La humilitat

“La grandesa d’una persona es troba en el grau d’humilitat i senzillesa que manifesta.”

Es reclama molt la humilitat en els altres, però aquesta exigència, a vegades expressa la consciència adormida que un pot arribar a tenir.
Humilitat és una paraula que conté l’essència d’una de les virtuts del nou ser dels temps que ens trobem. Per a mostrar la divinitat que habita en el nostre interior hem de deixar a un costat el nostre passat i acceptar-nos tal com som, reconeixent el nostre present segons som, pensem i acceptant, alhora, les nostres manques de visió i aferraments a una manera de ser forjada pel viscut fins el present. El desamor a vegades, ens fa actuar amb un cor tancat i abraçat a unes creences i pensaments fruit de les pors i el ressentiment. Quan el nostre cor està dolgut, distorsionem la vida i no ens permet acceptar-la, veure clar i, senzillament, ser nosaltres i no aparentar o voler mostrar una imatge de: “jo sé i jo ho puc tot”. Davant aquesta postura, sovint inconscient, per haver estat molts anys pensant que la vida és molt dura i no pots confiar amb els altres, la teva veritable essència es ressent i deixes de ser tu. En aquestes situacions, la humilitat és absent en la vida d’un, per no obrir la ment i el cor, pensant que tot el que un sap i fa és el correcte, i no el que fan o diuen els altres. Els aferraments són desesperants. La identificació amb el seu entorn, amb la condició terrenal del ser humà, plenes. Només el patiment es pot esperar davant d’una actitud així davant la vida.
La humilitat és un acte de reconeixement i d’acceptar que tots som un complement dels altres.
La humilitat és una actitud davant la vida de connexió amb la teva divinitat, perquè el teu Jo Superior et fa adonar del procés evolutiu de cadascú, aportant enteniment i plena acceptació de cadascú.
La humilitat és l’amor manifestat en el respecte absolut i reconeixement dels valors de l’altre i saber que tu ja ets complert i l’altre també. No calen paraules ni gests eloqüents per a fer-te saber i veure, perquè tu ja saps el molt que ets i la teva veritable naturalesa. No necessites pregonar-ho als quatre vents ni crear-te una imatge de vanitat o aparença basada en alimentar a l’ego que es té.
Una persona il·luminada no necessita fer-se veure ni voler tenir raó, ni pensar que ell sí que en sap i té la plena raó per la experiència que ha viscut. Cadascú és cadascú, i el que tu vius no té perquè ser vàlid per a un altre. El procés que un segueix a la vida no és vàlid per a un altre, perquè tots tenim un camí a seguir diferent als altres. Tots ens trobem en un procés d’evolució diferent en relació a qui ens envolten. Cadascú es troba en un punt del camí, i per tant, aquest present, és l’adequat per a tu, però potser, no per l’altre.
Aprenguem a ser humils i viure la vida d’una manera senzilla. Podem posseir però sense cap aferrament, sense pors. No cal viure tots de la mateixa manera. Les diferències aporten un avanç per a tota la humanitat. Tots som un complement dels altres. Aquests poden arribar a ser uns mestres de la vida per a nosaltres si ens predisposem a obrir-nos, conèixer-los i veure el bo que hi ha en ells i no només les diferències en relació a nosaltres pensant que som els que tenim la raó.
La vida és rica en matisos. Deixem que els apropiats per a nosaltres ens vinguin, i poder viure la vida que necessita la nostra ànima. Tu tens un camí! L’altre en té un altre, i no té perquè ser el mateix que el teu.
Siguem humils, sense vanitat, sense voler convèncer, tenir la raó ni fer-nos veure, perquè només alliberant-nos de l’ego, podrem sentir a Déu dins nostre. La humilitat et donarà pau i serenitat a la teva vida.