La Pissarra

Una vegada, un alumne va entrar a la sala, on eren instruïts pels seus mestres, a una hora inhabitual. En ella va poder veure en una pissarra, a un costat de la paret principal un esquema relacionat amb el nostre procés evolutiu.  

En els següents dies, cada vegada que el jove entrava a la sala podia veure el mateix esquema, fins que va arribar el dia que aquest va desaparèixer.

Va ser a primera hora d’una tarda, quan decidí anar novament a la sala on rebia gran part de la instrucció. Va entrar-hi i veié la pissarra, però aquest cop amb un altre esquema, diferent al dels dies anteriors.

A continuació va sentir la veu del seu mestre darrera d’ell que li deia:  

-         La curiositat pot portar-te al teu despertar.

El jove es girà i digué:

-         Perdoni mestre, porto dies venint a aquí, i avui veig aquests paraules diferents als dies anteriors. Lamento haver entrat sense el seu consentiment.

-         Si estàs on estàs és perquè ha arribat la teva hora i estàs preparat per a entendre el que reps.

-         Puc fer-li una pregunta? – expressà el jove.

El mentor assentí amb el cap. A continuació el jove digué:

-         Aquests dies hi havia escrit que si ens basem en el raciocini, podem arribar a un camí sense sortida, no trobant les respostes adequades; en canvi, si ens guiem pel nostre cor, trobarem el camí de l’evolució. (Pausa). Avui llegeixo que l’”Exterior” ens portarà a un malestar a la nostra vida, mentre que la “Integritat”, ens permetrà sentir l’Amor.

Després afegí:

-         Llavors, per  què vivim en un món terrenal i material? No podríem viure en un món on l’espiritualitat predominés?

El mestre el va mirà, i després d’un breu silenci digué:

-         Per què un peix viu a l’aigua?

-         Mestre, perquè fora d’ella moriria.

-         Així igual l’ànima encarnada. El peix viu a l’aigua per a desenvolupar el seu potencial, que és nedar. Si no estigués en ella, no sabria que podria nedar i no tindria sentit la seva existència. Així l’humà viu en un món beneït pel físic. En ell s’adona que té una part més important que el que veu:  a ell mateix.

-         Quin sentit té aquesta contrarietat, mestre? – preguntà el deixeble.

-         Des que estàs a aquí, què has après?

Després d’un curt espai de reflexió, expressà:

-         Que res és el que sembla i que nosaltres podem canviar allò que no es correspon amb la nostra essència.

L’adult assentí amb el cap, fent-li un càlid somrís d’aprovació. Després va afegir:

-         No podem arribar a nosaltres si no veiem i experimentem l’allunyament de nosaltres mateixos. Viure l’espiritualitat en aquest món ens apropa a nosaltres mateixos al seguir un procés d’apropament i acceptació per a sentir aquell qui en veritat som. Sense la polaritat no arribaríem a nosaltres mateixos.

A continuació el mestre saludà al jove i sortí d’aquella sala.

El noi es quedà uns moments més. després agafà un retolador dirigint-se a la pissarra, i al final d’aquest esquema va afegir:

-         Només hi ha un camí: el del teu interior, on t’espera l’Amor i el Sentir qui ets.

Després tornà a deixar el retolador en el seu lloc. Contemplà la pissarra, el que havia escrit per a sí mateix, i es girà, disposat a sortir de la sala.

Arribant a la porta tornà a girar-se i va veure una cosa que el va sorprendre: a la pissarra havia desaparegut l’esquema i les seves paraules, apareixent un altre text que deia:

“La teva presència il·lumina el camí i enalteix el sentit d’on procedeixes.

El teu cor et permetrà obrir les portes del Sentir i saber de tu”.

En aquell moment va sentir una energia que recorria tot el seu cos conforme no estava sol, sentint alhora, un gran Amor en el seu interior.

A continuació sortí, allunyant-se d’aquella sala.