruències pertanyen al ser humà, no al ser diví que hi ha dins teu. Quan la ment es manifesta, el ser s’anul·la, i quan el cor et parla i portes a terme allò que et dicta, llavors...........tot és possible!

Em trobo, en aquest espai intemporal que sóc ara, amb molts altres sers, alguns d’ells ja desencarnats. Estan allà somrient-me, pel fet d’estar allà amb ells.

-        Estan aprenent – sento que em diuen en relació a les ànimes desencarnades.

Sento al meu costat a tots aquells que tutelen la meva ànima.

Sento la força interior de la meva naturalesa conforme tot serà realitzat segons el sentit en el meu cor.

No em trobo al que es coneix com a Cel. Jo Sóc el Cel! No espero arribar a ell, o vulgueu que vingui a vosaltres, perquè vosaltres sou el mateix Cel! No! No és una qüestió de coneixement i saber-ho, sinó de sentir-ho! S’ha acabat el fi de saber i saber, de tenir coneixements espirituals. Aquest període ja ha acabat. Ha arribat l’hora de sentir i experimentar qui sou dins vostre. Durant anys molts de vosaltres us heu dedicat a aprendre coses i fer cursos i cursos, però aquesta etapa d’adquirir i no anar més enllà, té els dies comptats. Ja no cal aprendre més nocions sobre nosaltres o el ser humà. Ha arribat l’hora de SENTIR la vostra pròpia naturalesa i obrir la porta de la vostra divinitat perquè és manifesti. Quan se sent, se sap de nosaltres mateixos, la nostra procedència i la Llar. Quan t’adones, no ets part de la Llar, sinó que tu també ets la Llar, i que la Família es reuneix, llavors els sentiments i sensacions més subtils i enlairades guien la teva vida. La teva vibració s’enlaira perquè estàs a prop, constantment amb aquells sers anomenats celestials, i no tant sols estar a prop, sinó que tu ets un d’ells, i llavors......TOT ÉS AMOR!

Tu ets Amor i la Font de Llum tant necessitada per a tu mateix i el propòsit diví pel qual estàs aquí i existeixes.

M’agradaria agafar-vos a tots de la mà i portar-vos aquí on sóc, sentint el que sento. Llavors les vostres vides canviarien per sempre d’un instant a un altre. Llavors perdríeu totes les pors, i les resistències i egos subliminals que actuen a la vostra vida desapareixerien, allunyant-se del vostre ser, com quan deixes anar un globus i aquest es va enlairant i enlairant fins a desaparèixer de la vostre vista.

Sou tan grans i divins, que els vostres ulls i la vostra condició humana no us permet veure la majestuositat del vostre ser. Les situacions que viviu les experimenteu perquè creieu en elles, però res d’això pertany a la vostra naturalesa divina. Fins i tot, aspectes adquirits sobre la vostra naturalesa van més enllà del que us penseu i creieu.

No és tan important el que feu, sinó les energies que despreneu i aporteu a la Terra, i aquestes estan en consonància i relacionades amb el que sentiu. Aquest és part del sentit de la vostra presència en aquesta encarnació.

Ara, amb ells, i des d’aquí estant, us transmeto el meu amor, la meva pau i serenitat per a tots vosaltres. Qui són amb mi també us envien el seu amor i em comuniquen que us digui que allò que espereu no vindrà perquè es troba dins de cadascú. És a través de la clau de la pau, amor i lliurament absolut a les mans de qui us ha creat, que podreu alliberar-vos d’aquest ser dens, feixuc que es regeix per una racionalitat degut a les vostres pors.

Em continuen dient que res d’això existeix en la vostra llar interior. És fruit de la vostra ment no ensinistrada, com a resultat de les resistències a finalitzar amb la vostra somnolència.

No us identifiqueu amb res de la vostra dimensió.

Sentiu qui sou, i llavors ens sentireu a nosaltres i qui sou en veritat vosaltres mateixos – em continuen dient.

Des del meu cor, que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.