Ens mirem al mirall, i potsr no sempre ens agradem o reconeixem a aquell/a que tenim davant.
Alguna vegada us heu preguntat què és el que veiem realment quan ens trobem davant d'un mirall? Quina és la part on els nostres ulls es dirigeixen amb la primera mirada davant d'un espill? Pensem per uns instants en què us fixeu quan sou davant d'aquell ser semblant a vosaltres. Si la primera impressió és que no us agrada, o ja no goseu mira-lo, o fins i tot, aneu directament al cabell, el nas o la barbeta,...... no esteu mirant en la direcció correcta.
Si quan us mireu fixeu la vostra mirada en els vostres ulls, esteu veient al veritable ser que sou en aquests moments. Contempla els ulls, la seva expressió d'aquell/a que també t'està mirant. T'agrada? Perfecte! No t'agrada o no pots mantenir la mirada? Llavors en aquests casos és quan més necessita de tu aquell/a que es troba davant teu. En aquestes situacions és quan no haas d'apartar els teus ulls i dir-li que l'estimes i que no s'amoïni que tot anirà bé. Dir-li una i una altra vegada li donarà la confiança, seguretat i estima que necessita. Quan mires als ulls de qui tens davant estàs veient al veritable ser que ets.
T'agrades mirant-te als ulls? Si només t'agrades quan la teva mirada no coincideix amb l'altre és que hi ha alguna cosa que a la teva vida no va bé. Quan un només s'agrada a través de la forma, és senyal que s'ha allunyat d'ell mateix, de la seva ànima; però si un se sent bé mirant-se als ulls, enhorabona, perquè podria ser que tornessis a ser tu, el veritable ser que ets, acceptant-te i deixant que l'Amor sigui en tu.
Davant d'un mirall no hi ha temps, ni passat ni futur, només existeix el present, tal com ets tu en aquests moments, i la teva essència es veu reflectida i manifestada a través dels teus ulls. Què veus en ells? No dubtis que tot el que puguis veure es refereix a tu. Sabent-ho, si hi ha alguna cosa que no t'agrada, pot ser el moment de dir-te: "Avui és el primer dia de la resta de la meva vida", i comença a obrir les portes de l'alliberament d'aquell/a que hi ha en tu engarjolat/da des de fa temps amb ganes de mostrar-se al món, tal com és.
No creus que val la pena que sigui hora que així sigui?
Posa't davant un mirall i digues-te: "Jo Sóc el veritable ser manifstant-se ara i aquí. T'estimo."
Parla-li de la manera més tendra i amorosa que sàpigues, com li parlaries a un nen o nena petita buscant a algú que li digués que l'estima i en busca d'una forta abraçada. Així li has de parlar. Digues-li allò que necessita sentir, i parla-li suaument, des del fons del teu cor, sabent que allò que tant necessita tu li pots donar.
Potser ja ha arribat l'hora d'estimar-nos una mica més i deixar enrera el dolor que tant de temps ens ha donat de la mà.
Quan et miris al mirall, mira a aquell/a que és davant teu, i amb l'Amor que tu saps, digues-li en veu alta:
"T'estimo i t'accepto tal com ets".
