Hi havia una vegada una nena que anava caminant per un sender de muntanya amb la seva mare, quan va començar a sentir una melodia suau que li arribava al cor.
- Mare, d’on bé aquesta musica? – li preguntà.
- Mira filla, l’he posada del mòbil. T’agrada? – li preguntà la seva mare.
- Sí, molt –digué aquella nena de vuit anys. M’agradaria sentir-la més vegades .
- Tranqui-la. Clar que sí! Cada vegada que vulguis m’ho dius i te la posaré.
- Sí! – li digué la nena.
Caminant per aquest sender arribaren a una mena de petita esplanada on hi havia un banc de fusta.
Quan es varen asseure en ell, de sobte la nena tancà els ulls i digué:
- Mare, estic sentint la música una altra vegada.
La seva mare es va quedar sorpresa perquè no havia posat la música d’abans.
- On la sents: dins teu o com si sortís de mi?
- De dins meu, és com si dins meu tingués aquesta música que em fa sentir bé.
- Si t’agrada, ves-la escoltant. Tot allò que sentis i et faci sentir bé de dins teu, escolta-ho i tingues-lo present, perquè el que sentis et farà sentir bé i et farà saber què fer si escoltes el teu interior, perquè allà només tens les coses bones que sempre has tingut i portes dins teu. Jo també escolto el meu interior, i per això em sento molt bé.
- Estàs tranquil·la ara?- li preguntà la mare.
- Sí! – li digué la nena.
- Doncs ves sempre a dins teu perquè allà està lo millor per a tu i tot el que necessitis per a sentir-te bé. Jo t’ajudaré sempre que ho necessitis. Ens hem de sentir bé per a ser feliços i gaudir d’aquesta vida que ara ens trobem.
La mare li va fer una abraçada i la nena també.
- T’estimo, filla – li digué la mare.
- Jo també mare – li respongué la nena.
S’aixecaren del banc i continuaren caminant pel sender, i aquest cop ja cap a casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada