Una vegada, un falcó va anar enlairant-se fins a trobar-se amb un núvol que estava molt dens, com trist. Se li va apropar i li preguntà:
- Què et passa? Et veig com si estiguessis a punt de plorar – li preguntà el falcó.
- No entenc per què a vegades estic dens quan normalment no és així. Tinc unes formes lleugeres, no espesses , reflectint unes imatges amb la meva manera de ser que moltes vegades m’agraden, però ara porto un temps que sento una densitat dins meu – expressà el núvol.
- La teva presència és necessària per tots els qui viuen allà a baix – assenyalant terra i els camps que hi havia sota d’ells. No has de preocupar-te perquè el que denomines la teva densitat només és el suposat reg per que pels que allà a baix habiten puguin continuar amb el seu procés.
- M’estàs dient que la meva forma actual i el que estic veient i sentint en aquests moments tenen el seu sentit, sent la meva presència tal com em trobo com una ajuda per a aquells que allà a baix hi són?
- Ells, també es troben en moments determinats com ara tu estàs. Per a ells el seu estat com el que ara tu tens, només és una porta per a poder-los ajudar i adonar-se del sentit de les seves presència allà on estiguin. Tots necessiten estar en un lloc adequat amb una manera de ser per a arribar a ells mateixos. La teva presència els permetrà regar les seves terres i camps de cultiu perquè així poder alimentar-se i obtenir les aigües celestials que necessiten. Tu els hi ofereixes aquestes aigües amb l’aparença del plor que es produirà en el seu moment. Només serà una benedicció per a ells després de molt de temps no poder regar les seves plantacions.
- ......
- Vosaltres, estimats núvols – continuà dient el falcó -, sou l’esperança per què un pugui regar el seu procés, igual com la teva procedència et va arribar a crear per a ajudar a tots aquells que es trobessin allà on la brisa celestial t’hagi portat. (Pausa). No et desanimis perquè tot el que no pugui semblar una bellesa dins teu, només és el moment per a veure la llum que t’envolta i el sentit del que un pot arribar a viure. Quan així succeeixi, emanaràs les teves gotes d’aigua per a beneir a tots els que a ells els hi arribi, establint la prosperitat en allò que es pugui transmetre. Quan hagis buidat el teu interior, estimat núvol, llavors sentiràs l’expansió en tu i la sensació de benestar en la teva presència, donant una imatge d’unicitat amb tots els que habitin en aquest lloc on regaràs les seves arrels.
- Però a vegades, som molts els núvols plens de foscor.
- Les vostres benediccions seran transmeses als qui sentin la unicitat amb aquesta terra, donant-vos les gràcies per les vostres gotes sortint del vostre interior. El vostre interior conté el que aquells que us envoltin puguin arribar a necessitar. El mateix succeeix amb els nostres germans els animals. Quan ells s’apropen per a consolar a algun humà, les seves vides arriben a canviar, veient els seus processos i les nostres presències com a part d’ells. Vosaltres, els núvols, igual. La teva presència no és desagradable ni molesta, sinó el fet de tenir la funció d’ajudar a tots aquells que ho puguin arribar a necessitar amb les vostres gotes d’aigua emanades del vostre interior. Només us volem donar les gràcies per les vostres presències.
En aquests moments, el falcó inclinà les seves ales, allunyant-se d’aquell núvol espès per l’aigua que es trobava en el seu interior.
El núvol sentí un alliberament dins d’ell, sentint com les seves gotes interiors anaven lliscant, sortint i caient vers la dimensió de tots aquells que es trobaven allà on ell va ser portat per la brisa celestial.
La sensació anava sent cada vegada més lleugera i tenint la sensació conforme anava regant les llavors dels qui habitaven sota ella en aquest món on es trobaven. El núvol se sentí alliberat del tot quan la seva foscor anava tornant-se cada vegada més clara i lluminosa fins a quedar relaxada i expansiva interiorment.
Sentí que la seva presència tenia el seu sentit pel major bé de tots.
Al final va fer un petit sospir i somrigué, deixant-se portar per la serenitat celestial. El seu somrís vasa fer que diferents ocells es dirigeixin sota ell, donant una imatge d’una gran bellesa i serenitat per a aquest món on es trobaven.
Cada presència és part del Tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada