dijous, 11 d’abril del 2024

Roba estesa al sol



 

Una parella, al poc de casar-se es mudà a un  barri molt tranquil. Al primer matí a la casa, mentre prenien cafè, la dona va veure a través de la finestra com una veïna penjava llençols en els seus fils de penjar la roba.

-         Quins llençols més bruts està penjant en els fils! Necessitaria d’un nou sabó. Si jo tingués confiança amb ella, li preguntaria si ella volgués que jo li ensenyés a rentar la roba.

El marit la mirà i no digué res.

Alguns dies després, durant l’esmorzar, la veïna tornà a penjar llençols en els fils de penjar, i la dona comentà novament al seu marit:

-         La nostra veïna continua penjant els llençols bruts. Si jo tingués intimitat li preguntaria si ella volgués que jo li ensenyés a rentar la roba.

I així durant un temps, la dona repetia el seu discurs, mentre la veïna penjava les seves robes en els penjadors.

Havia passat un mes, i la dona se sorprengué al veure els llençols estesos, i entusiasmada, va anar al seu marit per a dir-li:

-         Mira, ella ja ha après a rentar les robes! Serà que l’altra veïna li va ensenyar?, perquè jo no he fet res!

El marit serenament li respongué:

-         No! Avui m’he llevat més d’hora i he netejat els vidres de la nostra finestra.

 

I així és. Tot depèn de la finestra d’un, a través de la qual observem els fets de la vida.

Abans de criticar, verifiquem si hem fet alguna cosa per a contribuir.

Verifiquem els nostres propis defectes i limitacions.

Què tal rentar els nostres vidres i obrir la nostra finestra?

 

 

 

 



 




dilluns, 8 d’abril del 2024

dijous, 4 d’abril del 2024

El Temps d'Espera

 


Avui vull parlar-vos sobre uns moments que tots hem pogut arribar a viure. Aparentment poden semblar no volguts, o com si la vida ens donés l’esquena en relació al que sentim per a arribar a ser.

Avui voldria parlar-vos sobre ELS MOMENTS D’ESPERA que la vida et dóna per a arribar a realitzar o aconseguir allò que un s’ha proposat fer.

S’ha pogut donar un primer pas per arribar a tenir segons lo previst a l’interior del nostre ser.

Abans que res dir-vos que no és qüestió de voler, segons les circumstàncies d’un, sinó de Sentir el pas a donar en el nostre procés evolutiu.

Quan el teu interior viu des del Sentir, llavors és quan t’adones que lo sentit interiorment té el seu paper a la teva vida, per a arribar a materialitzar allò que un ha vingut a fer.

Què succeeix quan un no Sent, predominant el voler aconseguir alguna cosa? La resposta és ben senzilla:

-         No perquè vegis un ocell i desitgis volar com ell, vol dir que ja estàs preparat per a emprendre el teu vol.  

Tots podem volar, però no tots ho arribaran a aconseguir quan un s’ho proposi. Amb això vull dir que al decidir donar el primer pas per aconseguir alguna cosa, a lo millor, hi haurà un TEMPS D’ESPERA fins que comencem a veure els resultats del nostre Sentir.

Què representen els TEMPS D’ESPERA per a arribar allà on ens proposem, sentint que és la direcció adequada per a arribar a la materialització de la nostra missió en aquesta vida actual?

És sobre això, que voldria comentar-vos unes paraules sobre la ESPERA fins que el nostre Sentir es comenci a manifestar.

Primer: Sent!, perquè aquest Sentir et portarà a lo acordat segons vas venir a realitzar en aquesta vida.

Segon: Al donar el primer pas, ha estat l’obertura per a poder arribar a divisar la Llum de l’objectiu a aconseguir.

Tercer: Per a atraure allò que sents dins teu, necessites el teu temps per activar la teva energia, la teva manera de ser actual. Això comportarà un adonar-te de com materialitzar davant teu lo tan volgut interiorment.

És com preparar el camí perquè puguis seguir allò que sents amb gran intensitat dins teu. Una vegada preparat el camí i haver donat aquest primer pas, ara queda la manifestació del teu ser perquè la teva Energia comenci a atraure’l cap a tu, portant la seva presència materialitzada davant teu i puguis creuar la porta, aplicant els resultats obtinguts a la teva vida, entre ells, la situació sentida en el teu cor.

Per què no s’atrau en el moment que s’ha donat el primer pas?

Bona pregunta. La seva resposta seria: Perquè per a poder arribar a tu i aplicar lo desitjat, el teu interior ha de preparar-se per a saber utilitzar adequadament el que t’arribarà segons el teu interior.

Moltes vegades un necessita un temps per  a adaptar-se als nous temps, així com realitzar uns canvis energètics dins de si mateix. El TEMPS D’ESPERA, són els moments perquè un comenci a confiar plenament que ell ho aconseguirà. És el fet de tenir un convenciment total, sentint aquesta sensació dins de sí mateix.

També aquest TEMPS D’ESPERA ens aporta uns moments perquè sapiguem estar amb nosaltres mateixos i arribar a tenir la Paz, la Serenitat i el Convenciment, nombrat abans, conforme tot serà.

Aquest TEMPS vindria a ser el regar les nostres arrels innates perquè pugui arribar a florir, i així obtenir, allò que pel qual nosaltres ens hem obert davant la vida i poder-ho portar a terme.

Les coses no són com un voldria moltes vegades, sinó que són segons les necessitats del nostre Ser. Quan un ja està preparat per a rebre el regal de la seva carta als Reis, llavors, és quan no tardarà en adonar-se en un despertar diari, que lo previst ja ho té davant seu.

Aquest temps ha d’aprofitar-se per a ser un mateix i gaudir de cada present que viu en el seu dia a dia. Llavors tot pot arribar a ser en el moment i no deixar passar el temps perquè un es prepari.

Quan un ja està sent ell mateix, no heu de preocupar-vos, perquè tot el que necessiti li serà donat, rebent oportunitats segons els seus dons activats inclosos en el seu potencial espiritual innat.

Aquest TEMPS D’ESPERA per a aconseguir alguna cosa, només és una BENEDICCIÓ pel nostre ser i una oportunitat per a poder donar els passos adequats per a la seva materialització.

Així està sent en tots aquells sers que ja estan vivint des del seu interior i han deixat la seva ment amb el paper que li correspon, predominant a la seva vida, el SENTIR. 

SENTINT, la vida t’obra les portes i no hauràs d’ ESPERAR TANT. Aquest Sentir està relacionat amb la teva essència interior innata, no amb lo establert.

Tu pots enlairar cada moment de la teva vida, sabent que el que hagis de rebre, ho rebràs per sí sol. El teu suposat esforç només és el Ser tu mateix, vivint des del teu interior.

A tots, una bona abraçada.