L'ofici més avorrit

Passejant pel mercat setmanal del meu poble, vaig escoltar a un nen que li deia al seu pare:

-         Pare, saps quin és l’ofici més avorrit que hi ha ?

-         Quin? – li va preguntà el seu pare.

-         El de socorrista de mar, perquè quasi mai treballa perquè la gent no s’ofega. Està molt de temps sense fer res.

-         Cert – li va respondre el pare. Passa moltes hores quiet, observant tot el temps, i no passa res. Està atent tot el temps per si alguna cosa passa, però res. Tens raó fill. Mira, observa i res – va acabar dient.

-         Sí, sí, i a més a més sempre està quiet.

(Sense comentaris. Cadascú pot afegir el seu parer al respecte).

Què avorrit ser “àngel de la guarda”! O no!

Estan amb nosaltres en tot moment. Mai estem sols, però quan anem pel nostre compte, sense escoltar a ningú ni al nostre cor, algun dia, podem “ofegar-nos” en el mar de la nostra existència per no fer cas a la “senyera vermella” que onejava gràcies als socorristes celestials.

Alguna vegada heu pogut pensar o tenir la sensació que esteu sols i els vostres guies o sers de Llum no us atenen. Podeu tenir la sensació que no escolten les vostres peticions. Quan així sembla, penseu que és quan més estan posant de la seva part pel vostre procés. Reposa. Calma’t, i en la quietud del teu interior trobaràs la resposta o sortida que cerques. T’adonaràs que la situació que vius és temporal. Sempre hi ha sortida! No serà una sortida, sinó la SORTIDA a la vostra situació, i aquesta no prové que algú de fora vingui per a atreure-us del moment que viviu. Està en vosaltres mateixos la solució i la sortida.

Esteu tan acompanyats, vetllats i estimats! Cadascú té els seus “socorristes”, que encara que semblin que no facin res, sempre estan amb tu i intervenen quan així ha de ser pel major bé de la teva ànima.

Quan estàs preparat, sents, veus o perceps les seves presències amb tu i els resultats d’estar a prop teu, a la teva vida, acceptant-los.

A vegades no valorem el molt que tenim i l’activitat o el voluntariat d’algunes ànimes al servei dels altres.

Quan aprenem a honrar-los pel que fan, ens adonarem que les seves presències han ajudat molt i ens estan ajudant cada dia de la seva dedicació.

A ells, gràcies i que les seves presències perdurin per la gran labor que estan fent.

Sabeu qui és el ser més allunyat de la seva ànima, més perdut i ofuscat? Aquell que no veu la REALITAT del que els seus ulls perceben, el no poder veure més enllà de la forma, i donar-se compte del sentit de les seves presències davant nostre.

El nen només reflectia les creences inculcades del seu entorn. Va ser una expressió procedent de la seva ment, no del seu cor.

El vostre cor us farà lliures perquè us permetrà veure la VERITAT del que sentiu i viviu.

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.