Una vegada, un jove es trobà amb un llibre vell i un paper al terra, en mig del carrer. S’ajupí per a recollir-los i llegí primer el que aquest paper tenia escrit. Al finalitzar es quedà emocionat i quiet durant uns moments pel que havia llegit.
Va haver uns instants que semblava que anava a posar-se a plorar, però es controlà. El seu interior quedà impactat per aquestes paraules llegides. A continuació es dirigí vers el seu cotxe que tenia aparcat molt a prop d’allà. Arribà i entrà en ell. Tancà la porta, i llavors.....es posà a plorar. Quan ho va haver fet, tornà a llegir el paper, que deia:
“Allò que sents, allà et portarà.
Alliberant tota opinió que puguis tenir, et permetrà viure segons aquell qui ets, en plena Llibertat.
La teva vida no és segons els teus ulls físics la veuen, perquè aquests han estat creats per la teva ment. La veritable visió et donarà el benestar allà on estiguis, facis el que facis.
Només sentiràs el benestar, l’agraïment i la pau en tu.
No importa el que estiguis vivint, perquè els ulls de la teva Essència et permetran la veritable visió d’aquest món on vius.
Només el teu cor et mostrarà la veritat.
Tu ets un àngel en un cos estrany.
Tu pots anar més enllà de lo físic perquè aquell qui en veritat ets,
Procedeix dels teus moments celestials.”
A continuació, aquell jove sentí com si una energia l’envoltes, tenint la sensació d’estar envoltat per sers no físics. Aquelles paraules li havien arribat plenament al seu interior fent-li sentir moments que ell havia tingut, volent ser ell i vivint situacions no volgudes.
Feia un temps que sentia ser ell mateix. Aquestes paraules llegides li arribaren al seu cor, i va ser com si l’univers sabés de la seva situació i el que sentia, fent-li arribar el que ell necessitava per a començar a donar els passos segons el seu interior li xiuxiuejava.
Aquestes paraules li confirmaren que el que sentia durant un temps cap a aquí, era lo adequat per a arribar a manifestar la plenitud del seu veritable ser.
Aquest jove se sentí identificat amb el que havia llegit. Era just el que necessitava. Era com si se li digués.
- Endavant! Aquests són els moments tan esperats.
Era com si l’univers l’animés a obrir la porta de la seva nova vida per a arribar a mostrar-se segons sentia dins de si mateix. Ell podia!
Va fer una inspiració profunda i en l’expiració sentí que ell sí que podia i estava capacitat per a arribar a ser ell mateix i materialitzar el que sentia dins del seu interior.
Tornar a fer una nova inspiració, sentint conforme no estava sol i el que vivia només era part del seu procés per a poder arribar a trobar aquest paper que havia trobat.
A vegades, els missatges més esperats procedeixen de moments inesperats. Només és qüestió de tenir la certesa que tota la teva vida serà pel teu major bé, i tot el que necessites et serà donat, encara que no sempre com tu ho esperes o desitges. Tot tu procedeixes de l’Amor.
Quan ja es va trobar millor, va voler veure quin tipus de llibre era el que havia recollit junt amb el paper. El seu títol era: “La clau del tu Ser”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada